Dues noves inscripcions ibèriques sobre ceràmica de l'Esquerda : noves aportacions sobre l'escriptura ibèrica a Osona / Montserrat Rocafiguera i Espona, Joan Ferrer i Jané
Rocafiguera i Espona, Montserrat de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 561-588 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball s'estudien dues inscripcions ibèriques inèdites procedents del jaciment de L'Esquerda (Roda de Ter). La primera està realitzada abans de la cocció sobre un petit fragment de la vora d'un recipient de ceràmica ibèrica. La segona és un esgrafiat de set signes fet després de la cocció a la paret lateral d'una ceràmica oxidant ibèrica,. Finalment, en aquest treball també es proposa una nova lectura de la inscripció rupestre de Les Graus, on s'identifiquen dues possibles divinitats una de les quals cap la possibilitat de que sigui una divinitat fluvial associada al Ter.

Antona: arquitectura, urbanisme i valor estratègic d'un poblat de la cultura ibèrica al nord-est de la península (s. IV - II aC.) [Fitxer informàtic] / Ruben Llobet López ; [dirigit per: Pedro Azara Nicolás]
Llobet López, Ruben


2023
Dirigida per: Azara Nicolás, Pedro. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2023
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

En aquest treball es realitza una contextualització intensa sobre món iber, que va desde les poblacions al nord de la península ibèrica, entenent per això l'actual principat de Catalunya, part d'Aragó i el país Valencià, passant per el mitg segre fins arribar a Antona i el context immediat. Es dibuixen les preexistències del turó d'Antona indiferentment de la seva datació i es comenten i s'aporta informació fotogràfica, la qual estarà ampliada en un anex. S'agafen 3 casos d'estudi: Ullastret, el Molí d'Espígol i l'Esquerda, per analitzar diferents factors que tenen en comú amb el poblat ibèric d'Antona, que després s'aplicaran al redibuixat. Es realitza una planta amb una suposició en base a lo comentat de caràcter personal on també i a entrat el criteri propi.

La Ceràmica medieval de l'Esquerda : aproximació tipològica i arqueomètrica / Imma Ollich, Esther Travé, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 289-299 : il


L'estudi de la ceràmica medieval procedent del jaciment arqueològic de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) no ha estat objecte encara d'una sistematització tipològica completa. Les campanyes d'excavació dutes a terme al jaciment des del 1977 al poble medieval han proporcionat una gran quantitat de ceràmica grisa que abasta del segle IX fins el segle XIII dC. D'ençà el 2010, les campanyes realitzades a la zona de la muralla han documentat la presència de ceràmiques més antigues, concretament d'espatulades corresponents a temps carolingis, finals s.VIII - inicis s. X. Com a homenatge al Dr. Alberto López Mullor, que ens havia ajudat en la classificació de la ceràmica grisa de l'Esquerda, en aquest article es proposa una definició tipològica formal i tecnològica de les ceràmiques medievals de l'Esquerda, des del segle VII al XIV, incloent-hi les últimes troballes i els resultats dels darrers estudis arqueomètrics realitzats.

Le Modèle du "village ecclésial" en Languedoc, Rousillon et Catalogne : les apports de l'archaéologie et leur discussion / per Aymat Catafau ; en col·laboració amb Olivier Passarrius
Catafau Castellet, Aymat


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. VII (2015) , p. 19-58 : il. (Dossier. El paisatge en èpoques de transició al llarg del darrers dos mil anys) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.

Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich Castanyer, Montse Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 85-116 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.

La Muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 262-273 : il.
Bibliografia.

Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l'Esquerda han permès la descoberta d'una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d'amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l'extrem Est de la muralla s'han localitzat dues noves torres cap a l'Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l'accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l'emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l'Esquerda-Roda era el centre de la línea de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.

Arqueobotànica i Arqueologia experimental. 20 anys de recerca agrícola a l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Carme Cubero i Corpas, Maria Ocaña i Subirana, Montserrat de Rocafiguera i Espona



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2011-2012 (2014) , p. 295-316 : il.
Referències i bibliografia.

El Poblat ibèric i medieval de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona). De l'excavació a l'experimentació arqueològica / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2000-2001 (2003) , p. 115-134 : il.
Bibliografia.

Les Etapes de poblament al jaciment de l'Esquerda, les Masies de Roda de Ter, Osona (s. VIII aC-s. XIV dC) / Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1989-1990 (1991) , p. 101-110 : il.
Bibliografia.

El Poblat medieval de l'Esquerda (les Masies de Roda de Ter, Osona) / Immaculada Ollich i Castanyer
Olich i Castanyer, Immaculada


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1982-1983 (1983) , p. 43-50
Notes.

Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Rodis, núm. 03 (2021)

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.

