português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
TESIS DOCTORALS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 131
ir a la página                         


1 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carnivores at the stage neo-taphonomy of wild carnivores in the Pyrenees (Catalonia, Iberian Peninsula) and its implementation on the ecology and behavior of ancient hominins [Fitxer informàtic] / Maite Arilla Osuna ; [dirigida per: Ruth Blasco, Jordi Rosell]
Arilla Osuna, Maite


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Blasco, Ruth; Rosell, Jordi. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (342 p.)

Durant les darreres dècades, els carnívors han estat el principal objecte d'estudi en molts treballs destinats a explicar tant el paper d'aquests animals en les acumulacions arqueològiques com el seu grau de competència amb els homínids arcaics. El present projecte de Tesi Doctoral pretén contribuir al gap existent aportant noves dades procedents de l'actualisme i la neo-tafonomia, per tal d'individualitzar aquests predadors i trobar elements diagnòstics que els diferenciïn. Es presenta en aquest estudi la caracterització del comportament predador des d'una perspectiva tafonòmica, amb la descripció dels patrons de consumició duts a terme per óssos bruns (Ursus arctos) i guineus (Vulpes vulpes) en llibertat sobre carcasses d'ungulats al Pirineu Català (Val d'Aran, Pallars Sobirà i Pallars Jussà) juntament amb l'estudi de la terrera d'un cau de teixó (Meles meles) situada en un entorn de cova. L'objectiu principal és la caracterització tafonòmica d'aquests predadors i l'obtenció d'un cos de dades que permeti distingir-los entre ells i poder establir analogies amb els conjunts de fauna plistocens. Simultàniament a aquestes experimentacions, i, amb l'objectiu d'estimar les capacitats potencials de modificació d'aquests animals en llocs d'hàbitat humà, s'han reproduït de forma ideal estructures de fogars i campaments de curta durada en itineraris freqüentats per aquests animals per a observar el seu potencial com a agents pertorbadors de l'espai prèviament ocupat. Amb aquest propòsit, s'ha compilat la informació a partir de les observacions fetes amb foto i vídeo-trap juntament amb les anàlisis tafonòmiques. La proposta metodològica emprada fa que els resultats obtinguts tinguin implicacions directes i siguin aplicables als jaciments arqueològics. Un exemple d'aquesta proposta és l'aplicació realitzada al conjunt faunístic del nivell 4 de la Cova del Toll (Moià, Barcelona, Catalunya), on s'ha intentat identificar l'actor que produeix peeling sobre els elements axials d'Ursus spelaeus utilitzant les dades neo-tafonòmiques procedents de la part de camp experimental d'aquesta Tesi Doctoral.


Matèries: Tesis doctorals ; Arqueologia ; Prehistòria ; Animals salvatges ; Paleontologia ; Fòssils
Àmbit:Pirineu ; Pallars Sobirà ; Pallars Jussà ; Val d'Aran
Cronologia:[2020]
Autors add.:Blasco, Ruth (Dir.) ; Rosell, Jordi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670512
Localització: Universitat Rovira i Virgili; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona : la confraria de Sant Hipòlit, 1531-1813 [Fitxer informàtic] / Isaac García-Oses ; [dirigida per: Jaume Dantí i Riu, Jaume Buxeda i Garrigós]
García-Oses, Isaac


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Buxeda i Garrigós, Jaume. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2018
1 recurs en línia (519 p.)

