português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
POBLES ABANDONATS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 4
ir a la página            


1 / 76
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.



Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Pantans ; Infraestructures d'aigües ; Medi ambient ; Conflictivitat social
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1930 - 1960]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 76
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Montmajor (Berguedà) : molts pobles, un municipi / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 75-87 : il.
Notes. Resum en català i anglès.



Matèries: Despoblament ; Exode rural ; Nuclis de població ; Parròquies ; Pobles abandonats ; Termes territorials
Àmbit:Montmajor
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 76
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Reflexions sobre eficiència, poblament i ordenació territorials / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 107-116
Bibliografia. Resum en català i anglès.



Matèries: Poblament ; Pobles abandonats ; Ordenació del territori
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 76
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Equívocs de la ruralitat. La vall d'Erillcastell i Peranera / Jordi Suïls Subirà
Suïls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 127-147 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.



Matèries: Despoblament ; Història oral ; Toponímia ; Pobles abandonats ; Arees de muntanya
Matèries:Colònia Minera de Sant Corneli ; Museu de les Mines de Cercs
Àmbit:Erillcastell - Pont de Suert, el ; Peranera - Pont se Suert, el
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 76
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Projecte "Pobles abandonats", una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori i iniciatives catalanes per combatre el despoblament / Ernest Cabré Sedó
Cabré Sedó, Ernest


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 221-235
Bibliografia. Resum en català i anglès.



Matèries: Moviments migratoris ; Demografia ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Projectes ; Patrimoni cultural ; COVID - 19
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2010 - 2021
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presentació del projecte "Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori" / Òscar Jané i Checa, Maria Carme Jiménez Fernández
Jané i Checa, Òscar


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 37-41 : il.
Resum en català i anglès.

El projecte posa el focus en els pobles abandonats com a element d'estudi des d'una anàlisi interdisciplinar, transversal i comparativa territorialment. L'objectiu és disposar d'una perspectiva històrica àmplia i acurada per tal de presentar propostes de futur que serveixin per revertir processos de despoblament o desequilibri territorial perquè puguin servir d'eina de treball per a les administracions i els agents locals. Es tracta d'un projecte coral que compta amb la participació d'un elevat nombre d'investigadors i institucions.


Matèries: Demografia ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Investigació científica ; Projectes
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans
Cronologia:2018 - 2019
Autors add.:Jiménez i Fernández, Maria del Carme
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413979
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Evolució demogràfica de la Vall de Cabó i rodalia durant la 2a meitat del segle XIX (I) / Daniel Fité i Erill
Fité Erill, Daniel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 99-109 : il.
Resum en català i anglès.

L'objectiu d'aquesta comunicació és donar a conèixer alguns dels primers resultats del buidatge sistemàtic de les dades demogràfiques referents al municipi de la Vall de Cabó durant el segle XIX i primer quart del segle XX. Com tota recerca en curs, pateix de mancances; no obstant això, espero en futures aportacions anar concretant alguns dels aspectes que manquen desenvolupar en aquest treball, i que pugui ser una base sòlida des d'on hom es pugui introduir en aquesta interessant temàtica. L'article analitza els factors desencadenants del procés de creixement demogràfic fins al zenit poblacional de la dècada de 1860 i les dades disponibles referents als diversos censos de població entre 1860 i 1930.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Emigració ; Pobles abandonats ; Demografia ; Fonts documentals
Àmbit:Cabó, vall ; Urgelleet
Cronologia:1860 - 1930
Autors add.:Cousillas Rúa, Ana Lúa
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413984
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació als nuclis despoblats de Cerdanya / Oriol Mercadal Fernàndez, Sara Aliaga Rodrigo, Martí Solé Irla
Mercadal i Fernàndez, Oriol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 153-167 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Aquest treball sorgeix del buidatge de diferents fonts documentals així com de recórrer el territori de Cerdanya, Baridà i de la comarca veïna del Capcir, la qual cosa ha permès identificar i elaborar un llistat de nuclis i llogarets que actualment estan desapareguts o despoblats. La nostra proposta de treball és descriure les característiques i estat de conservació d'aquests despoblats o nuclis abandonats, elaborar una primera classificació tipològica i plantejar possibles hipòtesis sobre les causes i el moment d'abandó. Ens hem centrat en aquells que han estat localitzats en el territori, o dels que s'ha obtingut informació aproximada i concreta sobre la seva ubicació en la documentació o per transmissió oral. No obstant això, no hem obviat aquells dels quals, malgrat aparèixer en la documentació, no hem pogut obtenir cap constància física ni referencial de localització. Volem concretar que aquesta comunicació no pretén ser un treball aprofundit d'investigació, sinó un plantejament inicial per a futures línies de recerca.


