Curiosidades



En: Revista de Gerona. Tomo X. Año XI, núm. 7 (julio 1886), p. 217-218
Notes.

Un Testamento hebreo de la Edad Media / Enrique Claudio Girbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo V. Año VI, núm. 3 (marzo 1881), p. 104-108
Notes.

Documento curioso



En: Revista de Gerona. Tomo III. Año IV, núm. 7 (julio 1879), p. 284-287

El Gran desastre de Palamós en 1543 / Narciso Pagés
Pagès i Prats, Narcís


En: Revista de Gerona. Tomo III. Año IV, núm. 3 (marzo 1879), p. 133-140

Notes per a la genealogia de la Sénia (part I) / Joan Rovira i Miró, Aleix Rovira i Miró
Rovira Miró, Joan


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 16 (agost 2024), p. 27-34 : il. (Racó de la memòria) 
Resum en català i anglès.

Este article mostra els grups familiars que existien a la Sénia durant el segle XV I gràcies als manuals notarials de Joan i Pau Roca, pare i fill, dels anys 1554, el primer, i el 1582 el segon. En esta part I es recullen els cognoms de la lletra A a la lletra M.

Fonch posada una fita : els topònims del terme de la Sénia en la visura de camins i abeuradors de 1582 / Joan Rovira i Miró, Aleix Rovira i Miró
Rovira Miró, Joan


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 16 (agost 2024), p. 35-42 : il. (Racó de la memòria) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Aquest article presenta un inventari de les nou capelletes de carrer que es conserven a la Sénia i recupera la memòria de dues capelles actualment desaparegudes. De cadascuna, se'n detalla la descripció, la iconologia i la història que s'ha pogut recopilar. Les. capelles de carrer són una mostra de religiositat popular presents en les façanes d'algunes cases del casc antic del nostre poble en relació amb el nom del carrer o per devoció del veïnat.

Berga i el seu entorn a la tardor de l'Edat Mitjana / Pol Navarro Costa
Navarro Costa, Pol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 64-68 : il. (Articles) 
Notes.

A partir dels diferents contractes que conté el protocol estudiat, desgranarem com era Berga i el seu voltant a les acaballes de l'Edat Mitjana: les relacions entr els veïns, l'articulació del territori a partir de Berga com a eix vertebrador, les diferents. capes socials existents i els diferents nuclis de població que existien en aquest territori, entre d'altres.

Abreviaturas notariales en el "camp de Tarragona" en la baja edad media / Daniel Piñol i Alabart
Piñol i Alabart, Daniel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 19-20 (1997-1998) , p. 257-270 : il.
Notes a peu de pàgina.

La Librería de un cacónigo de Tortosa en 1610 / J. Domínguez Bordona
Domínguez Bordona, Jesús


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLII, fasc. 37-40 (enero-diciembre 1952), p. 280-287
Inclou apèndix documental.

Un Caso de divorcio para entrar en la comunidad populetana / Joaquin Guitert
Guitert i Fontseré, Joaquím


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLIX, fasc. 26-28 (abril-diciembre 1949), p. 158-161
Inclou transcripció (llatí) i traducció (castellà) del document.

Inventari dels registres i protocols del districte notarial de Montblanc / Josep M. Porta i Balanyà
Porta i Balanyà, Josep M.


Montblanc : Consell Comarcal Conca de Barberà, 2023
514 p. : il. col. ; 24 cm
També disponible en línia. Índex cronològic i alfabètic. A coberta i al verso de la portada: Universitat Rovira i Virgili i Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
ISBN 9788409497720
ISBN 9788413650890 (en línia)

El llibre que teniu entre les mans és un inventari exhaustiu i descriptiu de la documentació del districte notarial de Montblanc que es conserva actualment a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i a altres institucions del país. Vol ser un llibre de consulta obligatòria que permeti conèixer amb gran profunditat els fons notarials. El treball es completa amb una extensa introducció històrica sobre l'evolució de la figura dels notaris i del districte notarial de Montblanc, amb notaries a Montblanc, l'Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt i Sarral.