La tesi té com a objectiu resseguir la ubicació dels tallers de producció ceràmica a la trama urbana barcelonina, l'aproximació a les relacions interpersonals dels ceramistes i la vivència e la religiositat al sí de la confraria de sant Hipòlit com a element de confluència i d'articulació de grup. A través de les fonts fiscals i amb alguns padrons militars dels segles XIV a XVIII, s'interpreta l'articulació de la corporació a la ciutat. Pel que fa l'explotació d'argiles de diferents àrees properes a Barcelona, es demostra l'existència de fins a tres punts d'extracció: la Creu Coberta (entre els ollers), Collblanc (entre els escudellers) i la muntanya de Montjuïc, indret recorrent per uns i altres, especialment en moments de conflictivitat bèl·lica o davant brots epidèmics. Les relacions interpersonals queden explicitades en la figura de l'aprenent i en el procés d'aprenentatge, aportant matisos que només s'han estudiat de manera sistemàtica per a alguns sectors productius del segle XVIII. Resseguint el ritual per a aconseguir el grau de mestre dins els diferents oficis ceràmics, es poden observar possibles canvis i permanències al llarg dels anys, però es confirma la hipòtesi que Barcelona va actuar com a centre d'atracció poblacional dins el territori català durant els darrers anys del segle XV i a principis del XVII, especialment mitjançant l'arribada de mà d'obra no qualificada i disposada a aprendre un ofici. A la vegada, es pot observar una certa tendència al tancament de les elits de les corporacions terrisseres durant el segon terç del segle XVII, a través de l'augment desproporcionat de les taxes que havien de fer front els candidats a mestres procedents de fora de Catalunya. Les cartes dotals són emprades per a realitzar una proposta de categorització social de l'artesanat barceloní, proporcionant informació sobre el paper de les dones en el transcurs de la vida artesana, actuant com a veritables baules entre les diferents generacions. Finalment, els canvis en els espais de sociabilitat entre els terrissers permeten confirmar que l'element religiós era aglutinador. Al voltant del Priorat de Santa Maria de Natzaret i del monestir de la Mercè va girar la vida social dels ceramistes, actuant com a espais d'interacció amb altres grups socials. En definitiva, aquesta investigació permet conèixer a més precisió qüestions com ara l'organització de la corporació dels ceramistes i la seva política institucional, la distribució urbana dels artesans i les estratègies familiars a través de les unions matrimonials que permeten la cohesió social al barri o més enllà de les muralles de la ciutat, al territori.


Matèries: Tesis doctorals ; Ceramistes ; Indústria de la ceràmica ; Associacions professionals ; Gremis ; Confraries
Matèries:Confraria de Sant Hipòlit de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1531 - 1813
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Buxeda i Garrigós, Jaume (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666264
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Associacionisme arqueològic a Catalunya en el segon franquisme i la transició. Estudi del cas del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga [Fitxer informàtic] / Josep Farguell Magnet; [dirigida per: Josep Burch i Rius]
Farguell i Magnet, Josep


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Burch i Rius, Josep. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2020
1 recurs electrònic (350 p.)

El sentit d'aquest treball de recerca va dirigit a la pràctica de l'arqueologia que es realitzava des de l'associacionisme arqueològic Catalunya. El moviment cultural de la Renaixença reivindicava un passat gloriós de Catalunya durant la formació de les diferents nacions europees. L'interès pel passat propi, a imatge del romanticisme, va propiciar que a final del segle XIX i principis del XX, l'associacionisme arqueològic fos una realitat a Catalunya. Principalment es va organitzar a l'entorn de l'excursionisme científic. Aquest associacionisme va tenir el punt culminant a la Segona República. En l'anomenat primer franquisme la Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas que dirigia el falangista Julio Martínez Santa-Olalla va fer servir la xarxa d'associacions arqueològiques que Pere Bosch Gimpera havia emprat per el coneixement arqueològic del territori de Catalunya des de principis del segle XX. El Decreto de 2 de diciembre de 1955 va suprimir aquesta comissaria i va fer néixer el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Aquesta data coincideix aproximadament amb el què la historiografia anomena com el segon franquisme. S'ha comprovat que la nova organització de l'arqueologia en aquest segon franquisme va continuar fent servir aquesta xarxa d'associacions arqueològiques. Cada lloc del territori català tenia la seva particularitat i demana una investigació per ell mateix. En aquest treball i com estudi d'un cas, s'efectua el del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que des de 1965 va tenir un permís directe des de la Dirección General de Bellas Artes per a la pràctica de l'arqueologia en el territori del Berguedà.


Matèries: Tesis doctorals ; Associacions ; Arqueòlegs ; Arqueologia ; Historiografia ; Tardofranquisme ; Franquisme ; Transició democràtica ; Museus arqueològics
Matèries:Museu de Berga. Grup de Prehistòria i Arqueologia
Àmbit:Berga ; Catalunya
Cronologia:[1965 - 1982]
Autors add.:Burch i Rius, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671003
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479) [Fitxer informàtic] / Laura Miquel Milian ; [dirigida per: Pere Orti Gost, Pere Verdés]
Miquel Milian, Laura


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Ortí i Gost, Pere; Verdés, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2020
1 recurs electrònic (824 p.)

