português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
POBLES ABANDONATS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 4
ir a la página            


1 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pobles abandonats / Cristina Masvidal Fernández
Masvidal Fernández, Cristina


En: La Cabanera. Àger, núm. 20 (estiu 2022), p. 12-13 : il. (Territori. Patrimoni natural) 


Matèries: Pobles abandonats ; Projectes ; Congressos ; Crònica
Àmbit:Ager ; Montsec, serra
Cronologia:2019 - 2022
Accés: https://www.lacabanera.cat/numeros/2023_020.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Margarida de Montferrat (Balaguer); B. Pública Maria Barbal (Tremp); B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Lliurona, una altra forma de veure el món / Carola P. Badua, text i fotos
Badua, Carola P.


En: Revista de Girona. Girona. Any 57, núm. 269 (novembre-desembre 2011), p. 24-29 : il. (Reportatge

El petit veïnat de l'Alta Garrotxa lluita des de fa trenta anys per tornar a ser un poble.


Matèries: Pobles abandonats ; Neorurals ; Edificis ; Restauració i conservació
Àmbit:Lliurona - Albanyà
Cronologia:[1960 - 2011]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/247338
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Una de les principals causes que explicaria l'abandonament de nuclis de població a les comarques pirinenques és, i ha estat, el conflicte. Conflictes molt diversos que es poden ca- talogar com a econòmics, socials, territorials, polítics i culturals. Tanmateix, sovint, aquestes desavinences humanes amaguen dificultats i disputes en relació amb l'accés, l'ús i la gestió dels recursos naturals. Són, per tant, conflictes ambientals. Un exemple d'això és la creixent problemàtica entorn a les persones desplaçades i migrants ambientals associades a les conseqüències del canvi climàtic d'origen antròpic i l'escalfament global. Però si bé aquest concepte és relativament nou (de fet, encara s'està debatent), el fenomen a què fa referència no ho és pas. En són un exponent clar els processos migratoris i el despoblament que va patir el Pirineu des de la segona meitat del segle XIX i sobretot durant les dècades centrals del segle XX. Els testimonis ens parlen de persones que es van veure empeses a deixar la seva terra per motius ambientals i per confrontacions relacionades amb els recursos naturals. En aquesta contribució analitzaré el cas concret de la construcció d'embassaments com un conflicte ambiental que va contribuir a la pèrdua de població a les comarques pirinenques durant el segle passat .


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Pantans ; Infraestructures d'aigües ; Medi ambient ; Conflictivitat social
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1930 - 1960]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426555
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Montmajor (Berguedà) : molts pobles, un municipi / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 75-87 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Montmajor, al Berguedà, és un extens municipi rural de 76,49 km veí del Solsonès i el Bages, entre els rasos de Peguera al nord i les Hortes de Cardona al sud. Es va formar amb l'agregació de diferents parròquies, els habitants de les quals van optar al segle XIX, durant el llarg procés de formació dels municipis, per integrar-se a la parròquia de Sant Sadurní de Montmajor, compresa entre la riera de Navel (límit oriental) i l'Aigua d'Ora (en part límit occidental), formant un singular terme municipal, de perímetres complexos. Comprèn els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà, situats als rasos de Peguera, i el de Valielles dins el Solsonès. El sector de Montmajor comprèn les antigues parròquies i els pobles de Montmajor, Sorba i Gargallà, i les caseries del Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles i Correà, compartida aquesta amb l'Espunyola. La singularitat i la composició complexa d'aquest municipi -que es va formar per interessos dels grans propietaris rurals i per la força de la tradició de la parròquia rural, molt potent en els anys en què el bisbat de Solsona consolida la seva estructura parroquial- s'han accentuat amb la nova xarxa de comunicacions i els moviments de població dels últims cent anys. En els últims cent anys la fesomia del terme ha canviat; el poble de Montmajor ha esdevingut un centre d'atracció de la població del terme municipal, alhora que s'ha ac- centuat el despoblament i l'abandonament dels pobles més allunyats d'aquesta centralitat. Ara els límits del terme municipal tenen menys sentit que mai. Dinàmiques locals sobre les quals pesa també la d'un territori intercomarcal amb personalitat pròpia, el comprès en aquest sector de confluència entre el Berguedà, el Solsonès i el nord del Bages.


