português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ASSOCIACIONS PATRONALS []
Referències trobades:
194   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        


1 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Hora patronal : el mòbil, la raò, l'acciò [sic] / Ramón Casanova Danés
Casanova i Danés, Ramon


Campdevànol : [s.n.], 1920
65 p. ; 17 cm



Matèries: Associacions patronals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1920]
Localització: B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Institut Industrial de Catalunya i l' associacionisme industrial des de 1820 a 1854; La España Industrial, 1847-1854. Un model d'innovació tecnològica / [ressenya de:] Josep M. Benaul i Berenguer
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 12 (1997) , p. 247-250
Ressenya de:
- Solà i Montserrat, Roser. L'Institut Industrial de Catalunya i l' associacionisme industrial des de 1820 a 1854 / Roser Solà Montserrat. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 (Biblioteca Abat Oliba, 186)
- Gutiérrez i Medina, M. Lluïsa. La España Industrial, 1847 - 1853: un model d'innovació tecnològica / Maria Lluïsa Gutiérrez i Medina. Barcelona : AEIC : CEIC, 1997 (Cultura, tècnica i societat, 13)


Matèries: Associacions patronals ; Industrialització ; Empreses industrials ; Indústria tèxtil ; Fàbriques ; Vapors ; Maquinària industrial ; Màquina de vapor ; Arqueologia industrial ; Ressenyes
Matèries: ;
Àmbit:Sants, barri - Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1820 -1854
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63112
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Organització patronal i conflicitivitat social a Catalunya. Tradició i corporativisme entre finals de segle i la Dictadura de Primo de Rivera / [Ressenya de:] Lluisa Pla i Toldrà
Pla i Toldrà, Lluïsa


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 7 (1995) , p. 234-237
Ressenya de:
- Bengoechea Echaondo, Soledad. Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya / Soledad Bengoechea Echaondo. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994 (Biblioteca Abat Oliba)


Matèries: Restauració ; Conflictivitat social ; Vagues ; Associacions patronals ; Moviment obrer ; Pistolerisme ; Vida política ; Ressenyes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1909 - 1930]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/62979
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Hombres de la patronal a principios del siglo XX : Luis Ferrer-Vidal, José Sabadell y Félix Graupera / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 69-85 (Dossier: Historias individuales e historia social

L'estudi versa sobre tres biografies empresarials i, principalment, sobre les apostes que aquestes figures del món patronal van dissenyar. Les tres biografies tenen diversos punts en comú: pertanyen a uns empresaris que van ser referents davant l'opinió dels sectors acomodats i d'ordre, i per això van construir una determinada imatge de la patronal i del món de l'empresari. Els tres industrials van tenir com a objectiu eradicar la CNT i els tres van ser catalans, però les seves propostes van prendre una significació espanyola. I en els tres casos les proposicions que aquests empresaris van dibuixar (corporativisme catòlic, vertebració "moderna" de la patronal i "autodefensa" militant i combativa) van tenir la seva major puixança en la conjuntura semi-revolucionària de 1919.


Matèries: Biografia ; Empresaris ; Industrials ; Associacions patronals ; Corporativisme
Matèries: Ferrer-Vidal i Soler, Lluís (1861-1936) ; Sabadell Giol, José (1857-1914) ; Graupera Lleonart, Félix (1873-1936)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1857 - 1936]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=814788
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Sindicatos patronales en Catalunya : dispersión y unidad (1887-1919) / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 32 (1998) , p. 37-52 (Estudios

La història del sindicalisme patronal ha estat un dels temes oblidats per la historiografia espanyola. En la línia de pal·liar aquesta manca, les presents pàgines giren al voltant d'aquesta qüestió a Catalunya. S'orienten des de dues perspectives: la que subratlla les tendències profundes i de llarga durada i la que posa èmfasi en les circumstàncies crítiques -al llarg de 1919- en les quals es va radicalitzar un procés que s'havia iniciat a la fi del XIX, quan l'empresariat català es va plantejar fundar sindicats patronals, principalment amb la finalitat d'oposar una resistència al desafiament obrer. En la conjuntura de 1919, la vertebració de moltes d'aquestes societats en una Federació Patronal unitària a nivell de Catalunya va permetre a la patronal, en unió dels militars, frenar l'amenaça que els representava el sindicat obrer anarco-sindicalista, és a dir, la CNT.


