Les Muralles del monestir de Santa Maria i la vila de Roses a l'edat mitjana / Lluís Palahí, Marcel Pujol, Xavier Aguelo
Palahí Grimal, Lluís


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 125-150 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La posició estratègica de Roses i el seu ús com a port de refugi han marcat en bona mesura la seva història i la majoria dels assentaments han precisat de bones defenses. En època medieval aquesta necessitat es fa palesa tant en la concepció del monestir de Santa Maria com un conjunt emmurallat, com en la pròpia vila que també es dotarà de sòlides defenses. L'estudi pretén aprofundir en la forma i evolució dels recintes emmurallats d'època medieval de Roses, analitzant la documentació existent i plantejant algunes noves hipòtesis interpretatives.

Actuació arqueològica a la porta de terra de la Ciutadella de Roses (Roses, Alt Empordà) / Xavier Aguelo Mas, Marcel Pujol Hamelink, Natàlia Colomeda
Aguelo i Mas, Xavier


En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 775-786 : il., plàn

Bibliografia.

Festes, banquets i rituals en la construcció naval catalana de la Baixa Edat Mitjana / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 871-900
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En el procés de construcció d'una embarcació el ritual més conegut és el de la benedicció. En el nostre estudi volem fer palès que existiren altres cerimònies i actes de caire civil, públic i privat, relacionades amb les diverses etapes prèvies a la seva varada. A partir del moment que es redacta el contracte de construcció fins que s'acaba de construir el buc i es posa a l'aigua es poden arribar a celebrar més de cinc actes, dels quals són molt habituals la festa del romball i la dels anaps. La quantitat d'actes té relació amb la importància del vaixell, ja sigui a causa de les seves dimensions o per qui n'és l'armador.

L'Ancoratge i el port de Rhode : Roses, Alt Empordà / Marcel Pujol i Hamelink, César Carreras i Montfort
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Empúries. Barcelona, núm. 53 (2002) , p. 131-154 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

Els Ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses a la Baixa edat mitjana : una comparativa / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 2 (2020) , p. 21-56 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca planteja una comparació entre els ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses, tenint en compte les seves característiques geomorfològiques i geoestratègiques, el seu paper com a ports comtals, la connexió amb les principals vies comercials terrestres i marítimes i la seva interrelació amb els diferents ports de la Costa de Llevant catalana. Tot i ser Barcelona el principal port de Catalunya, els altres dos destacaren en alguns aspectes gràcies a les seves condicions nàutiques i a les seves infraestructures portuàries.

L'Urbanisme de la vila de Roses (segles XI-XVIII) : la complementarietat de les fonts d'informació / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'evolució urbanística de Roses durant l'edat mitjana té el seu origen en la creació del monestir de Santa Maria de Roses, al redós del qual es formarà el primer nucli urbà, esmentat documentalment a finals del segle XI. El creixement demogràfic i econòmic del segle XIII permetrà crear un eixample de planta regular que a finals del segle XIII s'acabarà envoltant d'un nou recinte emmurallat. Per altra banda a extramurs es formaren dues àrees urbanes més a davant de mar, una comercial i militar, el barri del Port, i una de pesquera a Les Botigues.

La Torre de la Trinitat i la pesca de la tonyina (Roses, 1350-1550) / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 2 (2020) , p. 11-20 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La funció de la Torre de la Trinitat ha estat històricament controlar l'entrada de vaixells al Golf de Roses. L'estudi presenta una nova funció que desconeixíem, la seva relació amb el món de la pesca, com a guaita de l'arribada dels bancs de tonyines durant els mesos de maig a octubre i la creació de la capella de la Santíssima Trinitat al seu interior per part dels pescadors rosincs.

Las Atarazanas de Barcelona / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 14 (2018) , p. 58-63 : il
Número dedicat a "La Armada española (I). El Mediterráneo, siglo XVI".

