Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi / [ressenya] Ivan Ortiz
Ortiz, Ivan


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 21 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi / Manel Camafort Montoya. Valls : Arola Editors, 2025

El Cooperativisme agrari en el període d'esplendor a Catalunya (1906-1936). El cas de Constantí / Mireia Oncins da Mota Barbosa
Oncins da Mota Barbosa, Mireia


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 131-143 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

L'estudi de les entitats agrícoles en el seu màxim apogeu a Catalunya proporciona un reflex de la conflictivitat al món rural, en un context de polarització social i política. A partir de la recerca de documentació d'arxiu i publicacions, s'ha procurat obtenir una aproximació a la realitat social que podria explicar la coexistència d'entitats agrícoles en un mateix municipi. En concret, s'ha plantejat un estudi comparatiu en un àmbit territorial ampli com el Camp de Tarragona des d'una perspectiva holística, per tal de contribuir a la comprensió de la realitat cooperativista agrària. S'estructura en tres blocs temàtics: l'origen teòric del cooperativisme, un estat de la qüestió sobre el cooperativisme agrari a Catalunya i l'anàlisi de determinades poblacions del Camp de Tarragona que presenten la diversitat d'escenaris possibles. En el text en qüestió, s'analitza el cas de Constantí.

Usos y usuarios de las cortes jurisdiccionales rurales. El caso de la villa de Sitges (Cataluña, siglos XIV-XV) / Carme Muntaner i Alsina
Muntaner i Alsina, Carme


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 1 (2025) , p. 79-98 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: "Las clases populares y la justicia en la Baja Edad Media. Nuevas perspectivas)". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

Les corts jurisdiccionals de les petites localitats eren els espais per excel·lència de resolució de conflictes entre els veïns. A més de plantejar-nos dubtes sobre el seu funcionament i composició, és especialment interessant veure l'ús que feien d'ell els habitants del lloc, per quines raons acudien a elles, en quin moment del litigi recorrien a la justícia oficial o com demostraven els seus drets respecte a les seves queixes i denúncies. En definitiva, quin paper tenien aquestes corts en el dia a dia de la comunitat i com els seus veïns interaccionaven entre ells a través d'aquelles. Ho farem a través d'un cas específic, el de la vila de Sitges, situada en el litoral català, i específicament dels llibres de tall d'entre 1384 i 1410 conservats en el fons de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona. Un exemple concret, però que pot servir de paradigma per a molts altres llocs de característiques similars.

The debate surrounding craft guilds in late 18th-century Spain and its manifestations in the Catalan case / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 21, núm. 3 (octubre 2025), p. 29-52 (Artículos) 
Bibliografia. Notes. Resums en castellà i anglès.

Durant l'últim quart del segle XVIII, alguns economistes il·lustrats espanyols -igual que els seus homòlegs europeus- van expressar serioses preocupacions quant als gremis, argumentant que obstaculitzaven el desenvolupament manufacturer. Uns altres, igualment il·lustrats, els van defensar, particularment a Catalunya, on continuaven complint un paper important. Aquest text, construït des de la història econòmica i la història del pensament econòmic, comença revisant el debat contemporani entorn dels gremis. A continuació, s'exposen els principals arguments dels pensadors espanyols a favor i en contra d'ells, així com les propostes de reforma que donarien lloc a un sistema "mixt" afavorit pel govern. Finalment, s'analitzen els conflictes entre els gremis i els fabricants "lliures" i la manera en què les institucions encarregades de dirimir-los -en concret, la Junta Particular de Comerç de Barcelona-, van abordar els desacords entre el vell ordre i el nou.

Protestar no és, només, d'avui / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 82 (febrer 1978) (Estampes cambrilenques) 

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona : la segona Setmana Tràgica. Combats i víctimes / Just Casas i Soriano
Casas i Soriano, Just


Barcelona : Base, [2025?]
672 p. ; 24 cm (Base Històrica, 218) 
ISBN 9791387728175

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, suposaren un punt d'inflexió durant la Guerra Civil (1936-1937). Les tensions entre la Generalitat de Catalunya i les forces polítiques i sindicals que li donaven suport, d'una banda, i la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), per altra, esclataren de forma violenta. La guspira detonant, fou l'intent d'assalt de l'edifici central de la Telefònica de la plaça de Catalunya per part de Forces de Seguretat i Assalt de la Generalitat i que desembocà en una lluita generalitzada pels carrers de Barcelona durant gairebé una setmana, fins a la intervenció final del Govern de la República i les seves forces de Seguretat i Assalt arribades a Barcelona. Qui fou responsable final d'aquella intervenció? Josep Tarradellas Joan (ERC) conseller en cap? O el mateix Lluís Companys Jover (ERC) president de la Generalitat? L'edifici de la Telefònica, havia esdevingut tot un símbol del procés revolucionari, estava gestionada per les dues grans sindicals CNT i UGT i el que per uns fou una provocació més en l'intent de revertir total o parcialment el procés revolucionari, per altres, fou un acte de Govern lògic i legítim, entenent que la Telefònica havia d'estar controlada pel govern legítim de Catalunya, la Generalitat. Aquesta obra, des del rigor històric, pretén donar respostes a moltes de les preguntes que giren al voltant d'aquest mes de maig que marcà la nostra història. (Editorial).

Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció del pa, peix i vi (1719-1808) / Manel Camafort Montoya
Camafort Montoya, Manel


Tarragona : Arola Editors, 2025
271 p. ; 24 cm (Els llibres del Consell) 
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2021 del Consell Comarcal del Tarragonès. Bibliografia.
ISBN 9788412983142

Amb l'accés del candidat Borbó al tron hispànic, l'absolutisme va influenciar moltes de les dinàmiques de les antigues dinàmiques del mercat local, que a Tarragona va haver de conviure amb una derrama monetària constant per poder fer pal.liar els deutes de la hisenda local d'abans de 1714. Impostos, arrendaments i drets municipals particulars va ser el vehicle fiscal per al seu pali, que va entrar en conflicte directe amb els interessos de la població i els de les entitats gremials. La confluència dels seus monopolis amb les ordenances municipals va generar disputes en aquesta capital corregimental per poder gestionar els sistemes de cobrament de drets i l'avituallament de productes bàsics al llarg de tot el segle XVIII. Aquest estudi comprèn una anàlisi de la conflictivitat social protagonitzada pels gremis d'aquest sector entre la instauració de la Nova Planta borbònica i l'eliminació total de les traves comercials dels aliments a la Monarquia Hispànica. En aquest cas centrat, llauraors, pescadors i forners van ser els tres col.lectius professionals que van combatre legalment i subversiva les greuges a les seves activitats implantades pel govern. Els seus interessos laborals gremials van assimilar-se amb els particulars de la població quan la implantació de tributs per part dels regidors fou abusiva i vulnerà la seva capacitat adquisitiva durant els cinquanta primers anys del nou règim estatal.Així i tot, a mesura que s'apropava el traspàs al segle xix, Tarragona va veure's submergida en una crisi econòmica que va afectar directament l'esfera comercial d'aquests productes. Amb aquesta nova conjuntura, es capgirà la lògica del "Bé comú" que cada gremi defensava ser afavoridor sobre els seus propis productes. La carestia de cereals, vi i peix per abastir la ciutat portà a deixar de banda els drets gremials ancestrals per poder donar cabuda a les necessitats assistencials de les famílies tarragonines.Tal com planteja el present llibre, la història gremial de l'alimentació a Tarragona és un discurs a cavall entre la defensa dels interessos comuns de la població representats en primera instància per l'entramat gremial i, en segon terme, la descontextualització dels seus drets privatius incentivada pel govern local que anà a favor de l'abastiment local a partir de 1786. Amb tot plegat, aquesta consideració inicial llargament desenvolupada durant diverses dècades, que va portar els gremis a contradir els manaments de l'organisme municipal, va trobar ressò en els clamors populars dels anys centrals del mil set-cents. No obstant això, les noves necessitats comercials a tocar de l'any 1800 van fer reconsiderar la viabilitat d'aquests privilegis i donar prioritat el subministrament local. (Editorial).

La Guerra de l'arròs al Delta de l'Ebre (1860/1864) / Jordi Gilabert Tomàs
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 269-315 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A mitjan segle XIX, la Real Compañía de Canalización del Ebro va intentar realitzar un ambiciós i costós projecte que havia de permetre la navegació a vapor des de Saragossa als Alfacs. Per desgràcia, la iniciativa, mal concebuda, pitjor executada i feta a destemps, va acabar en un estrepitós fracàs. Es va perdre una quantitat enorme de diners en unes obres inútils que, paradoxalment, procedien en bona part de la corrupció política teixida al voltant d'Isabel II i la reina mare, Maria Cristina de Borbó. Al final, les úniques obres aprofitables d'aquell ambiciós projecte serien l'assut de Xerta, el canal d'alimentació fins Amposta i el canal de navegació fins la Ràpita. Vist que el negoci del transport fluvial no responia al que s'havia previst i que la situació de l'empresa era molt precària, la RCCE va intentar rendibilitzar almenys el regatge del Delta dret. Els pagesos de la ribera, conscients de l'oportunitat que se'ls presentava, van col·laborar tot el que van poder en la construcció de la xarxa secundària de l'aigua, imprescindible per a poder aquelles terres i cultivar arròs, l'únic producte que s'adaptava a aquells erms salnitrosos, cosa que provocaria un greu conflicte territorial quan Tortosa va intentar impedir-ho amb l'argument dels perills per a la salut que provocava aquella activitat.