Matèries: Corporativisme ; Associacions patronals ; Conflictivitat laboral
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1919
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121319
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Butlletí informatiu / Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre



Núm. 1 (març 1999)-
[Tortosa] : AECE, 1999-
30 cm. Irregular.
Descripció basada en : Núm. 6 (abr. 2000).



Matèries: Revistes ; Butlletins ; Empresaris ; Associacions professionals ; Associacions patronals
Àmbit:Tortosa
Autors add.:Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Es crea una associació d'empresaris d'hostaleria al Baix Ebre : l'associació comarcal és pionera a tot Catalunya i escollirà la seva primera junta oficial el primer dimarts dia 24 de febrer / R.G.
García, Rosa


En: Veu del Baix Ebre. Tarragona. Any XXXVIII, Núm. 2075 (20 de febrer 1998), p. 11



Matèries: Empresaris ; Associacions patronals ; Hostaleria
Matèries:Associació d'Empresaris d'Hostaleria del Baix Ebre
Àmbit:Tortosa ; Baix Ebre
Cronologia:[1998]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sebastià Catllà Calvet / Jordi Sardans ; fotos: Francesc Rubí
Sardans i Farràs, Jordi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 259 (novembre 2010), p. 25-28 : il. (L'Entrevista


Matèries: Entrevistes ; Biografia ; Empreses ; Personal directiu ; Indústria del metall ; Crisi econòmica ; Cambres de comerç i indústria ; Associacions patronals
Matèries: Catllà i Calvet, Sebastià (1944)
Àmbit:Rajadell ; Manresa
Cronologia:1944 - 2010
Autors add.:Rubí i Casals, Francesc (Il·l.)
Accés: http://www.elpou.cat/uploads/pou_nov.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); B. Sant Fruitós de Bages; B. Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada); B. d'Artès; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Història del Foment del Treball : 1771-2011 / Manuel Milián Mestre, Francesc Cabana
Milián Mestre, Manuel


Barcelona : Foment del Treball Nacional, cop. 2016
3 vols. : il. col., facsím. ; 25 cm
En estoig. Conté: 1. Una Burgesia innovadora i proteccionista : 1771-1889/ Manuel Milián Mestre; 2. La Integració a la societat del seu temps : 1889-2011 / Francesc Cabana i Vancells; 3. Annex documental.



Matèries: Associacions econòmiques ; Associacions patronals ; Fonts documentals ; Política econòmica ; Proteccionisme ; Burgesia ; Edat contemporània
Matèries:Foment del Treball Nacional
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1771 - 2011
Autors add.:Cabana i Vancells, Francesc
Autors add.:Foment del Treball Nacional
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
República i indústria a Sabadell : organització patronal i conflictivitat social (1931-1936) / Soledad Bengoechea ; pròleg de Josep M. Benaul Berenguer
Bengoechea Echaondo, Soledad


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015
203 p. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 478) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788498837568

Aquest llibre és especialment interessant perquè permet conèixer la història de la ciutat de Sabadell durant uns anys tan crucials com la Segona República i esta basat fonamentalment en font directes, desvetlla fets històrics que romanien ocults. (Editorial).



Matèries: República espanyola II ; Moviment obrer ; Conflictivitat laboral ; Associacions patronals ; Indústria ; Conflictivitat social
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1931 - 1936
Autors add.:Benaul i Berenguer, Josep Maria (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de Sabadell; B. Can Puiggener (Sabadell); B. Els Safareigs (Sabadell); B. del Nord (Sabadell); B. Ponent (Sabadell); B. del Sud (Sabadell); B. Vapor Badia (Sabadell)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Institut Industrial de Terrassa



Terrassa : Ajuntament de Terrassa, DL 2014
[6] f. : il. ; 21 cm (Homenatges



Matèries: Associacions econòmiques ; Associacions patronals ; Industrials ; Indústria tèxtil ; Homenatge
Matèries:Institut Industrial de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[1873 - 2014]
Autors add.:Ajuntament de Terrassa
Localització: Biblioteca de Catalunya; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Reflexió a l'entorn de les federacions patronals a Catalunya (1910-1923) / Soledad Bengoechea
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol 2. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 1275-1285



