português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
TESIS DOCTORALS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 128
ir a la página                         


1 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d'Antic Règim (segles XVII-XIX) / Gabriel Ramon i Molins ; [dirigida per: Enric Vicedo i Rius]
Ramon i Molins, Gabriel


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
1 recurs electrònic (246 p.)

El present treball proposa un estudi de l'endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s'analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d'endeutament dominant durant els segles moderns. L'objectiu de l'estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l'efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s'analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d'altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d'entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l'impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció dels "interessos" de 1751 (quan es redueixen del 5 al 3 per cent anual). Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l'Antic Règim.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat moderna ; Finances municipals ; Censal ; Deute públic ; Finances
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1650 - 1830]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668636
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Societat jueva conversa en la Barcelona Baixmedieval, 1391-1440 / Xavier Pons Casacuberta ; [dirigida per: Josep Hernando Delgado, Ignasi J. Baiges i Jardí]
Pons i Casacuberta, Xavier


Girona : Universitat de Girona, 2019
1 recurs electrònic (657 p.)

La present tesi té com objectiu principal estudiar en profunditat el grup social del conversos de Barcelona des de tots els aspectes: socials, econòmics, professionals, familiars, religiosos, així com la seva relació entre ells i la resta de la societat. El context històric en el que desenvolupem la nostra investigació parteix cronològicament de l'agost de 1391, data en la que es produïren les conversions en massa dels jueus barcelonins. Els avalots de 1391, produïts pel profund malestar social i econòmic dels estaments baixos de la societat, van significar la ruptura de la coexistència entre jueus i cristians barcelonins. Les conseqüències d'aquests fets foren letals per a la comunitat jueva de la ciutat: d'una part, el 10 de setembre de 1392 s'abolí per sempre més l'aljama jueva de Barcelona; per l'altra, la majoria dels jueus es convertiren al cristianisme. Per tant, un nou grup social irromp en el cor de la societat cristiana, ja que els conversos, com a cristians, entren a formar part d'aquesta en tots els seus àmbits (legals, religiosos, econòmics...). Els conversos es trobaren immersos en una societat que abans els excloïa. Així mateix, aquesta societat es veu obligada a absorbir un nou grup social, amb les seves característiques i costums propis, que ella mateixa ha creat i que ara presenta una dificultosa integració. Les primeres mesures preses per les autoritats van anar encaminades a impedir que els nous adeptes al cristianisme tornessin a la seva antiga fe. Aquestes mesures van provocar la separació entre membres de la família nuclear, ultra d'altres de grau més llunyà i amics, puix que no tots van abjurar de la fe mosaica. Davant aquesta situació part dels conversos van decidir fugir cap a altres indrets on pogueren continuant vivint en la seva vertadera fe. La resta es quedaren per tal d'integrar-se en la nova societat en la que els havien inclòs.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Jueus ; Societat ; Conversos ; Conflictivitat social ; Fonts documentals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1391 - 1440
Autors add.:Hernando Delgado, Josep (Dir.) ; Baiges i Jardí, Ignasi J. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668225
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Restaurador Joan Sutrà Viñas (1898-1981) i la seva aportació a la conservació del patrimoni artístic / Maria Àngels Miquel Vilanova ; [dirigida per Gabriel Alcalde, José Francisco García Martínez]
Miquel Vilanova, Maria Àngels


Girona : Universitat de Girona, 2019
1 recurs electrònic (429 p.)