Drassana, terme que procedeix de l'àrab dar-as-sina'a, significa, literalment, "casa de construcció", encara que amb el pas del temps va modificar el seu significat cap al de "establiment per a la construcció i l'equipament de les galeres". En el segle XVI, la forta pressió que l'Imperi otomà exercia en la seva política d'expansió cap al Mediterrani occidental va obligar a Carles I i a Felip II a augmentar la disponibilitat de les seves esquadres de galeres amb què dotar a l'Armada espanyola al Mediterrani. A mitjan segle la Corona va posar en marxa un projecte constructiu amb l'objectiu de convertir les Reals Drassanes de Barcelona en un centre de producció de galeres a gran escala.

La Cova del Sardo de Boí i l'explotació de l'alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica / Ermengol Gassiot Ballbè, Niccolò Mazzucco, Laura Obea Gómez, Nàdia Tarifa Mateo, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop García, Vanessa Navarrete Belda i Maria Saña Seguí



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 199-218 : il.
Bibliografia.

Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d'alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l'Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 ca lANE. Junt amb d'altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 cal ANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d'aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineus.

Arqueologia a la Drassana : l'evolució de l'edifici quan s'hi construïen galeres / Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink
Moreno Expósito, Iñaki


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 181-198 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La intervenció arqueològica que es duu a terme des de l'octubre de 2010 al cos principal de les drassanes i que afecta les tres naus de llevant del mateix, ha permès, d'una banda, obtenir noves dades que permeten fer una relectura de l'evolució edilícia del complex arquitectònic, i en segon lloc, documentar una gran estructura relacionada amb la construcció de galeres en època moderna. Es tracta d'un un gran fossat esglaonat en forma de "V" que afecta el subsòl de sorres i que compta amb un suau pendent vers el mar. De la pròpia drassana s'han documentat a les naus de llevant fins a 5 fases constructives diferents -alguna de les quals inèdita fins a la present campanya - encabides cronològicament entre finals del s. XIII i finals del s. XVII.

Resultats de les darreres campanyes d'excavació a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) / Anna M. Puig, Carme Carrascal, Marcel Pujol, Mireia Teixidor, Gemma Vieyra



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1994-1995 (1996) , p. 123-132 : il.
Bibliografia.

Culip VI : un vaixell medieval al Cap de Creus / Sergi Colomer, Hug Palou, Marcel Pujol
Colomer Martí, Sergi


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1988-1989 (1989) , p. 41-50

Iconografia naval a l'església de Sant Miquel de Montblanc (Conca de Barberà) / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Unicum : revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Barcelona, Núm. 4 (maig 2005), p. 132-139

La Construcció de galeres a la Drassana de Barcelona (segles XVII-XVIII) : estudi d'un escar i dues basses per a emmagatzemar fusta / Marcel Pujol i Hamelink, Iñaki Moreno Expósito
Pujol i Hamelink, Marcel


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 197-210

Vaixells i navegació a l'Antiguitat / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Citerior : revista d'arqueologia i ciències de l'antiguitat, Núm. 4 (2008) , p. 15-53 : il.
Número monogràfic: Ports marítims i pots fluvials : la nvaegació a l'entron del nord-oest meditarrani durant l'antiguitat.

Llibre de la Cort de la Mar de Roses : ordinacions, sentències i concòrdies sobre la pesca (segle XV / transcripció i estudi a cura de Marcel Pujol i Hamelink, Alfons Garrido i Escobar



Palamós : Fundació Promediterrània per a la conservació, l'estudi i la difusió del patrimoni cultural i marítim, 2019
143 p. : il., map. ; 24 cm
ISBN 9788409148202

