La Guerra dels Segadors al Penedès / Jordi Vidal Pla
Vidal i Pla, Jordi


En: 127343 Els Moviments socials al Penedès : actes del II Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2001. p. 67-85
 (Comunicacions. Conflictes a l'edat moderna) 

El Sitio de Salses, 1639 : la antesala de la revuelta / Manuel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 43 (2019) , p. 60-65 : il. (Introduciendo el n. 44) 
Número dedicat a "Antietam 1862".

El setge en 1639 a la fortalesa de Salses, clau del Rosselló, s'emmarca en l'accentuada crisi política entre la Monarquia Hispànica i Catalunya. Va constituir un episodi transcendental en l'escalada de tensió a la qual Olivares havia sotmès al principat català en el seu objectiu d'implantar un drenatge sostingut de recursos econòmics i militars (que contribuís a finançar el cost de la guerra que des de 1635 hi havia contra França. Per a això, passaria per sobre de les constitucions i portaria la guerra fins a les portes del país. No es pot entendre la campanya per a la recuperació de la fortalesa sense tenir en compte la seva connexió directa amb la Revolta dels Segadors i la revolució de 1640. Aquell segon semestre de 1639, tota Catalunya va haver de mobilitzar-se per a sustentar l'exèrcit de Salses, en un esforç i sacrifici incommensurables, enmig de grans tensions i sense un reconeixement digne. A més de les pèrdues humanes es va acumular una allau de despeses que va arruïnar el país i el va sumir en un endeutament generalitzat.

La Rereguarda. Vida local i front de guerra / Joan Villarroya
Villarroya i Font, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 57-66 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

L'article aborda com afectà la gent que vivia en els pobles on es produí la batalla de l'Ebre, tant des d'una perspectiva de les víctimes ocasionades per la pròpia guerra com per la repressió. Així mateix, s'ocupa de les destruccions als diversos pobles i de les pèrdues econòmiques al camp. Arran d'això, es planteja si el concepte rereguarda s'ha de limitar al territori directament afectat per l'escomesa bèl·lica o bé aquesta rereguarda s'endinsava en els pobles i ciutats de la resta de Catalunya.

Del Liceu Escolar a l'exili : els Godàs i Vila, una família lleidatana / Francesc Godàs Bastida
Godàs Bastida, Francesc


Lleida : Pagès editors, 2019
195 p. : il. ; 24 cm (Guimet, 234) 
ISBN 9788413031378

Basada en arxius i confidències dels mateixos protagonistes, aquesta és la història d'una família ben arrelada a Lleida que l'exili en va allunyar. Els seus orígens, la Lleida republicana, la guerra, la desfeta i l'exili, les penalitats de qui va restar a Catalunya, componen la descripció d'una família amb força trets comuns amb d'altres, però amb certes particularitats que la fan d'interès per als lleidatans i més enllà. Derruït l'edifici del Liceu Escolar per efecte de les bombes feixistes i per l'espoliació a què va ser sotmès, semblava que el record i l'obra dels mestres Frederic Godàs i Victorina Vila desapareixerien de la memòria de la ciutat. No ha estat així gràcies a la feina feta pels antics alumnes del Liceu, per la perseverança del Frederic fill i, posteriorment, per la Paeria democràtica. (Editorial).

La Jamància de Barcelona (setembre-novembre de 1843): realitat urbana i revolta social / Núria Miquel Magrinyà
Miquel Magrinyà, Núria


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 117-137

Bibliografia i fonts.

La Jamància fou l'aixecament centralista que tingué lloc entre el setembre i el novembre de 1843 a Barcelona, la darrera bullanga i, alhora, el darrer episodi de la revolució liberal a l'Estat espanyol. Aquesta rellevància l'ha convertit en objecte d'estudi per part de la historiografia, tot i que, paradoxalment, els treballs que la tracten de forma exhaustiva són més aviat escassos. En aquest sentit, el present treball aborda l'impacte immediat de l'aixecament, les implicacions directes que aquest tingué sobre la ciutat i la província de Barcelona, que ens mostren, també en l'àmbit local, fins a quin punt pretengué plantejar una ruptura amb el sistema establert.

