La Comuna del Camp de Tarragona: Un model (singular?) d'associacionisme intercomunitari. / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, JordiEn:
Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 36-37 (2014-2015) , p. 199-247
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.
Aquest article pretén ser una revisió global a l'etapa medieval de la Comuna del Camp, una institució que es començà a gestar a finals del segle XIII bo i passant a assumir la representació, enfront la monarquia i altres instàncies de poder, d'un cert nombre de municipis configurats dins la senyoria de l'Església tarragonina. El propòsit de l'autor és subratllar el paper decisiu que tingué la fiscalitat en el desenvolupament d'aquest organisme, ben palès a través del reguitzell d'episodis vinculats al pagament de diferents demandes reials, i l'autonomia que anà guanyant en el seu funcionament al marge de la ciutat de Tarragona, amb la qual foren subscrits diferents acords, sobretot al llarg de la primera meitat del segle XIV. La Comuna també acabà erigint-se en defensora de les franqueses fiscals del Camp, de resultes dels diversos plets sostinguts al llarg de l'època considerada. A banda de passar revista als susdits acords amb la Ciutat -relatius a l'assumpció de les des-peses comunes-, s'aborden diferents aspectes del funcionament intern de l'organització, amb especial atenció al repartiment de les talles comunals i a la comptabilització del nombre de focs. Així mateix, es passa revista a altres formes d'associacionisme documentades en el mateix territori al segle XV, com l'anomenat sagramental. L'article es conclou amb un breu exercici d'història institucional comparada, mitjançant el qual es posa en entredit el caràcter singular amb què Eufemià Fort etiquetà aquesta institució.
