português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
TESIS DOCTORALS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 129
ir a la página                         


1 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pagesia i la seva revolució : una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939 [Fitxer informàtic] / Guillem Puig Vallverdú : [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Puig Vallverdú, Guillem


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Sánchez i Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (427 p.)

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament de la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catalunya és el marc escollit per estudiar aquest fenomen resultat de l'ensulsida del poder dominant degut al fracàs del cop d'estat i del sorgiment de multiplicitat de poders atomitzats. L'estudi de la violència, com a part constitutiva i definidora de l'exercici del poder, pren una rellevància en aquesta investigació atesa la seva importància en el nou marc en el que es desenvolupà la col·lectivització. Aquesta investigació estudia les actituds socials de la població, en particular d'aquells que convisqueren amb les col·lectivitats i expressaren el seu suport i les seves oposicions. Vinculat amb això, i atès que l'espai agrícola és el marc d'anàlisi seleccionat per delimitar aquesta investigació, els processos de politització i mobilització del camp tenen una rellevància principal amb l'objectiu de desenvolupar els paradigmes interpretatius que l'estudien. En definitiva, comprendre com es van interrelacionar la cultura política de la pagesia amb les de les classes populars urbanes. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és estudiar la vida quotidiana de les col·lectivitats per veure els canvis i les contínues generades per la nova organització, així com quina va ser la seva extensió territorial i els seus principals avaladors. Al llarg de la recerca es dedica una atenció especial a la participació indiscutible de la CNT al procés de col·lectivització de la terra. No obstant això, l'organització anarcosindicalista no va ser l'única que va participar, no ho va fer sola i, per tant, ha estat necessari contemplar el paper adoptat per les diferents formacions antifeixistes a llarg del procés revolucionari i com es relacionaren entre sí. En resum, aquest treball és un estudi conjunt de les col·lectivitats agràries a Catalunya analitzades dins del seu propi context social, econòmic, polític i cultural, tenint en compte els seus impulsors i els horitzons que es plantejaven assolir. Tot això per contribuir a una millor comprensió de l'estudi de la rereguarda republicana i al compromís revolucionari que alguns construïren durant la Guerra Civil.


Matèries: Tesis doctorals ; Pagesia ; Col·lectivització ; Anarcosindicalisme ; Associacions pageses ; Guerra civil espanyola ; Vida política ; Societat rural ; Rereguarda
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Sánchez i Cervelló, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669300
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Reafirmació política de falange dins el règim franquista als anys cinquanta [Fitxer informàtic] / Jordi Estarlich Requena ; [dirigida per: Carme Molinero]
Estarlich Requena, Jordi


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Molinero, Carme. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (357 p.)
ISBN 9788449090387

Aquesta tesi doctoral s'inscriu en la corrent historiogràfica que considera que FET y de las JONS, la Falange, va tenir una rellevància fonamental al llarg dels gairebé quaranta anys que va durar el règim franquista. El Partit Únic, a nivell polític i institucional, mantingué una posició central en la dictadura gràcies a la seva aportació d'una doctrina, d'un discurs d'autojustificació i de legitimació político-social nacionalsindicalista, d'unes institucions de control, enquadrament, organització, mobilització i presència social, i gràcies a ésser un organisme impulsor de potents projectes polítics de present i futur. En aquesta permanència fou crucial la reafirmació que dugué a terme a la dècada dels anys cinquanta, en particular entre el 1951 i el 1957, de la qual la present investigació s'ocupa. La Falange, després de la Segona Guerra Mundial, va continuar sent l'únic grup de poder del Nuevo Estado amb, a diferència d'altres elits franquistes, una presència política que abastava tots els espais administratius i de gestió, així com de contacte entre Estat i societat. Partint d'aquesta posició, la tesi mostra i analitza com, superat un període de greu ostracisme internacional per a la dictadura als darrers anys quaranta, FET-JONS va tornar a batallar per a la seva hegemonia total en el règim, va reivindicar diverses necessitats polítiques pròpies de la modernitat per a garantir la continuïtat del sistema dirigit per Franco, i va manifestar una notable diversitat interna en forma de propostes que no sempre imitaven aquelles consignes dictades des de la cúpula de l'organització. Aquest treball contribueix igualment a esclarir com, malgrat es frustraren els projectes falangistes de màxims, en cap cas es va produir una derrota definitiva del Partit en el si del franquisme, tal i com ha suggerit altra historiografia, sinó més aviat una consolidació institucional del mateix.


