La Vegetació dels murs de pedra seca de la Garriga d'Empordà / Jordi Bou, Lluís Vilar, Marc Franch
Bou Manobens, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 15-31 : il. (Ciències) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Els murs de pedra seca són un element important del patrimoni cultural i natural de l'Empordà. L'ambient rocós afavoreix el desenvolupament de la vegetació rupícola, és a dir, de les espècies adaptades a sòls esquelètics o inexistents, que poden viure en ambients extremadament àrids. L'objectiu d'aquest estudi és valoritzar i descriure la flora rupícola dels murs de pedra seca d'aquest espai natural. L'estudi ha consistit en el mostreig de 30 murs de pedra seca, seleccionant dades dels diferents sectors que conformen la morfologia del mur. Els resultats obtinguts indiquen que la riquesa i l'abundància d'espècies és molt baixa en els ambients rocosos, el planell del mur presenta una comunitat rupícola més desenvolupada, dominada pel crespinell Petrosedum sediforme, que en diferencia la composició d'espècies respecte als altres sectors. La conservació del patrimoni cultural que representen els murs de pedra seca és important per a preservar el patrimoni natural que aquests poden acollir.

Un Herbari del farmacèutic empordanès Luis de Pont Adroher / Carles Burguera i Martín, Pere Fraga i Arguimbau
Burguera i Martín, Carles


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 33-44 : il. (Ciències) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La restauració i l'estudi de l'herbari conservat al centre educatiu Vedruna de Malgrat de Mar ha permès donar a conèixer la col·lecció de Luis de Pont Adroher. Aquesta està formada per 472 plecs recol·lectats entre 1907 i 1932. El seu estudi també ha permès biografiar el seu recol·lector i revela la presència de vuit primers plecs d'espècies hortícoles a la península Ibèrica i 14 primers plecs d'espècies al·lòctones i/o ornamentals a Espanya.

Na Resplendina i Castelló d'Empúries en les rutes dels beguins catalans de la primera meitat del segle XIV / Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 47-65 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Gràcies a les recerques de Josep Pou i Martí, Joaquim Carreras i Artau i Josep Perarnau i Espelt, tenim notícia del pas de diversos beguins catalans per la vila de Castelló d'Empúries. Recerques recents sobre alguns processos judicials conservats als fons de l'arxiu episcopal de Girona permeten afegir més dades sobre algunes dones beguines originàries de Castelló, com na Resplendina, o que hi van passar alguns anys fent penitència, com Cecília Medir i Bonanata Baldac, la vídua i la filla del ciutadà gironí Pere Duran de Baldac, cremat a la foguera per heretge el juliol del 1321. L'objectiu d'aquest estudi és reunir i ordenar totes les notícies relatives a la presència de beguins a la vila de Castelló d'Empúries durant la primera meitat del segle XIV per tal de connectar-los amb altres comunitats beguines detectades en poblacions catalanes com Girona i Vilafranca del Penedès.

Govern municipal i representativitat social a Castelló d'Empúries a mitjan segle XVI / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 67-78 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article fa una aproximació al perfil dels grups socials que tenien accés a les institucions i càrrecs de govern de la universitat de Castelló d'Empúries a mitjans del segle XVI. A través de les ocupacions dels individus insaculats l'any 1541 en contraposició a l'estructura socioprofessional de la vila a mitjan segle XVI, es conclou que el municipi castelloní es trobava a mans d'una minoria formada essencialment per juristes, notaris, mercaders i artesans vinculats a la draperia i l'adoberia.

Sobre mobilitat social. Els senyors útils i propietaris de mas a l'Empordà (1486-1720) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 79-101 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La mobilitat social és una realitat incontrovertible en els segles XVI i XVII. En aquesta ocasió, a partir de l'anàlisi dels senyors útils i propietaris de mas, l'elit pagesa en terres empordaneses, s'analitzen els ascensos socials verticals, menys nombrosos, i els horitzontals, molt més nombrosos i diversos, que suposen millores en l'estatus, sense, però, canviar de grup social al qual s'adscriuen. En això es demostra el dinamisme de les societats agràries de l'Antic Règim.

El Col·legi d'argenters de Figueres (1790). Fundació i ordinacions / Erika Serna Coba
Serna i Coba, Erika


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 103-115 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aproximació a la constitució legal del col·legi d'argenters de Figueres del 1790 amb un repàs dels nombrosos membres que anaven entrant, com a grup endogàmic, i la seva normativa de funcionament.