Matèries: Arees de muntanya ; Nuclis de població ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Catàlegs ; Projectes
Àmbit:Cerdanya
Cronologia:[2019]
Autors add.:Aliaga i Rodrigo, Sara ; Solé i Irla, Martí
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413988
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Pobles abandonats de la Vall d'Àger i el Montsec / Cristina Masvidal Fernández, Francesc Fité Llevot
Masvidal Fernández, Cristina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 169-183 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Històricament, la Vall d'Àger i el Montsec havien estat territoris amb una densitat de població important, fet que va lligat indestriablement a l'existència, des del segle XI, del senyoriu d'Àger, el qual a partir del segle següent és la seu d'un fort vescomtat, centre polític, militar i administratiu. Primer les pestes del segle XIV, després la caiguda del comtat d'Urgell a partir del 1413 i les guerres civils següents inicien una etapa d'abandonament de pobles que no finalitzarà fins al segle XX, i que suposa una cadena de circumstàncies que es van afegint una rere l'altra fins a arribar a finals del segle passat als nivells més baixos de la història coneguda. Actualment, de la vintena de pobles que havien existit, només en queden set de poblats. mínimament.


Matèries: Arees de muntanya ; Valls ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Història general
Àmbit:Ager, vall d' ; Montsec - Àger
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Fité i Llevot, Francesc
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413989
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Un Poble abandonat" : les vicissituts de Senyús / Judit Brià Casarramona, Ana Lúa Cousillas Rúa
Brià Casarramona, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 185-200 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El poble de Senyús, dins la vall de Cabó, és un poble abandonat des de mitjans del segle XIX amb una llarga història. Amb el desig de conèixer millor la seva història, i en especial la dels seus habitants, hem dut a terme un recull de les històries escrites pels mateixos habitants i guardades a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell (ACAU) juntament amb un breu estudi sobre l'evolució històrica de Senyús.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Memòries ; Història general ; Arxius comarcals ; Fonts documentals
Matèries:Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell
Àmbit:Senyus - Cabó
Cronologia:[0000 - 1950]; 2019
Autors add.:Cousillas Rúa, Ana Lúa
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413990
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Banyeres / Marçal Pradas Vidal, Lucia Campos Cobo, Paula Jardí Talavera, Nerea Timoneda Cruceira



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 229-236 : il.
Resum en català i anglès.

Situat a l'Alt Urgell i un nucli municipal de la Vansa i Fórnols, a la vall de la Vansa, l'actual despoblat de Banyeres és el centre del nostre treball d'investigació. Quatre estudiants de segon d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona us traslladem a l'antic poblat de Banyeres del segle XX per reviure el modus vivendi, les relacions socials, els matrimonis, baptismes o defuncions, entre d'altres, dels antics bonassos.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Nuclis de població ; Pobles abandonats ; Condicions de vida ; Arqueologia ; Projectes
Àmbit:Banyeres - Vansa i Fórnols
Cronologia:[1900 - 2000]; [2019]
Autors add.:Pradas Vidal, Marçal ; Campos Cobo, Lucia ; Jardi Talavera, Paula ; Timoneda Cruceira, Nerea
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413993
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Despoblat de Gramenet de Beranui i la masia de Batlle / Guillem Civit Vidal
Civit Vidal, Guillem


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 237-249 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

La despoblació dels territoris pirinencs ha estat un fenomen que s'ha vist en augment en els darrers anys. Una de les comarques més afectades és el Pallars Jussà, on existeixen diversos casos com els que han estat tractats en el present article, el poble de Gramenet de Beranui i la masia de Batlle, ambdós al terme municipal de la Torre de Capdella. Aquest cas, l'estudi del qual havia estat fins al moment inèdit, ha permès realitzar una investigació històrica d'aquests dos nuclis, on a partir de les fonts escrites s'ha pogut identificar la primera menció de Gramenet pels voltants del 1082, mentre que de la masia no en trobem cap referència fins al segle XVIII. L'estudi d'ambdós nuclis des d'un vessant arqueològic i amb l'ajuda de les fonts orals ha permès identificar i documentar fotogràficament les cases i altres espais que formen part de Gramenet i distingir les diferents parts de què es compon la masia, així com s'han pogut localitzar estructures construïdes amb la tècnica de la pedra seca, com ara límits de camins ramaders, tancats pel bestiar, orris i bancals, relacionats amb l'activitat ramadera i agrícola. Aquest estudi ha de permetre obrir noves portes a la investigació d'aquests nuclis que avui en dia estan deshabitats per tal de no perdre la seva història, tenint present que ells també formen part del territori i del nostre paisatge, que s'ha anat configurant amb el pas dels segles.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Nuclis de població ; Pobles abandonats ; Masies ; Arqueologia ; Paisatge ; Pedra seca ; Fonts documentals
Matèries:Masia de Batlle
Àmbit:Gramenet de Beranui - Torre de Cabdella, la
Cronologia:[1000 - 2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413994
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Despoblació als Aspres del Montsec (Ribagorça, Llitera i Noguera). Seixanta anys després de la inauguració de la presa de Canelles / Helena Sistac Garcia, Ramon Sistac Vicen
Sistac Garcia, Helena


