português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ESTUDIS D'HISTORIA AGRARIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 11
ir a la página                         


1 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dones i terres catalanes medievals (segles X-XIII) / Coral Cuadrada
Cuadrada, Coral


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 35-63 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Dones i terres catalanes medievals és un estudi de llarga durada, a l'espai de la Catalunya Vella i la Nova. Les dones, majoritàriament, són dones amb poder: primer les feminae, després les dominae. Un poder que es palesa en l'assumpció de les polítiques masculines, però que, alhora, traspua autoritat, refl ectida en les polítiques femenines. L'objectiu principal, doncs, ha estat refl exionar sobre el rol de les dones al camp català als segles X-XIII. La metodologia emprada és la pròpia de la recerca històrica feminista, a més dels mètodes empírics clàssics: recull de dades arxivístiques, sistematització, tractament, comparació, exposició de resultats. Pel que fa a l'estat de la qüestió bibliogràfi ca, no hi ha referències per a l'època i l'òptica triada; per tant, aquesta anàlisi s'ha construït prenent com a base fonts primàries d'arxiu.


Matèries: Història de la dona ; Dona ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[900 - 1300]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372044
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Dones a les economies domèstiques preindustrials: treball, terra, dot i escreix a l'Alt Penedès del segle XVIII / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 103-127 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es fa una aproximació al paper de les dones en les economies domèstiques de l'Alt Penedès del segle XVIII. Concretament, s'analitzen les tasques productives que portaven a terme i que eren fonamentals per al manteniment de les famílies, les seves relacions amb la propietat i l'explotació de la terra, la importància que tenien el dot i l'escreix al llarg de la seva vida, i l'evolució del dot durant la segona meitat del segle XVIII. En cada una d'aquestes qüestions es fa menció de les dones solteres, casades i vídues, atès que l'estat civil era la variable que més fortament condicionava el que les dones podien i no podien fer. També es para atenció, de manera transversal, al marc legal que constrenyia l'autonomia econòmica de les dones. Malgrat el silenci de les fonts, conseqüència directa de la baixa consideració que tenia el treball femení, del seu caràcter suposadament subsidiari i de la incapacitat legal a què les dones estaven sotmeses, l'examen de capítols matrimonials, inventaris post mortem, contractes de conreu i textos de testimonis de l'època, permet entreveure unes dones més actives i més autònomes que el que tradicionalment s'acostuma a pensar. El marc cultural i legal, així com la pobresa, eren obstacles importants que calia superar.


Matèries: Treball de la dona ; Dona ; Economia domèstica ; Propietat de la terra ; Explotacions agràries ; Transmissió de béns ; Dot ; Fonts documentals
Àmbit:Alt Penedès
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372048
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Tribulacions de les dones en la gestió del patrimoni familiar. El cas de Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835) / Carme Sanmartí Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Sanmartí i Roset, Carme


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 129-148 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l'educació dels fills i les filles, però no s'ha analitzat suficientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l'explotació d'un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l'herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l'única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d'enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d'òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar dificultats addicionals.


Matèries: Propietat de la terra ; Dona ; Transmissió de béns ; Explotacions agràries ; Biografia ; Fonts documentals
Matèries: Muntaner i Ardèvol, Maria (1861-1835)
Àmbit:Porrera
Cronologia:1761 - 1835
Autors add.:Sanmartí i Roset, Montserrat
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372049
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Cultius i la distribució social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme a partir de les estimes dels anys 1445 i 1541 / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 151-186 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la comptabilització de les terres i altres béns rurals anotats en dos llibres d'estimes, es fa una radiografi a, en primer terme, de les diferents tipologies de conreus presents a l'antic terme de Reus entre les dues fi tes cronològiques referenciades. En segon lloc, s'analitza, també des d'un punt de vista comparatiu, la distribució de la riquesa rural entre la població vilatana i del terme. Els resultats obtinguts, malgrat que evidencien un quadre bastant continuista, serveixen per constatar certs canvis evolutius entre els segles XV i XVI, en consonància amb el desenvolupament socioeconòmic de la localitat en qüestió.


Matèries: Renda agrària ; Conreus ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Canvi social ; Canvi econòmic ; Propietat de la terra ; Fonts estadístiques
Àmbit:Reus
Cronologia:1445 - 1541
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372050
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle XX / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 187-220 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d'organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional -cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació-, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.


