Histoire géologique de la Cerdagne / François Llac
Llac, François


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 7-20

El Poblament de la Cerdanya des dels orígens fins l'ocupació romana / Pierre Campmajo
Campmajó, Pierre


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 21-38

Corpus des gravures ibériques de Cerdagne / Pierre Campmajo, Jürgen Untermann
Campmajó, Pierre


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 39-60

L'Habitat i la necròpolis del jaciment del "Roc d'Esperança" (Alp, Cerdanya) / Oriol Mercadal i Fernàndez, Sara Aliaga i Rodrigo
Mercadal i Fernàndez, Oriol


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 61-84

Un Aperçu de l'economie cerdane à la fin du XIIème siècle : draps, bétail et céréales sur le marché de Puigderdà en 1280-1281 / Christine Rendu
Rendu, Christine


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 85-106

El Convent de Santa Clara, Puigcerdà / Jill Webster
Webster, Jill R.


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 107-116

La Tour Cerdane : nouvelle approche de l'ètude d'un château en Cerdagne / Denis Crabol
Crabol, Denis


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 117-134

Llenguatge, identitat i la revolució francesa : visió de la perifèria / Peter Sahlins
Sahlins, Peter


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 135-150

Résultat des test archéologiques sur les bains "pre-romains" de Dorres, en Cerdagne / Michel Martzluff, Patrice Alessandri
Martzluff, Michel


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 151-156

Le 10 février 1939 en Cerdagne / Jean-Louis Blanchon



En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 1 (1991) , p. 157-176

Els goigs a Puigcerdà / Martí Solé i Irla; Jean-Louis Blanchon i M. Àngels Terrones Plaza
Solé i Irla, Martí


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 207-231 : il.
Índex d'advocacions, autors, lletres, música.... Resum bilingüe francès-català.

En el present treball hem cregut convenient inventariar els goigs de les diverses advocacions de la Vila i la resta de nuclis agregats que constitueixen el municipi de Puigcerdà, tot fent-ne una fitxa descriptiva de cada edició que hem estat capaços de localitzar. Davant la impossibilitat de reproduir-los tots, se n'ha fet una selecció. Com a complement hem considerat interessant fer, al final del treball, una relació d'advocacions, d'autors de lletra, de música, d'il·lustracions i de notes d'història, així com una llista de de les impremtes i d'editors.

1953, 1957. Deux evenements cerdans scandent l'evolution du franquisme / Jean-Louis Blanchon
Blanchon, Jean Louis


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 185-206 : il.
Notes. Resum bilingüe francès-català.

Quan s'acaba la segona guerra mundial, ningú no pensa en la perennitat del franquisme. Un règim que ho deu tot a Hitler i a Mussolini no pot subsistir després de l'esfondrament dels feixismes. Peró qui reemplaçarà Franco? Pels guerrillers que s'apleguen sobre la frontera pirinenca, la República sortirà d'eleccions lliures. Les elits mundials prefereixen la personalitat tranquil·litzadora del comte de Barcelona. L'anticomunisme de Truman i la Guerra Freda salven Franco. Els guerrillers, deixats sense ajuda, s'afebleixen. Després del crim de la collada de Toses de 1953, la premsa espanyola reconeix per fi llur presència. Ja no els tem. Durant els anys 50, el descontentament espanyol dóna una esperança justificada als monàrquics que esperen molt del capità general Sánchez González que mor de manera sospitosa a Pugcerdà el 1957. Llavors Franco només guarda l'aparença del poder tingut cada vegada més per l'Opus Dei però es queda aquí. És a Cerdanya que les dues forces que amenacen Franco el 1944 mostren llur impotència per eliminar-lo.

1936-1945, deu anys de depuració a La Cerdanya / Jean-Louis Blanchon
Blanchon, Jean Louis


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 161-183 : il.
Notes. Resum bilingüe francès-català.