L'objectiu de la tesi doctoral és donar a conèixer la figura i el treball del restaurador i professor d'història de l'art Joan Sutrà Viñas (1898-1981), especialment en l'entorn de la conservació i restauració del patrimoni artístic a Catalunya, en la primera meitat del segle XX. Les anàlisis de les seves intervencions en les obres d'art aporten informació fonamental de l'estat de conservació de nombroses peces de gran rellevància artística que van passar per les seves mans i de les tècniques de restauració que es realitzaven, especialment en les dècades de 1920 i 1930. L'evolució de la seva tècnica es fa palesa després de la seva estada al laboratori del Museu del Louvre de Paris. D'altra banda, la recuperació de l'arxiu personal del restaurador, guardat des de la seva mort per la família, esdevé una eina de consulta i d'estudi de les obres d'art documentades en ell.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Historiadors ; Professors ; Art ; Restauració i conservació ; Patrimoni històric i artístic ; Arxius particulars
Matèries: Sutrà Viñas, Joan (1898-1981)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1898 - 1981]; (esp. 1920 - 1930)
Autors add.:Alcalde i Gurt, Gabriel (Dir.) ; García Martínez, José Francisco (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668199
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Alta Edat Mitjana a la Catalunya central (segles VI-XI) : estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat [Fitxer informàtic] / autor: Jordi Gibert Rebull ; director: Ramon Martí Castelló
Gibert i Rebull, Jordi


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Martí Castelló, Ramon. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciènciers de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2011
1 recurs electrònic
Aquest treball deriva d'una part d'una tesi doctoral defensada l'any 2011 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Bibliografia. Text en català, resum en anglès.
ISBN 9788469514931

L'estudi té com a objectiu l'anàlisi de les transformacions del poblament i de l'organització territorial a la Catalunya Central entre els segles VI i XI, és a dir, des de l'extinció de l'imperi d'occident fins a la consolidació de l'ordre feudal imposat a partir de la conquesta de la zona per part dels comtes d'Osona, Cerdanya i Urgell. Amb aquesta finalitat, es planteja una recerca fonamentada principalment en dades arqueològiques, obtingudes de manera directa o en base a treballs aliens, sense renunciar en cap moment a l'estudi comparat de les fonts textuals i del registre toponímic. Així, i a través d'un recorregut cronològic, s'analitzen diversos jaciments de diferents èpoques, natura i característiques, intentant definir quines són les principals pautes diacròniques d'ocupació i organització del territori.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Epoca musulmana ; Tesis doctorals ; Medi geogràfic ; Nuclis de població ; Arqueologia medieval ; Jaciments arqueològics ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya Central
Cronologia:[500 - 1000]
Autors add.:Martí Castelló, Ramon (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/79098
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2544
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Tesi doctoral enriqueix el coneixement toponímic de la vila / redacció



En: Diari del Baix Penedès : Setmanari independent. El Vendrell, Núm. 421 (19 de juny 1998), p. 11



Matèries: Toponímia ; Tesis doctorals
Matèries: Muntanya i Martí, Maria Teresa
Àmbit:Calafell
Cronologia:1998
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2544
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Hidrogeoquímica del macizo carbonatado de Garraf : análisis de los procesos relacionados con la mezcla de aguas subterráneas dulces y saladas en el litoral de Calafell-Bellvei (Tarragona) / por J. Manel Pascual Díaz ; dirigida por Emilio Custodio Gimena
Pascual Díaz, J. Manel


1990
Dirigida per: Custodio, Emilio. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 1990
1 vol. (paginació múltiple) : il. ; 31 cm
Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Aigües subterrànies ; Litoral ; Recursos hídrics ; Geologia
Àmbit:Garraf, massís ; Calafell ; Bellvei
Cronologia:[1990]
Autors add.:Custodio Gimena, Emilio (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diagenesis and fluid-fracture evolution in an intracontinental basin : the Penedès half-graben,western Mediterranean = Diagènesi i evolució de la relació fluid-fractura en una conca intracontinental: la conca del Penedès, oest de la Mediterrània [Fitxer informàtic] / Vinyet Baqués Almirall ; [dirigida per: Anna Travé i Herrero, Antonio Benedicto Esteban]
Baqués Almirall, Vinyet


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2013
Dirigida per: Travé i Herrero, Anna; Benedicto Esteban, Antonio. Universitat de Barcelona. Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, 2012
1 recurs electrònic (264 p.)
Bibliografia. Apèndixs.

