La Vida quotidiana de la família tarragonina del segle XVI a través dels inventaris del notari Bernat Gendre / Isabel Companys Farrerons, Montserrat Sanmartí Roset
Companys i Farrerons, Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 187-218 : il

Anàlisi dels espais interiors i del mobiliari de cases de Tarragona durant el s. XVI, a partir dels inventaris i encants del notari Bernat Gendre. Distribució jerarquitzada dels edificis domèstics i descripció de l'emplaçament, usos, valor material i estètic dels objectes, reflex de la riquesa, les activitats, el nivell cultural, la sensibilitat i l'espiritualitat dels seus propietaris, amb la presència diferenciada de les dones i dels infants.

Desbrossant el bosc infinit de les escriptures notarials : una aproximació a l'activitat dels notaris a través de la transcripció assistida dels llibres de l'Ofici d'Hipoteques de Girona / Rosa Congost, Ricard Garcia, Jordi Regincós i Isern, Enric Saguer i Hom



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 11-416 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Tot i que les escriptures notarials constitueixen una de les bases de la recerca en història agrària, coneixem poc com s'organitzaven l'activitat notarial i la seva clientela. En aquest article s'examina aquesta qüestió a partir dels registres de l'Ofici d'Hipoteques de Girona entre 1775 i 1792, un districte amb quaranta notaries actives. Alhora, es planteja com un assaig de gestió massiva de documentació obtinguda mitjançant tècniques de reconeixement de text manuscrit (HTR, de l'anglès handwritten text recognition). Es conclou que existien diferències notables entre les notaries urbanes, corresponents a la ciutat de Girona, i les de la resta del districte.

Els Oficis i comptadories d'hipoteques (1768-1861) : A propòsit de l'inventari dels fons de Tarragona, Montblanc, Reus i Tortosa / [Jordi Piqué i Padró]
Piqué i Padró, Jordi


En: Arxius : Butlletí del Servei d'Arxius, Núm. 4 (desembre 1994), p. 2-3

Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 20-21 (2007-2008) , p. 255-257 (Estudis breus) 
Resum en català, castellà, anglès i francès.

Notícia sobre les activitats i l'obra genealogista de Pere Anguera i Magrinyà, doctor en medicina de Reus a cavall dels segles XVIII i XIX, que treballà diferents fonts documentals tan de caire notarial com sacramental entre 1809 i 1828, aproximadament.

Documents notarials relacionats amb el canal d'Urgell (1867-1909) / Josep M. Llobet i Portella ; pròleg: El procés d'electrificació de Tàrrega i comarca, de Miquel Torres i Benet
Llobet i Portella, Josep Maria


Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2025
258 p. : il. ; 30 cm (Cum laude, 5) 
Torres i Benet, Miquel. Procés d'electrificació de Tàrrega i comarca.
ISBN 9788409810178

L'obra ofereix una aproximació històrica a través de documentació notarial vinculada al Canal d'Urgell, una infraestructura clau en el desenvolupament agrícola i econòmic de les terres de Ponent. El llibre aporta dades i perspectives sobre el període comprès entre finals del segle XIX i inicis del XX.

L'Assalt del dia de Sant Esteve a Caldes de Malavella (1365). Un exemple de la violència de les Grans Companyies en territori català / Pau Turon Izquierdo
Turon i Izquierdo, Pau


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 85-103 : il. (Estudis) 

El pas de les Grans Companyies a través del territori català l'any 1365 en el marc de la Guerra dels Dos Peres comportà el saqueig d'un gran nombre de poblacions, un fet que no es veia des de la croada contra Catalunya el 1285. Una de les viles que va ser assaltada durant aquests fets va ser Caldes de Malavella. En aquest cas, a diferència d'altres, coneixem el que succeí gràcies al testimoni de Dalmau Jaspert, que descrigué aquesta cruenta jornada en un manual de la notaria local. A partir de l'estudi d'aquest interessant testimoni i de la consulta de bibliografia especialitzada, no únicament reconstruïm els fets esdevinguts sinó que també els situem en el seu context històric.

L'Esclat de la Guerra dels Segadors a la Selva. La crema i destrucció de Riudarenes i Santa Coloma de Farners segons el procés notarial del bisbe Gregorio Parcero de 1640 / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 27-66 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina.

A finals d'abril de 1640 el tercio napolità de Leonardo Molas acampava a les Mallorquines, a la plana de la Selva, de tornada en la recuperació de Salses. El dia 3 de maig els seus soldats assaltaven l'església de Sant Martí de Riudarenes, després de robarne el contingut, i calar-hi foc fins a deixar-la destruïda del tot. A partir de llavors el capítol de canonges de la Seu de Girona, amb Francesc Pijoan al capdavant, i el bisbe Gregorio Parcero emprenen un procés judicial d'excomunicació dels soldats, tot considerar-los sacrílegs. El 13 de maig, per ordre reial, van destruir i cremar la vila de Santa Coloma de Farners com a revenja per la mort de l'agutzil Montrodon. S'hi afegirà una segona excomunió als mateixos soldats que van profanar l'església de Sant Sadurní de Montiró, a l'Empordà, abans de poder entrar a la fortalesa de Roses.

