Domingo Prunyonosa i Guillem Saera, mestres a Sant Lluc d'Ulldecona / Jacobo Vidal Franquet
Vidal Franquet, Jacobo


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 11-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es documenta Domingo Prunyonosa, un reconegut pedrapiquer medieval, com a mestre de la capçalera de Sant Lluc d'Ulldecona. Alhora, es plantegen paral·lelismes entre la nau d'aquest temple i altres obres del bisbat de Tortosa, potser protagonitzades per un altre important mestre de la construcció, Guillem Saera.

Mercaders i altres oficis vinculats al comerç segons els protocols notarials de Tortosa (1445 - 1450) / Maria Utgés Vallespí
Utgés i Vallespí, Maria


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 31-59 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou annex amb referències geogràfiques i relació nominal de mercaders i oficis afins. Resums en català, castellà i anglès.

L'article presenta els protocols notarials del districte de Tortosa com a font per a l'estudi de l'activitat comercial de la ciutat i dels seus protagonistes a la meitat del segle XV. El treball es basa en la identificació i l'anàlisi del contingut de diferents tipus d'instruments notarials relacionats amb l'estament mercantil i amb les transaccions comercials que es duien a terme a la ciutat, especialment aquelles vinculades a l'àmbit mediterrani. S'examinen els documents en què intervenen mercaders -tortosins i forasters- i altres oficis afins, tant en relació a la seva activitat mercantil com en qualsevol altre aspecte de la seva vida privada.

Sien prohibits dits biscahins de no poder tallar fusta en los Ports e térmens de dita ciutat : bascos a Tortosa i el seu territori entre els segles XV i XVI / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 61-86 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Este article se centra en l'estudi de la immigració basca que rebé Tortosa i el seu territori des de les acaballes del segle XV a partir de documentació notarial custodiada a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Es fa un repàs de la presència d'estos bascos durant la baixa edat mitjana i es reflexiona sobre la transició entre una migració de pas, fonamentalment de gent del món de la mar, a una altra de més llarga durada, mediatitzada per individus amb oficis relacionats amb l'artesanat, sobretot fusters. Es comparen estos fluxos migratoris amb altres zones de la Corona d'Aragó i s'examinen les seues faenes, els seus orígens i la seua inserció a Tortosa i el seu territori.

La Capella dels Montserrat a l'església de Canet Lo Roig / Carme Rosario Torrejón
Rosario Torrejón, Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 87-103 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

De vegades podem comptar amb la sort de trobar testaments de famílies de renom que ens descriuen com volien que es destinaren els seus béns després de la mort, es decoraren les capelles funeràries o el manteniment del culte a la seva memòria a través de misses i aniversaris. L'article que ens ocupa estudiarà el patrocini i reforma de la capella funerària que tenien els Montserrat, llinatge noble de Canet lo Roig (Baix Maestrat), localitzada a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de dita vila, així com les vicissituds que va tenir al llarg del segle XVI. Els lligams familiars amb els Liori, la representació del poder a través de la capella i altres edificis i els problemes amb els Escrivà ens donen nova informació sobre l'espiritualitat i el poder d'aquesta família en aquesta localitat del Maestrat.

El Castell medieval de Flix Edifici, estances i inventari / Josep Alanyà i Roig
Alanyà i Roig, Josep


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 88-128 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest article és conèixer de primera mà, per les lletres comunes i closes del Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona i de les autoritats municipals de Flix, baronia de la Ciutat, com eren l'edifici, les estances, el mobiliari i el manteniment del castell medieval de Flix i quina fou la seva destrucció i ruïna.