Ni un pam de terra. Jornalers a la regió de Girona / Marciano Cárdaba Carrascal
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 117-135 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Amb motiu de la reforma agrària republicana, el govern espanyol constituí un organisme estatal per a portar-la a terme: l'Institut de Reforma Agrària (IRA). Per a planificar la futura distribució de la terra expropiada, l'IRA enllestí un Censo de campesinos on consten els camperols més mancats de terra i la seva condició de jornalers, petits propietaris, arrendataris o parcers. Aquest article, a partir de les estadístiques del cens provincial de Girona, és una aproximació al nombre de jornalers agrícoles que, sense terra en propietat, subsistien a la regió de Girona venent la seva força de treball com a assalariats durant el primer període de la Segona República (1931-1936).

Noves excavacions a la ciutadella de Roses. De la vila medieval a la conversió en un espai militar / Lluís Palahí Grimala, Marc Bouzas Sabater, Jordi Vivo Llorca
Palahi Grimal, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 139-156 : il. (Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta de forma sintètica els resultats dels darrers cinc anys d'excavacions a la vila medieval de Roses. Els treballs arqueològics han permès posar al descobert una part important dels traçats dels carrers Major i Nou, que connectaven la zona del port amb el monestir de Santa Maria així com de les illes de cases que els flanquegen, aportant noves dades sobre l'estructuració urbana de la població i la seva evolució. Aquests treballs han aportat importants novetats en el coneixement de la població en època medieval, però també dels processos de destrucció i reestructuració produïts després del seu abandonament durant la guerra dels Segadors amb la total militarització dels espais.

Estudi comparatiu d'uns capbreus de Boadella dels anys 1321 i 1695 / M. Dolors Padrós i Fulladosa
Padrós i Fulladosa, M. Dolors


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 157-176 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Poca cosa s'ha publicat del llogarret de Boadella d'Empordà, no obstant això es conserven un bon nombre de documents que ens donen una idea de l'evolució d'aquest petit nucli rural durant la seva història, que és un reflex de la història del nostre país. Aquests capbreus del segle catorzè, inèdits, ens fan una foto molt real de com era aquesta petita societat rural feudal, amb uns complicats mecanismes per posseir i compartir la terra que perduraren en el temps. També ens parlen de Ramon Vilamarí, senyor directe de molta part d'aquest terme. Aquests Vilamarí varen ser durant més de tres segles els senyors, o senyores, del lloc. En els capbreus de 1695, el castell, terme i lloc de Boadella ha canviat de senyor, però encara hi trobem arrels feudals.

Abdon Terradas, traductor : un estat de la qüestió / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 177-197 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article explora una de les activitats conegudes però poc estudiades de la biografia del líder republicà Abdon Terradas: la de traductor de textos francesos al castellà. S'hi analitzen les traduccions que li són atribuïdes pels seus biògrafs i es concreta quines autories es poden considerar confirmades. Finalment, es formulen hipòtesis sobre altres possibles traduccions que no s'havien esmentat fins al moment.

Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres, signat per Enric Ferran Xirau el 9 de gener del 1885 / Enric Torrent Ferran, Laura Torrent Sánchez
Torrent Ferran, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 199-214 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'aborda la biografia d'Enric Ferran Xirau, farmacèutic figuerenc que pertanyia al Cos de Sanitat Militar, autor de l'Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres amb motiu del seu tancament per a, posteriorment, reconvertir-lo en centre penitenciari. El document és signat a Figueres el dia 9 de gener de 1885. S'elabora la transcripció i descripció de la totalitat de l'Inventari, el qual es tracta d'un manuscrit d'onze pàgines, que s'ha conservat fins ara a la Farmàcia Torrent (antiga Farmàcia Ferran) de la Pujada del Castell número 6 de Figueres. S'efectua la publicació completa, íntegra i comentada d'aquest inventari, en què es detalla una relació valorada dels medicaments, efectes i envasos els quals constaven a l'arxiu que es va entregar a l'Hospital Militar de Barcelona el 23 de gener del mateix any. Es fa esment de l'evolució de les normatives referents a la Sanitat Militar dels segles XVIII i XIX.