Matèries: Despoblament ; Exode rural ; Nuclis de població ; Parròquies ; Pobles abandonats ; Termes territorials
Àmbit:Montmajor
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426557
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reflexions sobre eficiència, poblament i ordenació territorials / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 107-116
Bibliografia. Resum en català i anglès.

En l'XI Col·loqui d'Estudis Transpirinencs, celebrat a la Seu d'Urgell el 2019 entorn del tema "Els pobles abandonats als Pirineus: causes i conseqüències", vaig presentar una ponència amb el títol "Abandonament o desequilibri territorial". La que esteu llegint n'és, en certa manera, una continuació. La complexitat del tema fa que el format escollit per fer aquesta ponència sigui el d'exposar una sèrie de reflexions entorn de la qüestió, la qual cosa permet una exposició del contingut més lleugera i alhora un recorregut més llarg o ampli, tot i que impliqui menor detall o profunditat, cosa que es deixa per a futures aportacions, perquè, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.


Matèries: Poblament ; Pobles abandonats ; Ordenació del territori
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426562
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Equívocs de la ruralitat. La vall d'Erillcastell i Peranera / Jordi Suïls Subirà
Suïls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 127-147 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'espacialitat cohesiona el coneixement compartit per una comunitat. Hem construït eines que permeten recollir i difondre la memòria sobre el territori, per tal de restablir el lligam que hi té la comunitat. Els materials ens aporten evidències sobre aspectes poc atesos en la història del despoblament, i volen ser una eina per reconnectar la comunitat amb el coneixement del seu medi i de la seua història.


Matèries: Despoblament ; Història oral ; Toponímia ; Pobles abandonats ; Arees de muntanya
Matèries:Colònia Minera de Sant Corneli ; Museu de les Mines de Cercs
Àmbit:Erillcastell - Pont de Suert, el ; Peranera - Pont de Suert, el
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426622
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Projecte "Pobles abandonats", una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori i iniciatives catalanes per combatre el despoblament / Ernest Cabré Sedó
Cabré Sedó, Ernest


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 221-235
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El fenomen del despoblament es troba en una situació prou crítica en diverses comarques interiors catalanes, on factors com la manca d'oportunitats econòmiques, de serveis i l'aïllament territorial l'han accentuat al llarg de les darreres dècades. Ara bé, el desenvolupament del projecte Pobles Abandonats (Pobles Abandonats, una herència per al coneixement i desenvolupament del territori), pretén donar un valor afegit a aquell patrimoni humà, social i espacial sovint oblidat. També l'aparició de diverses iniciatives públiques amb l'objectiu de frenar el despoblament i una creixent estima cap a la ruralitat en un escenari postpandèmic semblen aflorar, però seran suficients per a revertir aquesta tendència?


Matèries: Moviments migratoris ; Demografia ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Projectes ; Patrimoni cultural ; COVID - 19
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2010 - 2021
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426629
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presentació del projecte "Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori" / Òscar Jané i Checa, Maria Carme Jiménez Fernández
Jané i Checa, Òscar


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 37-41 : il.
Resum en català i anglès.

El projecte posa el focus en els pobles abandonats com a element d'estudi des d'una anàlisi interdisciplinar, transversal i comparativa territorialment. L'objectiu és disposar d'una perspectiva històrica àmplia i acurada per tal de presentar propostes de futur que serveixin per revertir processos de despoblament o desequilibri territorial perquè puguin servir d'eina de treball per a les administracions i els agents locals. Es tracta d'un projecte coral que compta amb la participació d'un elevat nombre d'investigadors i institucions.


Matèries: Demografia ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Investigació científica ; Projectes
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans
Cronologia:2018 - 2019
Autors add.:Jiménez i Fernández, Maria del Carme
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413979
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Evolució demogràfica de la Vall de Cabó i rodalia durant la 2a meitat del segle XIX (I) / Daniel Fité i Erill
Fité Erill, Daniel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 99-109 : il.
Resum en català i anglès.

