Arqueologia experimental de la metal·lúrgia : la ferreria medieval de l'Esquerda / Oriol Amblàs, Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 163-171 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Arran del descobriment el 1998, d'una ferreria del segle XIII al poblat medieval de l'Esquerda (Les Masies de Roda, Osona), a l'Àrea de Recerca Experimental Arqueològica (AREA) es porten a terme experiments relacionats amb la metal·lúrgia. Des dels seus inicis el 1999, els primers experiments van anar encarats a reproduir les estructures: una fornal baixa de lloses per a la forja del ferro i un forn de cubeta per a la fosa d'aliatges del coure. Alhora s'han pogut contrastar les evidències arqueològiques, les dades experimentals i els estudis arqueometal·lúrgics. Al llarg d'aquests gairebé 20 anys, els experiments han anat paral·lels a les demostracions, fet que ha posat a prova aquestes bàsiques infraestructures i ha permès anar afinant les hipòtesis inicials. El 2018 es compleixen 20 anys de la descoberta de la ferreria medieval de l'Esquerda i per aquest motiu s'iniciarà un projecte de construcció d'aquest taller metal·lúrgic tenint en compte totes aquestes experiències.

La Construcció i durabilitat d'una torre carolíngia de fusta. Arqueologia experimental a l'Esquerda / Imma Ollich, David Serrat, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Oriol Amblàs



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 173-180 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pel juny del 2015 i en el marc del Projecte DGICYT HAR2012-36497 es va construir una torre de guaita experimental carolíngia prop del Museu Arqueològic de l'Esquerda. El procés de construcció es va fer emprant materials semblants als identificats arqueològicament al jaciment: només fusta encaixada, sense cap mena d'unió metàl·lica. L'objectiu primer era comprovar la possibilitat de bastir una torre de fusta, realitzant el control dels materials, de la mà d'obra i del temps emprat. Ara, després de gairebé tres anys de la seva construcció, presentem aquí el procés de control de l'edificació, l'assentament de la torre sobre la roca, la reacció dels diversos tipus de fusta davant la humitat i la insolació segons les diferents orientacions, i el desgast en general, tant interior com exterior. Un segon objectiu, de llarga durada, és intentar calcular-ne la durabilitat, és a dir, quant de temps podia resistir en bones condicions un edifici d'aquestes característiques.

La Ceràmica medieval de l'Esquerda : aproximació tipològica i arqueomètrica / Imma Ollich, Esther Travé, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 289-299 : il


L'estudi de la ceràmica medieval procedent del jaciment arqueològic de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) no ha estat objecte encara d'una sistematització tipològica completa. Les campanyes d'excavació dutes a terme al jaciment des del 1977 al poble medieval han proporcionat una gran quantitat de ceràmica grisa que abasta del segle IX fins el segle XIII dC. D'ençà el 2010, les campanyes realitzades a la zona de la muralla han documentat la presència de ceràmiques més antigues, concretament d'espatulades corresponents a temps carolingis, finals s.VIII - inicis s. X. Com a homenatge al Dr. Alberto López Mullor, que ens havia ajudat en la classificació de la ceràmica grisa de l'Esquerda, en aquest article es proposa una definició tipològica formal i tecnològica de les ceràmiques medievals de l'Esquerda, des del segle VII al XIV, incloent-hi les últimes troballes i els resultats dels darrers estudis arqueomètrics realitzats.

Intervencions arqueològiques a Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) en el bienni 2016-2017 / Montserrat Mataró i Pladelasala, Imma Ollich i Castanyer, Anna Maria Puig Griessenberger
Mataró i Pladelasala, Montserrat


En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 547-554 : il., plàn

Bibliografia.

Intervencions arqueològiques a Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) durant el bienni 2012-2013 / Montserrat Mataró Pladesala, Imma Ollich Castanyer, Anna Maria Puig Griessenberger
Mataró i Pladelasala, Montserrat


En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 395-402 : il., plàn

Bibliografia.

La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.

Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich Castanyer, Montse Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 85-116 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.

Santa Creu de Rodes. Un poble medieval a la serra de Verdera / Montserrat Mataró i Pladelasala, Imma Ollich i Castanyer, Anna Maria Puig i Griessenberger
Mataró i Pladelasala, Montserrat


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2013-2014 (2016) , p. 248-270 : il.
Bibliografia.

D'ençà el 2006 que es venen realitzant campanyes programades d'excavació arqueològica al poble medieval abandonat de Santa Creu, crescut a l'entorn de l'església de Santa Helena, i situat molt a prop del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Sant Salvador, al cim de la muntanya de Verdera. Presentem aquí els resultats de la recerca efectuada fins el dia d'avui, que han permès localitzar una part del poble, que evidencia una planificació urbana clara entre les dues torres-portal, i una tipologia d'habitatge format per grans cases de pedra. La seva excavació proporciona un material molt abundant, datat entre els segles XII i XV, sobretot ceràmica i metalls, corresponents a l'última fase del poble. L'excavació continuada i la recerca documental paral·lela, permetrà conèixer un dels grans nuclis d'hàbitat medievals catalans, en relació directa amb el monestir i les rutes de pelegrinatge i comerç amb Europa.

La Muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 262-273 : il.
Bibliografia.

Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l'Esquerda han permès la descoberta d'una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d'amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l'extrem Est de la muralla s'han localitzat dues noves torres cap a l'Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l'accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l'emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l'Esquerda-Roda era el centre de la línea de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.

Arqueobotànica i Arqueologia experimental. 20 anys de recerca agrícola a l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Carme Cubero i Corpas, Maria Ocaña i Subirana, Montserrat de Rocafiguera i Espona



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2011-2012 (2014) , p. 295-316 : il.
Referències i bibliografia.

El Poblat ibèric i medieval de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona). De l'excavació a l'experimentació arqueològica / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2000-2001 (2003) , p. 115-134 : il.
Bibliografia.

Les Etapes de poblament al jaciment de l'Esquerda, les Masies de Roda de Ter, Osona (s. VIII aC-s. XIV dC) / Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1989-1990 (1991) , p. 101-110 : il.
Bibliografia.

Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Rodis, núm. 03 (2021)

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.

La Ceràmica grisa medieval de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) : estudi morfomètric, anàlisi funcional i provinença / Esther Travé Allepuz, Albert Pratdesaba i Sala, Maria Ocaña i Subirana, Imma Ollich i Castanyer



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 525-547 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions arqueològiques a l'Esquerda es van iniciar el 1977 i encara continuen a dia d'avui. Durant més de quaranta anys els treballs en aquest jaciment han permès recuperar una quantitat ingent de ceràmica grisa que, degudament analitzada, ens permet copsar elements significatius d'adaptació tècnica i funcional, així com l'existència de diversos centres productors que van abastir el poblat al llarg del període medieval. En aquest treball presentem una anàlisi detallada dels materials recuperats entre 1977 i 2013 en el seu context, a partir d'una anàlisi morfomètrica que ens permet definir una tipologia acurada de la qual n'interpretem dades relatives a l'adequació tècnica dels materials i la seva possible provinença amb l'objectiu de refinar mostrejos i definir hipòtesis de treball futures.

Una Torre de guaita carolíngia a la frontera del Ter : un experiment de construcció amb fusta a l'Esquerda / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 184 (2019) , p. 169-194 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta el procés i els resultats de la construcció amb fusta d'una torre de guaita a l'Àrea de Recerca Experimental de l'Esquerda, a Roda de Ter, Osona. El projecte es basa en les evidències arqueològiques localitzades al jaciment de l'Esquerda i en altres indrets al llarg del riu Ter, que es poden associar amb estructures de fusta bastides a finals del segle viii de la nostra era a la frontera sud de l'imperi carolingi. El resultat és una torre de 7,5 m d'alçada, construïda sobre la roca amb troncs encaixats sense cap unió metàl·lica, i rodejada per una palissada també de fusta. La seva ubicació permet que s'integri en el relat museogràfic del Museu Arqueològic de l'Esquerda.