El propòsit de la present tesi doctoral és estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic pot servir per establir l'impacte de l'anomenada "crisi baixmedieval" a la capital catalana. Concretament, partint de les diferents teories historiogràfiques que s'han ocupat de la qüestió, s'analitzen les repercussions de la guerra civil catalana de 1462-1472 en l'erari del municipi de Barcelona. Per fer-ho, s'ha volgut estudiar l'estat de la tresoreria de la ciutat al llarg del regnat de Joan II (1458-1479), amb l'objectiu d'observar-ne l'estat abans, durant i després del conflicte bèl·lic. El treball es divideix en tres parts principals. La primera, formada pels capítols 2 i 3, està dedicada a les institucions que, d'una manera o altra, influïren en la marxa de les finances urbanes: tant aquelles de tipus governamental com les responsables més immediates de la hisenda de la Ciutat Comtal. Aquest marc inicial permet entendre millor les dades exposades en les altres dues parts, els capítols 4 i 5, l'una centrada en els ingressos del tresorer municipal i l'altra en les seves despeses. La segona part, en què s'aborden els ingressos, s'ha dividit en els dos grans tipus de recursos amb què comptava Barcelona: els no financers, formats pels diferents impostos i rendes del Consell, i els financers, procedents del crèdit a curt i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa a la tercera part, la de les despeses, s'han seguit paràmetres funcionals per classificar-les tipològicament en les següents categories: administració (salaris, plets, ambaixades...), serveis (abastament, obres, host...), transferències (al rei i a la Diputació del General) i deute (fonamentalment, censal). Tot plegat contribueix a proporcionar una visió força completa de les finances municipals durant el regnat de Joan II i de les conseqüències nefastes que la guerra civil comportà. Així mateix, constitueix un bon indicador per valorar, més en general, la situació de Barcelona a la fi del conflicte, confirmant les tesis que consideren la contesa com un daltabaix per a l'economia de la ciutat.


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra civil catalana ; Joan II ; Finances municipals ; Corona d'Aragó ; Deute públic ; Administració local ; Finances públiques ; Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1458 - 1479
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.) ; Verdés i Pijuan, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670979
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Comerç mediterrani a Tarracona a les portes de l'Islam (segles VII-VIII dC) [Fitxer informàtic] / Francesc Rodríguez Martorell ; [dirigida per: Josep Maria Macias Solé, Miguel Ángel Cau Ontiveros]
Rodríguez Martorell, Francesc


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Macias Solé, Josep Maria; Cau Ontiveros, Miquel Ángel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (622 p.)

Aquesta tesi doctoral, titulada "El comerç mediterrani a Tarracona a les portes de la conquesta islàmica (segles VII-VIII dC)" neix amb la voluntat de portar a terme un estudi en profunditat de les realitats històriques, socials i econòmiques de la ciutat i el port de Tarragona, entre la desintegració política del regne visigot i la conquesta omeia. Aquesta ciutat conserva un alt grau de coneixement i desenvolupament arqueològic que permet un estudi de conjunt sintètic i rigorós de la cultura material com a punt de partida per a la seva posterior comparació amb altres ciutats mediterrànies. L'estudi té com a objectiu analitzar un conjunt d'excel·lents dipòsits ceràmics localitzats en el suburbi occidental del port de la ciutat visigoda de Tarracona. Aquesta extensa àrea (de més de 2 ha) ha estat documentada en els darrers anys, arran de diverses excavacions arqueològiques portades a terme per l'arqueologia comercial, entre els actuals carrers de Ramon i Cajal, Reial, Jaume I i Vidal i Barraquer. En aquest treball ens centrarem en una àrea més reduïda, dins la confluència dels carrers de Manuel de Falla, Felip Pedrell, de Smith, Torres Jordi i l'avinguda Vidal i Barraquer. Els resultats d'aquesta investigació representen un important pas endavant en el coneixement ceramològic de l'últim període visigòtic de Tarracona, quan la Península Ibèrica va passar a estar sota el domini omeia. Però també ofereix nous coneixements per a la investigació d'un tema complex i encara obert com és el de l'economia i el comerç de la Mediterrània occidental entre els segles VII i VIII.