L'objectiu d'aquesta comunicació és donar a conèixer alguns dels primers resultats del buidatge sistemàtic de les dades demogràfiques referents al municipi de la Vall de Cabó durant el segle XIX i primer quart del segle XX. Com tota recerca en curs, pateix de mancances; no obstant això, espero en futures aportacions anar concretant alguns dels aspectes que manquen desenvolupar en aquest treball, i que pugui ser una base sòlida des d'on hom es pugui introduir en aquesta interessant temàtica. L'article analitza els factors desencadenants del procés de creixement demogràfic fins al zenit poblacional de la dècada de 1860 i les dades disponibles referents als diversos censos de població entre 1860 i 1930.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Emigració ; Pobles abandonats ; Demografia ; Fonts documentals
Àmbit:Cabó, vall ; Urgelleet
Cronologia:1860 - 1930
Autors add.:Cousillas Rúa, Ana Lúa
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413984
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació als nuclis despoblats de Cerdanya / Oriol Mercadal Fernàndez, Sara Aliaga Rodrigo, Martí Solé Irla
Mercadal i Fernàndez, Oriol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 153-167 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Aquest treball sorgeix del buidatge de diferents fonts documentals així com de recórrer el territori de Cerdanya, Baridà i de la comarca veïna del Capcir, la qual cosa ha permès identificar i elaborar un llistat de nuclis i llogarets que actualment estan desapareguts o despoblats. La nostra proposta de treball és descriure les característiques i estat de conservació d'aquests despoblats o nuclis abandonats, elaborar una primera classificació tipològica i plantejar possibles hipòtesis sobre les causes i el moment d'abandó. Ens hem centrat en aquells que han estat localitzats en el territori, o dels que s'ha obtingut informació aproximada i concreta sobre la seva ubicació en la documentació o per transmissió oral. No obstant això, no hem obviat aquells dels quals, malgrat aparèixer en la documentació, no hem pogut obtenir cap constància física ni referencial de localització. Volem concretar que aquesta comunicació no pretén ser un treball aprofundit d'investigació, sinó un plantejament inicial per a futures línies de recerca.


Matèries: Arees de muntanya ; Nuclis de població ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Catàlegs ; Projectes
Àmbit:Cerdanya
Cronologia:[2019]
Autors add.:Aliaga i Rodrigo, Sara ; Solé i Irla, Martí
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413988
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Pobles abandonats de la Vall d'Àger i el Montsec / Cristina Masvidal Fernández, Francesc Fité Llevot
Masvidal Fernández, Cristina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 169-183 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Històricament, la Vall d'Àger i el Montsec havien estat territoris amb una densitat de població important, fet que va lligat indestriablement a l'existència, des del segle XI, del senyoriu d'Àger, el qual a partir del segle següent és la seu d'un fort vescomtat, centre polític, militar i administratiu. Primer les pestes del segle XIV, després la caiguda del comtat d'Urgell a partir del 1413 i les guerres civils següents inicien una etapa d'abandonament de pobles que no finalitzarà fins al segle XX, i que suposa una cadena de circumstàncies que es van afegint una rere l'altra fins a arribar a finals del segle passat als nivells més baixos de la història coneguda. Actualment, de la vintena de pobles que havien existit, només en queden set de poblats. mínimament.


Matèries: Arees de muntanya ; Valls ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Història general
Àmbit:Ager, vall d' ; Montsec - Àger
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Fité i Llevot, Francesc
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413989
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Un Poble abandonat" : les vicissituts de Senyús / Judit Brià Casarramona, Ana Lúa Cousillas Rúa
Brià Casarramona, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 185-200 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El poble de Senyús, dins la vall de Cabó, és un poble abandonat des de mitjans del segle XIX amb una llarga història. Amb el desig de conèixer millor la seva història, i en especial la dels seus habitants, hem dut a terme un recull de les històries escrites pels mateixos habitants i guardades a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell (ACAU) juntament amb un breu estudi sobre l'evolució històrica de Senyús.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Memòries ; Història general ; Arxius comarcals ; Fonts documentals
Matèries:Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell
Àmbit:Senyus - Cabó
Cronologia:[0000 - 1950]; 2019
Autors add.:Cousillas Rúa, Ana Lúa
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413990
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Banyeres / Marçal Pradas Vidal, Lucia Campos Cobo, Paula Jardí Talavera, Nerea Timoneda Cruceira



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 229-236 : il.
Resum en català i anglès.

