português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
EPOCA CAROLINGIA []
Referències trobades:
202   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 11
anar a la pàgina                         


1 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Inscripció del segle X de Sant Feliu de la Garriga, Viladamat, recuperada / Joaquim Tremoleda, Daniel Punseti, Antoni Cobos
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 27-43 : il. (Arqueologia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

S'ha trobat una inscripció romànica, datada de l'any 943, procedent de Sant Feliu de la Garriga, al municipi de Viladamat (Alt Empordà), que es considerava perduda. Tot i això, se'n coneixia l'existència per les cites d'antics cronistes i compiladors, especialment de Jeroni Pujades. Aquestes cites, que en certificaven l'existència, no aportaven el contingut i la transcripció completa del seu text. La troballa permet esvair tots els dubtes i especulacions que havien sorgit fins ara. La importància d'aquesta inscripció és que aporta nova llum sobre la primera ocupació religiosa empordanesa d'època carolíngia en un lloc molt proper a Empúries, on es conserva encara avui a la façana de l'església de Sant Martí, el seu paral·lel més proper.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epigrafia ; Epoca carolíngia
Àmbit:Viladamat
Cronologia:943
Autors add.:Punseti i Puig, Daniel ; Cobos, Antoni
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/412741
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Poblament ; Nuclis de població ; Toponímia ; Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[0000 - 1000]
Autors add.:Casas, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/412925
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 202
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Naixement de Catalunya / Michel Zimmermann
Zimmermann, Michel


Barcelona : Editorial Base, 2023
684 p. ; 24 cm (Base històrica, 189) 
2n Premi d'Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal.
ISBN 9788419007643

Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la "creació" de Catalunya, la formació d'allò que podríem denominar la identitat catalana; el sorgiment i la consolidació d'una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions polítiques i formes d'expressió originals i un espai propi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles VIII-XII) que comprèn des de les primeres manifestacions històriques d'individuació de l'espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés que culmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat pròpia i reconeguda a l'exterior, un fenomen històric que podríem qualificar de "nacional" o "identitari" i que es reconstrueix a partir de la documentació, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidià. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Identitat nacional ; Comtes-reis ; Epoca carolíngia ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 - 1200]


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 202
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De perifèria de l'Imperi Franc a seu d'un principat feudal / Stephen P. Bensch
Bensch, Stephen P.


En: 233219 Atles MUHBA d'història de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023



Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Conquesta cristiana ; Feudalisme ; Atles ; Cartografia ; Mapes i plànols
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[700 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 202
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De visigots a catalans : de quan no parlàvem català (segles V-X) / Joan Santacana, Cristòfol A. Trepat
Santacana i Mestre, Joan


Benicarló : Onada Edicions, 2022
216 p. ; 15 cm
ISBN 9788418634987

A la història de Catalunya hi ha un període que sovint resulta fosc: el que transcorre entre el segle III i el segle X i que correspon a les etapes del Baix Imperi Romà (235-476), a la dominació visigòtica (411-715) i al període carolingi (715-992), abans de la feudalització del territori (segle XI). Per a molta gent la Catalunya que coneixen comença més o menys l'any 1000 i totes les etapes anteriors són com una mena de passadís per on desfilen pobles i més pobles, alguns de coneguts i altres de desconeguts, que passen pel país sense deixar-hi rastre; es parla dels grecs, els fenicis, els ibers, els romans, els visigots i els àrabs fins que, finalment, ja som catalans! Però la Història, concebuda com un pas continu d'invasors, té poc sentit perquè així no s'entén com va anar cristal·litzant una llengua que porta aparellada tota una cultura amb una identitat clara que qualifiquem de catalana, una llengua distinta de la parlada en les àrees geogràfiques del seu entorn. No resulta fàcil, però, trobar plantejada aquesta problemàtica en un sol llibre, on es pugui comprendre l'autèntica naturalesa d'una cultura i d'un país que, si bé es comença a manifestar al voltant del primer mil·lenni, amaga, en canvi, unes arrels molt més profundes, sense les quals res posterior no té sentit. Hem recollit la recerca feta des del darrer terç del segle passat i la presentem a qui tingui el neguit o la curiositat de saber com érem abans de ser catalans, o millor dit, quan ja érem catalans però no ho sabíem. (Editorial).



Matèries: Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 1000]
Autors add.:Trepat i Carbonell, Cristòfol A.