Matèries: Tesis doctorals ; Franquisme ; Falangisme ; Partits polítics ; Ideari polític
Matèries:Falange Española Tradicionalista y de las JONS : FET y de las JONS
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1951 - 1960]
Autors add.:Molinero Ruiz, Carme (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669345
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Administració pública carlina a Catalunya a la guerra dels set anys (1833-1840) [Fitxer informàtic] / Joan-Xavier Quintana Segalà ; [dirigida per: Antoni Moliner i Prada]
Quintana i Segalà, Joan Xavier


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Moliner i Prada, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (369 p.)
ISBN 9788449091599

Aquesta investigació té com a objecte principal formular un primer estudi sobre els òrgans que van composar l'Administració carlina catalana durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Ara bé, aquest objecte pressuposa inevitablement una formulació intricada per la qual cosa, per a la present tesi doctoral, s'ha procurat capgirar els plantejaments d'anàlisi historiogràfic vigents, prendre distància dels apriorismes que poguessin condicionar l'objecte d'anàlisi i el seu context, és a dir, s'ha fet necessari reconstruir teories per les quals poder establir noves preguntes i anàlisis. Igualment, s'ha procurat establir paral·lelismes entre les trajectòries vitals dels seus protagonistes i les institucions estudiades, així com noves hipòtesis de treball que permetin noves vies documentables d'estudi. Per poder delimitar, i verificar, l'existència d'una administració pública carlina s'ha pres com a punt de partida tres conceptes: el propi d'administració pública, el de dret administratiu; i el de la ciència del dret administratiu. D'acord amb aquestes tres disciplines, es pot afirmar que l'existència d'una administració implica necessàriament la presència d'una organització dotada d'un personal i uns recursos econòmics, i d'una activitat, articulada en fases -procediment- i actes administratius -resolucions-. Amb tot, existeix un element important que determina la resta: les funcions. Qualsevol organisme d'una administració es crea -i actua- per oferir un servei d'interès per al públic. I per a l'execució d'aquests serveis, s'articulen unitats administratives a les quals es vincula un personal especialitzat que gaudeix d'un pressupost per a l'execució del servei encomanat. En resum, es pot afirmar que una administració es compon d'unes funcions, les quals s'articulen a través d'unitats administratives que gaudeixen de poder. Aquestes unitats tenen assignats un personal i uns mitjans pecuniaris, a la vegada que estan regulades per un procediment determinat del qual en resulten els actes administratius. L'estudi de l'Administració carlina a Catalunya suposa un plantejament innovador i, alhora, complex, per la qual cosa ha estat indispensable fixar els límits d'aquest objecte i seguir l'exemple d'altres treballs centrats en l'orgànica institucional isabelina i la seva Administració. Pel que fa als estudis sobre l'Administració isabelina, cal dir que esdevenen un clar exemple de partida ja que plantegen l'acció de l'Estat i com aquesta es concreta en el desplegament dels diferents serveis públics per tot el territori, contribuint a la progressiva articulació i cohesió de la comunitat política. L'eix discursiu d'aquesta investigació és "l'organització" del bàndol carlí en la seva vessant més institucional, aquella que comprèn la descripció i anàlisi de les seves estructures o aparell administratiu en aspectes concrets. Per tant, l'objecte principal d'aquesta tesi doctoral és introduir-se en l'orgànica de l'Administració carlina, és a dir, en els òrgans de govern i llurs funcions. Aquest plantejament intenta apropar-se a "l'anàlisi jurídic i la conducta cultural" del conjunt humà que s'estudia, en definitiva situant el carlisme a la seva "jurisdicció i del [seu] sistema cultural" en tant que són la base de "l'estructura de les relacions socials".


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra carlina I ; Administració pública ; Carlisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1833 - 1840
Autors add.:Moliner i Prada, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669605
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2566
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudio paleocológico: cueva de "Els Ermitons" (Gerona), Cueva (B) de Olopte (Gerona), Cueva de "Els Muricecs" (Lérida) / por Montserrat Castellví Jubero
Castellví Jubero, Montserrat


Barcelona : Universidad. Sección de Publicaciones, Ediciones, Intercambio científico y Extensión universitaria, 1980
48 p. : il. ; 22 cm
Resum de tesi doctoral: Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, 1979.



Matèries: Quaternari ; Paleontologia ; Tesis doctorals ; Flora ; Jaciments arqueològics ; Coves
Matèries:Cova d'Olopte d'Isòvol ; Cova dels Muricecs de Llimiana ; Cova dels Ermitons de Sales de Llierca
Àmbit:Isòvol ; Llimiana ; Sales de Llierca
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2566
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Aspectos sanitários de los Archivos Parroquiales del Vendre ll, Baix Penedès, 1580-1800 [Microforma] / Antonio Vicente Guillén ; director: Jacinto Corbella i Corbella
Vicente Guillén, Antonio


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1987
Dirigida per: Corbella i Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària, 1987
2 microfitxes (264 fotog.): gràf. ; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p. ; 16 cm)
També disponible en còpia mecanografiada. Bibliografia.
ISBN 8475283977



Matèries: Edat moderna ; Tesis doctorals ; Salut pública ; Arxius parroquials ; Fonts documentals ; Població ; Sanitat ; Medicina ; Metges ; Parròquies
Àmbit:Vendrell, el
Cronologia:1580 - 1800
Autors add.:Corbella i Corbella, Jacint (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2566
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Aspectos sanitários de los Archivos Parroquiales del Vendre ll, Baix Penedès, 1580-1800 / Antonio Vicente Guillén ; director: Jacinto Corbella i Corbella
Vicente Guillén, Antonio


1987
Dirigida per: Corbella i Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària, 1987
521 f. : gràf. ; 30 cm
Text mecanografiat. També disponible en microforma. Bibliografia.