Condicionants geològics i estructura urbana de la "Roda Civitas" (l'Esquerda, Osona) / David Serrat, Inmaculada Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera Espona, Maria Ocaña
Serrat i Congost, David


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 385-390

Arqueologia de la Catalunya feudal i prefeudal: poblament i territori : el model teòric de la comarca d'Osona / Imma Ollich i Castanyer
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. V (2010) , p. 299-348 : il. (Recerques) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Roda Ciutat : el nucli fortificat de l'Esquerda sobre el Ter i el seu territori / Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Albert Pratdesaba, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 179 (2017) , p. 23-40 : il.
Número monogràfic: Castells i fortaleses medievals d'Osona. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A l'inici de l'edat mitjana, visigots i carolingis van aprofitar la fortalesa de l'Esquerda per establir-hi Roda Ciutat, que va actuar de lloc central sobre d'altres punts fortificats al llarg del Ter. D'una banda, cal relacionar la importància del lloc amb el seu passat ibèric ausetà i el seu oppidum, i de l'altra, amb la situació estratègica en una península espadada sobre un meandre del riu. En aquest article s'aprofundeix en les estructures militars descobertes a les darreres campanyes d'excavació arqueològica, i la seva evolució al llarg de l'edat mitjana, fins a la destrucció de l'assentament el 1314.

Espais públics i espais privats del call jueu de Vic : evidències documentals i arqueològiques / Imma Ollich i Castanyer, Irene Llop i Jordana
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 177 (2016) , p. 481-506 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest treball aprofundeix en la identificació, descripció i estudi dels espais públics i privats de la comunitat jueva de Vic. La interpretació de la documentació escrita es contrasta amb les evidències arqueològiques (positives i negatives) per tenir un coneixement més acurat de l'espai que va ocupar aquest grup. L'estudi aporta noves dades sobre el call, la sinagoga i el cementiri, i la localització d'un possible micvé i d'un forat de mezuzà.

L'Escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l'espai obert i els camins del terme castral d'Olèrdola (segles X -XI) [Fitxer informàtic] / Josep Maria Bosch Casadevall ; [dirigida per: Imma Ollich i Castanyer]
Bosch i Casadevall, Josep Maria


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Ollich i Castanyer, Imma. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2017
1 recurs electrònic (539 p.)

Avui dia el debat historiogràfic sobre la formació del feudalisme a Catalunya bascula entre el model rupturista de Pierre Bonnassie i el model continuista de Gaspar Feliu. El nivell de coneixements actual no permet encara posicionar-se clarament en un sentit o en un altre. Així, doncs, es continua acceptant, no sense matisos, que a les terres de la frontera del comtat de Barcelona, després d'una tendència depressiva multisecular, tot canvia quan al segle X esdevé un territori cobejat per les elits comtals. En relació amb aquest desig de posseir la terra, aquesta tesi explora a petita escala les decisions preses l'endemà de la conquesta a l'hora de determinar la mida dels termes castrals, d'executar l'atermenament del sòl, de seleccionar el tipus de sòl atermenat i de triar el nombre d'assentaments per terme, així com les constants d'implantació dels castells i de les esglésies. L'objectiu d'aquesta anàlisi és conèixer el tipus d' articulació que es produeix, d'una banda entre les preexistències del territori, i els castells i les esglésies de l'altra. En altres paraules, es pretenen aconseguir proves de fins a quin punt aquestes decisions són fruit només de l'atzar o si bé ja estan determinades. És a dir, condicionades només per una manera de fer gravada en el subconscient en forma d'idees tipus que s'adapten als condicionants del territori, o bé de models que s'apliquen independentment d'aquests condicionants. En definitiva, aquesta tesi aspira a precisar la naturalesa de l'escenari en el qual les elits comtals imposen un nou ordre social i polític per a garantir continuar canalitzant les rendes de la terra.