Crònica d'una revolta obrera : Maquinista Terrestre i Marítima, 1969-1971 / Marià Hispano i Vilaseca
Hispano i Vilaseca, Marià


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 5-11 : il.
Notes.

Aquest és el relat d'un combat del moviment obrer encarnat en temps de la dictadura franquista pels treballadors i treballadores de la Maquinista Terrestre i Marítima, una fàbrica ubicada al districte de Sant Andreu de Barcelona. Una lluita que va esclatar en defensa d'un salari digne i per la millora de les condicions laborals en un temps polític de dictadura militar on l'estratègia del règim franquista apostava per una economia liberal desfermada i de lliure competència, un fet que va afectar directament en l'organització del treball, en els recursos humans i en els salaris. La revolta dels treballadors de la fàbrica posarà de manifest un arrelament sindical històric i, alhora, renovades estratègies de lluita per tal de fer front a nous reptes. L'aliança de les grans empreses amb el règim franquista va ser ferma, i la repressió patida pels treballadors i treballadores que es varen comprometre amb la lluita sindical va ser duríssima. Molts i moltes van passar a engrandir les llistes negres que feien córrer els empresaris per a no ser admesos a cap altra feina. Molts van ser empresonats, maltractats i torturats. D'aquest dur combat, però, nasqué la solidaritat vers els companys afectats per la repressió, una complicitat clau per a poder estendre i consolidar la consciència de classe i el valor d'un sindicalisme en defensa de les condicions de vida dels treballadors, un combat que s'empeltaria amb la lluita política per a una Espanya democràtica.

Salam Barcelona : Mig segle de presència musulmana / [ressenya de:] Miriam Castillo García
Castillo García, Miriam


En: Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos. Madrid, núm. 38 (2025) , p. 281-283
Ressenya de:
. Salam Barcelona: Mig segle de presència musulmana / Jordi Moreras. Manresa : Bellaterra Edicions, 2024

Entre élites y subalternos : espacios de sociabilidad y resistencias en la Cataluña rural de la Restauración / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 58, núm. 1 (2025) , p. 15-42 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "Movilización y resistencias en la España rural". Notes a peu de pàgina. Resum en català, castellà i anglès.

Aquest article analitza els espais de sociabilitat i les dinàmiques de poder entre finals del segle XIX i principis del XX en un municipi de la província de Tarra-gona: La Selva del Camp. A través d'exemples com l'ateneu, les corals i els sindicats agrícoles, s'examinen els objectius de les elits liberals per a modernit-zar i controlar la societat rural, així com les resistències i estratègies dels sectors subalterns per a construir xarxes de suport i qüestionar les jerarquies establertes. S'aborden conflictes com el motí de 1892, els mecanismes de repressió de les elits i les tensions polítiques, evidenciant com aquests espais es van convertir en focus de modernització, cohesió i disputa.

Conflicte i gènere en el món rural. Fonts per al seu estudi als segles XVIII-XX / [ressenya:]
Cabezas Vega, Laura


En: Historia agraria. Murcia, 95 (Abril 2025), 251-254 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Conflicte i gènere en el món rural : fonts per al seu estudi als segles XVIII-XX / a cura de: Sana Cabana, Josep Colomé Ferrer ; Dignoris Mateo Mateo. Girona : Documenta Universitaria, 2024

El Fons Comissió Arbitral per a la Solució dels Conflictes dels Contractes de Conreu del Districte d'Olot / Xavier Calm Batlle
Calm Batlle, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 81 (desembre 2014), p. 2 : il. (Repertori de fons) 

Revoltes i repressions als territoris de parla catalana (segle XVI i XVII) / Òscar Jané (Coord.)



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2023
221 p. ; 22 cm (Historiografia local, 3) 
ISBN 9788418618666

Revoltes, revolucions, aixecaments, avalots i altres són alguns dels termes que s'utilitzen des de la historiografia dels territoris de parla catalana quan es fa referència a les reaccions de la població durant l'època moderna. Aquest període es troba a l'origen de les estructures polítiques dels posteriors estats contemporanis, però també és un termòmetre de les consciències socials i col·lectives i fins i tot, de manera anacrònica, d'una mena de justícia social. Aquest llibre pretén fer emergir tot allò que els estudis locals han analitzat sobre les revoltes i les repressions que van tenir lloc entre la conformació d'un nou escenari polític amb la monarquia hispànica abans de la Guerra de Successió, és a dir, durant els segles XVI i XVII. Aquesta anàlisi existeix a escala nacional, tot referint-se sovint a aspectes eminentment polítics. Ara era necessari un balanç d'elements transversals i universals com a pròpiament polítics de les mateixes revoltes des d'una renovada historiografia local. A partir d'una mirada social, jurídica i política es palesen les causes i les conseqüències de les diferents revoltes. Finalment, es poden percebre quines han estat les revoltes que, des del món local, han tingut una repercussió major en la historiografia i com ha evolucionat en el temps la mirada sobre elles. (Editorial).

