El Poblament de la regió de Tortosa (Baix Ebre i Montsià) i l'agricultura (segles XII-XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 11-49 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg del text expliquem l'evolució demogràfica de la regió de Tortosa entre mitjan segle XII i el 1900, i la seva relació amb l'agricultura, principal activitat econòmica de la població. Durant tot el període hi hagué un marc institucional estable basat en els usos comunals i especialment en l'aprisió. Distingim dos períodes: un primer, fins al 1700, caracteritzat inicialment per un intens moviment repoblador (segle XIII), amb èxits importants basats en l'agricultura de regadiu i fracassos on l'agricultura era de secà, seguit per un llarg període d'estancament; i un segon període, entre el 1700 i el 1900, d'intens creixement demogràfic i agrícola basat en la intensificació (ampliació del regadiu) i l'especialització (conreu de l'olivera). El resultat serà el predomini d'una petita propietat molt parcel·lada.

Poblament i despoblament a la Catalunya del Nord, segles XIX i XX : un estat de la qüestió / Nicolas Marty
Marty, Nicolas


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 87-124 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article pretén fer un estat de la qüestió relativa a l'evolució de la població a la Catalunya del Nord, és a dir, l'actual departament dels Pirineus Orientals, terra catalana annexada a França el 1659 i transformada en departament francès el 1790. Es pretén fer balanç dels treballs realitzats sobre la història de l'evolució del poblament i el despoblament d'aquest territori, a través d'una revisió dels treballs realitzats, la posada en valor de les fonts dispo-nibles i la proposta dels treballs que s'han de dur a terme per aconseguir un coneixement profund d'aquests elements estructuradors de la història d'aquest territori, vinculant-lo a les comparacions i la historiografia catalana. L'article es construeix cronològicament al vol-tant de tres grans períodes: el primer, des de la Revolució Francesa fins al 1856, està mar-cat per un relatiu equilibri territorial i una població plena a les muntanyes occidentals; el segon, entre el 1856 i els anys cinquanta del segle passat, mostra l'aparició d'un important desequilibri amb el despoblament de les muntanyes i el creixement de la plana del Rosselló; l'últim, des dels anys seixanta del segle XX, es caracteritza per la metropolització al vol-tant de la ciutat de Perpinyà i la costa i canvis significatius en la naturalesa de la població.

Despoblación rural y urbanización en Cataluña. Una aproximación demoespacial (1900-2021) / Joaquin Recaño
Recaño Valverde, Joaquin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 125-163 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es dibuixa una panoràmica de l'evolució demogràfica i territorial de la població local catalana al període 1900-2021 a partir de diferents escales geogràfiques: una primera que integra els 947 municipis catalans i, una altra, la derivada de la classificació DEGURBA que permet distingir els municipis rurals, les localitats i àrees semi-denses i les ciutats. Els objectius d'anàlisi seran: la despoblació de la Catalunya interior; la consolidació de la Regió Metropolitana de Barcelona gràcies als fluxos d'immigració de la resta d'Espanya; la desconcentració urbana després de l'ocàs de la migració interna; la massiva arribada de la immigració de l'estranger des del començament i del segle XXI i, finalment; els mecanismes de despoblació rural vinculats a l'envelliment. L'estudi d'aquests processos es durà a terme mitjançant l'aplicació de distintes tècniques estadístiques i d'anàlisi espacial que permetran identificar el paper de diferents factors de naturalesa geogràfica i demogràfica en aquestes evolucions.

Quan Sant Andreu era municipi (1718-1897)
Martín i Pascual, Manuel


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 128-165 : il

Bibliografia.

Influències de la família Tolrà en el creixement urbà i demogràfic de Castellar del Vallès / autors: Wesley Alan Gordon, Alejandro González i Alejandro Andújar ; tutor: Domènec Creus



En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 191-193 : il. (Certàmen dels Premis Treballs de Recerca de Batxillerat) 
Resum del treball presentat a l'Institut Castellar. Inclou codi QR d'àccés al treball sencer.

Els Banyolins d'avui : onades migratòries a Banyoles (1950-2020) / Salvador Martí Puig, Kumba Sakoli i Miquel Aguirre
Martí i Puig, Salvador


Banyoles ; Girona : Ajuntament de Banyoles : Diputació de Girona, 2022
104 p. : pral. il. col. ; 21 cm (Quaderns de Banyoles, 24) 
Bibliografia.
ISBN 9788487257445

Els banyolins d'avui porta de subtítol "Onades migratòries a Banyoles 1950-2022" i se centra en l'estudi de la població de Banyoles durant els últims setanta anys. Incideix, sobretot, en l'evolució demogràfica i en els canvis de composició social i de procedència dels seus habitants. S'hi expliquen les característiques de la primera onada migrant de 1950 a 1975 i les diferències amb l'onada posterior, la segona onada des de 1975 a l'actualitat.

Línies interpretatives de l'evolució de la població del Moianès del 2000 al 2021 : de l'explosió de les migracions globals a la sobremortalitat pandèmica / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, Xavier


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 69 (2n. semestre 2023), p. 5-28 : il. graf. (Articles) 

Se sintetitza, en quinze línies interpretatives, l'evolució de les poblacions dels municipis del Moianès. Es fa especial èmfasi en els dos principals fenòmens esdevinguts els primers vint anys del present segle: la gran arribada de migracions globals i l'extraordinària sobremortalitat causada per la pandèmia del Covid-19.