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 267-276 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar.


Matèries: Pobles abandonats ; Pobles desapareguts ; Despoblament ; Nuclis de població ; Pantans
Matèries:Pantà de Canelles ; Pantà de Santa Anna
Àmbit:Noguera Ribagorçana, riu ; Noguera ; Llitera - Aragó
Cronologia:1959 - 2019
Autors add.:Sistac i Vicén, Ramon
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413996
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conflicte de l'enclavament de les Rovires de Baix (les Llosses, Ripollès) / Antoni Llagostera Fernández
Llagostera i Fernández, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 277-289 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

L'enclavament de les Rovires de Baix és un petit espai (3,31 km²) del municipi de les Llosses (Girona), amb 113,4 km², integralment situat dins del municipi barceloní de Borredà, amb. 43,45 km². Es tracta d'un espai quasi totalment despoblat. L'any 2002 es va iniciar el procediment per annexar aquesta petita porció del territori a Borredà, amb el vistiplau de l'únic resident que hi havia aleshores i l'acord dels ajuntaments i consells comarcals. L'enclavament forma part de l'àmbit de la riera de Merlès, ja que té un centenar de metres d'aquest curs d'aigua, del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat l'any 1992. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ja el 2013, va adscriure l'indret dins de l'Àrea Bàsica de Salut de Berga. Mitjançant un informe favorable de la Comissió de Delimitació Territorial, de començaments de 2002, amb un dictamen favorable de la Comissió Jurídica Assessora (setembre de 2002), la Generalitat de Catalunya va aprovar un Decret, de 19 de novembre de 2002 pel qual s'aprova la correcció de disfuncionalitats territorials de l'enclavament de Rovires de Baix, pertanyent al municipi de les Llosses, per a la seva agregació al municipi de Borredà. El decret va ser recorregut per l'advocacia de l'Estat i el 2005 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va anul·lar, malgrat que la Generalitat és competent en matèria territorial sobre municipis i comarques, però el cas és que els límits provincials són competència exclusiva de l'Estat central i, per tant, els límits de Girona i Barcelona no eren modificables.


Matèries: Pobles abandonats ; Despoblament ; Nuclis de població ; Termes territorials
Àmbit:Rovires de Baix - Lloses, les ; Rovires de Baix - Borredà ; Ripollès ; Berguedà
Cronologia:2002 - 2019
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413997
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Consolació : una colònia minera abandonada / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 291-305 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia minera de la Consolació, coneguda també com a Fígols-les Mines, fou el nucli industrial més important de la conca minera berguedana. Construïda a principis del segle XX, constava d'habitatges, serveis i un conjunt complex d'instal·lacions mineres. Va esdevenir un poble abandonat quan l'empresa minera Carbones de Berga SA anuncià el tancament de les mines, el 1989. Anys abans havia començat el procés, quan les famílies que hi vivien van abandonar els habitatges i l'espai va esdevenir una zona industrial.


Matèries: Colònies industrials ; Explotacions mineres ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Arees de muntanya ; Centrals tèrmiques
Matèries:Carbones de Berga ; Mina La Consolació de Fígols
Àmbit:Fígols
Cronologia:[1900 - 1989]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413998
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Despoblament rural i creixement urbà : la Seu d'Urgell al tercer quart del segle XX / Lluís Obiols Perearnau, Meritxell Rodríguez Cadena
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 307-327 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El despoblament de les zones rurals i de muntanya al llarg del segle XX és un fenomen prou conegut. A partir de la dècada de 1950 el procés d'abandonament dels pobles de les zones altes de l'Alt Urgell, unit a les onades migratòries procedents d'altres punts de l'estat, va generar una concentració de població als nuclis més grans situats al fons de les valls, especialment en els casos en què hi existia alguna activitat industrial que permetia una alternativa econòmica a l'agricultura i la ramaderia. Les serradores que manufacturaven la fusta tallada als boscos pirinencs, les fàbriques de productes làctics de la Seu d'Urgell o l'empresa Taurus a Oliana van ser alguns dels principals destins de la mà d'obra emigrada dels seus pobles natals i instal·lada a les localitats de la ribera. Aquesta concentració de població, especialment destacada a la Seu d'Urgell, es va traduir en un creixement accelerat de la urbanització de la ciutat i en un canvi radical en el model constructiu i d'habitatge, amb un augment de la construcció en alçada i l'aparició de barris suburbials. En aquesta comunicació s'ofereix una primera aproximació al creixement de la Seu d'Urgell durant el tercer quart del segle XX, les seves característiques i les implicacions que aquest fet va tenir sobre l'evolució urbanística posterior de la ciutat.


