Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968) : de la UGT i la Unió Socialista de Catalunya a Estat Català. Biografia política en el marc del moviment obrer i popular sitgetà i de la Catalunya contemporània [Fitxer informàtic]
/ Marc Santasusana i Corzan ; [director: Pelai Pagès]
Santasusana i Corzan, Marc[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Pagès i Blanch, Pelai. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2013
1 recurs electrònic
Aquesta tesi analitza la biografia de Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968) i es centra especialment en la trajectòria sindical i política que desenvolupà entre la dècada dels anys deu i la dels quaranta del segle XX. Ara bé, la necessitat d'analitzar adequadament el context polític i familiar que forjà una personalitat única en la política catalana de l'època, ha convertit el capítol introductori en la primera història del moviment obrer sitgetà des de la seva aparició a mitjans del segle XIX fins a l'entrada de les tropes franquistes. Els posteriors capítols han esdevingut la crònica més exhaustiva de l'evolució de la política de Sitges entre 1900 i 1938. Alguns, són uns dels estudis més exhaustius sobre una secció local de la Unió Socialista de Catalunya, d'Esquerra Republicana de Catalunya o d'Estat Català realitzats fins al moment. I, finalment, cal destacar les dades i anàlisis innovadors que aporta aquesta tesi sobre el paper d'Estat Català durant la Guerra Civil i sobre el llavors, encara incipient, independentisme d'arrels marxistes. La família de Pere Curtiada arribà a Sitges dues generacions enrere i s'implicà de forma creixent en el moviment obrer local, fins al punt que el seu pare fou president del Centre Obrer i candidat socialista a les eleccions municipals de 1903. El socialisme, que a Catalunya no havia arrelat a conseqüència del predomini dels plantejaments anarquistes en l'obrerisme català, dominà el moviment obrer sitgetà des de la creació d'una Agrupació Socialista l'any 1894 fins a finals dels anys vint del segle XX. Fou a la central sindical controlada pels socialistes, la Unió General de Treballadors, que a Sitges seria hegemònica fins 1930, on començà la trajectòria sindical de Pere Curtiada, que s'incorporà al món laboral com aprenent de tallador de calçat a principis dels anys deu. Després de més d'una dècada de lluita sindical arribà a exercir de vocal a la secció més combativa i nombrosa de la localitat, la de constructors de calçat, però el seu nou rumb professional en obrir una petita tenda de comestibles tancà la seva etapa de formació sindical i inicià la del seu protagonisme polític. Fundant una secció local de la Unió Socialista de Catalunya plantejà la primera alternativa política obrera a l'Agrupació Socialista i consolidà la penetració del catalanisme en el moviment obrer. I amb l'Ateneu El Centaure, que arribà a presidir, contribuí a culturitzar la classe obrera local, realitat que en bona part faria possible que es convertís en regidor en la primera legislatura republicana. Durant el període republicà, a més de formar part del govern municipal, on destacà pels seus plantejaments independentistes, obreristes i anticlericals, es convertiria en sots-cap del somatent, fou empresonat arran dels Fets d'Octubre de 1934 i presidí la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya, primer, i la d'Estat Català, després. Com a conseqüència de l'esclat del procés revolucionari el juliol de 1936, Pere Curtiada es convertí en membre del Comitè de Defensa i regidor del nou consell municipal, que arribà a presidir, convertint-se, així, en el militant d'Estat Català de tot Catalunya que tingué més protagonisme en un procés revolucionari local. L'any 1937 arribà a la primera línia de la política catalana en convertir-se en membre del Comitè Central d'Estat Català, i, tot i que deixà el càrrec uns mesos després, continuà exercint com a dirigent del partit separatista des del seu internament en el camp de Barcarès i el seu exili a la Catalunya Nord.