Monedes cartagineses documentades a la Plana ilergeta oriental dins el context de la segona guerra púnic (218-202 AC) / Miquel Torres i Benet
Torres i Benet, MiquelEn:
205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 417-440 : il., map
Bibliografia.
El present treball dona a conèixer la documentació de monedes cartagineses del 218aC, localitzades a la Ilergècia, i dins del context de la Segona Guerra Púnica i del pas d'Hannibal per terres catalanes. Cerquem la localització de les peces numismàtiques i la seva relació espacial dins el món ibèric peninsular, i sobretot, dins l'espai dels ilergets, els principals aliats del general cartaginès Hannibal. Aquest numerari púnic procedeix del nord d'Àfrica cartaginès, del sud de la península ibèrica sota domini cartaginès, així com de monedes púniques-ebusitanes. El fet de localitzar-les prop del litoral i posteriorment, passat l'Ebre, en direcció a les terres de l'interior, és un clar indicatiu que han estat traslladades per l'exèrcit carataginès en el seu periple en direcció als Pirineus i els Alps. Els darrers estudis interdisciplinaris les han localitzat propo les boques del riu Ebre, en el campament romà de Nova classis i a la badia de Salou; d'aquí cap a l'interior (Tarragonès) en direcció a Valls (Alt Camp) i a la cruïlla de les Borges Blanques (les Garrigues), s'enfilen al nord, en direcció a l'interior de la Ilergècia (l'Urgell i el Pla d'Urgell). En aquest punt, el focus central es concentra a redós de la ciutat ilergeta del Molí d'Espígol; possible candidata, arqueològicament parlant, de la mítica ciutat d'Atanagrum, citada per Titus Livi en la història de la Guerra d'Hannibal.
