De gran gala a Palàcio : Alcanar, 29 de setembre de 1739 / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 85 (setembre-octubre 2005), p. 18-19 : il. (Història) 

Els Papers de Carles Prima : descoberts els millors casos del famós lletrat Canareu / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 83 (març-abril 2005), p. 16-17 : il. (Història) 

Un Cavaller canareu : el noble senyor don Jeroni d'Anglès i Pastor / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 81 (novembre-desembre 2004), p. 14-15 : il. (Història) 

Botiflers de convicció i botiflers de conveniència / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2024
160 p. ; 20 cm (Bofarull, 39) 
ISBN 9788423208982

Si hi ha hagut en la història de Catalunya una paraula maleïda i grapejada per tothom, i utilitzada com a arma llancívola contra els adversaris, ha estat sens dubte la denominació de "botifler". En termes historiogràfics el problema rau en què no és fàcil identificar amb precisió aquesta categoria de personatges, i la seva peripècia personal en el transcurs del conflicte successori. (Editorial).

El Record de la simbologia austriacista i borbònica del 1714 a Palamós / Gabriel Martí Roig
Martín i Roig, Gabriel


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 16-27 : il. (El tema. 1714-2014) 
Bibliografia.

Austriaciste i botiflers a la Bisbal / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 37-42 : il. (El tema. 1714-2014) 

Miquel Serralta (la Bisbal, 1642-1721) : els "botiflers" al servei de Felip V / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 47-52 : il. (El personatge) 

Les Bocaclaus austriacistes i borbòniques de Canet de Mar : un patrimoni dels anys de la Guerra de Successió / Carles Sáiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 50 (2014) , p. 9-14 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

Aproximació a les raons de l'opció canareva en la guerra de Successió / Agustí Bel Beltran
Bel i Beltran, Agustí


En: 134693 III Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2010. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2011. p. 83-152
 (Ponències) 

L'examen de diversos informes emesos en el si de l'administració borbònica en relació amb els memorials que Alcanar presentà en els anys 1709 i 1715 davant de Felip V de Borbó permet avançar, amb la prudència que fa al cas, una aproximació als principals motius que degueren impulsar les autoritats de la vila a decantar-se decididament pel bàndol filipista així que van poder, un cop va esclatar la Guerra de Successió.

La Guerra de Successió en el teatre i la poesia catalans de l'època / Xavier Vall
Vall, Xavier


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 139-174 (Articles) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Tot i la significació de la guerra de Successió als Països Catalans i l'abundant bibliografia sobre l'esdeveniment i les seves recreacions literàries posteriors, la literatura catalana d'aquest període no ha estat encara prou estudiada, malgrat algunes estimables aportacions. Com que mancava una aproximació de conjunt actualitzada, aquest article procura oferir un panorama, complex i amb noves dades, d'obres literàries catalanes escrites pels volts del conflicte i que s'hi refereixen, centrat sobretot en la poesia, però aporta també notícies del teatre. S'analitzen els textos relacionant-los amb les tendències literàries (especialment, el Barroc i els models populars) i la conjuntura històrica. Es tenen en compte els bàndols borbònic i austriacista, procurant donar una visió matisada de diferents actituds, que, a vegades, evolucionen. La mitificació té com a contrapunt la crítica burlesca o desolada.

"Errades idees" sobre les "coses d'Europa" (i de Catalunya) : la publicística de la guerra de la Quàdruple Aliança a les comarques gironines / Ricard Expósito Amagat
Expósito i Amagat, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 56 (2015) , p. 215-242
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) és un conflicte que sol passar força desapercebut entre la historiografia del segle XVIII. No obstant això, aquesta pugna entre Felip V i una coalició formada per vells enemics (la Gran Bretanya, les Províncies Unides, el Sacre Imperi) i antics aliats (el regne de França), no solament fou un episodi força decisiu en la història europea, sinó també en la catalana: pocs anys després de la guerra de Successió, el Principat fou novament l'escenari d'una lluita internacional que reobrí ferides encara no curades: la pèrdua de les llibertats catalanes, la implantació progressiva de la Nova Planta borbònica i la resistència contra la nova dinastia. En aquest article ens proposem examinar la recepció d'aquesta guerra a les terres gironines a través dels papers impresos i manuscrits que tots dos bàndols hi feren circular l'any 1719. Ben entès, sols es tracta d'una primera aproximació a partir d'un parell de documents, de signe oposat, però molt reveladors.

Vigatans i botiflers : novel·la històrica / Maria de Bell-lloc
Maspons i Labrós, Maria del Pilar (Bell-lloch, Maria de)


Ed. facsim.
Vic : Diari de Vic, 2009
172 p. ; 21 cm (Memòries d'Osona, 7) 
Facsím, Barcelona : Joan Roca y Bros, 1878.

Fonts per al coneixement d'Alella durant la Guerra de Successió / Jordi Albadalejo, Ramon Anglada, Álex Asensio
Albadalejo i Blanco, Jordi


En: 155208 VII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. La Guerra de Successió i les seves conseqüències : el s. XVIII al Maresme. El Masnou : Ajuntament del Masnou, DL 2014. p. 131-140 : il

Els Trànsfugues del setge de 1713/14 al Maresme : Milans d'Arenys, Matas i Lapeira de Mataró i Massiques de Vilassar / Benet Oliva
Oliva i Ricós, Benet


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2014, núm. XXXI (2013) , p. 51-52 + pdf
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 29 de novembre de 2014.

