português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
FUNDACIO JOSEP IRLA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 5
ir a la página              


1 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joaquim Fort : alcalde republicà de Tarragona / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
165 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.

Joaquim Fort i Gibert (Tarragona, 1906 - Santiago de Xile, 1987) destaca en la seva joventut com a esportista d'elit, esdevenint en diverses ocasions -amb el Club Nàutic de Tarragona- campió de Catalunya i d'Espanya de rem. Periodista vocacional, treballa en la premsa tarragonina i com a corresponsal de El Diluvio de Barcelona. Des del 1932 milita a Esquerra Republicana i el 1934 és elegit primer tinent d'alcalde de la ciutat de Tarragona. Els Fets d'Octubre d'aquell any el porten a patir un breu captiveri al vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port. El febrer de 1936, la victòria del Front d'Esquerres el retorna a l'Ajuntament, i quatre mesos després és elegit nou alcalde de la ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil lidera la resposta política al cop d'estat a la ciutat de Tarragona i, a partir del gener de 1937, com a comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, fa front a les dificultats materials de la rereguarda, abans d'incorporar-se a l'Exèrcit Popular de la República i ser ferit en combat. La derrota el porta a l'exili, primer a França i posteriorment a Panamà, Argentina, Perú i Xile, on finalment s'estableix, formant una família i sense oblidar mai el compromís amb el catalanisme republicà. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; Vida política
Matèries: Fort i Gibert, Josep (1906-1987)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1906 - 1987
Autors add.:Puig Vallverdú, Guillem
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2023/04/joaquim-fort-web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Memorial Democràtic; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Fages de Climent (Figueres); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Central Comarcal (Tàrrega); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Selves, de l'alcaldia republicana de Manresa a governar l'ordre públic de Catalunya / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
216 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.
ISBN 9788409495733

Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934) inicia de ben jove, el 1921, la seva trajectòria puïblica com a periodista vocacional a El Pla de Bages. Ja advocat, impulsa amb la nova generació de catalanistes republicans de Manresa la creació, el 1929, del diari El Dia des del qual articulen la candidatura guanyadora de les eleccions municipals d'abril del 1931 que porten l'adveniment de la República. Esdevé el primer alcalde republicà de la ciutat i posteriorment, en una carrera política meteòrica a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya: diputat a les Corts Constituents, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d'Agricultura i Economia, conseller de Governació, comissari general d'Ordre Públic, governador general de Catalunya i de nou conseller de Governació. Home de la màxima confiança del president Lluís Companys i figura preeminent d'ERC, pilota el traspàs de l'ordre públic de la Catalunya autònoma fins que mor sobtadament en plena joventut a les portes dels Fets d'Octubre de 1934. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; República espanyola II ; Generalitat republicana ; Govern Companys ; Vida política
Matèries: Selves i Carner, Joan (1898-1934)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Castelltallat ; Manresa ; Catalunya
Cronologia:1898 - 1934
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2023/03/selves_web.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Mascort : republicà lleial, catalanista devot / Josep Pastells
Pastells, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
264 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex. Inclou: Antologia de textos : dinou articles, cinc convits poètics i un relat / Josep Mascort.

Josep Mascort i Ribot (La Creueta, 1898-1970), mestre vocacional, exerceix la docència succesivament al barri del Poblenou de Barcelona, Santiago de Ois, Viladonja, Queralbs i Vilanna. Sota el mestratge del pedagog, geògraf i diputat republicà Miquel Santaló, esdevé també, a partir de 1933, diputat a les Corts Republicanes per Girona, en representació d'Esquerra Republicana. Durant la Guerra Civil és nomenat director de l'Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a les comarques gironines. Exiliat a Mèxic, compra i dirigeix un col·legi a Texcoco, on deixa tan bon record que el 1979, nou anys després de morir, rep un homenatge pòstum i un institut de la ciutat portarà el seu nom durant vint-i-quatre anys (1994-2018). En tornar a Catalunya, el 1949, crea una petita acadèmia privada al call de Girona i hi treballa quasi fins a la seva mort a la casa pairal de la Creueta, sense haver abandonat mai el compromís catalanista i republicà. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Mestres ; Polítics ; Diputats a Corts ; Republicanisme ; Catalanisme ; Vida política ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Mascort Ribot, Josep (1898-1970)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Creueta, la - Girona ; Creueta, la - Quart ; Girona ; Bescanó ; Mèxic
Cronologia:1898 - 1970
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2023/02/mascort_web.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Francesc Rimblas : una història republicana [Fitxer informàtic] / [edició de Josep Vall]



Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
1 recurs electrònic (24 p.)