La formació de la conca del Penedès està associada a un període extensiu d'edat neògena que provocà l'obertura del Solc de València. El marge nord-oest del Solc de València està constituït per una sèrie de grabens (Penedès, Vallès, Barcelona ...) i horsts (Garraf, Gaià-Montmell, Montnegre ...), el conjunt dels quals formen la Serralada Costanera Catalana. Aquesta serralada resulta de la superposició de tres esdeveniments tectònics principals: (1) l'extensió Mesozoica, compresa entre el Pèrmic i el Cretàcic inferior, (2) la compressió Paleògena, la qual produí la inversió de les principals conques extensives Mesozoiques i (3) l'extensió neògena, compresa entre l'Oligocè tardà i el Miocè mig, la qual generà l'actual sistema de rift de la Mediterrània occidental. S'han estudiat 19 afloraments localitzats tant en els alts estructurals, Garraf i Gaià-Montmell, com en el sector central de la conca del Penedès. A partir de les dades macro I microestructurals, juntament amb els resultats geoquímics de les roques encaixants, roques de falla i els ciments que reomplen les fractures, s'han identificat els següents estadis diagenètics: I. un primer estadi diagenètic temprà caracteritzat per la formació de microfractures de morfologies irregulars, formades en un sediment poc litificat i per la precipitació d'un ciment de calcita poc interaccionat amb la roca de caixa. II. un segon estadi d'enterrament caracteritzat per la bretxificació i dolomitització de la roca encaixant i la generació d'estilòlits sub-paral·lels a l'estratificació. III. nou etapes de deformació amb diferents tipus de rebliments associats a les fractures. IV. quatre estadis de carstificació caracteritzats per diferents tipus de bretxes de col·lapse, sediments i ciments que reomplen les porositats tipus fractura i vug, generades a partir de la dissolució. Els fluids relacionats amb l'extensió Mesozoica són característics d'aigües de formació, en canvi, els fluids que circularen al llarg de les fractures compressives paleògenes, són coherents amb fluids d'origen meteòric altament interaccionats amb la roca de caixa. L'extensió Neògena es caracteritza per una circulació predominant de fluids meteòrics no interaccionats amb la roca de caixa. És en l'estadi de post-rift on s'ha definit una dolomitització parcial de l'encaixant produïda per la barreja d'aigües marines i meteòriques. Durant l'estadi de post-rift tardà tingué lloc un esdeveniment de dissolució càrstica molt extens, el qual es relaciona amb la baixada del nivell del mar durant el Messinià.


Matèries: Tesis doctorals ; Geologia ; Sedimentació ; Formació del relleu
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès
Cronologia:[2012]
Autors add.:Travé i Herrero, Anna (Dir.) ; Benedicto Esteban, Antonio (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/112701
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Establiment d'un nou orde monàstic a la Catalunya medieval : Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500) [Fitxer informàtic] / Carles Díaz Martí ; [dirigida per: Josep Hernando Delgado, Ignasi J. Bages i Jardí]
Díaz Martí, Carles


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Hernando Delgado, Josep; Bages i Jardí, Ignasi J.. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2017
1 recurs electrònic (1158 p.)

Els jerònims foren un moviment monàstic d'origen eremític que nasqué al regne de València l'any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l'estudi global d'aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l'any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s'ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d'administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d'altres. S'ha estructurat en tres blocs fonamentals que n'abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l'exterior. Aquest darrer capítol s'ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d'aquests tres grans capítols s'ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l'establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L'estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges.