Matèries: Edat moderna ; Tesis doctorals ; Salut pública ; Arxius parroquials ; Fonts documentals ; Població ; Sanitat ; Medicina ; Metges ; Parròquies
Àmbit:Vendrell, el
Cronologia:1580 - 1800
Autors add.:Corbella i Corbella, Jacint (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Americana na rebotica : comércio, redes epistolares e comunicação científica no gabinete Salvador (Barcelona, 1669-1726) [Fitxer informàtic] / Julianna Morcelli Oliveros ; Director: José Pardo Tomás ; Tutor: Carlos Tabernero Holgado
Morcelli Oliveros, Julianna


[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2020
Dirigida per: Pardo Tomás, José; Tabernero Holgado, Carlos. Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciències, 2019
1 recurs en línia (368 p.)
ISBN 9788449088834

Durante quase dois séculos, uma família de boticários, naturalistas e colecionadores de Barcelona organizaram e mantiveram viva nos fundos de sua botica localizada na rua Ample, uma coleção que não apenas proporcionou algum reconhecimento aos seus proprietários, como foi responsável por projetar Barcelona nas redes de comunicação e comércio coetâneas. Inseridos em um contexto onde a cultura científica europeia se identificava por uma série de práticas culturais características da República das Letras, a família Salvador e, fundamentalmente Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740) e seu filho Joan Salvador i Riera (1683-1726), participou ativamente nestas redes que veiculou tanto a circulação de ideias como dos mais variados tipos de materiais, conectando a personagens de diferentes áreas geográficas envolvidos no estudo, na divulgação e na materialização da história natural.A primeira modernidade europeia foi marcada por mudanças que transformaram, entre outros, a concepção e a forma de se relacionar com o mundo natural. A expansão geográfica experimentada pela Europa e o surgimento do Novo Mundo, trouxe consigo novas realidades e infinitas possibilidades, que foram, paulatinamente, assimiladas e aproveitadas. Ao mesmo tempo em que a natureza americana foi recebida envolta a sentimentos de fascinação e permeada de expectativas, a novidade, no entanto, se manifestaria como uma espécie de caos em meio a ordem. Os desafios impostos por um mundo natural em constante renovação, exigiram uma mudança epistemológica, baseada no método empírico, onde o material passaria a ser elemento indispensável para aqueles que se dedicaram a analisar, classificar e ordenar a natureza.Circunscrito neste contexto em que o desenvolvimento da história natural - baseada em preceitos filosóficos e experimentais - estava atrelado ao colecionismo científico, o gabinete de curiosidades dos Salvador manifesta todas estas transformações. Neste sentido, esta tese tem como objetivo analisar a coleção de americana do gabinete familiar, buscando compreender o processo de formação de uma coleção deste tipo, reconstruindo a rede articulada pelos Salvador para este propósito. Procuramos entender, também, a razão que fundamentava sua manutenção, tentando identificar o lugar que a natureza americana ocupou naquelas coleções, bem como estes materiais dialogaram com as atividades intelectuais e profissionais de seus proprietários. Nos interessa entender o processo de significação e ressignificação ao qual a natureza americana esteve condicionada naquele contexto, ou seja, encontrar os motivos que levaram a concluir se um determinado item era uma curiosidade, um elemento decorativo ou ornamental, ou, ainda, um medicinal especial e/ou um simples medicinal com valor de mercado. Toda esta problematização é construída a partir de uma narrativa que contempla a participação de atores e espaços considerados secundários como protagonistas destas mudanças que transformaram o estudo da história natural, demonstrando que desde cidades fora da área de abrangência dos chamados centros científicos e através da atuação de personagens marginais, a natureza americana circulou tanto em sua forma material como intelectual e prática - contribuições que não apenas foram efeito das transformações, mas sim parte delas.


