português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
EPOCA CAROLINGIA []
Referències trobades:
215   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 11
anar a la pàgina                         


1 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Construcció i durabilitat d'una torre carolíngia de fusta. Arqueologia experimental a l'Esquerda / Imma Ollich, David Serrat, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Oriol Amblàs



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 173-180 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pel juny del 2015 i en el marc del Projecte DGICYT HAR2012-36497 es va construir una torre de guaita experimental carolíngia prop del Museu Arqueològic de l'Esquerda. El procés de construcció es va fer emprant materials semblants als identificats arqueològicament al jaciment: només fusta encaixada, sense cap mena d'unió metàl·lica. L'objectiu primer era comprovar la possibilitat de bastir una torre de fusta, realitzant el control dels materials, de la mà d'obra i del temps emprat. Ara, després de gairebé tres anys de la seva construcció, presentem aquí el procés de control de l'edificació, l'assentament de la torre sobre la roca, la reacció dels diversos tipus de fusta davant la humitat i la insolació segons les diferents orientacions, i el desgast en general, tant interior com exterior. Un segon objectiu, de llarga durada, és intentar calcular-ne la durabilitat, és a dir, quant de temps podia resistir en bones condicions un edifici d'aquestes característiques.


Matèries: Arqueologia medieval ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Epoca carolíngia ; Projectes ; Construcció ; Arquitectura militar ; Torres de defensa
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les ; Roda de Ter
Cronologia:[2015 - 2017]
Autors add.:Ollich i Castanyer, Immaculada ; Serrat i Congost, David ; Pratdesaba i Sala, Albert ; Rocafiguera i Espona, Montserrat de ; Ocaña i Subirana, Maria ; Amblàs, Oriol
Autors add.:Congres Internacional d'Arqueologia Experimental (5è : 2017 : Tarragona )
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/375723
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En els orígens del temple de Sant Martí Sacosta. Noves reflexions / Josep M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 36-37 (2014-2015) , p. 133-145
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Esglésies ; Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Epigrafia
Matèries:Església de Sant Martí Sacosta de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[2015]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/321595
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Camí dit dels Contrabandistes, ruta de conquesta carolíngia a la serralada litoral del segle IX / Joaquim Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 39-49
 (Comunicacions

El Maresme es va convertir en zona fronterera entre l'imperi carolingi i el poder musulmà des de 785 ?ns a 801 aproximadament. És durant aquest període, sobretot a partir de l'any 800, que la zona compresa per l'actual Maresme patirà les incursions bèl·liques per la conquesta de Barcelona per part de les tropes carolíngies. En l'estudi presentat s'analitza la possible ruta seguida per les tropes carolíngies, a partir de fonts literàries, com les cançons de gesta, i a partir de fonts hagiogrà?ques, que són les més importants. La situació a nivell topogrà?c de fundacions eclesiàstiques carolíngies demostra que la via utilitzada per al trasllat de les tropes i els seus diferents assentaments al pas pel Maresme no deuria ser la Via Augusta sinó per la via dita dels Contrabandistes.


Matèries: Transports i comunicacions ; Epoca carolíngia ; Conquesta cristiana ; Camins ; Contraban ; Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Frontera ; Ràtzies
Àmbit:Maresme
Cronologia:[785- 801]
Accés: https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/429140/
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carlemany no va conquerir Girona : les llegendes sobre l'arribada de Carlemany van servir per prestigiar els monestirs / Enric Bassegoda Pineda, text
Bassegoda i Pineda, Enric


En: Revista de Girona. Girona. Any 56, núm. 261 (juliol-agost 2010), p. 38-41 : il. (Història


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Llegendes ; Monestirs
Àmbit:Girona ; Girona, diòcesi
Cronologia:785
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/205896
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Revisió dels primers diplomes de Carlemany per als comtats catalans / Gaspar Feliu i Montfort
Feliu i Montfort, Gaspar


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 637-656 (Estudios Misceláneos
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En la seva publicació Els Diplomes carolingis a Catalunya, Ramon d'Abadal publicà la refecció de dos documents de Carlemany perduts, un per als hispana i l'altre per als barcelonins. Aquest article revisa les fonts utilitzades i els paràgrafs escollits per Abadal, examina la seva coherència amb les fonts conegudes i proposa una nova refecció, en part diferent.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Fonts documentals ; Comtats
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:[800 - 850]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9297839
https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.06


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Documentació escrita i estudi arqueològic del territori de Girona durant l'època romana / Xavier Alberch, Josep Burch, Jordi Turon
Alberch i Fugueras, Xavier


En: 156365 Patrimoni i història local : jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas. Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Servei de Publicacions i d'Arxiu, DL 1996. p. 47-50 : il

Bibliografia.