El "Llibre de la Cort de la Mar de Roses" és un acurat estudi d'un manuscrit de 78 folis conservat a l'Arxiu Històric de Girona, que recull ordinacions, sentències i concòrdies inèdites i relacionades amb l'exercici de la pesca a la badia i el cap de Creus al llarg del segle XV. Els Drs. Marcel Pujol i Alfons Garrido n'han fet una transcripció i un comentari crític, amb l'objectiu de posar a disposició dels investigadors una nova font de coneixement sobre la pesca marítima catalana a la Baixa Edat Mitjana. El document revela l'existència d'un cort específica de justícia dedicada a debatre i jutjar els afers de pesca dins dels límits de la "Mar de Roses", fins ara desconeguda. L'acció d'aquest tribunal reflecteix els interessos contraposats i les complexes relacions econòmiques, socials i jurídiques al voltant de l'explotació del mar. És, en resum, un viatge al paisatge humà del litoral en època medieval, on pescadors locals, institucions, el monestir de Santa Maria de Roses, els comtes d'Empúries i els veïns de Castelló i Cadaqués s'entrellacen en una apassionant història de dominació, conflictes, litigis i canvis en la indústria pesquera d'ara fa sis segles. (Editorial).

El Derelicte Barceloneta I, un vaixell atlàntic a la Barcelona del segle XV / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: MUHBA Butlletí : butlletí informatiu del Museu d'Història de Barcelona. Barcelona, núm. 34 (desembre 2018), p. 18 : il. (La peça del museu) 

La Marina catalana a la Baixa Edat Mitjana : Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


[Barcelona] : Diputació de Barcelona], 2018
203 p. : il. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 2) 
Premi Rafael Patxot i Jubert, 2016. Bibliografia. Índex onomàstic. Glossari.
ISBN 9788498038200

La vila de Sant Feliu de Guíxols va viure un període d'enorme prosperitat a la Baixa Edat Mitjana gràcies a les immillorables condicions nàutiques del seu port. Això va permetre que es convertís en un excel·lent port de refugi per a tota mena d'embarcacions, fins i tot per les grans naus mercants. A més, fou un port d'escala el primer ordre, el principal port de la costa de llevant catalana, entre Barcelona i Cotlliure. Es convertí també en el port comercial de Girona, per on circulaven tots els productes arribats d'arreu de la Mediterrània i els productes de Girona i de l'interior que s'exportaven per via marítima. Aquests factors són els que afavoriren la presència contínua de grans vaixells mercants (coques, naus i naus grosses) al seu port.

El Vaixell Triunfante : una fita de la ciència i de la tècnica del segle XVIII / Marcel Pujol Hamelink ; Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
Pujol i Hamelink, Marcel


[s.l.] : Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2013
1 vol (Monografies del CASC, 10) 
Bibliografia. Textos en català i castellà.
ISBN 9788439391043

10a monografia del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que recull el projecte d'excavació i estudi del navili "Triunfante" enfonsant a Sant Pere Pescador el gener de 1795. El "Triunfante" fou un vaixell que formà part de l'esquadra del tinent general Gravina que proveïa de tropa, munició, queviures i alhora defensava la vila de Roses, la fortalesa i el castell de la Trinitat, que es trobaven assetjats per l'exèrcit francès. Dut a terme entre els anys 2008 i 2010, el projecte ha permès documentar per primera vegada els detalls constructius introduïts durant el breu període (entre els anys 1748 i 1755) en el que el Marquès de la Ensenada i Jorge Juan revolucionaren les tècniques constructives dels arsenals espanyols amb la "nova construcció" o "construcció a l'anglesa".

La Pesca a l'Empordà durant l'Antic Règim (segles VIII-XIX) : una visió sintètica / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 135-160 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La pesca com a activitat econòmica quedà subjecta des de l'alta edat mitjana al control dels diferents senyors feudals del comtat d'Empúries, fos el comte o els abats dels monestirs, que cobraven el delme del peix i altres exaccions. La pesca amb arts professionals es practicà amb l'art (xàvega o bolig), evolucionant amb la incorporació de nous arts, com la tonaira al segle XIV, el sardinal al segle XVI, i l'almadrava i el bou al segle XVIII. Durant el segle XVIII, el poder reial intervindrà en el món de la pesca, atorgant llicències per als nous arts de pesca, creant la matrícula de mar, prenent el control de les universitats i fent present el delegat de marina, un conjunt de factors que afebliran progressivament el poder senyorial local fins a la seva desaparició a la dècada del 1830-1840.