Matèries: Tesis doctorals ; Ordes religiosos ; Monestirs ; Baixa edat mitjana
Matèries:Jerònims ; Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ; Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona
Àmbit:Sant Genís dels Agudells - Barcelona ; Vall d'Hebron - Barcelona ; Badalona ; Catalunya
Cronologia:1393 - 1500
Autors add.:Hernando Delgado, Josep (Dir.) ; Bages i Jardí, Ignasi J. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/461156
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Francisco Solanes: teoria política i pràctica de govern a Nàpols durant el virregnat austríac (1707-1734) [Fitxer informàtic] / Neus Ballbé i Sans ; [dirigida per: Joaquim Albaresa i Salvadó]
Ballbé i Sans, Neus


[Barcelona] : Universitat Pompeu Fabra, 2017
Dirigida per: Albareda i Salvadó, Joaquim. Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats, 2017
1 recurs electrònic (535 p.)

Francisco Solanes fou un dels màxims exponents del cos de juristes catalans que, a cavall dels segles XVII i XVIII i, sobretot, en el context de la guerra de Successió, vetllà pel manteniment de l'ordenament jurídic propi del Principat de Catalunya. Enviat a Nàpols com a agent de l'arxiduc Carles d'Àustria tot just conquerit el regne, continuà la seva carrera judicial i política en terres italianes, mostrant sempre una fidelitat absoluta als dos principis que van marcar la seva carrera: l'escrupolosa observança del dret i la fidelitat al príncep, que ja havia posat a bastament de manifest en la seva teoria política, exposada a El Emperador político y política de emperadores. La seva carrera institucional, desenvolupada en dues circumstàncies polítiques ben diferents, permet analitzar una trajectòria coherent i de conviccions fermes, reflex d'una generació de juristes compromesos amb els principis de la justícia, del bé comú i del compliment de la llei.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Juristes ; Dret ; Política ; Guerra de Successió ; Exili ; Austriacistes
Matèries: Carles III de Catalunya-Aragó (1685-1740) ; Solanes, Francisco ; Carles d'Àustria, Arxiduc
Àmbit:Catalunya ; Nàpols - Itàlia
Cronologia:1707 - 1734
Autors add.:Albareda i Salvadó, Joaquim (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/404616
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Primer catalanisme a les terres de l'Ebre : Francesc Mestre i Noè [Fitxer informàtic] / Maria Mestre i Pratdepàdua ; [dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer]
Mestre i Pratdepàdua, Maria


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (392 p.)

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d'Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d'aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L'escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l'alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d'aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d'enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d'ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les "Veus" de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d'ordre i d'honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d'enteniment i d'implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d'aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d'un imaginari col·lectiu de país, al costat d'Enric Prat de la Riba, i la d'un intent d'encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d'assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l'acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s'ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l'adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d'esperança.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Escriptors ; Periodistes ; Catalanisme ; Vida política ; Vida cultural ; Premsa local
Matèries: Mestre i Noè, Francesc (1866-1940)
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Cronologia:1866 - 1940
Autors add.:Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Situar el hoy en el mañana. Comisiones Obreras en la transición y la democracia 1976-1991 [Fitxer informàtic] / Joan Gimeno i Igual ; [dirigida per: Pere Ysàs]
Gimeno i Igual, Joan


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Ysàs, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (570 p.)