Matèries: Despoblament ; Exode rural ; Pobles abandonats ; Arees de muntanya ; Transformació urbana ; Urbanisme ; Guerra civil espanyola ; Postguerra
Àmbit:Seu d'Urgell, la ; Alt Urgell
Cronologia:[1900 - 2019]
Autors add.:Rodríguez Cadena, Meritxell
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413999
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Abandonament o desequilibri territorial / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 355-369
Notes. Resum en català i anglès.

Deixant de banda els casos de força major com riscos naturals o epidèmies, pot dir-se que l'abandonament dels pobles s'inicia quan les activitats econòmiques existents esdevenen insuficients. O inadequades per als seus pobladors. Començaran els joves i acabaran marxant la gent gran per a reagrupar-se a la vora dels fills. O dit altrament, quan els motors econòmics d'un nucli de poblament entren en crisi. Es poden exemplificar tres possibles estats d'un nucli de poblament o poble: el que es troba en equilibri, amb creixement vegetatiu; el que es troba en desequilibri positiu, per creixement immigratori; el que es troba en desequilibri negatiu, per decreixement vegetatiu o emigratori. Cap nucli o poble es pot analitzar aïlladament i separat dels altres que l'envolten. No hi ha cap poble la realitat del qual sigui independent del seu entorn. Cada poble te una relació de dependència, dominació o equilibri en relació amb els seus veïns i respecte dels diversos possibles àmbits (econòmic, social, educatiu, sanitari, administratiu, judicial, religiós, esportiu.). Els Pirineus aporten, però, diverses variables que fan més difícil l'equilibri territorial i, per tant, major el risc d'abandonament dels pobles. Hi ha l'altitud, l'orografia, la climatologia, la poca productivitat dels sòls conreables, les dificultats dels accessos, els riscos naturals, la baixa densitat de població, la manca d'infraestructures, de serveis i d'equipaments. El territori es pot assimilar a una maqueta en relleu de base gruixuda, formada per diferents estrats, que representen els diferents àmbits de relació, on cadascun dels quals està estructurat per una xarxa en equilibri fràgil, per estar sotmesa a diferents tensions. Els nusos de la xarxa de cada estrat serien els pobles. I és evident que les tensions d'atracció i des-atracció, que exerceixen els nuclis dominants en el territori dominat o d'influència, es noten sobre la resta de pobles. Els pobles abandonats suposen la manifestació d'un procés d'erosió en un punt del territori concret, que té conseqüències per a la resta. L'abandonament de pobles posa en evidència la desaparició d'un model de gestió sobre un concret territori i, per tant, una transformació cap a una realitat nova desconeguda i imprevisible pel desconeixement que se'n té. El coneixement precís i alhora extens de les xarxes, del model de territori i de l'equilibri territorial passat, més enllà del poble abandonat, donarà respostes i solucions per a la recuperació, potser no dels pobles, però sí del territori.


Matèries: Despoblament ; Pobles abandonats ; Canvi econòmic ; Canvi social
Àmbit:Andorra ; Alt Pirineu ; França
Cronologia:[2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414104
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Runes i l'abandonament. Entre la patrimonialització turística i la invisibilització : els casos de Peguera (Berguedà) i Bonabé (Pallars Sobirà) / Ferran Pons-Raga
Pons Raga, Ferran


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 399-411 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