La Trayectoria del cantero Dionís de Bellín (doc. 1539-1554) entre el Maestrazgo turolense y las Terres de l'Ebre / Jorge Martín Marco, Pablo Cercós Maícas
Martín Marco, Jorge


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 129-148 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les fronteres civils, religioses i geogràfiques dels territoris peninsulars de la Corona d'Aragó no van ser un obstacle perquè els professionals de les arts desenvolupessin la seva feina. Especialment eloqüent és el cas dels que van treballar entre la diòcesi de Tortosa i l'arxidiòcesi de Saragossa i, concretament, el dels professionals de l'arquitectura que es van dedicar al treball de la pedra durant el cinc-cents, dels quals ja se'n coneixien algunes biografies, i d'altres, per contra, seguien sense definir-se. És el cas de Dionís de Bellín, del qual ara, gràcies a la documentació inèdita localitzada, es pot recompondre la seva trajectòria entre Linares de Mora, La Iglesuela del Cid i Tortosa, almenys, des del 1539 fins al 1554.

Vicent Garcia a Tortosa : noves petjades del poeta a la seva ciutat / Enric Querol Coll
Querol i Coll, Enric


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 149-161
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article aporta novetats documentals sobre l'entorn familiar del poeta Francesc Vicent Garcia, les seves relacions amb el personatge i les visites i estades que feren a Vallfogona de Riucorb, on Garcia exercí de rector. Repassem també els documents que relacionen Garcia amb la ciutat i, en especial, un plet seguit a la Cúria eclesiàstica contra Vicent Martí i Gaspara Bono, germanastra del poeta, perquè havien contret un matrimoni clandestí. Garcia, present a Tortosa en les dates del fet, hi podria estar implicat.

1794. Estat de les obres reials de San Carlos : una descripció detallada de les intervencions realitzades a la Ràpita entre 1780 i 1794 / Pilar Reverté Vidal
Reverté Vidal, Maria Pilar


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 191-234 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex amb la transcripció del document. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta la transcripció i comentari d'un document que descriu les intervencions urbanístiques realitzades a la nova població de San Carlos entre 1780 i 1794, en el marc del projecte il·lustrat de colonització, i l'estat de les obres en el moment del tancament del projecte. En no haver-se localitzat plànols ni la redacció del projecte de la nova població, la troballa d'aquest document es considera rellevant, pel fet que aporta detalls que permeten identificar els canvis realitzats en aquell període, i facilita la contrastació d'algunes de les hipòtesis que s'han formulat sobre la interpretació històrica de l'urbanisme rapitenc.

La Producció i el proveïment de brea i quitrà dels Ports de Tortosa per a l'Armada (1712-1840) / Agustí Agramunt Bayerri
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 235-267 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article aborda el procés d'auge i decadència del mercat de proveïment i comercialització de brea i quitrà a Tortosa durant el s. XVIII i principis del s. XIX. Aquests productes esdevingueren estratègics per a la producció naval, tant militar com civil, i els Ports de Tortosa era un dels pocs indrets de la Península Ibèrica on es produïen. Això va atreure l'atenció de l'Armada espanyola, qui va voler monopolitzar-ne la producció, primer a través de companyies concessionàries assentades sobre el territori, i després a través de manera directa a través de la figura del ministre Marina de Tortosa. Diversos factors com la crisi de la producció naval després de la Guerra del Francès, però també l'extenuació ecològica dels boscos després d'anys d'explotació sistemàtica propiciaren la fi d'aquest lucratiu mercat.

La Guerra de l'arròs al Delta de l'Ebre (1860/1864) / Jordi Gilabert Tomàs
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 269-315 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A mitjan segle XIX, la Real Compañía de Canalización del Ebro va intentar realitzar un ambiciós i costós projecte que havia de permetre la navegació a vapor des de Saragossa als Alfacs. Per desgràcia, la iniciativa, mal concebuda, pitjor executada i feta a destemps, va acabar en un estrepitós fracàs. Es va perdre una quantitat enorme de diners en unes obres inútils que, paradoxalment, procedien en bona part de la corrupció política teixida al voltant d'Isabel II i la reina mare, Maria Cristina de Borbó. Al final, les úniques obres aprofitables d'aquell ambiciós projecte serien l'assut de Xerta, el canal d'alimentació fins Amposta i el canal de navegació fins la Ràpita. Vist que el negoci del transport fluvial no responia al que s'havia previst i que la situació de l'empresa era molt precària, la RCCE va intentar rendibilitzar almenys el regatge del Delta dret. Els pagesos de la ribera, conscients de l'oportunitat que se'ls presentava, van col·laborar tot el que van poder en la construcció de la xarxa secundària de l'aigua, imprescindible per a poder aquelles terres i cultivar arròs, l'únic producte que s'adaptava a aquells erms salnitrosos, cosa que provocaria un greu conflicte territorial quan Tortosa va intentar impedir-ho amb l'argument dels perills per a la salut que provocava aquella activitat.