Urbanisme i demografia medieval i moderna. Bonastre des dels seus inicis fins al segle XVIII / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 139-185 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball, a partir de les fonts documentals i de l'anàlisi de la trama urbana del poble de Bonastre (Baix Penedès), es fa un estudi de l'evolució demogràfica i de l'urbanisme des dels inicis fins el segle XVIII. Es basa sobretot en l'anàlisi dels dos capbreus que es conserven: un del 1562 i l'altre del 1694. A més, presenta la peculiaritat de que la seva església parroquial està allunyada del nucli urbà, un fet anòmal en els pobles de la Catalunya Nova.

L'Evolució de la població del Bages del 2000 al 2021 : de l'explosió de les migracions globals a la sobremortalitat pandèmica / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, Xavier


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 34-42 : il. (Premi Antoni Esteve 2022) 
Notes.

Es descriu, s'analitza i s'interpreta l'evolució de la població bagenca i la seva relació i contextualització en el marc català, així com també s'estudien les dinàmiques dels fenòmens demogràfics. En el marc temporal és el període que es considera el primer segle XXI demogràfic, des de l'any 2000 (quan s'inicià la gran explosió de migrants globals) fins al punt d'arribada de l'1 de gener de 2021, després de l'any 2020 trasbalsat per la sobremortalitat pandèmica. Junt al global comarcal es caracteritza l'evolució dels municipis, agrupats territorialment i per la seva dinàmica demogràfica.

Evolució de la població de la comarca del Montsià al llarg de l'època estadística (1857-1986) / miquel A. Baila Pallarés
Baila i Pallarés, Miquel A.


En: 134694 I Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 24, 25 i 26 de febrer de 1989 : 750è. aniversari de la Carta Pobla 1239-1989. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, DL 1990. p.173-186

La Població de Rasquera als segles XVII i XVIII. Evolució i anàlisi demogràfica / Josep Cañabate Fortunyo
Cañabate Fortuño, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 39-48 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Fonts i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'evolució demogràfica dels segles XVII i XVIII és clau per comprendre algunes de les transformacions poblacionals que van marcar el transcurs entre l'edat moderna i contemporània. A partir de les dades conservades de l'arxiu parroquial de Rasquera i altres recomptes d'habitants del període, es poden analitzar les transformacions que es van esdevenir a la vila en aquests dos segles fins al 1820. Aquestes centúries foren marcades per guerres i crisis, però també per un creixement demogràfic que es troba entre els més importants del territori a partir del 1750 i fins a la Guerra del Francès, amb la qual cosa s'inicia el final d'un cicle i una època.

La Població a Torroella durant el segle XVII / Enric Torrent i Bagudà
Torrent i Bagudà, Enric


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1985) , p. 59-68 : il.
Notes.

La Població del segle XIX a Torroella de Montgrí / Joan Surroca
Surroca i Sens, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1981) , 21 p. : il.
Notes.

Palafrugell, 26 anys de canvis (1992-2018). Demografia / Marc Heras Bofill
Heras Bofill, Marc


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 302 (desembre 2018), p. 22-23 : il. (Especial 300) 

Les Indústries papereres a Sarrià de Ter (1935-1960) : fonts i evolució de la població obrera / J. Anton Pelayo, M. Jiménez Sureda
Anton Pelayo, Javier


En: 156365 Patrimoni i història local : jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas. Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Servei de Publicacions i d'Arxiu, DL 1996. p. 111-114 : il

Bibliografia.

Análisis demográfico de la población de Sant Feliu de Guíxols / Antonio Galindo Gallegos
Galindo Gallegos, Antonio


[Sant Feliu de Guíxols] : [l'autor], 1986
37 p. : gràf., quadres ; 32 cm
Text mecanoscrit.

Demografia del Gaià Mitjà : naixements, defuncions, migracions, i mortalitat d'infants (1700-1900) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 7-40 : il.

A partir de sèries parroquials de gairebé totes les parròquies del Gaià Mitjà, hem reconstruït l'evolució demogràfica a partir de les sèries de naixements i defuncions d'adults i albats. El segle xvii fou d'estancament; el segle xviii, de creixement, però menor al d'altres espais de l'entorn, i en el segle XIX el creixement fou moderat. El Gaià Mitjà, però, expulsava població, ja que no creixia la diferència entre naixements i defuncions. A partir de conèixer les edats de les defuncions de Vila-rodona es fa una aproximació a la mortalitat neonatal, infantil i primerenca-juvenil des de finals del segle XVIII.

Els Moviments demogràfics durant la Guerra del Francès a cinc parròquies a banda i banda del Gaià Mitjà / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 97-156: il.

En aquest article observarem els moviments demogràfics succeïts durant la Guerra del Francès a cinc parròquies del Gaià Mitjà estudiats a partir dels llibres de registres parroquials d'òbits, esposoris i baptismes. Hem seleccionat les parròquies de Puigtinyós (Montferri), Rodonyà i Masllorenç a la part esquerra del Gaià, aleshores del bisbat de Barcelona, i les de Bràfim i Vilabella, que, com ara, eren de l'arquebisbat de Tarragona. Hem elegit aquestes parròquies en part per raons de situació geogràfica, i perquè de totes es conserven els llibres de registre parroquial d'aquell període, sense els quals no hauria estat possible fer la recerca. L'estudi està centrat en el període 1806-1816, és a dir, que inclourem dos anys abans i dos després de la guerra per poder fer una petita comparació en el comportament demogràfic entre els anys de la guerra i els anteriors i posteriors.

La Demografia catalana / [ressenya] Carles Millàs i Castellví
Millàs i Castellví, Carles


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43 (2021) , p. 183-184 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Demografia catalana (segle XVI - 1936) / Raimon Masdéu i Térmens. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2021

Sant Feliu de Guíxols, a la vigilia de sortir de casa / José Mateo
Mateo, José


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 37 (juny 2000), p. 7-12 : il. (La recerca) 
Notes.