Matèries: Tesis doctorals ; Naturalistes ; Farmacèutics ; Epistolari ; Col·leccionistes ; Ciència ; Comerç
Matèries: Salvador i Pedrol, Jaume (1649-1740) ; Salvador i Riera, Joan (1683-1726)
Àmbit:Barcelona ; Europa ; Amèrica
Cronologia:1669 - 1726
Autors add.:Pardo Tomás, José (Dir.) ; Tabernero Holgado, Carlos (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668210
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Marcharse lejos. Migraciones granadinas a Barcelona durante el primer franquismo (1940-1960) [Fitxer informàtic] / Enrique Tudela Vázquez ; [dirigida per: Cristina Borderías Mondéjar, Teresa María Ortega López]
Tudela Vázquez, Enrique


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Borderías Mondéjar, Cristina; Ortega López, Teresa María. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs en línia (431 p.)

Aquesta tesi és un estudi de les migracions granadines a mitjan segle XX, fonamentalment sobre les seves causes i també sobre aspectes concrets de les múltiples formes d'inserció espacial i laboral que van desenvolupar els granadins a la Barcelona de postguerra. Els àmbits geogràfics triats són principalment nombroses localitats rurals granadines, distribuïdes per la pràctica totalitat de la província i la ciutat de Barcelona, incloent diverses ciutats industrials de la seva àrea metropolitana. El període investigat comprèn les dues primeres dècades de la dictadura franquista, 1940 i 1950, encara que incorpora en el primer capítol una perspectiva històrica de major abast. El primer capítol tracta de situar el desenvolupament econòmic de Granada previ a la guerra civil i el desenvolupament del moviment obrer granadí fins al final de la contesa. Usem per a això una perspectiva de llarg abast per a comprendre determinades particularitats de la configuració històrica i social de la província de Granada. Esmentem els antecedents migratoris de la població granadina, per a analitzar el paper que aquest fenomen va exercir en les estratègies de les classes subalternes de la província. Finalment analitzem el desenvolupament del moviment obrer a la província de Granada i la seva evolució, detenint-nos particularment en el període de la II República i la guerra civil. El segon capítol s'emmarca completament dins del període investigat i aborda l'estudi de les causes del fenomen migratori en la postguerra. D'aquesta manera, reconstruïm les diverses modalitats de la repressió, vinculades a la implantació de la dictadura franquista i la seva relació amb l'emigració dels treballadors granadins. Partint de l'experiència del retorn dels excombatents republicans, aquest capítol tracta d'aprofundir en el coneixement de les múltiples fractures intracomunitàries que va ocasionar el resultat de la guerra civil. Per part seva, el tercer capítol també està destinat a analitzar les causes de l'emigració de la població rural granadina, en aquest cas a través d'una anàlisi de la crisi del món agrícola i com a afecte a la segmentada estructura social de la Granada rural. En aquest capítol s'aborden les conseqüències del fracàs de les proposades industrialitzadores a Granada. També analitzem de quina manera es van veure afectades les economies domèstiques de la pagesia granadina, tant en el cas dels jornalers com en el dels llauradors, per la implementació de les polítiques agràries del primer franquisme i els interessos dels grans propietaris de terra. El quart capítol relata l'experiència del viatge i inserció espacial dels immigrants granadins a Barcelona (...).


Matèries: Tesis doctorals ; Franquisme ; Guerra civil espanyola ; Crisi econòmica$Agricultura ; Primer franquisme ; Emigració ; Moviments migratoris ; Història oral
Matèries: Andalusos
Àmbit:Granada, província ; Barcelona, província
Cronologia:1940 - 1960
Autors add.:Borderías Mondéjar, Cristina (Dir.) ; Ortega López, Teresa María (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668226
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Materiales, soportes y procedimientos utilizados en los obradores pictóricos de la Corona de Aragón (siglos XV y XVI). Una aproximación a través del paradigma valenciano [Fitxer informàtic]
Herrero Cortell, Miquel Àngel


[Lleida] : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Puig, Isidre; Franco Llopis, Borja. Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2019
1 recurs en línia (1130 p.)

Durant el segle XV l'auge expansionista de la Corona d'Aragó va tenir conseqüències directes en la producció pictòrica i, concretament, va afavorir una major permeabilitat de models i tècniques foranes, flamenques i sobretot italianes, que van ser calant amb més intensitat en substitució de les influències franceses que havien predominat durant la baixa edat mitjana. Amb el canvi de segle, la superació dels models, tècniques, i llenguatges medievals va ser esdevenir de mica en mica i, cap a mitjan segle XVI, coexistien encara solucions formals tradicionals amb altres totalment noves. La taula com a suport pictòric es va mantenir, en reticència a l'ús de la tela; però, la incipient tècnica a l'oli ja s'havia popularitzat a tot el territori de la Corona, permetent l'ús de nous llenguatges caracteritzats per les possibilitats formals pròpies d'aquest procediment. En aquest context de transició a l'Època Moderna els obradors pictòrics valencians -com paradigma de l'activitat artística a la Corona d'Aragó- van ser adoptant aquestes novetats en combinació amb el substrat tècnic tradicional, el que va redundar en una multiplicitat de materials i factures diferenciades. El propòsit d'aquest projecte és aprofundir en les característiques tècniques, procedimentals i metodològiques dels principals obradors pictòrics valencians, així com en la seva selecció material, durant els segles XV i XVI. Es proposa una revisió a través d'una triple metodologia. D'una banda, l'estudi de les fonts i documents; per una altra, la posterior comparació amb anàlisis fisicoquímiques dels materials per disseccionar els procediments inherents a autors i tallers; i, finalment, la corroboració mitjançant reproduccions i recreacions, a través de la pràctica experimenta.


