75è Aplec de Matagalls : setanta-cinc anys de festa al Montseny / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 383-403 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Al juliol 2025 es celebrà el 75è Aplec de Matagalls. Per commemorar aquest aniversari es van organitzar algunes activitats, i el present article s'afegeix a la celebració, recordant de manera abreujada les característiques principals de l'Aplec de Matagalls. Podreu llegir sobre el pare Faustí Illa, les fonts arranjades per l'Aplec, els premis a la constància, el foc de camp, les sardanes, el concurs de rams de flors boscanes de Matagalls, i les celebracions que es van portar a terme en el 25è i 50è Aplec. Un petit resum de la història d'aquest aplec que es celebra a redós de la Creu més altiva del Montseny.

Els Jocs Florals com a represa cultural en la postguerra a l'àrea d'influència de Reus / Agnès Toda i Bonet
Toda i Bonet, Agnès


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2022), 1 fitxer html : il. (De la vida del centre) 
Resums en català, castellà i anglès.

Repàs dels diferents Jocs Florals que van realitzar-se a Reus o en la seva àrea d'influència durant el franquisme, així com de les persones que s'hi van vincular i de la importància que van tenir en la recuperació de la llengua i de la literatura catalanes.

Reflexió sobre els primers Jocs Florals / Magí Sunyer Molné
Sunyer i Molné, Magí


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2022), 1 fitxer html : il. (De la vida del centre) 
Resums en català, castellà i anglès.

Reflexions entorn la importància dels Jocs Florals en la història de Catalunya i, més en concret, en la construcció de l'imaginari de la catalanitat des de la literatura.

Memòria de la 45 Flama de la Llengua Catalana : Reus, Prada de Conflent, Montserrat, gener-febrer 2014

Renovació de la Flama de la Llengua Catalana (45a : 2014 : Reus )


Reus : Associació Excusrionista Catalunya, [etc.], 2014
64 p. ; 30 cm

Concert de l'Orfeó Català : VI Renovació de la Flama de la Llengua Catalana : Reus, 25 de gener 1975, Teatre Fortuny

Renovació de la Flama de la Llengua Catalana (6a : 1975 : Reus )


Reus : Centre de Lectura. Seció Excursionista, 1975
[12] p. : il. ; 25 cm

Ramellet de flors : colecció de poesias catalanas / publicadas per la Associació Catalanista de Reus, 1885



Barcelona : Imprenta de La Renaixensa, 1885
42 p. ; 13 cm

Prayers as worldmaking in the publications of the Pomells de Joventut (1920-1923) / Richard Huddleson
Huddleson, Richard


En: Journal of Iberian _ Latin American Studies. Cardiff (UK). Vol. 31, núm. 2 (2025) , p. 209-229
Referències bibliogràfiques. Resum en anglès.

Eveli Barnadas Vila : "bon olotí i millor patrici" : (1870-1950) / Joan Barnadas Puigferrer
Barnadas i Puigferrer, Joan


Olot : Ajuntament d'Olot, 2016
151 p. ; 19 cm (Nova biblioteca olotina, 11) 
ISBN 9788494470554

[Recull de fulls volants sobre el Casal Català d'Olot, 1933-1936]

Casal Català d'Olot.


[S.l.] : [s.n.], [1933-1936]
15 fullets ; 32 cm

L'Associacionisme cultural i nacional al Principat. Entitats que fan nació: Associacio Protectora de l'Ensenyança Catalana, Nostra Parla i Palestra / Lluís Duran
Duran i Solà, Lluís


En: 263464 L'Associacionisme cultural i nacional als Països Catalans, fins a 1939 : Il Jornades d'Història i Debat Nacional : Prats de Molló, 21 i 22 d'octubre de 2023. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2024. p. 35-61 : il

Cultural and linguistic nationalism in the Esperanto movement : The Catalan case (1887-1928) / Pilar Requejo de Lamo
Requejo de Lamo, Pilar


En: Nations _ nationalism. Cambridge (UK). Vol. 30, núm. 2 (April 2024), p. 262-274
Referències bibibliogràfiques.