Matèries: Excavacions arqueològiques ; Epoca romana ; Arqueologia ; Fonts documentals ; Epoca carolíngia
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[a. II aC. - 900]
Autors add.:Burch i Rius, Josep ; Turón i Serra, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Margarida de Montferrat (Balaguer)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sobre un diploma de Carloman / per Josep Calzada i Oliveras
Calzada i Oliveras, Josep


En: 248810 Estudis sobre temes guixolencs. Sant Feliu de Guíxols ; Girona : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols : Museu Municipal : Diputació de Girona, 1980. p. 1-21

Apèndix documental.



Matèries: Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica ; Epoca carolíngia ; Diplomàtica ; Catedrals ; Bisbes
Matèries: Teotari, Bisbe
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona ; Vall d'Aro
Cronologia:881; [1601 - 1700]
Localització: Biblioteca de Catalunya; ; Universitat de Lleida; Universitat Ramon Llull; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Baldiri Reixac (Santa Cristina d'Aro)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conquesta, duel i revolta : la destitució del comte Berà i la revolta d'Ayshûn (820-827) / Ramon Serra Rial
Serra i Rial, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 589-600 : il.
Notes a peu de pàgina.

El procés judicial contra el comte Berà de l'any 820 fou un episodi clau per la continuïtat dels territoris catalans dins l'òrbita de l'imperi Carolingi i també fou un dels primers duels judicials a cavall i amb llança documentats a l'Europa medieval. La posterior fugida i revolta d'Ayshûn/Aissó dels anys 826-7, en què rebrà el suport de Còrdova, de contingents àrabs i berbers de la frontera i també d'una part de l'aristocràcia goda encapçalada per Guillemó, fill de Berà, l'hem de llegir com la continuació d'aquest conflicte polític. Nosaltres proposem que Ayshûn/Aissó fou un descendent del clan iemenita dels al-Arâbi, senyors de Barcelona i Girona a la segona meitat del segle VIII.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Procés judicial ; Rebel·lions militars ; Revolta d'Aissó
Àmbit:Osona ; Catalunya
Cronologia:820 - 827
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421724
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolta d'Aissó (826-827) : causes i resultats probables / Joan C. Vidal
Vidal, Joan C.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 601-626 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un episodi ben conegut de la història catalana és la revolta antifranca d'Aissó, d'una importància capital pel que fa a la demografia i futur control polític de la Catalunya central. Ara bé, no hi ha prou dades sobre qui va ser el capitost de la revolta (fins al punt que hom ha volgut identificar-lo amb un valí sarraí de Barcelona), així mateix, tampoc es coneixen les causes profundes que van provocar la rebel·lió. En aquest treball s'intentarà determinar qui era Aissó, així com determinar les possible raons que haurien justificat la revolta.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Rebel·lions militars ; Revolta d'Aissó
Àmbit:Osona ; Catalunya
Cronologia:826 - 827
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421727
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Realitat material dels monestirs d'època carolíngia als comtats catalans a través de les fonts escrites : una relectura de la documentació d'arxiu amb mirada arqueològica / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 281-302 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Tenint en compte l'escàs coneixement arqueològic que tenim sobre els monestirs dels comtats catalans en època carolíngia, els documents d'arxiu, tot i el seu laconisme, constitueixen una font bàsica per aproximar-nos a la seva realitat material. Partint d'aquesta premissa, en el present article analitzaré totes les referències a l'estructura d'aquests cenobis i la seva materialitat que apareixen en la documentació escrita dels segles ix i x. D'aquesta manera, aportaré noves dades per ref lexionar sobre com es concebia un centre monàstic en aquell període, quina era la seva topografia interna i a quin ideal monàstic responien.