Matèries: Tesis doctorals ; Comerç ; Edat antiga ; Epoca visigòtica ; Restes ceràmiques ; Transport marítim ; Ports ; Ceràmica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[600 - 800]
Autors add.:Macias Solé, Josep Maria (Dir.) ; Cau Ontiveros, Miguel Ángel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670709
Localització: Universitat Rovira i Virgili; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Influència de l'art català sobre Picasso a través de dues generacions : Santiago Rusiñol i Isidre Nonell com a paradigmes (1897-1904) [Fitxer informàtic] / Eduard Vallès ; [dirigida per Mireia Freixa]
Vallès, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (427 p.)

Aquesta tesi tracta sobre la influència que l'art català va exercir sobre Picasso durant els anys que aquest artista va residir a Catalunya. Aquesta influència no es planteja en abstracte sinó que es vehicula a través d'un parell d'artistes concrets, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell. La tria és deguda a que van ser els artistes més representatius de les dues generacions amb les que es relacionà Picasso. Santiago Rusiñol pertanyia a la vella generació modernista, de la que era el principal referent. Isidre Nonell, sense ser un líder en sentit estricte, va ser l'artista més emblemàtic de la següent generació, que suposava un trencament respecte als postulats de la generació que representava Rusiñol, de manera que Picasso va evolucionar de la primera cap a la segona. El motiu d'escollir aquests dos artistes és degut a que responen a la condició de "paradigmes", no només perque entre tots dos abasten bona part dels registres de l'art català del seu temps, sinó per que en alguns casos fins i tot en són els capdavanters. La recerca s'ha centrat en els diversos nivells d'influència possibles, des de l'exercit pels mateixos artistes de forma directa, fins els que, de manera el·líptica, provenen de les propostes o dicursos que tots dos representaven. Això donarà lloc a que s'eixampli el camp d'estudi, per porositat, cap a altres artistes que puntualment van intersseccionar amb Rusiñol o Nonell i que, d'una u altra manera, van influir sobre l'obra picassiana. Aquesta recerca s'ha realitzat, bàsicament, en base al mètode formal i a l'iconogràfic, en el ben entès que s'ha comparat l'obra dels tres artistes. Tot plegat ha permès descobrir noves influències i, de retruc, noves lectures de l'obra de joventut de Picasso. Però les influències sobre Picasso tenen gairebé sempre una naturalesa multidireccional i, quan es produeixen, no sempre resulten explícites atès que Picasso normalment el·ludeix la còpia directa i empra formes d'apropiació més subtils, que també consignem en aquesta tesi. Si bé és coneguda la vinculació de Picasso amb l'art català durant els seus anys barcelonins, a dia d'avui no s'havia analitzat amb tanta profunditat la incidència de dues personalitats com Rusiñol o Nonell sobre l'obra picassiana. Malgrat que aquesta tesi estableix una comparativa entre Picasso i dos artistes concrets, l'objectiu final resideix en elaborar un discurs unitari per agragació dels dos cossos teòrics. En definitiva, demostrar com la influència de l'art català sobre Picasso no només fou una realitat sinó que va tenir lloc a través dels seus principals representants i en un grau d'intensitat inconegut fins a dia d'avui.


Matèries: Pintors ; Tesis doctorals ; Pintura ; Art
Matèries: Picasso, Pablo Ruiz (1881-1973) ; Rusiñol i Prats, Santiago (1861-1931) ; Nonell i Monturiol, Isidre (1872-1911)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1881 - 1973]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670359
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica : els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423 [Fitxer informàtic] / Alejandro Martínez Giralt ; [director: Pere Ortí Gost]
Martínez Giralt, Alejandro


[Girona] : Universitat de Girona, 2016
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic (782 p.)

La present tesi doctoral vol ser una contribució a la millora i a l'ampliació delconeixement que es té del passat medieval dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més rellevants de l'alta aristocràcia medieval catalana, però alhora una de les menys conegudes. L'estudi s'ha desenvolupat seguint tres eixos principals: la reconstrucció de les accions dels Cabrera en els terrenys polític, social, militar, a través de l'anàlisi biogràfic o prosopogràfic del grup de parentiu; l'anàlisi de les vies biològiques i memorístiques de creació, de conservació i d'expressió de la seva identitat familiar; i, finalment, dels mitjans i dels processos de creació i de gestió d'un domini familiar més o menys cohesionat.