Matèries: Cooperatives agràries ; Cooperatives de consum ; Cooperativisme ; Esquerra política ; Conflicte rabassaire ; Rabassa morta ; Sindicats agrícoles ; Moviments socials
Matèries:Unió de Rabassaires
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf ; Anoia
Cronologia:[1900 - 1936]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372051
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 13-46 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza la introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya al llarg dels segles XVIII i XIX. La generalització del conreu del blat de moro no va presentar obstacles importants, però la introducció de la patata va topar amb resistències de tota mena. Les plantes es coneixien des del segle XVI, portades a Europa pels descobridors espanyols, però van haver de passar gairebé dos-cents anys perquè el seu conreu s'establís a gran escala. Els esforços dels agrònoms i les fams periòdiques van vèncer finalment les reticències. En el cas de Catalunya, els conreus americans es van desenvolupar plenament al llarg de la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Productes agraris ; Aliments ; Patates ; Cereals
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:[1701 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342932
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pràctica del conreu de l'arròs a l'Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 47-64 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El conreu de l'arròs a l'Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle XVIII, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l'arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l'ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l'ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s'apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l'arròs. Per fer-ho s'usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l'arròs.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Arròs ; Conreu de regadiu ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Infraestructures d'aigues ; Molins ; Sèquies
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1701 - 1767]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342933
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Novals i conreu de nous productes agraris al bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 65-87 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'expansió agrària del segle XVIII es va manifestar, d'una banda, amb la introducció de nous conreus agraris i, de l'altra, amb l'extensió de l'agricultura en terrenys fins aleshores no dedicats a l'agricultura. A partir de l'estudi del Llibre Verd dels Feus del bisbe de Girona (1362-1371), juntament amb notícies procedents dels arxius senyorials i episcopals, es pot constatar com el creixement agrari dels segles XIII i XIV va tenir unes manifestacions similars a les de l'època moderna. L'objectiu de la present contribució és definir amb major precisió, per al conjunt del bisbat de Girona, les formes del creixement medieval i la naturalesa dels conflictes que va generar l'explotació de les terres novals, per un costat, i la introducció dels conreus tintoris -safrà, pastell, roja, roldor- i d'un cereal poc conegut -el gruany-, per l'altre.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Conreus ; Productes agraris ; Transformació agrària ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342934
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cuina dels nous aliments americans a Catalunya / Maria dels Àngels Pérez Samper
Pérez Samper, María dels Àngels


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 89-111 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

L'alimentació és una necessitat vital de tots els éssers humans, en tots els temps i en tots els llocs, transformada des del biològic en una complexa construcció cultural. El descobriment d'Amèrica en 1492 representa una de les més transcendentals ocasions de trobada entre diferents civilitzacions i diversos sistemes alimentaris. El descobriment va ser recíproc i els aliments van viatjar en ambdues direccions a través de l'Atlàntic. I no només va ser un intercanvi alimentari entre Espanya i Amèrica, sinó que va aconseguir difusió planetària, implicant tots els continents coneguts.


Matèries: Alimentació humana ; Aliments ; Costums alimentaris ; Productes agraris
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:1492 - 1900
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343018
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Del paisatge altmedieval a la feudalització del territori. Progressió dels cultius i restricció de la dieta al comtat de Barcelona entre els segles IX i XII / Maria Soler Sala
Soler i Sala, Maria


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 169-192 : il. (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi té com a objectiu analitzar la progressió de l'espai agrari del comtat de Barcelona entre els segles IX i XII, fent ús d'eines de georeferenciació (GIS) capaces de representar sobre una mateixa cartografia digital la informació localitzada a les fonts. A través de l'anàlisi de la diversitat i ubicació de les espècies cultivades podrem acostar-nos no només a les transformacions derivades del procés de feudalització, sinó també als espais d'especialització productiva relacionats amb la progressiva consolidació dels mercats rurals. Tot plegat, amb l'objectiu de copsar l'impacte de l'extensió dels cultius en la dieta alimentària dels pobladors d'aquest territori.


Matèries: Conreus ; Alta Edat mitjana ; Alimentació humana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Comerç ; Sistemes d'informació geogràfica
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[800 - 1200]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343022
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Criades, mossos i altres servents del Mas Terrats de Romanyà d'Empordà (1794-1808) / Albert Serramontmany i Hugas
Serramontmany i Hugas, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 195-215 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Els servents permanents de les explotacions agràries catalanes són una figura menys coneguda que altres equivalents seus en alguns països europeus. Estudiem un exemple situat a l'Alt Empordà per comprovar si se sostenen algunes idees actuals. S'examinen, per una banda, les condicions laborals i la durada de l'estada al mas; per l'altra, els orígens socials i geogràfics d'aquestes persones, així com l'edat en entrar a treballar. Això permet conèixer la relació entre el treball permanent en un mas, el cicle de vida i el sistema d'herència català, i també veure com aquests mercats oferien condicions favorables als servents empordanesos.