L'Històric trasllat d'uns documents històrics / Enric Mirambell i Belloc, text
Mirambell i Belloc, Enric


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 281 (novembre-desembre 2013), p. 46-49 : il. (Història) 

Bandolers, sometent i un fogatge / Lluís Maria Bosch i Safont
Bosch i Safont, Lluís Maria


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 57-61 : il. (Artícles) 

Víctor Balaguer, Pablo Parassols, Josep Coroleu, Josep Pella i Forgas, Celestino Barallat i Falguera, Joan Serra i Vilaró, Joan Fuster, Joan Reglà, Josep Iglésies, Núria Sales, Xavier Pedrals, Xavier TorresSsans... varis autors han escrit sobre els tres temes del present anunciat. No és l'objecte d'aquest estudi aprofundir-hi però sí que podem saber de primera mà un conegut esdeveniment històric de finals del segle XVI gràcies a una Acta notarial que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona i que tracta precisament d'accions relacionades.

Els Notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII : la reconstrucció d'un fons documental (quasi) desaparegut
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 339-378
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles XVII i XVIII van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu eclesiàstic sota la jurisdicció de l'abadia de Montserrat, l'escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s'hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d'eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l'arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle XX del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l'activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d'un capbreu del segle XVIII i de les actes municipals.

La Notaria de Torroella de Montgrí abans de 1348 / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2002) , p. 71-89 : il.
Comunicació presentada al II Congrès d'Història del Notariat Català, Barcelona, 5 i 6 de novembre de 1998. Àmbit segon. Notes.

Alguns aspectes sobre l'entorn sòcio-econòmic dels torroellencs del primer terç del segle XIV / Frédéric Bayet
Bayet, Fréderic


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1995) , p. 47-57 : il.
Notes.

Del censal al debitori. Continuïtats i transformacions en el crèdit hipotecari català en l'etapa final de l'Antic Règim (regions de Barcelona i Girona, 1768-1840) / [ressenya de] Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 325-328 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Del censal al debitori. Continuïtats i transformacions en el crèdit hipotecari català en l'etapa final de l'Antic Règim (regions de Barcelona i Girona, 1768-1840) / Sebastià Villalon Barragan ; Rosa Congost Colomer, Ricard Garcia Orallo (Dirs). Girona : Universitat de Girona

Documentació notarial de Sant Feliu de Guíxols / Núria Figueras Jordà
Figueras Jordà, Núria


En: Informatiu de l'Arxiu i Museu. Sant Feliu de Guíxols, núm. 21 (maig 1995), p. 7

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona: documentació relativa a Sant Cugat del Vallès / M. Lluïsa Cases i Loscos
Cases i Loscos, M. Lluïsa


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 175-177 (Documents) 

Dins del sistema arxivístic del Col·legi Notarial de Catalunya destaca l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, integrat pels manuals, llibres notals i protocol de més de cent anys, del segle XIII al XX, autoritzats pels notaris barcelonins, que constitueix el primer fons notarial del país, tant per la seva antiguitat com pel nombre de volums, equiparable als més importants d'Europa. Organitzat a partir dels notaris que redactaren i autoritzaren els manuals, inclou sota cada epígraf la seva producció. És en aquest fons on es localitzen els registres relatius a Sant Cugat del Vallès, especialment capbreus de les rendes i possessions del monestir o de membres del cenobi i que es relacionen a continuació ordenats segons el notari que els redactà. Això no exclou que dins el conjunt dels manuals de l'arxiu es poden localitzar diferents instruments relatius a persones i entitats de la vila de Sant Cugat.

De l'Islam al Cristianisme. El procés d'integració dels esclaus per mitjà de la religió. Barcelona, segle XIV / Josep Hernando Delgado
Hernando Delgado, Josep


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 285-300 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

La conversió al cristianisme va ser un dels elements més importants per a la integració dels esclaus musulmans en la societat de la ciutat de Barcelona en els segles XIV i XV. La documentació notarial permet analitzar el ritme de les conversions dels esclaus musulmans al cristianisme. El ritme de les conversions diferia en el cas que aquests esclaus fossin blancs, negres, llors o turcs. Els llibres d'òbits o llibres funeraris ens permeten observar que no hi havia diferències en la recepció dels sagraments entre els cristians ®de natura» o no conversos i els cristians conversos (jueus o musulmans): tots rebien, en el moment de la mort, el sagrament de l'extremunció, el viàtic o eucaristia (combregar) i eren soterrats en cementeri cristià.