Matèries: Tesis doctorals ; Noblesa ; Genealogia ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Feudalisme ; Edat mitjana ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398029
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Triomf de l'emissor: l'ús de les fonts periodístiques a la premsa gironina (1996-2016)e [Fitxer informàtic] / Jordi Hernández Piferrer ; Dirigida per Lluís Costa i Fernàndez
Hernández Piferrer, Jordi


Girona : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Costa i Fernàndez, Lluís. Universitat de Girona. Departament de Filologia i Comunicació, 2019
1 recurs en línia (373 p.)
Bibliografia. Text en català i resum en anglès, castellà i català.

In journalism, the use of sources of information is one of the main criteria to evaluate the quality of a product. The development of news based on many sources is the best way, not only to guarantee the quality of the information, but also to represent in the most accurate way the diversity of society. However, in recent years we've observed the rise of several organized information sources that have increased its capacity to access media agenda. But, how this situation affects local journalism? This doctoral thesis aims to study, both in quantity and quality, the use of sources of information in the production of news about the six main cities of the Girona Province (Girona, Salt, Figueres, Olot, Blanes i Lloret de Mar) in the two most important local newspapers during the period between 1996 and 2016.


Matèries: Tesis doctorals ; Periodisme ; Fonts d'informació ; Premsa diària ; Premsa local ; Mitjans de comunicació
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1996 - 2016
Autors add.:Costa i Fernàndez, Lluís (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667625
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2601
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
The Negative socio-cultural impacts of nightlife tourism in Catalonia, with special focus on Lloret de Mar / Barbara Bóz ; academic supervisor: Éva Garán
Bóz, Barbara


2013
Dirigida per: Garán, Éva. Budapest Business School, 2013
62 p. : il. ; 30 cm



Matèries: Tesis doctorals ; Turisme ; Societat ; Cultura
Àmbit:Catalunya ; Lloret de Mar
Cronologia:[2013]
Autors add.:Garán, Éva (Dir.)
Localització: B. Municipal de Lloret de Mar


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Abierto por vacaciones : una etnografía de la apropiación turística en Lloret de Mar [Fitxer informàtic] / Segi Yanes ; [dirigida per: Gerard Horta, Antonio Miguel Nogués Pedregal]
Yanes, Sergi


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Horta, Gerard; Nogués Pedregal, Antonio Miguel. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica, 2017
1 recurs electrònic (440 p.)


Matèries: Estudi antropològic ; Turisme ; Tesis doctorals ; Societat urbana ; Vida quotidiana
Àmbit:Lloret de Mar
Cronologia:[1960 - 2007]
Autors add.:Horta, Gerard (Dir.) ; Nogués Pedregal, Antonio Miguel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398958
Localització: Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Fenómeno de la isla de calor en dos ciudades turísticas : los casos de Ibiza y Lloret de Mar [Fitxer informàtic] / Juan Serra Pardo ; [dirigida per: M. del Carmen Moreno García, Javier Martín Vide]
Serra Pardo, Juan


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Moreno García, María del Carmen; Martín Vide, Javier. Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, 2016
1 recurs electrònic (529 p.)


Matèries: Clima ; Medi geogràfic ; Tesis doctorals ; Canvi climàtic ; Dades meteorològiques
Àmbit:Lloret de Mar ; Eivissa - Balears, illes
Cronologia:[2016]
Autors add.:Moreno García, María del Carmen (Dir.) ; Martín i Vide, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/394094
Localització: Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Interacció i emergència : l'espai públic com a escenari d'esdeveniments [Fitxer informàtic] / Joan Uribe Vilarrodona ; director: Manuel Delgado Ruíz
Uribe Vilarrodona, Joan


[2007]
Dirigida per: Delgado Ruiz, Manuel. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Història d'Amèrica i Àfrica, 2007
1 recurs electònic (455 p.)
Programa de doctorat d'Antropologia de l'Espai i del Territori, bienni 1999-2001.