Situat a l'Alt Urgell i un nucli municipal de la Vansa i Fórnols, a la vall de la Vansa, l'actual despoblat de Banyeres és el centre del nostre treball d'investigació. Quatre estudiants de segon d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona us traslladem a l'antic poblat de Banyeres del segle XX per reviure el modus vivendi, les relacions socials, els matrimonis, baptismes o defuncions, entre d'altres, dels antics bonassos.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Nuclis de població ; Pobles abandonats ; Condicions de vida ; Arqueologia ; Projectes
Àmbit:Banyeres - Vansa i Fórnols, la
Cronologia:[1900 - 2000]; [2019]
Autors add.:Pradas Vidal, Marçal ; Campos Cobo, Lucia ; Jardi Talavera, Paula ; Timoneda Cruceira, Nerea
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413993
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Despoblat de Gramenet de Beranui i la masia de Batlle / Guillem Civit Vidal
Civit Vidal, Guillem


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 237-249 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

La despoblació dels territoris pirinencs ha estat un fenomen que s'ha vist en augment en els darrers anys. Una de les comarques més afectades és el Pallars Jussà, on existeixen diversos casos com els que han estat tractats en el present article, el poble de Gramenet de Beranui i la masia de Batlle, ambdós al terme municipal de la Torre de Capdella. Aquest cas, l'estudi del qual havia estat fins al moment inèdit, ha permès realitzar una investigació històrica d'aquests dos nuclis, on a partir de les fonts escrites s'ha pogut identificar la primera menció de Gramenet pels voltants del 1082, mentre que de la masia no en trobem cap referència fins al segle XVIII. L'estudi d'ambdós nuclis des d'un vessant arqueològic i amb l'ajuda de les fonts orals ha permès identificar i documentar fotogràficament les cases i altres espais que formen part de Gramenet i distingir les diferents parts de què es compon la masia, així com s'han pogut localitzar estructures construïdes amb la tècnica de la pedra seca, com ara límits de camins ramaders, tancats pel bestiar, orris i bancals, relacionats amb l'activitat ramadera i agrícola. Aquest estudi ha de permetre obrir noves portes a la investigació d'aquests nuclis que avui en dia estan deshabitats per tal de no perdre la seva història, tenint present que ells també formen part del territori i del nostre paisatge, que s'ha anat configurant amb el pas dels segles.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Nuclis de població ; Pobles abandonats ; Masies ; Arqueologia ; Paisatge ; Pedra seca ; Fonts documentals
Matèries:Masia de Batlle
Àmbit:Gramenet de Beranui - Torre de Cabdella, la
Cronologia:[1000 - 2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413994
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Despoblació als Aspres del Montsec (Ribagorça, Llitera i Noguera). Seixanta anys després de la inauguració de la presa de Canelles / Helena Sistac Garcia, Ramon Sistac Vicen
Sistac Garcia, Helena


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 267-276 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar.


Matèries: Pobles abandonats ; Pobles desapareguts ; Despoblament ; Nuclis de població ; Pantans
Matèries:Pantà de Canelles ; Pantà de Santa Anna
Àmbit:Noguera Ribagorçana, riu ; Noguera ; Llitera - Franja, la ; Aragó ; Osca
Cronologia:1959 - 2019
Autors add.:Sistac i Vicén, Ramon
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413996
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conflicte de l'enclavament de les Rovires de Baix (les Llosses, Ripollès) / Antoni Llagostera Fernández
Llagostera i Fernández, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 277-289 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