Els Jóvens a la Tortosa dels segles XIV-XV : alguns documents sobre la seua entrada al món laboral i els seus comportaments quotidians / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 9 (2020) , p. 3-25 : il. (El futur del passat) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article oferim algunes dades sobre la vida dels jóvens a la Tortosa dels segles XIV i XV. Treballem aspectes relacionats amb els problemes laborals del jovent, a través de la documentació notarial derivada dels contractes d'afermament, a més d'altres problemàtiques com la prostitució o la violència.

Alguns documents de l'Arxiu Municipal de Reus relacionats amb Cambrils / Ezequiel Gort
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 14 (setembre 2007), p. 1

L'Escrivania comuna de Reus a l'Edat Mitjana / Daniel Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Daniel


En: Informatiu Arxiu. Reus, núm. 05 (desembre 2001), p. 3-5 : il.

Mercaders i altres oficis vinculats al comerç segons els protocols notarials de Tortosa (1445 - 1450) / Maria Utgés Vallespí
Utgés i Vallespí, Maria


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 31-59 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou annex amb referències geogràfiques i relació nominal de mercaders i oficis afins. Resums en català, castellà i anglès.

L'article presenta els protocols notarials del districte de Tortosa com a font per a l'estudi de l'activitat comercial de la ciutat i dels seus protagonistes a la meitat del segle XV. El treball es basa en la identificació i l'anàlisi del contingut de diferents tipus d'instruments notarials relacionats amb l'estament mercantil i amb les transaccions comercials que es duien a terme a la ciutat, especialment aquelles vinculades a l'àmbit mediterrani. S'examinen els documents en què intervenen mercaders -tortosins i forasters- i altres oficis afins, tant en relació a la seva activitat mercantil com en qualsevol altre aspecte de la seva vida privada.

Sien prohibits dits biscahins de no poder tallar fusta en los Ports e térmens de dita ciutat : bascos a Tortosa i el seu territori entre els segles XV i XVI / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 61-86 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Este article se centra en l'estudi de la immigració basca que rebé Tortosa i el seu territori des de les acaballes del segle XV a partir de documentació notarial custodiada a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Es fa un repàs de la presència d'estos bascos durant la baixa edat mitjana i es reflexiona sobre la transició entre una migració de pas, fonamentalment de gent del món de la mar, a una altra de més llarga durada, mediatitzada per individus amb oficis relacionats amb l'artesanat, sobretot fusters. Es comparen estos fluxos migratoris amb altres zones de la Corona d'Aragó i s'examinen les seues faenes, els seus orígens i la seua inserció a Tortosa i el seu territori.

El Notariado en la Cataluña rural : la notaría de Rupià en el siglo XIV / [ressenya de:] Adrián Ares Legaspi
Ares Legaspi, Adrián


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 38-2 (2025) , p. 972-975 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Saura i Nadal, Jordi. El notariado en la Cataluña rural: la notaría de Rupià en el siglo XIV. León : Universidad de León, 2024

"Senyals". Materialidad y difusión social de la heráldica en la Corona de Aragón (siglos XIV-XV) / Luis Almenar Fernández
Almenar Fernández, Luis


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 38-1 (2025) , p. 263-287 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En aquest article s'explora la cultura material de l'heràldica en els entorns domèstics de la Corona d'Aragó. Es recorre a una mostra d'aproximadament 300 documents notarials, fonamentalment inventaris de béns, particions i actes de subhastes públiques d'Aragó, Catalunya i València dels segles XIV i XV. S'estudia igualment un registre fiscal valencià de principis del segle XVI, el qual mostra imatges parlants corresponents a llinatges de famílies pageses. El treball explora les tipologies d'estris susceptibles de mostrar armeries, els seus usos en els entorns domèstics de diversos sectors socioprofessionals i les seves formes de circulació interfamiliar. S'argumenta l'existència d'una marcada cultura heràldica de la qual formaven part treballadors urbans i pagesos, defensant una noció més àmplia d'heràldica, tradicionalment centrada en les elits i en l'aristocràcia.

La Notaria del Mas Mercadal, de la Vall d'en Bas / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 108 (desembre 2017), p. 2 : il. (Repertori de fons) 

Els Protocols del notari Ramon Riu i de Duque / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 82 (gener 2015), p. 2 : il. (Repertori de fons) 

Els Instrumenta i libri iudeorum de l'escrivania de Besalú / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 69 (juny 2013), p. 2 : il. (Repertori de fonts) 

Els Protocols de l'escrivania de Dosquers i Crespià / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 64 (gener 2013), p. 2 : il. (Repertori de fons) 

La Documentació de l'escrivania de Sales / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 52 (juny 2011), p. 2 : il. (Repertori de fons) 

Els Llibres particulars de la notaria de Besalú / Joel Colomer Casamitjana
Colomer Casamitjana, Joel


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 49 (març 2011), p. 2 : il. (Repertori de fons)