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nota acerca de la evolución de los grupos sociales dependientes en Cataluña y el sur de Francia durante los siglos IX y X (c. 878-963) / José Enrique Ruiz Domènec
Ruiz Domènec, José Enrique


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 1 (1983) , p. 151-156 (Varia

Com tots els organismes vius, les estructures socials deriven conjuntament del comportament dels individus, de les intencions del poder i de les pressions demogràfiques de la població, propietats -les tres en el seu conjunt, i difícilment per separat- altament sintètiques. No hi ha cap organisme que estigui sempre perfectament adaptat. Gairebé tots els paràmetres del seu ambient varien constantment. Així, un petit canvi evolutiu en la forma d'un grup social, s'amplia fins al seu aspecte màxim a causa de la distribució extensiblement ascendent de la dialèctica d'aquestes pulsions dins de les múltiples facetes de la vida d'una comunitat humana, d'un conjunt social determinat. Considerem, per exemple, l'ocorregut als hispani de Catalunya i el Sud de França entre 878-963, i descobrirem alguns problemes sobre l'evolució dels grups socials dependents en les dècades prèvies al començament del procés de feudalització a l'Europa occidental.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Grups socials ; Estructura social ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:873 - 963
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3106933
https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/view/4260
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalunya carolíngiaand the public nature of the great domain according to legal documents from the 9th and 10th centuries / Josep Maria Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 21-34
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

With the publication of all Catalan documents prior to the year 1000 in Catalunya carolíngia, the research into this period is now set to move forward on many fronts. This article shows this via a study of legal documents which shed light on social groups and their conflicts and reveal how the rulers used the villas and control over the public properties and rights in them to organise the government, capture the surplus and create the great domain that was the forerunner to the seigneuries.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Fonts documentals ; Diplomataris ; Documentació jurídica ; Grups socials ; Conflictivitat social ; Comtats
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/394054
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Catalunya carolíngia i la natura pública del gran domini segons els documents judicials dels segles IX i X / Josep Maria Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 133-146
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Amb l'edició, a Catalunya carolíngia, de tots els documents catalans anteriors a l'any mil, la investigació d'aquest període avançarà en molts fronts. L'article ho mostra mitjançant l'estudi dels documents judicials, que permeten conèixer els grups socials i els seus conflictes i observar com els governants, a través de les viles i del control dels béns i drets públics que hi exercien, organitzaven el govern, capturaven l'excedent i creaven el gran domini antecedent de la senyoria.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Fonts documentals ; Diplomataris ; Documentació jurídica ; Grups socials ; Conflictivitat social ; Comtats
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/394064
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 202
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cartografiar el paisatge medieval de Catalunya (segles VIII-X). Primera part : a partir dels "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia" / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IX (2021) , p. 17-77 : il. (Paisatge històric i cartografia : de l'època romana a l'actualitat
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.



Matèries: Alta edat mitjana ; Atles ; Comtats ; Epoca carolíngia ; Medi geogràfic ; Cartografia ; Mapes i plànols ; Paisatge ; Usos del sòl ; Toponímia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 - 1000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 202
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cartografiar el paisatge medieval de Catalunya (segles VIII-X). Segona part : a partir dels "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia" / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IX (2021) , p. 79-163 : il. (Paisatge històric i cartografia : de l'època romana a l'actualitat
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.



Matèries: Alta edat mitjana ; Atles ; Comtats ; Epoca carolíngia ; Medi geogràfic ; Cartografia ; Toponímia ; Mapes i plànols ; Paisatge ; Usos del sòl
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 - 1000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalunya Carolíngia. Vol. VII: El Comtat de Barcelona / [ressenya de] Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 51, núm. 1 (2021) , p. 414
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. El Comtat de Barcelona / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell. Barcelona : Institut d'Estudis Catalanas, 2019 (Catalunya Carolíngia, 7)


Matèries: Ressenyes ; Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals ; Diplomataris
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[711 - 1162]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8036777
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
From fragments to codices : the reconstruction of copies of Carolingian homiliaries and the Homiliary of Luculentius, a case study of twenty-first-century fragmentology in Septimania and Catalonia / Matthias M. Tischler
Tischler, Mathias M.


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 14, núm. 2 (2022) , p. 181-200
Referències bibliogràfiques. Resum en anglès.