Matèries: Tesis doctorals ; Pintura
Àmbit:Aragó, corona d' ; País Valencià
Cronologia:[1400 - 1600]
Autors add.:Puig, Isidre (Dir.) ; Franco Llopis, Borja (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668938
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela ; [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Hidalgo i Cela, David


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2019
Dirigida per: Sánchez Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (1073 p.)

L'origen de l'actual Cos de Mossos d'Esquadra ha estat objecte d'anàlisis, estudi i debat des de la segona meitat del segle XIX fins als nostres dies. Una gènesi que s'ha vist enfosquida a causa de diverses circumstàncies històriques que, mitjançant la present tesi, pretenem donar llum. L'estudi sobre aquesta matèria ha versat tradicionalment sobre la seva controvertida data de fundació, sobre la família Veciana, i sobre el nombre d'esquadres que es van projectar, inicialment, en la proposta presentada per la Reial Audiència a instàncies del capità general de Catalunya l'any 1719. Aquests tres pilars han fonamentat els treballs realitzats fins a la data; uns estudis que concloïen amb la instauració de les esquadres al Principat de Catalunya, però sense analitzar aspectes tan rellevants com el paper que aquesta força va jugar al llarg del conflicte bèl·lic que la va engendrar: la Guerra de la Quàdruple Aliança. Aquesta tesi, 1719: La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra, demostra científicament i documentalment, que l'origen del Cos de Mossos d'Esquadra l'hem de cercar el 21 d'abril de 1719, i que el seu promotor fou el marquès de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, en el marc d'una guerra. No obstant això, al marge de desmitificar dates i personatges històrics que enterboleixen el veritable origen d'aquesta institució, la present tesi doctoral analitza en profunditat el seu procés de creació, la seva organització, la jerarquia i el seu desplegament territorial, aprofundint, per primera vegada, en l'activitat policial i militar duta a terme per les esquadres durant la guerra. Una investigació que ens ha permès elaborar el perfil de l'esquadrista de 1719, fonamentant-nos en l'extracte social i en el pensament polític dels membres que nodrien les files d'aquesta força policial. Així doncs, la present tesi doctoral pretén establir definitivament els orígens d'una institució policial genuïnament catalana que, gairebé ininterrompudament, ha vigilat i protegit Catalunya durant els últims 300 anys.


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Felip V d'Espanya ; Mossos d'esquadra ; Exèrcit ; Policia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1719
Autors add.:Sánchez i Cervelló, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668791
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Imatge dels museus a través de l'arquitectura. Anàlisi de l'arquitectura exterior dels museus registrats de la província de Girona [Fitxer informàtic] / Jordi Busquets ; [dirigida per: Miquel Àngel Chamorro Trenado]
Busquets, Jordi


[Barcelona] : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Chamorro Trenado, Miquel Àngel. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (480 p.)

Durant el segle XIX l'arquetip del museu es fonamentava sobre una arquitectura de línies clàssiques i d'imatge palauenca. La tendència actual dels edificis de nova construcció destinats a museus cap a una arquitectura contemporània caracteritzada per la seva indefinició tipològica comporta la manca d'un arquetip. Davant d'aquesta pèrdua d'identitat el museu actual no renuncia a ser identificat com a tal, i opta per utilitzar l'arquitectura moble amb la finalitat de transmetre tots aquells valors i informacions que considera oportuns.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura ; Museus
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Chamorro Trenado, Miquel Àngel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668798
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Indumentaria señorial femenina catalana del Siglo XV y su reflejo en el arte [Fitxer informàtic] / Ester Iglesias ; [dirigida per: Sofia Mata de la Cruz]
Iglesias, Ester


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2019
Dirigida per: Mata de la Cruz, Sofia. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (745 p.)