Salvador Seguí : el colós de l'anarquisme / Salvador Seguí ; [edició de: Jordi Martí Font ; pròleg de: Xavier Díez]
Seguí i Rubinat, Salvador


Tarragona : Lo Diable Gros Edicions, 2021
245 p. ; 21 cm (Tramuntana, 2) 
Bibliografia. Inclou la novel·la curta: Escola de rebel·lia.
ISBN 9788412204339

Salvador Seguí, el colós de l'anarquisme és el primer cop que es recull en un volum l'obra completa escrita de Salvador Seguí. Es tracta d'un aplec de textos de diverses procedències i formats, escrits, dictats i atribuïts a Salvador Seguí Rubinat, més conegut com el Noi del Sucre. El llibre recull conferències, ressenyes i cròniques de mítings, articles, cartes al director, cartes privades fetes públiques en algun mitjà, assajos teòrics, cròniques, ponències i dictàmens de comicis sindicals, entrevistes i la novel·la curta Escola de rebel·lia publicada pòstumament. La seva gran majoria van ser publicats en la premsa militant de la CNT o del seu voltant ideològic, però també en diaris i revistes generalistes. (Editorial).

El Sexenni Democràtic i els límits de l'Estat liberal (1860-1880) / [a cura de David Cao Costoya]



Catarroja : Editorial Afers, 2024
309 p. ; 21 cm (Historiografia local, 4 ) 
ISBN 9788418618963

El Sexenni Democràtic (1868-1874), cent cinquanta anys després dels fets, resta un dels períodes més interessants i més complexos de la nostra vida política contemporània. L'intent de regenerar i democratitzar la vida col·lectiva va anar acompanyat d'entusiasme i esperança, però també de crítiques i temor, i d'una pugna intensa entre diversos actors socials i institucionals per mirar de fer prevaldre els respectius ideals i interessos, la qual cosa dificultà l'assentament d'un règim polític estable. En definitiva, hom dirimia el contenciós sobre els límits i la configuració de la societat i de l'Estat liberal. A partir de les ponències de diversos especialistes i amb la perspectiva més àmplia del període 1860-1880 el volum aborda algunes de les qüestions fonamentals que es van plantejar en el Sexenni, alhora que s'examina quines han estat i quines podrien ser les contribucions dels estudis locals a la comprensió d'aspectes com ara la Revolució de 1868, la Primera República, la Tercera Guerra Carlina, la mobilització i la representació polítiques, els poders locals, el canvi i la conflictivitat social o el context cultural, entre d'altres. (Editorial).

Teresa Abelló. La Vaga de la Canadenca : "les vuit hores van ser més una victòria sobre el paper que a la pràctica" / Júlia Mas
Mas, Júlia


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 267 (juny 2024), p. 88-89 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

Cooperativismo, movilización campesina y dinámica políticaen un área neurálgica de la lucha rabassaire (1919-1924) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 21, núm. 1 (febrero 2025), p. 87-109 (Artículos) 
Referències bibliogràfiques. Notes.

El cooperativisme vitivinícola es va desenvolupar a Catalunya en un moment d'auge de la lluita social i política dels rabassaires. Les reeixides campanyes electorals de Lluís Companys, el principal organitzador de la Unió de Rabassaires, van coincidir amb la creació dels primers cellers cooperatius. Però el cooperativisme vitivinícola va ser molt impermeable a la influència del moviment rabassaire, tot i que aquest moviment estava molt vinculat al fenomen cooperatiu i, a més, els cellers cooperatius comptaven amb la participació del col·lectiu rabassaire. Aquest article intenta explicar aquesta aparent contradicció amb l'estudi d'una àrea neuràlgica de la lluita rabassaire, on la mobilització social i política dels conreadors de vinyes va ser més intensa al començament dels anys 1920.

La Gran vaga de la Canadenca / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 70-71 : il. (Mirador. Història) 
Ressenya de:
. La vaga de la Canadenca : la jornada de vuit hores. 21 de febrer de 1919 / Teresa Abellól. Barcelona : Penguin Random House, 2024

8 hores. El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca / [ressenya] Andrés Pla Gálvez
Pla Gálvez, Andrés


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 34 (2021) , p. 213-224 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. 8Hores / Pepe Gálvez Miguel, Alfons López Tufet. Lleida : Pagès, 2021