Matèries: Epoca carolíngia ; Monestirs ; Fonts documentals ; Comtats
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422140
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_11
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Romanyà, pedres carolíngies / Joan Badia-Homs
Badia i Homs, Joan


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 22 (tardor-hivern 2012), p. 100-101 : il. (Patrimoni. Arquitectura) 



Matèries: Arquitectura ; Epoca carolíngia
Àmbit:Romanyà de la Selva - Santa Cristina d'Aro
Cronologia:[2012]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquitectura carolíngia, de Sant Climent a Fitor / Joan Badia-Homs
Badia i Homs, Joan


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 30 (setembre-desembre 2010), p. 76-81 : il. (Patrimoni


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Arquitectura religiosa
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[800 - 100]
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Oblidats comtes de Cerdanya : 798-1117 / Joan Blasi Solsona
Blasi i Solsona, Joan


2a ed.
Sant Vicenç de Castellet : Farell Editors, 2024
280 p. : il., map., taules ; 24 cm (Nostra història, 1) 
ISBN 97817116897

"Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117)", és l'única obra monogràfica sobre les comtes privatius de la Cerdanya, comtat que arribà a abastar uns dominis que anaven des de Tàrrega i Cervera pel sud, fins a prop de Foix i Carcasona, pel nord. El llibre pretén recuperar la memòria sobre els comtes, que juntament amb els seus parents comtes d'Urgell, Carcassona, Barcelona, Girona, Besalú, Rosselló i Empúries, ens expliquen els orígens del que s'anomenaria més tard Catalunya. L'època estudiada va del 798, quan es nomenà el primer comte, Borrell I, per Lluís el Pietós, fins al 1117, quan Bernat Guillem deixà el comtat al seu cosí, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran. Durant aquest període se succeïren 15 comtes, i una trentena de vescomtes, inclosos els del Berguedà i Conflent, sota el domini dels comtes cerdans. Un apèndix de mapes i de fotografies, i uns quadres genealògics ens ajuden a situar i conèixer millor aquest important comtat pirinenc. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Historiografia ; Comtats ; Comtes ; Feudalisme ; Epoca carolíngia
Matèries: Borrell I de Cerdanya-Urgell (798?-812?) ; Sunifred II (927-966) ; Guifre I el Pelós (840-897) ; Guillem Ramon I de Cerdanya (1068-1094)
Àmbit:Cerdanya, comtat ; Bellver de Cerdanya
Cronologia:798 - 1117


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Inscripció del segle X de Sant Feliu de la Garriga, Viladamat, recuperada / Joaquim Tremoleda, Daniel Punseti, Antoni Cobos
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 27-43 : il. (Arqueologia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

S'ha trobat una inscripció romànica, datada de l'any 943, procedent de Sant Feliu de la Garriga, al municipi de Viladamat (Alt Empordà), que es considerava perduda. Tot i això, se'n coneixia l'existència per les cites d'antics cronistes i compiladors, especialment de Jeroni Pujades. Aquestes cites, que en certificaven l'existència, no aportaven el contingut i la transcripció completa del seu text. La troballa permet esvair tots els dubtes i especulacions que havien sorgit fins ara. La importància d'aquesta inscripció és que aporta nova llum sobre la primera ocupació religiosa empordanesa d'època carolíngia en un lloc molt proper a Empúries, on es conserva encara avui a la façana de l'església de Sant Martí, el seu paral·lel més proper.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epigrafia ; Epoca carolíngia
Àmbit:Viladamat
Cronologia:943
Autors add.:Punsetí i Puig, Daniel ; Cobos, Antoni
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/412741
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Poblament ; Nuclis de població ; Toponímia ; Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[0000 - 1000]
Autors add.:Casas, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/412925
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Naixement de Catalunya / Michel Zimmermann
Zimmermann, Michel


Barcelona : Editorial Base, 2023
684 p. ; 24 cm (Base històrica, 189) 
2n Premi d'Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal.
ISBN 9788419007643

Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la "creació" de Catalunya, la formació d'allò que podríem denominar la identitat catalana; el sorgiment i la consolidació d'una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions polítiques i formes d'expressió originals i un espai propi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles VIII-XII) que comprèn des de les primeres manifestacions històriques d'individuació de l'espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés que culmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat pròpia i reconeguda a l'exterior, un fenomen històric que podríem qualificar de "nacional" o "identitari" i que es reconstrueix a partir de la documentació, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidià. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Identitat nacional ; Comtes-reis ; Epoca carolíngia ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 - 1200]


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De perifèria de l'Imperi Franc a seu d'un principat feudal / Stephen P. Bensch
Bensch, Stephen P.