Car recular molt de temps dins la història de la Cerdanya per trobar deu anys tan fèrtils en canvis polítics. A l'entorn de Puigcerdà, el poder de València segueix uns mesos d'experiència anarquista. Són després els llargs anys on els vencedors de la Guerra Civil imposen llurs criteris polítics a una població que no pot més. A l'altra banda de la ratlla, els anys del Front Popular cedeixen el pas a l'angoixa que preceddeis la guerra i la recerca del responsable del fracàs. La "Revolution nationale" del mariscal Petain, un amic de Franco, s'afanya a fer desaparèixer tota traça de democràcia. Després de la fugida dels alemanys, malgrat inevitables excesos, un vent de llibertat bufa sobre la França de la "Liberation". A cada canvi, amb més o menys brutalitat, amb més o menys èxit, els vencedors del moment depuren. Allunyen, castiguen o maten els que perceben com oposants. Observar la depuració a la Cerdanya, és veure l'acció coercitiva dels nous poders. És sobretot estar a la pell de desgraciats obligats a adaptar-se als criteris polítics triats sense que hagin estat consultats.

Le commissariat de Bourg-Madame pendant la guerre de 1914-18 : des pratiques en dehors de la legalité / Miquèl Ruquet
Ruquet, Miquèl


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 141-159
Notes. Resum bilingüe francès-català.

Amb la guerra de 1914-1918, a la comissaria de Bourg-Madame se li multipliquen les funcions: coordina el conjunt de forces que controla la frontera i és l'observatori privilegiat d'Espanya. Els dos successius comissaris actuaran sovint, dins un mitjà que consideren hostil i difícil, al límit de la legalitat, traspassant sovint els límits d'una llei que ells haurien de defensar. La brutalització de la societat ha transformat així la naturalesa de l'Estat, que ha esdevingut un Estat brètol que ha traït els seus propis principis amb la instauració d'un contraban "legal" quant a les importacions, l'organització de la corrupció dels funcionaris espanyols, la temptativa de robar una propietat intel·lectual i la conformitat d'arrestar arbitràriament ciutadans francesos a Espanya. La raó d'Estat té prioritat i la imatge de la República democràtica en surt molt mal paradal. A l'altre costat, la població de la Cerdanya incloent-hi els elegits locals, multiplicaran llurs solidaritats per a poder resistir la pressió dels funcionaris.

Els Bardou i la Cerdanya (1843-1927) / Andreu Balent
Balent, Andreu


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 133-140 : il.
Notes. Inclou annex amb els relats. Resum bilingüe francès-català.

L'article està relacionat amb fets poc coneguts de la història d'una nissaga d'empresaris rossellonesos, els Bardou, que van tenir un paper rellevant en la introducció de la tecnologia i de la indústria del paper de fumar a l'Estat francès. En aquets fets rellevants l'estada d'un dels primers representants de la família (Josep Bardou) a la Cerdanya va tenir un paper cabdal. A més Josep Bardou es va casar amb una dona eixida de les cases més selectes de la Cerdanya. Un dels seus fills, Eugeni, empresari i polític a Perpinyà, també va establir lligams amb la Cerdanya, casant-se per segona vegada amb una dona, filla de nissagues cerdanes importants.

La Cerdanya, viatjar en el segle XIX. Memoria d'una família / Sofia Garçon i Peyri
Garçon i Peyri, Sofia


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 115-132 : il.
Notes. Inclou annex amb els relats. Resum bilingüe francès-català.

A través dels records de família apareix part d'un dietari on els trajectes entre la Cerdanya i Barcelona al llarg del segle XIX, i a la inversa, -un d'ells reflex de la memòria oral, l'altre viscut-, eren l'esdeveniment més esperat de l'any. Esdeveniment esperat amb il·lusió pels infants, i amb recança, i un cert conformisme, pels grans. El trajecte, les condicions del viatge, els indrets formen part del present article. Amb aquest, només es pretén donar una pinzellada per mirar de recuperar el gust i les sensacions ja oblidades, història de la nostra comarca i dels nostres passats. Aquell enrenou de la preparació, el neguit de la incertesa, l'esgotament d'una jornada atapeïda de sacsejos, crits, suor i pols. Noms de lloc, de persones, els àpats, ens situen en un espai i un temps pretèrit que ens ajudarà, en certa manera, a determinar la nostra identitat.