La vida de Francesc Rimblas i Balagué ha estat sempre marcada per les conseqüències d'una guerra terrible i per les diferents èpoques que ha hagut de viure. Anys de penúria, de gana, de manca de llibertat, de sacrifici; però anys també de voluntat, de forc÷a tot i unes circumstàncies adverses, de no defallir, d'aixecar-se una vegada i una altra per gaudir dels fruits que dona l'esforc. I gaudir de la família: l'esposa Joana i les quatre filles, Rosa, Margarida, Palmira i Lluïsa. Tot això, juntament amb l'estima que té pel seu poble, Molins de Rei, i pel seu país, Catalunya, han marcat la trajectòria de Francesc Rimblas i l'han convertit, sens dubte, en un referent per a les noves generacions. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Homenatge ; Polítics ; Regidors ; Ajuntament ; Vida política ; Nacionalisme
Matèries: Rimblas i Balagué, Francesc (1925-....)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Molins de Rei
Cronologia:[1925 - 2021]
Autors add.:Vall i Segura, Josep (Ed.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/10/rimblas.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fidela Renom : primera regidora de Sabadell [Fitxer informàtic] / edició, Josep Vall ; recerca històrica, Tona Majó i Genís Ribé
Majó Ortín, Tona


Barcelona : Fundació Josep Irla, [2019]
1 fullet (27 p.) : il. col. ; 21 cm
A la contracoberta: Fundació Josep Irla.

Nascuda a Sabadell, les inquietuds polítiques de la seva generació, la porten a esdevenir la primera regidora elegida democràticament de la ciutat. La mou l'anhel de llibertat que s'obre amb la proclamació de la República i que només un cop d'estat feixista pot estroncar. Després d'una dècada a l'exili, retorna al país i s'implica en la lluita pels drets de la gent gran, gaudint en els darrers anys de vida d'un cert i merescut reconeixement públic a la seva trajectòria. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítiques ; Regidores ; Ajuntament ; Vida política ; República espanyola II ; Moviment feminista
Matèries: Renom i Soler, Fidela (1891-1987)
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1891 - 1987
Autors add.:Ribé i Monge, Genís ; Vall i Segura, Josep (Ed.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/publicacions/fidela-renom-sabadell/


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet [Fitxer informàtic] / Arnau Albert, Josep Vall
Albert i Generó, Arnau


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
1 fullet (24 p.) : il. col. ; 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.

Nascuda a l'Aragó i hospitalenca des de la joventut, les inquietuds polítiques de la seva generació, la porten a esdevenir la primera regidora elegida democràticament de la ciutat. La mou l'anhel de llibertat que s'obre amb la proclamació de la República i que només un cop d'estat feixista pot estroncar. Fins a la seva mort l'esperen anys de presó i d'exili interior durant la llarga nit franquista. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítiques ; Regidores ; Ajuntament ; República espanyola II ; Vida política
Matèries: Goicoechea, Justa (1896-1973)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1896 - 1973
Autors add.:Vall i Segura, Josep
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/goicoechea_w.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Celestí Boada, alcalde republicà de Gramenet de Besòs afusellat pel franquisme / Pau Vinyes
Vinyes i Roig, Pau


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
192 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
ISBN 9788409476442

Celestí Boada i Salvador, sindicalista agrari i polític, és escollit regidor de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en les eleccions d'abril de 1934 en la candidatura de la Coalició d'Esquerres Catalanes, liderada per ERC. La seva opció a l'alcaldia és desestimada pel Ple Municipal i exerceix la segona tinença d'alcaldia. Des de Santa Coloma, participa en el moviment de proclamació de l'Estat Català del 6 d'octubre de 1934 per part de Lluís Companys. Durant la Guerra Civil, és membre del Comitè Revolucionari de Santa Coloma en nom de la Unió de Rabassaires i d'ERC, simultanejant ambdós càrrecs. En ser dissolt aquest Comitè, es forma el Consell Municipal, essent escollit alcalde de la població l'octubre de 1936. El maig de 1939 és empresonat, acusat en un Consell de Guerra de rebel·lió militar. El Consell Sumaríssim el condemna a mort el 26 de juny d'aquell mateix any i finalment és afusellat i enterrat a la fossa comuna del Cementiri de Montjuïc el 18 d'octubre de 1939.