L'enclavament de les Rovires de Baix és un petit espai (3,31 km²) del municipi de les Llosses (Girona), amb 113,4 km², integralment situat dins del municipi barceloní de Borredà, amb. 43,45 km². Es tracta d'un espai quasi totalment despoblat. L'any 2002 es va iniciar el procediment per annexar aquesta petita porció del territori a Borredà, amb el vistiplau de l'únic resident que hi havia aleshores i l'acord dels ajuntaments i consells comarcals. L'enclavament forma part de l'àmbit de la riera de Merlès, ja que té un centenar de metres d'aquest curs d'aigua, del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat l'any 1992. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ja el 2013, va adscriure l'indret dins de l'Àrea Bàsica de Salut de Berga. Mitjançant un informe favorable de la Comissió de Delimitació Territorial, de començaments de 2002, amb un dictamen favorable de la Comissió Jurídica Assessora (setembre de 2002), la Generalitat de Catalunya va aprovar un Decret, de 19 de novembre de 2002 pel qual s'aprova la correcció de disfuncionalitats territorials de l'enclavament de Rovires de Baix, pertanyent al municipi de les Llosses, per a la seva agregació al municipi de Borredà. El decret va ser recorregut per l'advocacia de l'Estat i el 2005 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va anul·lar, malgrat que la Generalitat és competent en matèria territorial sobre municipis i comarques, però el cas és que els límits provincials són competència exclusiva de l'Estat central i, per tant, els límits de Girona i Barcelona no eren modificables.


Matèries: Pobles abandonats ; Despoblament ; Nuclis de població ; Termes territorials
Àmbit:Rovires de Baix - Llosses, les ; Rovires de Baix - Borredà ; Ripollès ; Berguedà
Cronologia:2002 - 2019
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413997
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Consolació : una colònia minera abandonada / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 291-305 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia minera de la Consolació, coneguda també com a Fígols-les Mines, fou el nucli industrial més important de la conca minera berguedana. Construïda a principis del segle XX, constava d'habitatges, serveis i un conjunt complex d'instal·lacions mineres. Va esdevenir un poble abandonat quan l'empresa minera Carbones de Berga SA anuncià el tancament de les mines, el 1989. Anys abans havia començat el procés, quan les famílies que hi vivien van abandonar els habitatges i l'espai va esdevenir una zona industrial.


Matèries: Colònies industrials ; Explotacions mineres ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Arees de muntanya ; Centrals tèrmiques
Matèries:Carbones de Berga ; Mina La Consolació de Fígols
Àmbit:Fígols
Cronologia:[1900 - 1989]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413998
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Despoblament rural i creixement urbà : la Seu d'Urgell al tercer quart del segle XX / Lluís Obiols Perearnau, Meritxell Rodríguez Cadena
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 307-327 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El despoblament de les zones rurals i de muntanya al llarg del segle XX és un fenomen prou conegut. A partir de la dècada de 1950 el procés d'abandonament dels pobles de les zones altes de l'Alt Urgell, unit a les onades migratòries procedents d'altres punts de l'estat, va generar una concentració de població als nuclis més grans situats al fons de les valls, especialment en els casos en què hi existia alguna activitat industrial que permetia una alternativa econòmica a l'agricultura i la ramaderia. Les serradores que manufacturaven la fusta tallada als boscos pirinencs, les fàbriques de productes làctics de la Seu d'Urgell o l'empresa Taurus a Oliana van ser alguns dels principals destins de la mà d'obra emigrada dels seus pobles natals i instal·lada a les localitats de la ribera. Aquesta concentració de població, especialment destacada a la Seu d'Urgell, es va traduir en un creixement accelerat de la urbanització de la ciutat i en un canvi radical en el model constructiu i d'habitatge, amb un augment de la construcció en alçada i l'aparició de barris suburbials. En aquesta comunicació s'ofereix una primera aproximació al creixement de la Seu d'Urgell durant el tercer quart del segle XX, les seves característiques i les implicacions que aquest fet va tenir sobre l'evolució urbanística posterior de la ciutat.


Matèries: Despoblament ; Exode rural ; Pobles abandonats ; Arees de muntanya ; Transformació urbana ; Urbanisme ; Guerra civil espanyola ; Postguerra
Àmbit:Seu d'Urgell, la ; Alt Urgell
Cronologia:[1900 - 2019]
Autors add.:Rodríguez Cadena, Meritxell
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413999
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Abandonament o desequilibri territorial / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 355-369
Notes. Resum en català i anglès.