Llivia : padrons i llistes de població al segle XIX / Francina Navarro Bastidas
Navarro Bastidas, Francina


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 105-114
Bibliografia. Resum bilingüe francès-català.

Aquest estudi està fet en base a la documentació existent a l'Arxiu Municipal de Llívia corresponent al segle XIX relativa a llistes de població, censos i padrons. Es centra en els padrons de 1812 i 1818 i en un dels seus aspectes particulars, com és la llista de cognoms presents a la vila. Fent ús també de la informació que es troba en els Manuals d'Acords Municipals del període 1789-1823, podrem comptar amb una llista realitzada al setembre de 1803. La informació que ens proporciona ens ajudarà a fer una petita comparació sobre els cognoms de Llívia en el període 1803, 1812 i 1818, consa que ens permetrà observar la evolució de les nissagues a la vila de Llívia en aquell moment històric, període per altra banda força convuls.

Pendre la possessió del Castell de Arçècel : la contribució puigcerdanenca als setges d'Arsèguel (1587 - 1593) / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 75-103 : il.
Notes. Inclou annex amb transcripció del registres de consells. Resum bilingüe francès-català.

El segle XVI és un moment d'inestabilitat al nostre país, caracteritzat entre altres per la quantitat i la intensitat d'actes delictius protagonitzats per quadrilles de bandolers. Un dels principals protectors d'aquestes quadrilles, que donarà nom a un dels bàndols que arribaran a dividir el país, va ser Joan Cadell, senyor d'Arsèguel. La seva implicació ens els moviments de bandositats van portar a les autoritats del país a assetjar el seu castell d'Arsèguel el 1588 i el 1592, que van acabar destruint-lo. Els registres de consells de Puigcerdà ens forneixen un conjunt de dades importants per a l'estudi d'aquests setges, que complementen les fonts utilitzades fins avui i que ens permeten entendre la influència que aquest episodi va tenir per als habitants de la vila.

Intervenció arqueològica a l'esglèsia de Sant Climent de Talltorta, Bolvir / Laia Creus Gispert
Creus i Gispert, Laia


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 61-73 : il.
Bibliografia, fonts i notes. Resum bilingüe francès-català.

Durant els mesos de novembre i desembre de 2008 es va realitzar la intervenció arqueològica a l'esglèsia barroca de Sant Climent de Talltorta que ha posat de manifest l'existència d'una altre temple d'època romàn ica en el seu subsòl i set fases d'actuació dins de l'espai estudiat. La invervenció es realitzà en el marc d'un projecte més extens d'adequació de l'esglèsia i restauració de les pintures barroques existents que s'estaven veient malmeses a causa de la humitat del subsòl, portat a terme per l'Ajuntament de Bolvir i la Diputació de Girona. Les restes localitzades, que ens permeteren aprofundir una mica en el coneixement d'aquest petit nucli, foren posteriorment adequades per a la museïtzació de l'espai i el sòl de l'absis del temple actual es va cobrir amb un vidre i es va dotar d'il·luminació perquè les mateixes quedessin visibles. Actualment les pintures ja es troben restaurades.

Une exploitation agricole du Haut-Conflent, entre le XVe et le début du XXe s. : Les Moulines du Vilar d'Ovansa (Montlouis - La Cabanasse) / Guy Rancoule
Rancoule, Guy


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 6 (2012) , p. 41-59 : il.
Notes. Annex transcripció d'un inventari de bens de B. Blaquer de 1540. Resum bilingüe francès-català.

L'anàlisi d'un conjunt de documents inèdits conservats per la família Blanquer-Blanc referents a una mas de l'antiga Vila d'Ovansa a l'alt Conflent, ha permès recuperar nombroses informacions relatives a l'evolució d'aquesta explotació agrària al llarg de més de cinc segles. Aquestes notícies fan referència essencialment a l'ús del sòl, al mas, a l'agricultura i a l'economia local. El conjunt documental ajuda a comprendre l'evolució i les pràctiques pròpies d'aquesta explotació de muntanya dels Pirineus Orientals.