En les pàgines que segueixen m'he aproximat al desenvolupament de les Comissions Obreres durant la transició i la democràcia. Més específicament, la meva recerca ha consistit en historitzar la transformació experimentada des de la seva condició de moviment sociopolític d'oposició a la dictadura, a la de central sindical confederal o, com ells mateixos van teoritzar durant el període de canvi polític, la construcció d'un "sindicat de nou tipus". En aquest sentit, han estat objecte d'estudi tant l'estructuració i els combats de la central durant la transició com, més tard, els debats estratègics mantinguts - no sempre de manera cordial - i l'acció sindical portada a terme durant les primeres legislatures de governs socialistes. Efectivament, CCOO va jugar un paper destacat en la crisi terminal del franquisme, no obstant això el seu prominent rol, fins i tot en una nova conjuntura marcada pel reflux de la mobilització social i l'articulació d'un marc democràtic, va continuar sent rellevant en el procés de consolidació del nou règim; qüestió que, no obstant això, la historiografia no ha recollit, al meu parer, en la seva justa mesura. La història que segueix, per tant, és la d'un actor sociopolític de primer ordre i, en aquest sentit, testimoni fonamental d'una època d'importants canvis. D'alguna manera, podríem dir que a la ruptura política amb el règim precedent, va seguir també una ruptura en termes socioeconòmics (i fins i tot culturals), sorra en la qual aquest actor col·lectiu desplegava la seva activitat. De la crisi dels anys setanta - sinònim d'un atur obrer de llarga durada- al procés de "modernització" dels socialistes, Espanya, seguint el deixant d'altres països europeus - encara que des d'un punt de partida diferent - va transitar del marc d'un fordismo (autoritari), a una economia més integrada en el mercat europeu. Integració que, galvanitzada per narratives centrades en la competitivitat, va resultar concomitant als processos de flexibilització i desregulació del mercat laboral, així com de moderació salarial. En un escenari advers però alhora prenyat d'oportunitats, CCOO va tractar de consolidar-se en termes orgànics i institucionals, evitar els fenòmens de disgregació social i proposar les seves alternatives concretes. Procés de unió-building i acció sindical que, llastrat per un desfasament d'almenys tres dècades, ofereix un balanç de llums i ombres, però que resulta, al seu torn, rellevant a fi d'aprehendre aquells anys de transició i consolidació democràtica.


Matèries: Tesis doctorals ; Sindicats ; Transició democràtica ; Vida política ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Sindicalisme
Matèries:Comisiones Obreras : CCOO ; Comissions Obreres de Catalunya : CCOO-CONC
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:1976 - 1991
Autors add.:Ysàs i Solanes, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667964
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Circulació de moneda baiximperial a les ciuitates de Girona i Empúries durant el baix Imperi romà [Fitxer informàtic] / Marc Bouzas ; [dirigida per: Josep Burch i Rius]
Bouzas Sabater, Marc


Girona : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Burch i Rius, Josep. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (1307 p.)

Aquest treball té com a principal objectiu establir els patrons de circulació de la moneda baiximperial al territori de les ciuitates de Girona i Empúries durant el període que es coneix com a baix Imperi romà. Serà a través d'un exhaustiu estudi de tot el material numismàtic recuperat en excavacions arqueològiques, que quedarà agrupat en un catàleg, des d'on s'elaboren les estadístiques i el buidatge de dades que permeten definir quin tipus de moneda fou la més present en el territori i plantejar-nos el perquè. Partim de la premissa que les economies regionals poden ser molt diferents i que és a través d'estudis locals com el que aquí plantegem des d'on es pot abordar la confecció de models econòmics globals per al baix Imperi, així com veure l'afectació real de les reformes i els canvis en el valor nominal de la moneda sobre el terreny. A més de la circulació pròpiament dita s'aborden altres temes, essent un dels més destacats establir quina era el tipus d'economia imperant al territori: de base natural o per contra monetitzada; però també quina era la concepció de la pròpia moneda dins el sistema econòmic: si posseïa un valor fiduciari o era un valor de base ponderal. Es realitza també una caracterització de diferents aspectes de la moneda circulant, tant del tipus majoritari com de la resta. Així doncs a partir de l'estudi del metall, el nominal, la cronologia, la procedència i l'emissor s'estableixen quines són les monedes que més arribaren al territori i plantegem quines foren les més usades de manera plausible. El pes de les monedes d'imitació dins dels circuits monetaris també és avaluat, atès que és un element clau en l'aproximació al tipus d'economia. Finalment, es comparen les dades extretes en aquest territori amb les que altres estudiosos han analitzat en altres zones, amb la voluntat de copsar possibles dinàmiques similars en altres regions imperials.