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Sindicalistes ; Pensament polític ; República espanyola II ; Vida política ; Guerra civil espanyola ; Repressió política ; Execucions
Matèries: Boada i Salvador, Celestí (1902-1939)
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:1902 - 1939
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2023/01/boada_web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Acció Ciutadana : premsa política republicana a Olot i Girona (1930-1934) / Carles Ribera ; [pròleg de: Anna Teixidor i Colomer]
Ribera, Carles


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
180 p. : il. col. ; 21 cm

El setmanari Acció Ciutadana neix a Olot el 1930, a les acaballes de la dictadura primoriverista, impulsat per un nucli de joves republicans garrotxins. Sorgit com una tribuna de debat polític però també de difusió de la vida social, es consolida amb la proclamació de la República l'abril de 1931 convertint-se en l'òrgan d'expressió a la comarca d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'empenta del setmanari el porta a fer el salt a Girona la tardor del 1932, eixamplant l'àmbit de difusió a totes les comarques gironines en paral·lel a la consolidació electoral del partit, un paper que el periòdic juga'ns a la seva desaparició l'estiu del 1934 coincidint amb un moment de crisi d'ERC a Girona arran de la inesperada pèrdua, uns mesos abans, de l'alcaldia de la ciutat. Antoni Dot, Jaume Gascon, Ramon Pla i Coral, Albert Sacrest, Llibertat Serra, Agustiï Cabruja, Joaquim de Camps i Aboix, Pere Cerezo, Josep Maria Corredor, Laureà Dalmau, Miquel Santaló i Emili Vigo en són alguns dels articulistes més destacats.Tot i la seva transcendència com a òrgan de propaganda política, Acció Ciutadana no és només un butlletí de partit sinó que alterna la informació "corporativa" amb articles d'opinió rellevants i cròniques periodístiques que es poden considerar un model pioner de corresponsalia local que no tornarien a recuperar-se a la ciutat ns moltes dècades després. (FJI).


Matèries: Premsa política ; Partits polítics ; Butlletins ; Revistes ; Vida política ; República espanyola II ; Biografia ; Periodistes ; Escriptors ; Polítics
Matèries:Acció Ciutadana. Setmanari ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Olot ; Girona
Cronologia:1930 - 1934
Autors add.:Teixidor i Colomer, Anna (Pr.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/11/Accio_Ciutadana_WEB.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rafael Font i Farran : vida d'un revolucionari / Rafael Font Vaillant
Font Vaillant, Rafael


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
150 p. : il. col. ; 21 cm

Rafael Font i Farran (Sitges, 1912 - Auxerre, 2003), periodista vocacional i precoç, és, el marc÷ de 1931, amb només divuit anys, i com a membre d'Estat Català, un dels més joves participants a la Conferència d'Esquerres Catalanes en la qual es funda Esquerra Republicana de Catalunya. El 1933 passa a militar al PNRE i el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, s'incorpora al POUM, patint la persecució subsegüent a la seva il·legalització. Amb la derrota de la República, s'exilia a França, on continua la seva feina de periodista i esdevé, com a militant del POUM, un dels dirigents de la Quarta Internacional durant la Segona Guerra Mundial. A inicis dels anys 1960 abandona la militància partidària, tot i continuar compromés la resta de la seva vida amb els ideals revolucionaris. A la fi del franquisme retornarà periòdicament a la vila natal, reprenent la seva vocació periodística com a redactor i columnista a Tele/Estel i a L'Eco de Sitges. (FJI).


Matèries: Biografia ; Periodistes ; Polítics ; Partits polítics ; Pensament polític
Matèries: Font i Farran, Rafael (1912-2003)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC ; Partit Obrer d'Unificació Marxista : POUM
Àmbit:Catalunya ; Sitges
Cronologia:1912 - 2003
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/11/rafael-font-i-farran-WEB.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Can Casacuberta (Badalona); B. Pompeu Fabra (Mataró); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Josep Roig i Raventós (Sitges); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 94
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ciutat : butlletí afiliat a l'Esquerra Republicana de Catalunya



2a època, núm. 1 (oct./des. 2004)-2a època, núm. 10 (primavera 2007)
[Barcelona] ; Tàrrega : Fundació Josep Irla : ERC, 2004-2007
Il. ; 30 cm. Trimestral.