La indumentària és un reflex de l'ideari del moment històric en què es produeix. Tot el que veiem d'ella és una porta oberta a la idiosincràsia del període, susceptible d'analitzar-se des del punt de vista social, polític i fins i tot psicològic i moral. La moda catalana del segle XV tenia unes formes pròpies que la diferenciaven de la dels altres regnes peninsulars, per als quals va ser font d'inspiració i innovació en moltes ocasions. Aquesta tesi doctoral repassa detalladament les diferents peces de roba de les dames de la noblesa a Catalunya. S'analitzaran els materials i tints amb les que van ser elaborades, així com la seva evolució estilística, a través d'il·lustracions inèdites creades en detall al llarg de la investigació per l'autora. Així mateix, es farà una anàlisi històrica, psicològic, moral i sociològic de la indumentària, com mostra la realitat de la dona del moment i com aquesta es reflectia en el seu abillament. Finalment, s'estudiaran sis obres escultòriques i pictòriques, analitzant així la simbologia i el missatge socioeconòmic després de l'elecció de peces, colors i estils amb els quals les dames van ser retratades en elles. Tot acompanyat d'il·lustracions creades per explicar la seva morfologia. S'uneixen així Il·lustració i Història de l'Art en una investigació que pretén convertir-se en un manual de fàcil ús per a qualsevol historiador que pretengui fer una aproximació històrica i artística a qualsevol peça de roba que es trobi en una obra artística catalana del segle XV.


Matèries: Tesis doctorals ; Indumentària ; Dona ; Noblesa ; Edat mitjana ; Art
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Mata de la Cruz, Sofia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668812
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ceràmica ilergeta del segle IV a.n.e. Aportacions per la caracterització de l'ibèric ple a la Ilergècia a través de l'estudi dels materials ceràmics recuperats en les cisternes dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i de les Roques de Sant Formatge (Seròs, el Segrià) [Fitxer informàtic] / Joan Bernal Capdevila ; [dirigida per: Emili Junyent, Joan López Melcion]
Bernal Capdevila, Joan


[Barcelona] : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Junyent i Sánchez, Emili; López i Melcion, Joan. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs en línia (405 p.)
ISBN 9788449089459

El treball presenta l'estudi comparatiu dels materials ceràmics de dos conjunts tancats; el pou-cisterna de la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i la cisterna del poblat de les Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià). En total s'ha analitzat 9.528 fragments ceràmics, que corresponent a 1.119 recipients diferents. Per dur-lo a terme s'ha dissenyat una base de dades específica: Cer-Iber, que permet una aproximació qualitativa i quantitativa a les característiques dels diferents vasos i que ha de constituir una eina de recerca per al futur amb la incorporació de nous jaciments. Els resultats obtinguts permeten disposar per primera vegada d'una visió detallada de les fàcies ceràmiques de l'Ibèric ple, especialment el segle IV a.n.e. al territori ilergeta, omplint el buit fins ara existent en la caracterització cultural d'aquest singular poble iber. Aporten també com a dada important l'existència de significatives diferències entre les produccions ceràmiques de la Ilergècia oriental i occidental, la qual cosa permet establir les primeres hipòtesis sobre desenvolupament de relacions específiques amb la resta de pobles ibers de l'entorn i sobre la integració diferenciada d'ambdues àrees en les xarxes comercials existents.


Matèries: Tesis doctorals ; Arqueologia ; Ceràmica ; Cultura dels ibers ; Ilergets ; Jaciments arqueològics ; Restes ceràmiques
Matèries:Jaciment dels Vilars d'Arbeca ; Poblat de les Roques de Sant Formatge de Seròs
Àmbit:Arbeca ; Seròs
Cronologia:s. IV aC.
Autors add.:Junyent i Sánchez, Emili (Dir.) ; López i Melcion, Joan B. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Pensamiento político de Enrique Prat de la Riba : contribución al estudio de la ideología nacionalista [Fitxer informàtic] / Jordi Solé Tura ; [dirigida per: Manuel Jiménez de Parga]
Solé Tura, Jordi


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Jiménez de Parga, Manuel. Universitat de Barcelona. Facultat de Dret, 1967
1 recurs en línia (393 p.)
Còpia digital de l'exemplar dipositat a la Biblioteca de la Facultat de Dret.

En la història del pensament polític d'aquests dos últims segles, el nacionalisme, en les seves diverses formes, ocupa un lloc preeminent. No sols ha estat -i és- el centre d'una intensa discussió doctrinal i ideològica, sinó que ha presidit -i presideix- una pràctica política de signe múltiple. Aquesta multilateralitat de la pràctica és, precisament, el primer element de desorientació. Què hi ha de comú entre el nacionalisme exaltat i optimista dels jacobins francesos, el nacionalisme historicista i conservador dels "junker" prussians, el nacionalisme dels patriotes balcànics, el nacionalisme patriarcal dels irlandesos i el nacionalisme català, per exemple, per a concretar-nos únicament a les grans manifestacions del segle XIX? I quins elements comuns poden descobrir-se entre aquests diversos nacionalismes i el nacionalisme actual de les ex-colònies, dels països subdesenvolupats que intenten emancipar-se de la tutela de les grans potències? O entre tots ells i el nacionalisme d'alguns països desenvolupats, com el de la França gaullista o el de l'Alemanya Federal? La diversitat mateixa de les seves manifestacions ens obliga a procedir amb summa cautela, si no volem perdre'ns en la vaguetat de generalització que res diuen amb voler dir-ho tot. A primera vista, resulta evident que entre el nacionalisme -o els nacionalismes- del segle XIX i els del moviment d'emancipació colonial existeixen profundes diferències no sols de context històric sinó també de contingut social i de projecció política. Però és que fins i tot els nacionalismes del segle XIX ofereixen marcades diferències de matís i, fins i tot, de contingut. No es pot englobar en un mateix concepte formes tan diferents com el culte a la pàtria dels jacobins i l'exaltació de l'esperit nacional dels prussians, per exemple, però tampoc es pot dir que obeeixin a motivacions històriques totalment separades. Per tot això, m'ha semblat que la millor via d'aproximació al tema és l'estudi concret d'una de les formes del nacionalisme vuitcentista: el nacionalisme català. He intentat seguir el seu gènesi, els seus avanços i reculades, les seves vacil·lacions i les seves afirmacions, fins a arribar a la síntesi doctrinal de Prat de la Riba, resum i potenciació, alhora, dels corrents anteriors. (...)(Extracte de la introducció de la tesi) .