En: 233219 Atles MUHBA d'història de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023



Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Conquesta cristiana ; Feudalisme ; Atles ; Cartografia ; Mapes i plànols
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[700 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De visigots a catalans : de quan no parlàvem català (segles V-X) / Joan Santacana, Cristòfol A. Trepat
Santacana i Mestre, Joan


Benicarló : Onada Edicions, 2022
216 p. ; 15 cm
ISBN 9788418634987

A la història de Catalunya hi ha un període que sovint resulta fosc: el que transcorre entre el segle III i el segle X i que correspon a les etapes del Baix Imperi Romà (235-476), a la dominació visigòtica (411-715) i al període carolingi (715-992), abans de la feudalització del territori (segle XI). Per a molta gent la Catalunya que coneixen comença més o menys l'any 1000 i totes les etapes anteriors són com una mena de passadís per on desfilen pobles i més pobles, alguns de coneguts i altres de desconeguts, que passen pel país sense deixar-hi rastre; es parla dels grecs, els fenicis, els ibers, els romans, els visigots i els àrabs fins que, finalment, ja som catalans! Però la Història, concebuda com un pas continu d'invasors, té poc sentit perquè així no s'entén com va anar cristal·litzant una llengua que porta aparellada tota una cultura amb una identitat clara que qualifiquem de catalana, una llengua distinta de la parlada en les àrees geogràfiques del seu entorn. No resulta fàcil, però, trobar plantejada aquesta problemàtica en un sol llibre, on es pugui comprendre l'autèntica naturalesa d'una cultura i d'un país que, si bé es comença a manifestar al voltant del primer mil·lenni, amaga, en canvi, unes arrels molt més profundes, sense les quals res posterior no té sentit. Hem recollit la recerca feta des del darrer terç del segle passat i la presentem a qui tingui el neguit o la curiositat de saber com érem abans de ser catalans, o millor dit, quan ja érem catalans però no ho sabíem. (Editorial).



Matèries: Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 1000]
Autors add.:Trepat i Carbonell, Cristòfol A.


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nota acerca de la evolución de los grupos sociales dependientes en Cataluña y el sur de Francia durante los siglos IX y X (c. 878-963) / José Enrique Ruiz Domènec
Ruiz Domènec, José Enrique


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 1 (1983) , p. 151-156 (Varia

Com tots els organismes vius, les estructures socials deriven conjuntament del comportament dels individus, de les intencions del poder i de les pressions demogràfiques de la població, propietats -les tres en el seu conjunt, i difícilment per separat- altament sintètiques. No hi ha cap organisme que estigui sempre perfectament adaptat. Gairebé tots els paràmetres del seu ambient varien constantment. Així, un petit canvi evolutiu en la forma d'un grup social, s'amplia fins al seu aspecte màxim a causa de la distribució extensiblement ascendent de la dialèctica d'aquestes pulsions dins de les múltiples facetes de la vida d'una comunitat humana, d'un conjunt social determinat. Considerem, per exemple, l'ocorregut als hispani de Catalunya i el Sud de França entre 878-963, i descobrirem alguns problemes sobre l'evolució dels grups socials dependents en les dècades prèvies al començament del procés de feudalització a l'Europa occidental.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Grups socials ; Estructura social ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:873 - 963
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3106933
https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/view/4260
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalunya carolíngiaand the public nature of the great domain according to legal documents from the 9th and 10th centuries / Josep Maria Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 21-34
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

With the publication of all Catalan documents prior to the year 1000 in Catalunya carolíngia, the research into this period is now set to move forward on many fronts. This article shows this via a study of legal documents which shed light on social groups and their conflicts and reveal how the rulers used the villas and control over the public properties and rights in them to organise the government, capture the surplus and create the great domain that was the forerunner to the seigneuries.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Fonts documentals ; Diplomataris ; Documentació jurídica ; Grups socials ; Conflictivitat social ; Comtats
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/394054
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 11
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3