Els Dos Hipofosfitos Climent / Cristina Favà
Favà Bel, Cristina


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 317-334 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'eclosió de la indústria farmacèutica durant la segona meitat del segle XIX propicià l'aparició de multitud de remeis per a tota classe de dolències i malalties, entre ells, els tònics i reconstituents. Aquest article intenta explicar la història dels dos xarops d'hipofosfits comercialitzats a Tortosa per la família Climent, així com els conflictes que es produïren darrera aquest negoci.

Van Dyck a la Cort de Carles I d'Anglaterra, Carles V recollint el pinzell a Ticià i Aparició. Tres obres d'Antoni Casanova i Estorach (1847, Tortosa - 1896, París) al Museu de Tortosa / Aleix Roig Pallarés
Roig Pallarés, Aleix


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 335-351 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Antoni Casanova i Estorach (1847, Tortosa - 1896, París) va ser un dels artistes catalans més destacats del segle XIX, gaudint d'un notable èxit internacional. La seva producció es va dividir entre la pintura de gènere i la pintura d'història, destacant la seva especialització dintre del gènere de pintura satírica anticlerical. Juntament amb diverses peces reeixides cedides per diverses col·leccions particulars, el Museu de Tortosa disposa de tres obres que exemplifiquen la diversitat pictòrica del creador durant la seva maduresa artística i les seves principals característiques.

Dones i armadores. Propietàries d'embarcacions de pesca entre la Restauració i el franquisme al Baix Ebre / Toni Cartes Reverté
Cartes Reverté, Toni


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 353-374 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Tradicionalment s'ha percebut el món pescador com eminentment masculí. Tot i així, la participació de les dones en la pesca ha estat més activa del que a primera vista sembla. En aquest article realitzem una aproximació a les dones com a propietàries d'embarcacions de pesca i per quines vies hi accedien a la propietat. La recerca es centra en la costa del Baix Ebre.

Teixint la memòria del Museu de Tortosa : trames, nusos, fils per estirar i altres reptes / Eva Castellanos Maduell
Castellanos i Maduell, Eva


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 375-389 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El Museu de Tortosa té el seu origen a principis del segle XX. En aquest article es farà una descripció de la documentació històrica que actualment es conserva dels primes anys del museu. Aquesta documentació, un cop contextualitzada, aporta una informació valuosa per conèixer més a fons la col·lecció actual, així com per estimular la recerca de patrimoni tortosí dispers. L'objectiu principal és fer visible la tasca de documentació museística i evidenciar la necessitat d'un abordatge sistemàtic d'aquesta línia de treball, que dóna sentit a la col·lecció, i que resulta imprescindible com a base de molts dels projectes del museu.

Les Primeres targetes postals il·lustrades de Tortosa : catalogació del període inicial: 1900-1905 / J. J. Cladelles Daufí, F. J. Adam Sempere, J. Cladelles Roda
Cladelles Daufí, J.J.


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 391-411 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article pretén determinar els inicis de la targeta postal (TP) il·lustrada de Tortosa i la seua evolució, en el període comprès entre l'any 1900 i el final de 1905, integrant-ho en els referents històrics nacionals i internacionals de l'època. És el Real Decreto de 7 de desembre de 1905 el que ens marca la data final del període que ara estudiem. També vol aportar dades sistematitzades, però no expressades com a fitxa tècnica, per poder fer un catàleg de les editades en la franja de temps que prenem com referencia. Això permet aflorar dades i referències desconegudes o que no estan suficientment explorades i per tant susceptibles d'obrir nous camins.