La Ceràmica grisa medieval de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) : estudi morfomètric, anàlisi funcional i provinença / Esther Travé Allepuz, Albert Pratdesaba i Sala, Maria Ocaña i Subirana, Imma Ollich i Castanyer



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 525-547 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions arqueològiques a l'Esquerda es van iniciar el 1977 i encara continuen a dia d'avui. Durant més de quaranta anys els treballs en aquest jaciment han permès recuperar una quantitat ingent de ceràmica grisa que, degudament analitzada, ens permet copsar elements significatius d'adaptació tècnica i funcional, així com l'existència de diversos centres productors que van abastir el poblat al llarg del període medieval. En aquest treball presentem una anàlisi detallada dels materials recuperats entre 1977 i 2013 en el seu context, a partir d'una anàlisi morfomètrica que ens permet definir una tipologia acurada de la qual n'interpretem dades relatives a l'adequació tècnica dels materials i la seva possible provinença amb l'objectiu de refinar mostrejos i definir hipòtesis de treball futures.

La Cambreria del monestir de Sant Pere de Casserres i els seus drets sobre les rendes de l'Areny de la Sal de Cardona (1380-1433) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 593-618 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Amb el present treball volem donar a conèixer la col·lecció documental aplegada a l'entorn dels drets dels quals gaudia Sant Pere de Casserres sobre les salines de Cardona. Els vint-i-un documents editats corresponen a les àpoques signades entre 1380 i 1433 pels priors del monestir i els monjos responsables de la cambreria conventual, o bé pels seus procuradors, a favor del batlle que administrava l'Areny de la Sal o salí per als seus titulars, els comtes de Cardona. L'estudi del seu contingut ens ha de permetre aprofundir en els seus orígens, i a la vegada conèixer la seva evolució en època baixmedieval.

Una Torre de guaita carolíngia a la frontera del Ter : un experiment de construcció amb fusta a l'Esquerda / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 184 (2019) , p. 169-194 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta el procés i els resultats de la construcció amb fusta d'una torre de guaita a l'Àrea de Recerca Experimental de l'Esquerda, a Roda de Ter, Osona. El projecte es basa en les evidències arqueològiques localitzades al jaciment de l'Esquerda i en altres indrets al llarg del riu Ter, que es poden associar amb estructures de fusta bastides a finals del segle viii de la nostra era a la frontera sud de l'imperi carolingi. El resultat és una torre de 7,5 m d'alçada, construïda sobre la roca amb troncs encaixats sense cap unió metàl·lica, i rodejada per una palissada també de fusta. La seva ubicació permet que s'integri en el relat museogràfic del Museu Arqueològic de l'Esquerda.

Sobre un modelo constructivo de la arquitectura ibérica en territorio Ausetano / Pau Olmos Benlloch
Olmos Benlloch, Pau


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 86 (2013) , p. 37-49 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els Bolets de les Masies de Roda : una mirada científica i cultural a la diversitat micològica del municipi / Jordi Baucells Colomer
Baucells i Colomer, Jordi


Masies de Roda : Ajuntament de les Masies de Roda, 2019
209 p. : il. col. ; 24 cm
Bibliografia:
ISBN 9788409103553

Aquest llibre pretén descobrir-nos el món dels bolets i ser una guia per als boletaires de tota la vida, pels aficionats, i també, perquè no, per a qui no hi entén gens i s'hi vol iniciar. Descriu una mostra de la gran diversitat d'espècies de bolets que té el municipi, aportant aspectes gastronòmics i culturals, i del coneixement popular. Sense voler ser una guia científica de bolets, sí que aporta informació local sobre l'ecologia, hàbitats i temporades dels nostres bolets. (editorial).

La Colònia de Còdol-Dret i els seus habitatges : Masies de Roda, 1862-1964 / Masies de Roda, 1862 - 1964
Castellà i Perarnau, Raquel


En: 186180 Habitatge obrer i colònies industrials a la península Ibèrica : actes de les Jornades (2002) i del Congrés (2005) celebrats al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya = Vivienda obrera y colonias industriales en la península Ibérica : actas de las Jornadas (2002) y del Congreso (2005) celebrados en el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Terrassa] : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 2008

Roda Ciutat : el nucli fortificat de l'Esquerda sobre el Ter i el seu territori / Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Albert Pratdesaba, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 179 (2017) , p. 23-40 : il.
Número monogràfic: Castells i fortaleses medievals d'Osona. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A l'inici de l'edat mitjana, visigots i carolingis van aprofitar la fortalesa de l'Esquerda per establir-hi Roda Ciutat, que va actuar de lloc central sobre d'altres punts fortificats al llarg del Ter. D'una banda, cal relacionar la importància del lloc amb el seu passat ibèric ausetà i el seu oppidum, i de l'altra, amb la situació estratègica en una península espadada sobre un meandre del riu. En aquest article s'aprofundeix en les estructures militars descobertes a les darreres campanyes d'excavació arqueològica, i la seva evolució al llarg de l'edat mitjana, fins a la destrucció de l'assentament el 1314.

Els Amfibis i rèptils de les Masies de Roda : biologia, gestió i conservació dels amfibis i rèptils de les Masies de Roda / Jordi Baucells Colomer, Carles Martorell Gendra
Baucells i Colomer, Jordi


[Barcelona] : Ajuntament de les Masies de Roda, 2017
115 p. : il. col. ; 24 cm
Bibliografia. A la portada: Grup d'Anellament Calldetenes-Osona, Grup de Naturalistes d'Osona ICHN, Institució Catalana d'Història Natural.
ISBN 9788461797325