Matèries: Tesis doctorals ; Nacionalisme ; Pensament polític ; Biografia ; Polítics
Matèries: Prat de la Riba i Sarrà, Enric (1870-1917)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1870 - 1917]
Autors add.:Jiménez de Parga, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668548
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Manuel Rocamora Vidal (1892 - 1976) : col·leccionista i pintor [Fitxer informàtic] / Laia Soler Moreno ; director: Bonaventura Bassegoda Hugas
Soler Moreno, Laia


[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2020
Dirigida per: Bassegoda i Hugas, Bonaventura. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2019
1 recurs en línia (737 p.)
ISBN 9788449089459

La present tesi doctoral es centra en la figura de Manuel Rocamora Vidal (Barcelona, 1892-1976), col·leccionista, pintor, escriptor i promotor cultural. És especialment conegut com a col·leccionista d'indumentària antiga, aplegant un important conjunt de peces femenines, masculines, infantils i litúrgiques, així com els seus accessoris, des del segle XIV fins al segle XX, essent especialment nombroses les pertanyents als segles XVIII i XIX. Per aquest motiu, la resta de facetes del personatge s'han vist oblidades, i és per això que l'objectiu de la investigació és donar a conèixer totes les seves ocupacions i analitzar l'aportació i la importància global de Manuel Rocamora. L'estudi comença amb una semblança biogràfica del personatge, així com del seu cercle familiar i social, que ens ajuda a ubicar-lo dins el context artístic i burgès de la Barcelona del segle XX. A continuació es tracta la vessant més important, que és la del col·leccionisme, on s'emfatitza que, a part del seu recull d'indumentària, va configurar moltes altres sèries: nines i autòmats, pintura, ceràmica, mascarons de proa, reclams publicitaris, targes de visita, exlibris, etc. Moltes de les seves col·leccions varen ser prestades a exposicions o bé donades a diferents museus d'arreu de Catalunya i de Madrid, a part de conservar-se una selecció a la seva pròpia residència. Es destaca especialment la indumentària, fent un estudi sobre les seves peces més importants, el seu valor en conjunt, la formació de la col·lecció i la trajectòria per diversos museus, motivada per les donacions parcials a la Junta de Museus i als Museus d'Art de Barcelona, per ser definitivament donada a l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta circumstància comportaria la constitució d'un museu propi situat al Palau del Marquès de Llió del carrer Montcada. Tot seguit s'aporta una panoràmica sobre la seva carrera com a pintor, participant en nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a conegudes galeries barcelonines com La Pinacoteca o les Galeries Laietanes. A més, s'inclou un catàleg raonat de la seva producció. Igualment es fa esment a l'escriptura, amb una relació de les obres publicades; i a la labor com a promotor cultural dins l'àmbit barceloní, on fundà i promogué diverses associacions. Per últim es tracta la constitució de la Fundación Cultural Privada Rocamora, institució que preserva el seu llegat i fou creada a la mateixa residència de Rocamora després de la seva mort.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Col·leccionistes ; Pintors ; Col·leccions artístiques ; Indumentària
Matèries: Rocamora Vidal, Manuel (1892-1976)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1892 - 1976
Autors add.:Bassegoda i Hugas, Bonaventura (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668322
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquitectura, vehicle de modernitat : el seu arrelament en un indret de ponent [Fitxer informàtic] / Mercè Bosch Roma; Directora: Dra. Anna Martínez Duran; Codirectora: Dra. Teresa Rovira Llobera
Bosch i Roma, Mercè


Barcelona : Universitat Ramon Llull, 2017
Dirigida per: Martínez Duran, Anna; Rovira Llobera, Teresa. Universitat Ramon Llull. Escola Tècnica i Superior d'Arquitectura La Salle, 2017
1 recurs en línia (261 p.)