Matèries: Associacions patronals ; Federacions ; Guerra mundial I ; Economia ; Burgesia ; Vagues ; Conflictivitat laboral ; Tancament patronal ; Corporativisme
Matèries:Federació Patronal de Barcelona ; Federació Patronal d'Igualada
Àmbit:Catalunya ; Barcelona ; Igualada
Cronologia:1910 - 1923
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El pistolerisme a l'Hospitalet / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. l'Hospitalet, núm. 25 (novembre 2011), p. 87-125 : il., gràf.
Notes i bibliografia.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Moviment obrer ; Conflictivitat social ; Associacions patronals ; Pistolerisme
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1917 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/250000/357497
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 [Fitxer informàtic] / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
ISBN 9788469400000

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
596 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Organització obrera i reacció patronal : la vaga del tèxtil de 1913 / Soledad Bengoechea
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 54 (2007) , p. 65-92
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

La feminització de la mà d'obra, la diversitat d'horaris i l'incompliment per part dels empresaris de les lleis protectores del treball femení i infantil foren el teló de fons de la gran "vaga de les sis setmanes" que va tenir lloc a Catalunya al sector del tèxtil l'estiu de 1913. La reivindicació de la reducció de la jornada laboral fou el desencadenant més concret. Malgrat l'oposició d'una part de la patronal, el govern va emetre un reial decret mitjançant el qual es regulava la jornada de treball al sector. Però quan l'atur acabà, la majoria dels patrons declararen un locaut. La vaga va decebre una bona part dels obrers barcelonins, així com els del sector del gènere de punt en general, que treballaven en millors condicions que els altres, però les reformes assolides van satisfer la resta dels obrers arreu de Catalunya.


Matèries: Associacions patronals ; Indústria tèxtil ; Treball de la dona ; Tancament patronal ; Vaga general 1913 ; Sindicats ; Conflictivitat laboral
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1900 - 1913
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137840/322595
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Entrevista a Jordi Silvestre i Casa : President de l'Associació d'Empresaris d'Hosteleria de la Conca de Barberà



En: El Foradot. Montblanc, núm. 70 (gener-febrer 2012), p. 10-11 : il. (L'entrevista



Matèries: Entrevistes ; Empresaris ; Associacions patronals ; Hostaleria
Matèries: Silvestre i Casas, Jordi
Matèries:Associació d'Empresaris d'Hosteleria de la Conca de Barberà
Àmbit:Conca de Barberà
Cronologia:[2012]
Localització: UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 194
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Organitzacions patronals catalanes en el tombant de segle / Soledad Bengoechea
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 7, núm. 13 (1992) , p. 103-120



Matèries: Associacions patronals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1890 - 1923]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ofensiva patronal contra l'ofici. Estructures laborals i jerarquies obreres a la indústria tèxtil catalana (1881-1923) / Carles Enrech Molina
Enrech i Molina, Carles


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 12 (2001) , p. 185-196 (Tesis doctorals
Notes.


Matèries: Obrers ; Indústria tèxtil ; Industrialització ; Moviment obrer ; Associacions patronals ; Restauració ; Guerra mundial I ; Pistolerisme ; Fonts estadístiques ; Sindicalisme ; Anarcosindicalisme ; Tancament patronal
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1881 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/148874/200768
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 194
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Actores económicos y la dimensión regional: la Cambra de Comerç de Barcelona y Foment del Treball Nacional (1997-2007) [Fitxer informàtic] / Iván Medina Iborra
Medina Iborra, Iván


Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic, 2009

Aquesta investigació tracta d'aclarir quina opinió mereix i com repercuteix l'existència de governs regionals en les organitzacions empresarials d'àmbit regional. Això s'observa mitjançant l'anàlisi de dues organitzacions empresarials catalanes: Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Malauradament, com passa per el cas espanyol, després de més de vint-i-cinc anys d'experiència regional existeix un buit en la literatura acadèmica, només uns quants estudis referenciats, tan d'organitzacions empresarials regionals com de la seva opinió sobre l'Estat de les Autonomies i les seves implicacions per a un determinat model econòmico i projecte polític.


Matèries: Associacions econòmiques ; Cambres de comerç i indústria ; Associacions patronals ; Política econòmica ; Administració autonòmica
Matèries:Foment del Treball Nacional ; Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1997 - 2007
Accés: http://hdl.handle.net/2072/46633


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3