Matèries: Masos ; Servei domèstic ; Obrers agrícoles ; Explotacions agràries ; Condicions de treball ; Mercat de treball
Matèries:Mas Terrats de Romanyà d'Empordà
Àmbit:Romanyà d'Empordà - Pontós
Cronologia:1794 - 1808
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343024
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Després de les villae. La transformació del camp al nord-est català en els segles VI i VII a partir de l'exemple de Vilauba / Villa Alba (Pla de l'Estany) / Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Lídia Colominas, Ferran Antolín



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 43-65 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vil·la romana de Vilauba s'empla a en una petita vall situada al sud de l'estany de Banyoles (Girona). Les excavacions arqueològiques han permès documentar una dilatada seqüència d'ocupació que abasta d'encà del segle I aC fins a la segona meitat del segle VII dC. Malgrat aquesta extraordinària continuïtat, la fase més tardana, datada a partir de finals del segle V, suposa un canvi radical en l'estructura i l'organització general de l'establiment. La recent excavació d'un petit nucli d'hàbitat, organitzat a partir de tres unitats domèstiques independents, permet replantejar la interpretació de les restes agrícoles pertanyents a aquest mateix període descobertes anys enrere i, també , il·lustra el pas cap a noves formes de poblament que són conseqüència del procés de transformació i desaparició de les antigues villae.


Matèries: Alta edat Mitjana ; Vil·les romanes ; Explotacions agràries ; Transformació agrària
Matèries:Vil·la romana de Vilauba
Àmbit:Camós
Cronologia:[501 - 700]
Autors add.:Castanyer i Massoliver, Pere ; Tremoleda i Trilla, Joaquim ; Colominas Barberà, Lídia ; Antolín i Tutusaus, Ferran
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314508
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià : una anàlisi diacrònica / Ramon Martí Castelló, Joan Negre Pérez
Martí Castelló, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 67-89 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text sintetitza les principals transformacions que s'observen en l'àmbit rural de la ciutat de Tortosa durant l'edat mitjana, amb el recurs de les dades arqueològiques disponibles i de les fonts textuals. Són dinàmiques que reflecteixen a bastalment tot un ampli ventall d'assentaments que representen diversos models d'ocupació de l'espai rural i que corresponen a les difenrens formacions socials i econòmiques que se succeïren entre la fi de l'antiguitat i la baixa edat mitjana. És a partir de les explotacions agropecuàries del curs inferior del riu Ebre i de la foia d'Ulldecona que ara presentem una lectura transversal d'aquest llarg període, en què ens interessen tant les innovacions com les permanències, atesa la importància acumulativa que cada fase representa en la construcció de l'espai agrari d'aquestes terres de la Catalunya Nova.


Matèries: Edat Mitjana ; Epoca musulmana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Estructura agrària ; Conquesta cristiana ; Colonització rural
Àmbit:Tortosa ; Ulldecona ; Baix Ebre ; Montsià
Cronologia:[501 - 1500]
Autors add.:Negre Pérez, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a la Catalunya Vella : una síntesi arqueològica / Cristian Folch, Jordi Gibert, Ramon Martí
Folch Iglesias, Cristian


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 91-113 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'estudien en aquest text les característiques morfològiques i socioeconòmiques de les explotacions agràries dels segles VI-XI situades a l'antiga Catalunya Vella, principalment al voltant de Barcelona i Girona. Es tracta d'una anàlisi renovada gràcies a les dades generades en els darrers anys per la intensa activitat arqueològica desenvolupada dins el marc tant de l'arqueologia de gestió com d'alguns projectes universitaris. Així, disposem d'un registre material ric i divers que, juntament amb el concurs de les fonts textuals i de la toponímia, permet aproximacions significatives pel que fa a l'evolució del món rural dels inicis de l'edat mitjana, amb una seqüència general que, a partir dels precedents baiximperials, dividim en dues grans fases cronològiques.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Explotacions agràries ; Edat antiga ; Alta edat mitjana ; Arqueologia ; Toponímia ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[301 - 1100]
Autors add.:Gibert i Rebull, Jordi ; Martí Castelló, Ramon
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314524
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Assentament de Mas Xirgu (Girona). Recursos econòmics i socials a l'inici de l'edat del ferro / Maribel Fuertes Avellaneda
Fuertes Avellaneda, Maribel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 115-136 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El jaciment de Mas Xirgu va ser localitzat durant les obres de construcció del TGV al seu pas pel sud de la ciutat de Girona. La troballa, situada cronol gicament a l'inici de la primera edat del ferro, constitueix la primera evidència d'un hàbitat d'aquesta època documentat al pla de Girona. L'assentament, a l'aire lliure, conservava les restes de tres cabanes, excavades al subsòl, relacionades amb altres estructures subsidiàries i associades a un important conjunt de materials arqueològics. L'estudi global d'aquest registre ens aproxima a les característiques principals d'una població autosuficient, arnb una econornia agropecuà ria i de subsistència.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Primera edat del Ferro ; Nuclis de població ; Economia ; Societat ; Arqueologia ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics
Àmbit:Girona
Cronologia:[2015]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314545
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aprofitament de recursos i produccions en l'àmbit rural a la Catalunya medieval : aproximacions des de l'arqueologia / Marta Sancho i Planas
Sancho i Planas, Marta


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 137-151 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de les dades recopilades al llarg de les nostres recerques, mostrem el potencial de l'arqueologia per a l'estudi del món rural a la Catalunya medieval. Els principals eixos que tractarem són l'utillatge agrari, les instal·lacions per a la transformació i emmagatzematge de productes agraris, l'activitat ramadera, els espais agraris i les àrees de captació de recursos. En aquest sentit, creiem que podem aportar dades força interessants que ens han de servir per a potenciar les recerques interdisciplinàries en temes d'història rural d'època medieval.