Matèries: Equipaments d'espais lliures ; Ordre públic ; Estudi antropològic ; Sociologia ; Tesis doctorals ; Societat urbana
Àmbit:Ciutat Vella - Barcelona ; Hospitalet de Llobregat, l' ; Lloret de Mar
Cronologia:[2007]
Autors add.:Delgado Ruiz, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/719
Localització: Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Interacció i emergència : l'espai públic com a escenari d'esdeveniments / Joan Uribe Vilarrodona ; director: Manuel Delgado Ruíz
Uribe Vilarrodona, Joan


[2007]
Dirigida per: Delgado Ruiz, Manuel. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Història d'Amèrica i Àfrica, 2007
455 p.
Programa de doctorat d'Antropologia de l'Espai i del Territori, bienni 1999-2001.


Matèries: Equipaments d'espais lliures ; Ordre públic ; Estudi antropològic ; Sociologia ; Tesis doctorals ; Societat urbana
Àmbit:Ciutat Vella - Barcelona ; Hospitalet de Llobregat, l' ; Lloret de Mar
Cronologia:[2007]
Autors add.:Delgado Ruiz, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/719
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi dels preus al sector hoteler de la Costa Brava sud [Fitxer informàtic] / Josep Maria Espinet i Rius ; [director: Modest Fluvià i Font]
Espinet i Rius, Josep Maria


[Girona] : Universitat de Girona, DL 2002
Dirigida per: Fluvià, Modest. Universitat de Girona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Departament d'Economia, 1999
1 recurs electrònic
ISBN 8484581535


Matèries: Hostaleria ; Tesis doctorals ; Economia ; Hotels ; Preus
Àmbit:Lloret de Mar ; Blanes ; Tossa de Mar ; Costa Brava
Cronologia:2002
Autors add.:Fluvià i Font, Modest (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/7697
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2601
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Structure and dynamics of western Mediterranean soft-bottom communities along a disturbance gradient. Natural and man-induced variability in the Bay of Blanes = Estructura y dinámica de las comunidades de fondos blandos del Mediterráneo occidental a lo largo de un gradiente de perturbación. Variabilidad natural y de origen humano en la Bahía de Blanes / memoria presentada por Susana Pinedo Salazar ; director: Rafael Sardá Borroy ; tutor: Pilar López Laseras
Pinedo Salazar, Susana


1998
Dirigida per: Sardá Borroy, Rafael; López Laseras, M. Pilar. Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 1998
XVII, 178 p., [20] f. : il., gràf., taules ; 30 cm
Bibliografia. Text en anglès, resum en català.



Matèries: Tesis doctorals ; Ecologia ; Dades estadístiques ; Fauna ; Flora ; Sedimentació
Àmbit:Mediterrània, mar ; Blanes
Cronologia:[1998]
Autors add.:Sardá Borroy, Rafael (Dir.) ; López Laseras, M. Pilar (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ecology and biodiversity of the deep-sea meiobenthos from the Blanes Canyon and its adjacent slope (NW Mediterranean) = Ecología y biodiversidad del meiobentos profundo del Cañón de Blanes y su talud adyacente (NO Mediterráneo) / memoria presentada por Sara Román Moreno para optar al grado de Doctor por la Universidad de Barcelona ; Andirector de la tesis Dr. Daniel Martín Sintes, co-directora de la tesis Dra. Ann Vanreusel
Román Moreno, Sara


2017
Dirigida per: Martín Sintes, Daniel; Vanreusel, Ann. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia, 2017
257 p. : il., gràf. ; 25 cm
També disponible la versió en línia. Bibliografia. Annexos. A la portada: Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB). Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).


Matèries: Tesis doctorals ; Fauna ; Mar ; Invertebrats ; Ecologia
Àmbit:Mediterrània, mar ; Blanes
Cronologia:[2017]
Autors add.:Martín Sintes, Daniel (Dir.) ; Vanreusel, Ann (Dir.)
Autors add.:Centre d'Estudis Avançats de Blanes ; CSIC
Accés: http://hdl.handle.net/10803/456986
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ciudad romana de Blandae: carta arqueológica de la comarca de la Selva [Fitxer informàtic] / M. del Vilar Vila Bota ; [dirigida per Joan Maluquer de Motes]
Vilà i Bota, Maria del Vilar


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Maluquer de Motes i Nicolau, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, 1982
1 recurs en línia (870 p.)
Bibliografia.