Els Horrors d'una guerra civil : la primera carlinada a Catalunya (1833-1840) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 75-116


La Primera Guerra Carlina o Guerra Civil dels Set Anys fou un dels episodis més tràgics de la història de Catalunya pel seu elevat grau de barbàrie i devastació. A l'estudi s'analitzen les partides guerrilleres com a motor de conflicte bèl·lic i expressió de la violència; les bullangues com a manifestació del venjatiu furor popular; les batalles més sagnants; els setges més ferotges; l'incendi i destrucció de viles; la repressió exercida sobre els enemics vençuts com a càstig i venjanç (execucions, deportacions, empresonaments, multes i confiscació de béns); i el camí de l'exili com a evidència d'una lluita fraticida a vida o mort pròpia d'una guerra civil "sin cuartel".

Carlisme i industrialització durant la Guerra dels Set Anys al Berguedà / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 17-49


La comunicació proposa fer una reflexió sobre la relació exixtent entre el procés d'industrialització de la comarca del berguedà i el fenomen complex del xarlisme amb l'objectiu d'analitzar fins a quin punt el carlisme va esdevenir un fre al procés d'industrialització de la comarca, si ho fou per a la zona minera de l'Alt Berguedà i no tant per al Baix Berguedà tèxtil, i quines foren de connexions ideològiques entre els industrials i el carlisme.

Bombs over Biscay, Barcelona and Dresden (1937-1945) : from the Spanish Civil War to the Second World War / Joan Maria Thomàs (coord.), Jon Irazabal Agirre, Ramon Arnabat Mata
Irazabal Agirre, Jon


Tarragona : Publicacions URV, 2019
89 p. : il. ; 24 cm (Recerca, 44) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788484247463 (Paper)
ISBN 9788484247470 (PDF)

Sometimes tragedies that have little to distinguish them from a wide range of similar events and which can make no claim to record numbers of casualties or destructive impact go down in history as fundamental and emblematic. This is the case of two of the airstrikes discussed in this volume: Barcelona and Dresden. Other tragedies, however, are sometimes obscured by circumstances elsewhere. This is the case of the "other Guernicas": that is to say, the bombings of Otxandio, Durango and Elorrio in Biscay. They are good examples not only of the brutality inherent in all wars and of how methods of combat become increasingly barbaric as conflicts wear on but also of the way in which some circumstances push events to the forefront of history and make them emblematic. (Editorial).

(Silencis) : Figueres sota les bombes, 1938-1939 / un projecte de Jordi Puig ; amb la col·laboració de: Enric Pujol i Gerard Bagué



Lladó : Úrsula Llibres : Consorci del Museu de l'Empordà, DL 2014
254 p. : il. col. ; 24 cm + 1 disc òptic (DVD)
Catàleg de l'exposició celebrada al Museu de l'Empordà del 27 d'abril al 14 de setembre de 2014. Text en català, castellà i anglès.
ISBN 9788493658670

Catalunya any zero : crònica visual de la desfeta / David Gesalí, David Iñíguez
Gesalí i Barrera, David


Barcelona : Angle, 2019
237 p. : pral. il. ; 24 cm
ISBN 9788417214784

Catalunya any zero ens presenta la brutal destrucció del territori i la societat catalanes a mesura que va caient en mans de l'exèrcit franquista. "Al final de cada bomba llençada hi ha moltes vides. I molts mons que s'ensorren", diuen els autors. Per això ens mostren l'ensorrament físic d'infraestructures i edificis, que amb la pèrdua de les institucions i la identitat pròpies, dibuixaven un futur negríssim per a Catalunya. El llibre trepitja gairebé tot el territori català i les imatges, fetes sobretot pel bàndol vencedor, van acompanyades, en un extraordinari contrast, de narracions personals dels perdedors: soldats i civils que van viure la guerra en primera persona. El lector té a les mans, doncs, un llibre rigorós i insòlit, amb nombroses imatges mai vistes i que marca el punt més baix de Catalunya, amb el país devastat i un futur hostil. (Editorial).

Un Capítol de la Segona Guerra Mundial al delta de l'Ebre . El bombardeig del Kilissí / Cristina Favà Bel, Ester Galindo Gómez
Favà Bel, Cristina


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 143-177 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

El següent article tracta sobre l'enfonsament del Kilissi, vaixell mercant al servei d'Alemanya, que el 12 de març de 1944 fou bombardejat per les forces aliades davant del deltade l'Ebre. La documentació municipal que es conserva sobre aquest incident, tot i que incompleta, ens permet fer una reconstrucció dels fets i la seva anàlisi. La informació resultant, contrastada amb documentació procedent d'altres fonts documentals, nacionalsi internacionals, ens permet situar aquest incident en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. L'omissió dels fets per part de la premsa espanyola, així com els incidents derivats de les factures que l'Ajuntament de Tortosa presentà al Consolat Alemany de Barcelona, per les despeses derivades del salvament, atenció i hospitalització dels tripulants del vaixell,reflecteixen la situació del país en aquells primers anys de postguerra.

