L'Episcopat català i Felip V : el cas de Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment, vicari general de Tarragona (1715-1721) i bisbe de Vic (1721-1744) / Martí Roca Vilajuana
Roca Vilajuana, MartíEn:
Ausa. Vic. vol. XXXII, núm. 195-196 (2025) , p. 67-85 : il.
Notes a peu de pàgina.
Acabada la Guerra de Successió, la monarquia borbònica es trobava en la necessitat d'assegurar la fidelitat d'una Església catalana que s'havia mostrat granment partidària del candidat austríac. La promoció d'eclesiàstics adeptes a la nova dinastia, doncs, va esdevenir un eficaç mecanisme per afermar aquesta voluntat. Tanmateix, la complexa conjuntura sorgida del període bèl·lic sovint va comportar l'aparició, en els eclesiàstics, d'una doble fidelitat: com a súbdits del rei i de l'Església. D'aquesta manera, l'episcopat català de la primera meitat del segle xviii estava immers enmig de l'adhesió a les disposicions de la monarquia, les voluntats reformistes formulades per l'Església hispànica i les reticències a les pretensions centralitzadores de la Corona, especialment en la defensa dels privilegis eclesiàstics. Així, en aquest sinuós escenari, el bisbe de Vic, Ramon de Marimon, va esdevenir un interlocutor excepcional.