L'any 2012, l'antic poble miner actualment deshabitat de Peguera (Berguedà) va ser objecte d'un intent de patrimonialització turística que plantejava construir un hotel de luxe de nova planta, restaurar les seves cases en runes ®tal com eren» i preservar els entorns naturals ®tal com són». L'any 2015 es va inaugurar l'exposició ®La Matussière» al poble d'Alós d'Isil (Pallars Sobirà) per donar a conèixer un projecte de grans dimensions a càrrec d'una companyia forestal que va tenir lloc a principis de segle XX en l'actual espai natural protegit de la vall de Bonabé. Aquesta ponència analitza les lògiques i els dilemes patrimonials al voltant d'aquests dos estudis de cas a través de la noció de valor associada a les runes i a l'abandonament. Davant de la conceptualització de llocs deshabitats com Peguera i Bonabé en tant que abandonats, buits i/o naturals, l'abandonament i les runes es presenten com a mètode etnogràfic per a desgranar críticament els processos de patrimonialització turística i d'invisibilització, així com les dotacions de valor d'espais rurals d'alta muntanya associades a ambdós processos. Mentre que el cas de Peguera il·lustra les lògiques de valor patrimonial subjacents a l'intent de conversió turística d'un ®poble abandonat», el de ®La Matussière» permet indagar sobre les dotacions de valors i significats lligades a processos d'(in)visibilització de les runes. Ambdós condueixen a la següent pregunta reflexiva, però: Queden camins per explorar entre la patrimonialització i la invisibilització de les runes?


Matèries: Patrimoni cultural ; Pobles abandonats ; Turisme ; Projectes ; Despoblament
Àmbit:Peguera - Fígols ; Bonabé, Cases de - Alt Àneu
Cronologia:[2012 - 2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414107
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 76
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Integració dels processos de despoblament al Pirineu en el pla d'estudis del grau d'Arqueologia de la UAB / Núria Martínez Jiménez, Arnau Navarro López del Castillo, Arnau Brosa Planella, Òscar Jané Checa



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 413-424
Notes. Resum en català i anglès.

Dins el marc de l'assignatura d'Època Moderna i Contemporània del grau d'Arqueologia de la UAB, es va considerar la possibilitat d'oferir als estudiants uns instruments per tal d'abordar la disciplina d'una manera diferent. En aquest sentit, s'ha volgut plantejar una metodologia basada en un apartat teòric i un altre de pràctic que permetés desenvolupar i adquirir tant coneixements com eines relacionades amb l'assignatura de manera molt interdisciplinar. Per això, s'ha contemplat el projecte amb un rerefons d'estudi històric, però amb una aplicabilitat arqueològica i amb una mirada des de l'àmbit de la geografia, l'antropologia i altres disciplines. La finalitat del projecte és aconseguir una millor comprensió del període analitzat a partir d'estudis pràctics i sobre el territori, amb la motivació doble de: moure's i desenvolupar-se a escala local i, alhora, aconseguir una projecció de la feina feta, ja sigui formant part d'un projecte més ampli sobre el tema o bé donant difusió al treball. En aquest treball s'apleguen les consideracions docents i també d'alguns dels estudiants que, ja amb una perspectiva més sòlida, exposen la seva experiència.


Matèries: Ensenyament superior ; Universitats ; Arqueologia ; Programes d'estudi ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Pobles abandonats ; Despoblament ; Metodologia històrica ; Arees de muntanya
Matèries:Universitat Autònoma de Barcelona
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2019]
Autors add.:Martínez Jiménez, Núria ; Navarro López del Castillo, Arnau ; Brosa Planella, Arnau ; Jané i Checa, Òscar
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414109
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 76
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rutes pels despoblats del Penedès i l'Anoia : 16 itineraris per l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf / Gener Aymamí i Domingo
Aymamí i Domingo, Gener


Valls : Cossetània, 2023
120 p. : il. ; 23 cm (Azimut, 165) 
ISBN 9788413562414

En aquesta guia hi trobareu 16 itineraris per les comarques de l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, en què l'objectiu principal és visitar un poble abandonat. Elements que ara considerem bàsics, com l'aigua corrent i l'electricitat, a molts d'aquests pobles els mancaven. En la gran majoria tampoc no hi havia metge, ni escola, i els camins eren corriols que passaven per boscos i muntanyes. Els pobles més "afortunats" tenien un camí de carro que els dies de pluja s'enfangava i resultava intransitable; per això no ens ha d'estranyar que el delit de molts habitants d'aquests nuclis rurals fos anar a viure al lloc on hi havia tots aquests serveis, dels quals ells no disposaven. No es pot oblidar que darrere d'aquests habitacles rònecs fa un temps hi havia caliu humà. En la seva memòria, cal respectar- los i no malmetre'ls; el pas dels anys ja se n'ocupa, de fer la seva feina. (Editorial).



Matèries: Pobles abandonats ; Guies excursionistes ; Camins
Àmbit:Anoia ; Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf
Cronologia:[2023]


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 4
ir a la página            

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3