Los Proyectos del representante de Gerona en la Junta Superior del Principado, Francisco Ferrer y Font, y la economía catalana durante la Guerra de la Independencia / por Juan Reglá
Reglá, Juan


En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 8 (1959) , p. 33-36 il.

El Monasterio de San Daniel durante la Guerra de la Independencia



En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 8 (1959) , p. 59-60, 62 : il.

La Crema de Ripoll : vera narració d'aquest incomparable epissodi de la lluyta civil dels set anys / que dictà Joseph M. Pellicer y Pagès
Pellicer i Pagès, Josep Maria


Girona : Estampa y Llibreria de Pacià Torres, 1896
60 p. ; 25 cm

Jorns de dol / Sever Estamariu
Estamariu, Sever


En: La Renaxensa : periodich de literatura, ciencias y arts. Any 24, núm. 31 (1894) , p. 497-502

Una víctima de l'incendi i destrucció de la vila de Rodes del Conflent / Josep Maria Madurell i Marimon
Madurell i Marimon, Josep Maria


En: 187736 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 1. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 209-213

Clamores que el abad de Camprodon y su comunidad elevan a Dios y al Rey / Carlos Serra Vidal
Serra Vidal, Carlos


[Barcelona] : [el autor], DL 1996
40 p. ; 21 cm

Es relaten les queixes de l'Abat, per morts, danys i espolis, ocasionats a serfs, honors i predis del Monestir, quan les ràtzies organitzades per homes de Besalú, entre els anys 1234 i 1240.

Vic sota les bombes. Els bombardejos aeris sobre la ciutat de Vic durant la Guerra Civil (1938-1939) / Josep Casanovas i Prat
Casanovas i Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 627-681 : il. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Vic va patir quatre bombardejos aeris entre el 21 de desembre de 1938 i l'1 de febrer de 1939. Aquest article analitza com s'havia preparat la ciutat davant un eventual atac aeri, com van ser els bombardejos i quines víctimes van provocar. L'article aprofundeix en el tema amb l'ús de moltes fonts, entre les quals destaca l'arxiu particular de l'arquitecte Manuel Gausa, vocal de la Junta Local de Defensa Passiva de Vic, que aporta nova informació sobre els refugis antiaeris i els llocs de Vic on van caure les bombes.

Els Danys de guerra al patrimoni religiós i a les infraestructures d'Osona durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 729-751 : il. graf. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola provocaria milers de víctimes. A part de les baixes comptabilitzades entre els soldats i la població civil, el conflicte provocà multitud de danys materials. Aquestes destruccions es produïren per dues vies, a partir de la devastació de patrimoni eclesiàstic originada per elements revolucionaris durant els primers moments d'enfrontaments, i amb les destrosses que provocaren els enfrontaments bèl·lics: batalles, bombardejos i voladures dels darrers moments de guerra. En aquest article farem una aproximació dels danys que es produïren durant la guerra a la comarca d'Osona.

El Port de Barcelona : objectiu militar durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


Barcelona : Museu Marítim de Barcelona, DL 2016
265 p. : il. ; 24 cm (Estudis. Museu Marítim de Barcelona, 23) 
XIV Premi de Recerca Ricart i Giralt. Bibliografia i fonts. Annexos.
ISBN 9788494539718

Durant la Guerra el port va ser porta d'entrada dels subministraments imprescindibles per a la guerra: armes, municions, aliments, medicaments.. i porta de sortida per milers de persones que fugien de la guerra. Com a gran punt estratègic que era, les autoritats franquistes van decidir bombardejar-lo sistemàticament, atacs protagonitzats majoritàriament per l'aviació italiana. Per dur a terme aquests atacs es van realitzar minuciosos informes pels serveis d'espionatge franquista. Aquest llibre ens explica perquè era tant important el port, el funcionament i els informes dels serveis d'informació, i ens descriu els bombardejos i els seus efectes.