La Guerra de Successió al Penedès. Reflexions i aportacions documentals / Jordi Vidal Pla
Vidal i Pla, Jordi


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 30 (2014) , p. 7-28 : il. (Col·laboracions) 
Notes.

Veciana-Carrasclet, un país, dos perfils / Jaume Borràs
Borràs Galceran, Jaume


En: Lo ViOlí. Torroja del Priorat, núm. 18 (2n. semestre 2014), p. 4-11 : il. (Història) 

El clergat a Catalunya durant la Guerra de Successió. Primera aproximació / Gustau Erill i Pinyot
Erill i Pinyot, Gustau


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 116-147 (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En una primera aproximació, es presenta una sèrie d'exemples que mostren l'actitud dels eclesiàstics catalans al llarg de la Guerra de Successió, a partir de les dades de dos dels bisbats catalans, sobretot: Barcelona i Vic. Fent un aplec de la diversa bibliografia existent que parla fragmentàriament del tema i de la recerca en els arxius dels dos bisbats esmentats, així com de diverses informacions procedents d'arxius eclesiàstics i notarials, es vol fer un repàs sota un cert ordre cronològic dels eclesiàstics significats abans, durant i després de la guerra, inclòs l'exili. En el conjunt, es veu un decantament més gran cap a la significació dels clergues catalans en el bàndol austriacista, i, en canvi, un posicionament obertament filipista d'una part de l'alt clergat català, sobretot en aquells càrrecs ocupats per clergues no catalans, llevat d'alguns casos concrets. S'hi entreveu també un paral lelisme amb l'actitud del braç militar.

La Festa del Pi de Centelles i la seva relació amb el passat botifler dels centellencs en la Guerra de Successió / Miquel Mirambell Abancó
Mirambell i Abancó, Miquel


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 174 (2014) , p. 1171-1201 : il., gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La referència documental més antiga de la Festa del Pi de Centelles data de 1753. Això no obstant, se li atribueix un origen ancestral i precristià. En el següent article s'analitza l'origen de la festa, així com els seus principals elements, i es conclou que la Festa del Pi és una evolució de les enramades que es feien per Nadal a les esglésies catalanes des de l'edat mitjana. Aquesta evolució es produí al segle XVIII i fou causada per la construcció de la nova església parroquial de Santa Coloma entre 1704 i 1711, i molt probablement té relació amb el passat filipista de la vila durant la Guerra de Successió.

La Guerra de Successió i l'orde de Malta a Catalunya : política, finances i llinatges : 1700-1715 / Francesc Amorós i Gonell
Amorós i Gonell, Francesc


Barcelona : Fundació Noguera, 2014
581 p., [4] f. de làm. : il. ; 24 cm (Estudis, 69) 
Bibliografia.
ISBN 9788499755168

Dins d'un marc complex i envitricollat, el gran mestre de Malta, el valencià Ramon de Perellós, desplega la peculiar diplomàcia de l'orde, amb una atenció especial als ambaixadors residents a París i Barcelona. Perellós, filoborbònic de cor i de cap, intenta maniobrar amb prou agudesa per evitar la ruptura total amb la casa d'Habsburg. Així, el Comú Tresor de Malta es continua nodrint de les rendes enviades des de les receptories de Marsella i Barcelona, però també des de la de Gènova, ubicada en un estat neutral i procliu, doncs, a l'espionatge i a les transaccions econòmiques més o menys opaques. La recerca de Francesc Amorós s'ha fonamentat en els Arxius de l'Orde de Malta a la National Library de La Valletta i al Fons del Gran Priorat de Catalunya de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'encreuament dels dos fons permet a Francesc Amorós construir un relat ampli i coherent d'aquell període.

Figueres i Felip V (1701-1714) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 17-44 (Dossier : Episodis de la història de Figueres) 
Notes. Resum en català i anglès.

A Figueres, durant la Guerra de Successió, hi va haver actituds diverses de la població a l'hora de definir-se per un o altre bàndol. La condició de frontera que tenia l'Empordà feia que hi hagués un sentiment d'aversió vers el que venia del nord. França, i Lluís XIV, havia estat l'enemic a partir de 1652, Felip V era el nét. Tot i això, una part important de la seva elit, doctors en drets i botiguers majoritàriament, es va mostrar partidària de Felip V, sigui pel casament portat a terme a Figueres, per dinasticisme o per convicció. La majoria, però, de la qual no han quedat massa indicis en la documentació, van seguir el partit de l'arxiduc Carles. En aquest text es presenta, a manera d'exemple, quatre d'aquests filipistes o botiflers: Gregori Matas i Pujol, Salvador Prats i Matas, Àngel Mach i Cortada i Ramon Gorgot de Farnés. I es plantegen les dificultats metodològiques per fer la història dels austriacistes a Figueres i a l'Empordà.