A finals dels anys 50 i primers 60, un indret aïllat de les terres de ponent -Balaguer- va acollir una aquitectura que va respondre al lloc amb la creació d'uns edficis de gran qualitat i dignitat que, amb mitjans locals, van connectar la ciutat amb la modernitat. L'arquitectura es va presentar com un vehicle capaç de fer arribar les noves tendències culturals, d'accelerar el desenvolupament del procés constructiu, de motivar la il·lusió als diferents estaments de la societat i de fer agradable la vida dels habitants. A la percepció inicial de l'autora sobre el fet diferencial d'aquests edificis, la va seguir un primer estudi propi de les obres, que confirmava la contraposició atractiva entre un indret aïllat i una arquitectura que hi arriba. Però ,a la vegada, desvelava uns nous valors de les obres que es lligaven d'una manera indissoluble al lloc i a les seves persones, motiu que va fer despertar la intuïció que darrera hi havia una història susceptible de ser atesa. D'aquesta manera es va iniciar una investigació inductiva, des de la particularitat d'uns edificis, d'un lloc i de les seves persones; desgranant un àmbit petit, acotat i sense notorietat; amb la llibertat que atorga la tabula rassa, i amb l'emoció de no saber on s'arribaria i de plantejar una qüestió clara de partida: què va propiciar l'arrelament d'una arquitectura que va arribar en aquest indret de ponent.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura ; Habitatge ; Desenvolupament urbà ; Urbanisme ; Arquitectes ; Edificis
Àmbit:Balaguer
Cronologia:[1955 - 1965]
Autors add.:Martínez Duran, Anna (Dir.) ; Rovira Llobera, Teresa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/450518
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2566
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Sociedades cazadoras-recolectoras del Paleolítico superior final pirenaico : territorios económicos y sociales [Fitxer informàtic] / Marta Sábchez de la Torre ; [dirigida per: Josep M. Fullola i Pericot, Xavier Mangado Llach]
Sánchez de la Torre, Marta


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2015
Dirigida per: Fullola i Pericot, Josep M.; Mangado Llach, Xavier. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2015
1 recurs electrònic (587 p.)
Bibliografia. Text en castellà, resums en castella i francès.


Matèries: Tesis doctorals ; Home prehistòric ; Paleolític superior ; Nuclis de població ; Magdalenià ; Indústria lítica i òssia ; Utillatge ; Economia dels caçadors-recol·lectors ; Matèries primeres ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de la Cova del Parco d'Alòs de Balaguer ; Jaciment de Montlleó de Prats i Sansor
Àmbit:Pirineu ; Aragó ; Alòs de Balaguer ; Prats i Sansor
Cronologia:[2015]
Autors add.:Fullola i Pericot, Josep Maria (Dir.) ; Mangado Llach, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/286779
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2566
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Caracterización y el aprovisionamiento de los recursos abióticos en la Prehistoria de Cataluña : las materias primas silíceas del Paleolítico Superior Final y el Epipaleolítico / doctorando: Javier Mangado Llach ; directores de tesis: José María Fullola Pericot, Laura Rosell Ortiz
Mangado Llach, Xavier


[2002]
Dirigida per: Fullola i Pericot, Josep M.; Rosell i Ortiz, Laura. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2002
VII, 425 p. : il. col., quadres, gràf.
Programa de doctorat: Socioeconomía de la Prehistoria a la Baja Romanidad, bienio 1999-2000. Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Paleolític superior ; Epipaleolític ; Indústria lítica i òssia ; Matèries primeres ; Utillatge ; Home prehistòric ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de la Cova del Parco d'Alòs de Balaguer ; Jaciment de la Balma del Gai de Moià
Àmbit:Catalunya ; Alòs de Balaguer ; Moià
Cronologia:[2002]
Autors add.:Fullola i Pericot, Josep Maria (Dir.) ; Rosell i Ortiz, Laura (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2566
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Análisis funcional de la Cueva del Parco : una aproximación a través de los análisis funcionales de la industria lítica y los sistemas de información geográfica (SIG.) / presentada por: Manuel Calvo Trías ; dirigida por: Josep Maria Fullola i Pericot
Calvo Trias, Manuel


2001
Dirigida per: Fullola i Pericot, Josep M.. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2001
4 vols. (1465 p.) : il., taules, gràf. ; 30 cm
Programa de doctorat Estructures socio-econòmiques a la prehistòria i al món antic, bienni 1994-1995. Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Home prehistòric ; Paleolític ; Epipaleolític ; Indústria lítica i òssia ; Utillatge ; Sistemes d'informació geogràfica ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de la Cova del Parco d'Alòs de Balaguer
Àmbit:Alòs de Balaguer
Cronologia:[2001]
Autors add.:Fullola i Pericot, Josep Maria (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 129
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3