Matèries: Partits polítics ; Revistes ; Butlletins ; Premsa política
Àmbit:Urgell ; Segarra
Cronologia:2004 - 2007
Autors add.:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Federació Comarcal d'Urgell ; Fundació Josep Irla
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Aguilera, alcalde republicà de Rubí / Ramon Batalla i Galimany
Batalla i Galimany, Ramon


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
264 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409356263

Pere Aguilera i Garriga (Rubí, 1901-1991) pagès i fill de pagesos, inicia de ben jove una sòlida militància social i política que no abandonarà en tota la vida: cooperativista; dirigent del Centre Democràtic Republicà i impulsor del seu òrgan La Lluita; vicepresident de la Unió de Rabassaires de Catalunya; regidor i, a partir de 1934, alcalde de la ciutat per Esquerra Republicana de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català, l'octubre de 1934, el porta a la destitució com a alcalde i a la presó per primer cop. La victòria del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, el restitueix al capdavant de l'Ajuntament que continua liderant amb l'esclat de la Guerra Civil fins que s'incorpora al front com a milicià voluntari. De nou alcalde i de nou incorporat al front, amb la derrota és empresonat i condemnat a mort pel règim franquista. Commutada la pena i ja en llibertat, la seva generació viu en un exili interior, maldant per tirar endavant la família. Recuperada la democràcia, lidera la nova etapa d'Esquerra Republicana a la ciutat i el 1979 esdevé de nou regidor. A partir de 1983, retirat de la vida pública, rep el reconeixement públic i l'escalf popular a una llarga trajectòria de compromís i lluita per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme
Matèries: Aguilera i Garriga, Pere (1901-1991)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Rubí ; Catalunya
Cronologia:1901 - 1991
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/11/Pere_Aguilera.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Artemi Aiguader : posar ordre a la rereguarda / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
199 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409348206

Artemi Aiguader i Miró (Reus, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1946) inicia de ben jove un fort compromís polític que el porta el 1914, amb només vint-i-cinc anys, a esdevenir regidor republicà a Reus durant vuit anys. Passada la Dictadura primoriverista i instal·lat al cap i casal de Catalunya, el 1931 la proclamació de la República és el detonant d'una renovada militància, ara a Esquerra Republicana, de la qual en serà dirigent al Comitè Executiu Central, representant la Federació de Barcelona Ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el seu do de gents i caràcter enèrgic i resolutiu el duen primer al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i després a esdevenir conseller de Seguretat Interior, des d'on es fa càrrec de l'ordre públic de Catalunya maldant per acabar amb el desgavell a la rereguarda. La derrota i l'exili el porten a França i finalment a Mèxic, -continuant com un actiu i lleial militant del partit- on hi mor sense haver pogut tornar mai a Catalunya. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Regidors ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Consellers ; Ordre públic ; Rereguarda ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Artemi (1889-1946)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1946
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/11/Artemi_Aiguader-1.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública Arús (Barcelona); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Blasi : mestre, geògraf i diputat republicà / Jordi García Farrero
García i Farrero, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
193 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409360697

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com "Mont-Gris" i "Emporion". Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica, inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de "Geografia elemental de Catalunya". Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França. Retornat al país, i depurat del magisteri públic per la repressió franquista, exerceix a l'escola privada de la seva filla i enllesteix l'edició de la seva obra geogràfica cabdal, "Les terres catalanes", un tribut d'amor al país, a la cultura i a la seva gent. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Mestres ; Geògrafs ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Franquisme ; Depuracions polítiques
Matèries: Blasi i Maranges, Pere (1886-1961)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Puigcerdà ; Catalunya ; França
Cronologia:1886 - 1961
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/03/blasi.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Víctor Torres : una vida republicana / Manel López Esteve
López Esteve, Manel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
239 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409369454

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) fa honor a les seves dues il·lustres nissagues de republicans lleidatans i inicia de ben jove un compromís polític, amb Esquerra Republicana, que no abandonarà mai al llarg de la vida. Amb l'esclat de la Guerra Civil, lidera els joves milicians de les JEREC de les terres de Ponent que s'allisten voluntaris a la Columna Macià-Companys; i durant el conflicte armat, lluita com a comissari primer al front d'Aragó i després al front del Segre. A l'exili, és el braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la del franquisme, retorna a Catalunya i esdevé un dels líders de la renascuda Esquerra Republicana; i durant la represa democràtica, serà diputat de les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya. I ja en la vellesa, retirat de la primera línia política, esdevé un exemple pels joves que venen darrere, als quals mai no escatimarà els seus consells, suport i encoratjament. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat a l'exili ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili ; Transició democràtica ; Diputats al Parlament de Catalunya
Matèries: Torres i Perenya, Víctor (1915-2011)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Lleida ; Catalunya ; França
Cronologia:1915 - 2011
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/02/víctor-torres.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana / Antoni Dalmau, Isidre Surroca
Dalmau i Ribalta, Antoni


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
107 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409382408

Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 1872 - Tolosa de Llenguadoc, 1960), criada a Barcelona, fou una mestra amb un marcat compromís laïcista i feminista que la portà a militar en partits polítics republicans i esdevenir la primera alcaldessa electa de la història de Catalunya, el gener de 1934 a Bellprat, per Esquerra Republicana. Amb l'esclat de la Guerra Civil s'allistà a la Columna del Barrio, vinculada a la UGT i el PSUC, i durant uns mesos esdevingué miliciana al front d'Aragó. Retornada a la rereguarda dirigí el Grup Escolar Lina Òdena de Barcelona en el marc del Consell de l'Escola Nova Unificada, fins que la derrota republicana la portà a l'exili. A França va mantenir el seu compromís republicà, es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista i va morir en condicions molt precàries, en el més absolut dels oblits. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Dona ; Mestres ; Alcaldesses ; Polítiques ; Republicanisme ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili
Matèries: Yarza i Planas, Nativitat (1872-1960)
Àmbit:Valladolid ; Barcelona ; Bellprat ; Catalunya ; França
Cronologia:1872 - 1960
Autors add.:Surroca i Llucià, Isidre
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/02/biografiairla-nativitat-yarza-mestra-alcaldessa-miliciana.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Periodistes ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Premsa política ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Generalitat a l'exili ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Sauret i Garcia, Joan (1899-1985)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Balaguer ; Argentina ; Catalunya
Cronologia:1899 - 1985
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/05/sauret.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Memorial Democràtic; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ventura Gassol : una biografia política / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
272 p. : il. col. ; 19 * 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409412396

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Fets de Prats de Molló ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Consellers ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Gassol i Rovira, Bonaventura (1893-1980)
Matèries:Estat Català ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Selva del Camp, la ; Catalunya ; França ; Suïssa
Cronologia:1893 - 1980
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/07/biografia-ventura-gassol-versio-web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Setmanari L'Opinió i la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (1928-1931) / Jaume Guillamet
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
185 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409327102

El setmanari L'Opinió (1928-1931) neix en plena dictadura de Primo de Rivera, amb el propo`sit de ser el perio`dic de "la jove democràcia catalana", i obre un debat molt viu entre catalanistes, republicans, separatistes, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. El nucli promotor esta` format per Joan Lluhí, Joan Casanelles, Pere Comas i Antoni Xirau. El primer cronista és Josep Pla i els col·laboradors més assidus són els comunistes Jaume Miravitlles i Jordi Arquer. Dimitit el dictador i declarat "setmanari socialista", l'anomenat Grup de L'Opinió promou un Manifest d'Intel·ligència Republicana i una posterior Conferència d'Esquerres Catalanes, que culmina en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb el lideratge de Francesc Macià i la prese`ncia destacada de Lluiïs Companys. En tres anys comptats, el setmanari L'Opinió ha assolit dos altres èxits no previstos: guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i proclamar la República Espanyola i la República Catalana. (Editorial).


Matèries: Premsa política ; Revistes ; Periodisme ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Intel·lectuals
Matèries:Opinió, L'. Setmanari ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1928 - 1931
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/09/El_setmanari-L_Opinio-1.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 94
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions / Lluís Burillo
Burillo Toledano, Lluís


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2020
274 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409254040

Dalmau Costa i Vilanova (El Port de la Selva, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1974) inicia des de ben jove un intens compromís cívic, polític i cultural amb el catalanisme republicà que el porta a participar, el 1931, en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1932 esdevé el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i durant la Guerra Civil, també de la Generalitat. Amb la derrota del 1939, aquestes responsabilitats el duran a l'exili. A partir de 1944 prospera socialment i econòmicament a Mèxic, on esdevé tot un referent del món de la restauració i un relacions públiques excel·lent. Gràcies a aquesta nova posició i un compromís intacte amb el país, arriba a ser un dels principals mecenes culturals de l'exili català, -en complicitat amb la seva esposa, l'actriu Emma Alonso- sense abandonar mai, ni la militància al seu partit de tota la vida, ni la lleialtat a les institucions nacionals catalanes. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Cuiners ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Càrrecs públics ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Costa i Vilanova, Dalmau (1902-1974)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Port de la Selva, el ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1902 - 1974
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2020/11/Dalmau_Costa_nov_2021.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública Arús (Barcelona); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 94
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sense cridar : butlletí d'informació d'Esquerra de Portbou



2008?-
Portbou : Fundació Josep Irla, 2008?-
Il. ; 30 cm. Irregular.
Descripció en base a: Núm. 4 (agost 2009).



Matèries: Revistes ; Butlletins ; Partits polítics ; Premsa política
Àmbit:Portbou
Autors add.:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Portbou ; Fundació Josep Irla
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 5
ir a la página              

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3