Amb el present treball hem pretès elaborar una Carta Arqueològica de la Comarca de la Selva, que comprèn des del Paleolític fins al Baix Imperi Romà, amb la seva corresponent Bibliografia. Per a això hem delimitat la Comarca seguint la Divisió Territorial establerta per la Generalitat de Catalunya. Després d'un capítol sobre la geologia i la geografia de l'àrea estudiada, ve l'Inventari que consta de més de setanta jaciments col·locats per ordre cronològic dins de cada terme municipal, a excepció de les recents troballes d'Indústria paleolítica que són estudiats de manera global. Les Coordenades Geogràfiques de cada jaciment, latitud (entengui's Nord) i longitud (Aquest) corresponent al meridià 0º o de Greenwich, han estat preses dels Mapes a escala 1/50.000 de l'Institut Geogràfic i Cadastral. Les conclusions s'han realitzat per èpoques, agrupant els jaciments afins dins de cada període, incloent, a més, un capitol dedicat a les tribus d'època ibèrica, i un altre que estudia les vies de comunicació en època romana.


Matèries: Tesis doctorals ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia ; Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població
Matèries:Ciutat Romana de Blandae
Àmbit:Selva ; Blanes
Cronologia:[0000 - 1982]
Autors add.:Maluquer de Motes, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669513
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2601
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Evolució del paisatge vegetal quaternari a les zones d'Olot i Sils [Microforma] / Ramon Pérez i Obiols ; [dirigit per: Joan Maria Roure i Nolla]
Pérez Obiol, Ramon


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 1987
Dirigida per: Roure i Nolla, Joan Maria. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 1987
1 microfitxa (159 fotog.) : 48x, negatiu ; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p. ; 18 cm)
Bibliografia.
ISBN 8474882001



Matèries: Tesis doctorals ; Quaternari ; Climatologia ; Botànica ; Vegetació ; Geomorfologia
Àmbit:Olot ; Sils
Cronologia:[0000 - 1987]
Autors add.:Roure i Nolla, Joan Maria (Dir.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2601
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Evolució del paisatge vegetal quaternari a les zones d'Olot i Sils / Ramon Pérez i Obiols ; [dirigit per: Joan Maria Roure i Nolla]
Pérez Obiol, Ramon


1987
Dirigida per: Roure i Nolla, Joan Maria. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 1987
309 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Quaternari ; Climatologia ; Botànica ; Vegetació ; Geomorfologia
Àmbit:Olot ; Sils
Cronologia:[0000 - 1987]
Autors add.:Roure i Nolla, Joan Maria (Dir.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2601
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Art del retaule a l'àrea de Vic : entre les darreries del cicle renaixentista i l'entrada de les fórmules barroques (1568-1625 ca.) [Fitxer informàtic] / Irene Abril i Vilamala ; [dirigida per: Joan Bosch Ballbona]
Abril Vilamala, Irene


Girona : Universitat de Girona, 2017
Dirigida per: Bosch Ballbona, Joan. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (639 p.)

El present treball estudia la producció de retaules en cinc dels deu arxiprestats que conformen l'actual bisbat vigatà (el de Vic, el del Lluçanès, el del Ter-Collsacabra, el de les Guilleries-Congost i el del Moianès) entre 1568 i 1625 ca. Prenent com a centre socioartístic la ciutat de Vic, capital de la diòcesi i nucli motor d'aquesta àrea, estudiem la producció del gènere retaulístic al llarg dels anys fundacionals de la Contrareforma a partir de tres línies bàsiques de treball: l'anàlisi dels retaules i la seva evolució tipològica, la identificació dels diferents artífexs que intervenen en la seva fabricació i l'aproximació al context social, laboral i cultural de l'època. L'estudi, centrat eminentment en la recerca d'arxiu, contribueix a la coneixença del panorama artístic català d'època moderna a través d'un espai i d'una cronologia concrets que fins ara no havien estat mai tractats de manera sistemàtica.


Matèries: Tesis doctorals ; Retaules ; Art religiós ; Renaixement ; Barroc ; Contrarreforma ; Confraries ; Retaules ; Renaixement ; Barroc
Àmbit:Vic ; Vic, diòcesi
Cronologia:1568 - 1625
Autors add.:Bosch i Ballbona, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670122
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 131
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3