Matèries: Tesis doctorals ; Numismàtica ; Moneda ; Metalls ; Emissió de moneda ; Epoca romana ; Baix imperi ; Economia ; Ciutats ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Ciutat antiga d'Empúries ; Ciutat romana de Gerunda
Àmbit:Girona ; Empúries - Escala, l'
Cronologia:[200 - 500]
Autors add.:Burch i Rius, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668027
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2544
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Evolución de los cuidados enfermeros en el Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet 1917-2010 / por: Paola Galabany Estragués ; directora: Dra. Roser Valls i Molins
Galbany Estragués, Paola


2011
Dirigida per: Valls Molins, Roser. Universitat de Barcelona. Escola Universitària d'Infermeria, 2011
416 p. : il., gràf., taules ; 30 cm
Programa de doctorado en Ciencias Enfermeras. Referències bibliogràfiques.



Matèries: Tesis doctorals ; Infermeria ; Hospitals
Matèries:Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramanet
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:1917 - 2010
Autors add.:Valls Molins, Roser (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2544
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mobilitat residencial, contraurbanització i canvi en l'estructura social de Santa Coloma de Gramenet: un municipi de la primera perifèria metropolitana de Barcelona [Microforma] / Antoni Durà Guimerà ; tesi doctoral dirigida per Maria Dolors Garcia Ramon
Durà i Guimerà, Antoni


: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra
Dirigida per: Garcia Ramon, M. Dolors. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1995
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p.) ; 18 cm (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona
Bibliografia. Índex. A la portada: Departament de Geografia. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 8449003962



Matèries: Mobilitat territorial ; Tesis doctorals ; Urbanisme ; Condicions de vida ; Estructura social ; Població ; Canvi social
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1995]
Autors add.:Garcia Ramon, M. Dolors (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2544
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Procés de treball, treball i estratègies laborals : producció i reproducció en el cas del subsector de la confecció a Santa Coloma de Gramenet / tesi doctoral [de] Pere Jódar Martínez ; directora Teresa Torns Martín
Jódar Martínez, Pere


[1994]
Dirigida per: Torns Martín, Teresa. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, 1994
2 vols., relligats ; 31 cm
Document llistat (fotocòpia). Bibliografia.



Matèries: Indústria tèxtil ; Treball ; Condicions de treball ; Indústria de la confecció ; Economia submergida ; Tesis doctorals
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1986 - 1994]
Autors add.:Torns Martín, Teresa (Dir.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2544
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudios de utilización de medicamentos en asistencia primaria pediátrica en la ciudad de Santa Coloma de Gramanet / Santiago Gomez Ortiz ; direccion Jose Maria Suñé Arbussa
Gomez Ortiz, Santiago


1985
Dirigida per: Suñé i Arbussà, Josep Maria. Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia, 1985
237 f., : taules, gràf. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Farmàcia ; Medicina ; Infància ; Medicaments
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1985]
Autors add.:Suñé i Arbussà, Josep Maria (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Crèdit i morositat a la Catalunya del segle XIV. El cas de la baronia de Llagostera [Fitxer informàtic] / Lluís Sales i Favà ; [dirigida per: Pere Ortí Gost]
Sales i Favà, Lluís


[Girona] : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2019
1 recurs electrònic (777 p.)

La present tesi doctoral es proposa analitzar el crèdit privat estès entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, alhora, perseguir la morositat. El cas d'estudi escollit és la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. La base documental principal per a la investigació és la sèrie notarial conservada per aquest territori, i també els registres de la cort del batlle jurisdiccional. En primera instància s'exploren les fonts, fent especial èmfasi en els registres de la cort. En un segon bloc es presenten els principals productes financers a l'abast de la població del territori, descrivint particularnent les comandes de bestiar, la compravenda finançada de draps i el crèdit censal. Per últim, en el tercer bloc de la tesi s'introdueixen els mecanismes coercitius a través dels quals les senyories jurisdiccionals van donar seguretat jurídica al mercat financer.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Classes populars ; Finances ; Crèdits ; Censal ; Mercat de capitals ; Baronies ; Drets jurisdiccionals ; Senyoria ; Fonts documentals
Àmbit:Llagostera
Cronologia:[1300 - 1400]
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667626
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació als espais i objectes a les cases urbanes de Lleida des del final del segle XIV fins al segle XVI : del món real a la representació de les imatges. Una mirada interdisciplinària des de les fonts documentals per a l'aprenentatge de la història [Fitxer informàtic] / Imma Sánchez i Boira ; [dirigida per Ximo Company, Enric Vicedo i Rius]
Sánchez i Boira, Imma