Matèries: Edat mitjana ; Recursos naturals ; Producció agrària ; Instal·lacions agràries ; Utillatge ; Societat rural ; Activitats agrícoles ; Tècniques agrícoles ; Ramaderia ; Arqueologia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[500 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314546
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Continuïtats i canvis en el sistema agrari dels Països Catalans (segles XIV-XV) / Ferran García-Oliver
García-Oliver, Ferran


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 155-183 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estructura agrària de Catalunya, el País Valencià i les Illes als darrers segles de l'edat mitjana presentava trets d'un gran dinamisme, amb la irrupció de conreus comercials, la penetraci urbana i la centralitat del mercat, en els seus distints mbits de mercat de productes, teixits, treball i crèdit. Però, llevat d'escasses excepcions d'algunes parròquies mallorquines, la petita explotació pagesa resistí les expropiacions massives o una remodelació profunda de la propietat, com s'operà en altres zones europees. Quin és el pes dels canvis i quin és el pes de les continuïtats i el seu perquè són el motiu d'anàlisi d'aquest article.


Matèries: Estructura agrària ; Explotacions agràries ; Tinença de la terra ; Renda agrària ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314547
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Associacionisme i mobilització dels boters : Catalunya, 1871-1887 / Ramon Arnabat
Arnabat i Mata, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 13-24 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text segueix la trajectòria associativa i mobilitzadora dels boters catalans durant el període que va de 1871 a 1887. Pretenem anar més enllà d'una mera descripció de l'evolució organitzativa del sindicat de l'ofici dels boters i endinsar-nos en els aspectes econòmics, social i culturals del sector que en condicionen la sociabilitat i la mobilització. Les fonts utilitzades en aquest treball són, bàsicament, dues: la documentació generada per la Federació i les seccions locals dels boters i la premsa de l'època, que reflecteixen l'activitat associativa i mobilitzadora dels boters.


Matèries: Associacionisme ; Sindicalisme ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Boters ; Indústria vinícola
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1871 - 1887
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291146
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Kies, un comerciant en el trànsit dels segles XVII al XVIII / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 35-52 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article volem donar a conèixer l'activitat econòmica que va desenvolupar Joan Kies, cònsol d'Holanda a Barcelona, a finals del segle XVII i en el context de la Guerra de Successió. En aquest període, Joan Kies va assolir estatus de noblesa. La seva iniciativa en el món dels negocis li va permetre intervenir com a proveïdor de l'exèrcit, mantenir relacions comercials amb l'èlit de la capital del Principat i expandir-se cap el Camp de Tarragona, on va dedicar-se a la producció d'aiguardent.


Matèries: Cònsols ; Comerciants ; Indústria vinícola ; Licors i aiguardents ; Distribució comercial ; Comerciants ; Noblesa ; Guerra de Successió
Matèries: Kies, Joan
Àmbit:Barcelona ; Vila-seca ; Camp de Tarragona ; Catalunya ; Holanda
Cronologia:[1673 - 1714]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291147
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 202
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Arqueologia, viticultura i consum de begudes alcohòliques : els primers vins de Catalunya (segles VII-VI aC) / segles VII - VI aC
Sardà Fabra, Samue


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 85-114 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquests darrers anys, la recerca arqueològica desenvolupada en territori català ha permès aprofundir en l'estudi de múltiples evidències relacionades amb els orígens de la viticultura. Les primeres dades arqueològiques relacionades amb el consum de vi ens ubiquen a mitjan segle VII aC i ens informen de la distribució d'un producte exòtic i de circulació limitada que arriba al litoral català a través del comerç fenici. Les evidències documentades suggereixen la seva ràpida acceptació en el marc de múltiples litúrgies i celebracions col·lectives (banquets comunitaris, festes vinculades al cicle agrícola, rituals de pas, banquets funeraris, etc.) que ens indiquen el seu caràcter diferencial com a producte de consum excepcional o de prestigi.


Matèries: Edat antiga ; Conreus ; Vinya ; Begudes alcohòliques ; Arqueologia ; Objectes arqueològics ; Estructures arqueològiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 aC - 501 aC]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291149
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 11
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3