Matèries: Edat mitjana ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica ; Manuscrits ; Homilíes ; Còdexs ; Epoca carolíngia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8502194


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
A 1.200 anys de l'alliberament de Girona per les tropes de Carlemany / FC. Reixach
Reixach i Cabratosa, Francesc


En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 6 (1985) , p. 37-38


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Commemoració
Àmbit:Girona
Cronologia:785 ; 1985
Accés: https://raco.cat/index.php/QuaderndetreballAAG/article/view/141185
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Museu d'Arqueologia de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Comtes beneficiaris de Girona / Josep Calzada
Calzada i Oliveras, Josep


En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 6 (1985) , p. 39-45 : il.
Bibiografia.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Noblesa ; Comtats ; Comtes ; Feudalisme
Àmbit:Girona, comtat
Cronologia:[800 - 900]
Accés: https://raco.cat/index.php/QuaderndetreballAAG/article/view/141186
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Museu d'Arqueologia de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De la llengua de l'imperi carolingi a la llengua del Pirineu (segles VII-IX) / Josep Bastardas
Bastardas, Josep


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 30 (maig 2022), p. 12-19 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Llengua ; Llengua catalana
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[600 - 900]
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-30.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Organització carolíngia de l'espai nord-est de Catalunya a principis del segle IX : el cas de Bàscara / Albert Riera i Pairó
Riera i Pairó, Albert


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 8, núm. 7 (2001) , p. 132-162 : il. (Diversos
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Toponímia ; Onomàstica ; Termes territorials
Àmbit:Bàscara
Cronologia:[800 - 850]
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0001484213 [exemplar complet]
Localització: B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 202
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
"Catalunya carolíngia" : obre d'abast nacional i científic / per Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 749 (maig 2022), p. 69-70 (Lectures
Ressenya de:
. Els Comtats d'Urgell, Cerdanya i Berga / Ramon Ordeig i Mata (Ed.). Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2020 (Catalunya carolíngia, 8)



Matèries: Ressenyes ; Epoca carolíngia ; Fonts documentals ; Diplomataris ; Comtats
Àmbit:Urgell, comtat ; Cerdanya, comtat ; Berga, comtat
Cronologia:785 - 1000
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 262-273 : il.
Bibliografia.

Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l'Esquerda han permès la descoberta d'una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d'amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l'extrem Est de la muralla s'han localitzat dues noves torres cap a l'Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l'accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l'emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l'Esquerda-Roda era el centre de la línea de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.


Matèries: Arqueologia medieval ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Muralles ; Epoca carolíngia ; Epoca visigòtica
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Masies de Roda, les
Cronologia:2012
Autors add.:Ollich i Castanyer, Immaculada ; Rocafiguera i Espona, Montserrat de ; Pratdesaba i Sala, Albert ; Pujol Camps, Àngels
Accés: http://hdl.handle.net/10687/122539
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El "Dossier" Àtala i l'ocupació carolíngia de les terres empordaneses / J.M. Nolla, Josep Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 195-214 : il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les activitats fundacionals o reconstructives dutes a terme per l'abat Àtala a les darreries del segle VIII, en cenobis i llocs de culte empordanesos, condueix cap a noves conclusions pel que fa a la data de l'ocupació de les terres al nord de Girona pels francs, situant-la entre el 759 i 778. Això voldria dir que l'activitat de l'abat es va fer en un territori no sotmès als àrabs, sinó sota control carolingi. Un seguit de fortificacions controlant els accessos a Girona des del nord i llevant, sobre les principals vies, confirmarien la hipòtesi del domini franc sobre la zona alguns anys abans del que tradicionalment s'ha suposat.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Monestirs ; Abats ; Fortificacions ; Fonts documentals
Matèries: Atala, Abat
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Girona ; Roses ; Sant Pere de Rodes - Port de la Selva, el
Cronologia:759 - 778
Autors add.:Casas, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394625
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Catalunya Carolíngia (1920-2020) en el marc dels Programes de col·laboració transfronterera Espanya-França-Andorra / aume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 41 (juny 2021), p. 8 (Institut d'Estudis Catalans


Matèries: Institucions culturals ; Projectes ; Edició de publicacions ; Epoca carolíngia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Andorra ; França
Cronologia:[700 - 1000]
Accés: https://www.frontissa.cat/en-paper/692/frontissa-41-web.pdf [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 11
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3