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Company, Ximo; Vicedo i Rius, Enric. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (1421 p.)

Perseguim conèixer com eren les principals estances que hi havia en una casa als segles XIV-XVI. Desitgem saber com eren els mobles que hi hauríem trobat i les característiques de la resta d'objectes que hi havia. La primera font d'informació són els inventaris i encants que es feren a la ciutat de Lleida i que es conserven a l'Arxiu Capitular d'aquesta ciutat. En segon lloc, hem recorregut a les fonts iconogràfiques. Hem cercat els objectes que són esmentats als documents de Lleida en les representacions que trobem en la iconografia de l'Europa occidental. Recorrem a la pintura realitzada a Catalunya, als segles XIV-XVI. Amb tot, som conscients de la necessitat d'ampliar les fonts iconogràfiques amb els models nòrdics i italians si permeten documentar la informació de les fonts escrites. En tercer lloc, també són una font molt útil els objectes que es conserven als museus.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Vida quotidiana ; Estris domèstics ; Mobles ; Cases ; Fonts documentals ; Iconografia ; Art ; Objectes de museus
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1300 - 1600]
Autors add.:Company Climent, Ximo (Dir.) ; Vicedo i Rius, Enric (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667550
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya : 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltas i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltas i Montoro, Joan


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Població ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Demografia ; Pesta Negra ; Crisi de subsistència ; Preus agraris ; Indicadors econòmics ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2544
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Priorat de Santa Maria de Meià durant l'Antic Règim [Fitxer informàtic] / Ramon Bernaus i Santacreu, memòria per a l'obtenció del grau de doctorat ; dirigida pel Dr. Enric Vicedo i Rius
Bernaus i Santacreu, Ramon


[Lleida] : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Vicedo i Rius, Enric. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs en línia (642 p.)

L'objectiu de la recerca ha estat aprofundir en el coneixement del priorat de Santa Maria de Meià especialment durant els segles XVII i XVIII, des d'una doble línia d'investigació: a)El Priorat de Meià des de la vessant religiosa i espiritual. Primer hem estudiat el marc geogràfic i històric del Priorat. Seguidament hem estudiat la prelatura nullius de Meià com a institució eclesiàstica durant el segle XVII, i per últim els sínodes celebrats a Meià, per demostrar la incidència que tenia sobre la vida religiosa del territori. b) El prior de Meià com a baró i senyor jurisdiccional. Primer hem estudiat els diversos aspectes de la jurisdicció temporal que el prior de Meià exercia sobre la gent que es trobava sota la seva senyoria. Hem continuat amb les rendes i altres drets senyorials que rebia el prior de Meià dels seus vassalls. Hem estudiat les institucions de govern local als pobles del Priorat, les persones i grups socials, i hem conclòs fent un estudi dels diversos aspectes de l'economia de Meià. Finalment hem estudiat quatre conflictes, dos de la jurisdicció secular i dos més de la jurisdicció eclesiàstica del prior.


Matèries: Tesis doctorals ; Monestirs ; Edat moderna ; Economia ; Societat ; Medi geogràfic ; Església ; Priors ; Règim senyorial ; Drets jurisdiccionals ; Plet jurisdiccional
Matèries:Priorat de Santa Maria de Vilanova de Meià
Àmbit:Vilanova de Meià
Cronologia:[1600 - 1800]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667379
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 128
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3