Agustí Bartlett Zaldívar, aproximació biogràfica / Antoni López Daufí
López i Daufí, Antoni


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 413-431 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest escrit es proposa omplir un incomprensible esvoranc documental sobre la figura de l'arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe, 1892 - Barcelona, 1971) que va exercir el càrrec de tècnic municipal de Tortosa durant un període ininterromput de gairebé 40 anys. Centrat en els aspectes biogràfics del personatge, el text aporta dades i obre finestres per tal de documentar i entendre la tasca d'aquest compromès funcionari públic. Amb el seu tarannà culte i captivador, Bartlett, oriünd de la Cuba més insurrecta, va transformar el semblant envellit i demacrat de Tortosa.

Alejandro Sancho Subirats, tortosí, militar, republicà i anarquista / Roc Salvadó Poy
Salvadó i Poy, Roc


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 433-459 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Alejandro Sancho Subirats, fill de Tortosa, és un personatge oblidat i pràcticament desconegut. Va tenir una trajectòria personal molt lligada als esdeveniments històrics de l'època de la Dictadura de Primo de Rivera i el període epígon de la Dictablanda de Berenguer. En este darrer període, va ostentar un protagonisme molt notable en els intents d'enderrocar la monarquia d'Alfons XIII i instaurar la Segona República. El seu paper va resultar fonamental per enllaçar els militars descontents amb les forces obreres, especialment la CNT, a l'hora d'establir un front comú d'actuació, encaminat a promoure un cop d'estat que obrís pas a l'adveniment de la república.

Apunts per a la història de Radio Tortosa (1929-1975) / Maria Mestre i Prat de Pàdua
Mestre i Prat de Pàdua, Maria


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 461-485 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Una font documental de gran interès per a la baixa edat mitjana, però encara no massa estudiada, és la de la documentació fiscal. En el fons històric de l'antic arxiu de la ciutat de Tortosa es conserven alguns volums referents a la contribució exigida pels béns mobles i immobles, els llibres de Talles (manifests o estims) que ens aporten una valuosa informació sobre la societat de l'època. En aquest article només s'analitza, tenint en compte el buidatge dels llibres de Talla de 1325, 1348 i 1353, el tema de la toponímia (urbana i rural) allí relacionada i lleugerament el dels oficis.

Llibres de Talles / Albert Curto Homedes
Curto i Homedes, Albert


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 489-503 (Documents) 
Resums en català, castellà i anglès.

Una font documental de gran interès per a la baixa edat mitjana, però encara no massa estudiada, és la de la documentació fiscal. En el fons històric de l'antic arxiu de la ciutat de Tortosa es conserven alguns volums referents a la contribució exigida pels béns mobles i immobles, els llibres de Talles (manifests o estims) que ens aporten una valuosa informació sobre la societat de l'època. En aquest article només s'analitza, tenint en compte el buidatge dels llibres de Talla de 1325, 1348 i 1353, el tema de la toponímia (urbana i rural) allí relacionada i lleugerament el dels oficis.

Les Redaccions catalanes de la Carta del Preste Joan / Abel Vázquez Márquez
Vázquez Márquez, Abel


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 11-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El Preste Joan era un poderós rei-sacerdot cristià que governava un gran imperi a l'Extrem Orient. La seva llegenda va circular per tota Europa des de mitjans del segle XII gràcies a la famosa Carta del preste Joan, una epístola apòcrifa on aquest personatge descrivia el seu regne i totes les meravelles que contenia. El present article estudia les redaccions catalanes de la Carta, posant especial èmfasi en la versió del notari tortosí Jaume Despont (1383), que constitueix la primera traducció d'aquesta missiva a una llengua ibèrica. Una anàlisi conjunta dels testimonis catalans de la Carta revela la importància dels espais literaris francès i occità en la transmissió de la llegenda a l'àrea catalana. Aquest interès pel regne del Preste, a més, es relaciona amb el nou gust per l'exotisme que va promoure el gòtic internacional, i també amb l'expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó cap a la Mediterrània oriental, un context que afavoria la popularitat d'aquests relats (bé que falsos) sobre els desconeguts territoris asiàtics.