Born to blossom, bloom, then perish? : the rise and fall of the Pomells de Joventut de Catalunya (1920-1923) / Richard Huddleson
Huddleson, Richard


En: Journal of Iberian _ Latin American Studies. Cardiff (UK). Vol. 30, núm. 1 (2024) , p. 77-95
Referències bibliogràfiques. Resum en anglès.

L'Impacte dels Jocs Florals a Catalunya (1859-1977) : una cartografia literària al servei del patrimoni cultural / Margarida Casacuberta
Casacuberta i Rocarols, Margarida


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 46 (desembre 2023), p. 2 : il (Des de la universitat) 

A propòsit del centenari dels Jocs Florals de Mollerussa / Joan Cornudella Olivart
Cornudella i Olivart, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 9-20

La modernització industrial de Mollerussa, als anys 20, va coincidir amb l'auge d'una burgesia que la va revitalitzar en l'àmbit cultural. A més de la creació de diverses entitats i associacions de tarannà catalanista, s'apostà per convocar uns Jocs Florals que beneficiessin la llengua catalana i l'esperit patriòtic de la comarca. Altres poblacions, com Artesa de Segre i Balaguer, compartiren aquest certamen literari. Les terres lleidatanes acostaven els seus literats al poble gràcies a la tasca cultural de la Mancomunitat de Catalunya.

L'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888) : més enllà de l'arqueologia, la història i el patrimoni / Jaume Vellvehi i Altimira
Vellvehi i Altimira, Jaume


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 73-83


Estudi de cas de l'associacionisme d'àmbit historiogràfic i del patrimoni com a plataforma de difusió d'ideologia. L'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa fou la primera entitat catalanista de Mataró i és un cas força paradigmàtic de la construcció de les xarxes del catalanisme i de la difusió de les idees catalanistes.

Els Pomells de joventut : Begur : 1920-1923



[Begur] : Ajuntament de Begur, 2002

Notes sobre la "novel·la muntanyenca" : el mite de la muntanya catalana, els Jocs Florals i la "revolució pacifista" de Catalunya / Margarida Casacuberta
Casacuberta i Rocarols, Margarida


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 189 (abril 2023), p. 2-5 (Temes, 1) 

Oasis de catalanitat al món : els casals catalans / text de Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 90-91 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

Després de la Segona Guerra Mundial, el nombre de casals catalans es va multiplicar. En aquests espais, els exiliats podien conservar la seva cultura, parlar de política i mantenir l'esperit de comunitat.

Vicenç Plantada i el Centre Català de Mollet del Vallès (1895-1898) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 232893 Mollet, cronistes, papers i lletres : fonts documentals, recerca, publicacions i producció literària. Mollet del Vallès : Centre d'Estudis Molletans, 2022. p. 53-68

Bibliografia.

Un cop distanciat del moviment excursionista barceloní, que culminà amb la fundació del Centre Excursionista de Catalunya com a conseqüència de la fusió entre l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació d'Excursions Catalana, el 1890, el molletà Vicenç Plantada i Fonolleda (1839-1913) va emprendre una nova i molt més moderna activitat de col·laboració amb les emanacions culturals i socials de la nova realitat política que començava a insinuar-se. Ens referim al catalanisme associatiu i cultural, que ell mateix introduí a la localitat vallesana amb la fundació, el 1895, del Centre Català de Mollet del Vallès, del qual fou el principal dinamitzador durant els seus anys d'evolució envers un nou llenguatge catalanista, ara polític, encetat el 1898 amb la refundació del centre sota el nom d'Agrupació Catalanista de Mollet del Vallès.

Com veien el Berguedà alguns dels primers excursionistes / Ramon Felipó i Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: 213478 Aliances territorials pirinenques : Dissetenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Societat Andorrana de Ciències, 2021. p. 161-172


El catalanisme cultural i polític, el nacionalisme català, tal com ara l'entenem, té en bona part en l'excursionisme i la descoberta del país -bàsicament el Pirineu-, una de les seves arrels i orígens. Al tombant del segle XIX i XX els que escrivien sobre el Berguedà quasi sempre l'anomenaven com a Pirineu. No fou fins després de la Guerra Civil espanyola, cap als anys quaranta del segle XX, quan començaren anomenar el Berguedà com a Prepirineu.