Deixant de banda els casos de força major com riscos naturals o epidèmies, pot dir-se que l'abandonament dels pobles s'inicia quan les activitats econòmiques existents esdevenen insuficients. O inadequades per als seus pobladors. Començaran els joves i acabaran marxant la gent gran per a reagrupar-se a la vora dels fills. O dit altrament, quan els motors econòmics d'un nucli de poblament entren en crisi. Es poden exemplificar tres possibles estats d'un nucli de poblament o poble: el que es troba en equilibri, amb creixement vegetatiu; el que es troba en desequilibri positiu, per creixement immigratori; el que es troba en desequilibri negatiu, per decreixement vegetatiu o emigratori. Cap nucli o poble es pot analitzar aïlladament i separat dels altres que l'envolten. No hi ha cap poble la realitat del qual sigui independent del seu entorn. Cada poble te una relació de dependència, dominació o equilibri en relació amb els seus veïns i respecte dels diversos possibles àmbits (econòmic, social, educatiu, sanitari, administratiu, judicial, religiós, esportiu.). Els Pirineus aporten, però, diverses variables que fan més difícil l'equilibri territorial i, per tant, major el risc d'abandonament dels pobles. Hi ha l'altitud, l'orografia, la climatologia, la poca productivitat dels sòls conreables, les dificultats dels accessos, els riscos naturals, la baixa densitat de població, la manca d'infraestructures, de serveis i d'equipaments. El territori es pot assimilar a una maqueta en relleu de base gruixuda, formada per diferents estrats, que representen els diferents àmbits de relació, on cadascun dels quals està estructurat per una xarxa en equilibri fràgil, per estar sotmesa a diferents tensions. Els nusos de la xarxa de cada estrat serien els pobles. I és evident que les tensions d'atracció i des-atracció, que exerceixen els nuclis dominants en el territori dominat o d'influència, es noten sobre la resta de pobles. Els pobles abandonats suposen la manifestació d'un procés d'erosió en un punt del territori concret, que té conseqüències per a la resta. L'abandonament de pobles posa en evidència la desaparició d'un model de gestió sobre un concret territori i, per tant, una transformació cap a una realitat nova desconeguda i imprevisible pel desconeixement que se'n té. El coneixement precís i alhora extens de les xarxes, del model de territori i de l'equilibri territorial passat, més enllà del poble abandonat, donarà respostes i solucions per a la recuperació, potser no dels pobles, però sí del territori.


Matèries: Despoblament ; Pobles abandonats ; Canvi econòmic ; Canvi social
Àmbit:Andorra ; Alt Pirineu ; França
Cronologia:[2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414104
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 78
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Runes i l'abandonament. Entre la patrimonialització turística i la invisibilització : els casos de Peguera (Berguedà) i Bonabé (Pallars Sobirà) / Ferran Pons-Raga
Pons Raga, Ferran


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 399-411 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

L'any 2012, l'antic poble miner actualment deshabitat de Peguera (Berguedà) va ser objecte d'un intent de patrimonialització turística que plantejava construir un hotel de luxe de nova planta, restaurar les seves cases en runes ®tal com eren» i preservar els entorns naturals ®tal com són». L'any 2015 es va inaugurar l'exposició ®La Matussière» al poble d'Alós d'Isil (Pallars Sobirà) per donar a conèixer un projecte de grans dimensions a càrrec d'una companyia forestal que va tenir lloc a principis de segle XX en l'actual espai natural protegit de la vall de Bonabé. Aquesta ponència analitza les lògiques i els dilemes patrimonials al voltant d'aquests dos estudis de cas a través de la noció de valor associada a les runes i a l'abandonament. Davant de la conceptualització de llocs deshabitats com Peguera i Bonabé en tant que abandonats, buits i/o naturals, l'abandonament i les runes es presenten com a mètode etnogràfic per a desgranar críticament els processos de patrimonialització turística i d'invisibilització, així com les dotacions de valor d'espais rurals d'alta muntanya associades a ambdós processos. Mentre que el cas de Peguera il·lustra les lògiques de valor patrimonial subjacents a l'intent de conversió turística d'un ®poble abandonat», el de ®La Matussière» permet indagar sobre les dotacions de valors i significats lligades a processos d'(in)visibilització de les runes. Ambdós condueixen a la següent pregunta reflexiva, però: Queden camins per explorar entre la patrimonialització i la invisibilització de les runes?


Matèries: Patrimoni cultural ; Pobles abandonats ; Turisme ; Projectes ; Despoblament
Àmbit:Peguera - Fígols ; Bonabé, Cases de - Alt Àneu
Cronologia:[2012 - 2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414107
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 4
ir a la página            

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3