La Introducció de la vinya americana : l'informe del Dr. Trèmols (1881) i l'arribada de les llavors d'espècies resistents a la fil·loxera / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 215-242 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 1880 el cadaquesenc Frederic Trèmols i Borrell, catedràtic de química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, viatjà als Estats Units comissionat per la Diputació de Barcelona per informar-se de les diferents varietats de vinyes americanes resistents a la fil·loxera, i la viabilitat de la seva adaptació al territori català. Al retorn del seu periple americà, publicà un extens informe en el qual feu una exposició molt interessant sobre la viticultura americana, tot presentant una sèrie de recomanacions de cara a la previsible necessitat de substitució de les vinyes fil·loxerades per les varietats americanes. En aquest article analitzarem el seu informe i veurem com s'inicià la importació de llavors de vinyes americanes resistents a la fil·loxera amb destí a la Granja Experimental de Barcelona.

Joan Seguí Almuzara (1885-1936), el figuerenc protagonista de la subversió militar a Melilla / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 243-250 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un tinent coronel retirat, originari de Figueres, va ser una de les figures clau de l'aixecament militar de 1936 al nord d'Àfrica. En temps de la dictadura de Primo de Rivera havia estat agregat militar a l'ambaixada espanyola de París i Brussel·les, i en 1931 s'havia acollit voluntàriament al retir proposat pel ministre Manuel Azaña. Dedicat als negocis a Melilla i afiliat a Falange Española, va ser l'enllaç entre conspiradors civils i militars de Melilla i els directors de la subversió la Península. Amb el triomf dels sollevats, es va traslladar a Andalusia, per tal de prosseguir el combat contra la Segona República, però ben aviat va perdre la vida en terres extremenyes. D'aquesta manera, el seu paper en la Guerra Civil va restar sense rellevància.

Joana Massalleras Figa (1919-1975). Esbós biogràfic d'una instrumentista de cobla orquestra / Jaume Nonell Juncosa
Nonell i Juncosa, Jaume


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 251-271 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Arxius consultats. Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

En l'espai d'un segle, de 1875 a 1975, solament s'han pogut documentar tres dones que haguessin tocat sardanes en una cobla. Tocar el flabiol, el tible i la tenora, però també els altres instruments de vent de la cobla -trompeta, trombó i fiscorn- era una tasca que els homes acaparaven. Joana Massalleras, nascuda a Portbou el 1919, va ser una de les pioneres a formar part d'una cobla. Nascuda en el si d'una nissaga musical -el seu besavi ja era músic-, tocava el violí i el piano i cantava lieder i sarsueles. En la dècada de 1940, va voler dedicar-se professionalment a la música i va entrar a la cobla orquestra Pep Ventura, de Figueres, on tocava el flabiol a la cobla i el piano a l'orquestra. A les traves que havien de superar aquelles dones que volien tocar en formacions musicals dedicades al ball i a les quals l'adveniment de la Segona República havia obert petites escletxes d'esperança, s'hi van afegir els nous obstacles que la ideologia dels guanyadors de la Guerra Civil van imposar. Aquest article vol reivindicar la figura d'aquelles dones que van lluitar per fer-se un lloc en les cobles i orquestres de ball tocant d'igual a igual amb els seus companys músics. Joana Massalleras ho va aconseguir, malgrat que fou només per poc temps.

Aproximació a l'obra de Rossend Fortunet i Busquets (1878-1938) / Alfons Gumbau Masó
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 273-291 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Arxius consultats. Resums en català i anglès.

Rossend Fortunet i Busquets va ser un sacerdot figuerenc nascut el 1878, que exercí disset anys d'organista a la parròquia de Calella, després dels quals retornà a Figueres a causa d'una malaltia. Demostrà les seves condicions literàries i musicals, proposà originals iniciatives ciutadanes i tingué una àmplia presència a la premsa defensant aquestes i altres idees. Traspassat l'any 1938, de mort natural, i possiblement per això, avui només és recordat a la ciutat de Figueres per la representació anual dels seus Pastorets, que aquest 2023 celebren el centenari. Aquest article recupera alguna de les seves partitures perdudes i pretén fer inventari de la seva producció.

La Vida de les dones a pagès. Una mirada al món femení durant el franquisme / Xènia Pujolàs Moret
Pujolàs Moret, Xènia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 295-303 (Treballs de recerca) 
Premi Albert Compte. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Partint de l'interès de la forma de vida de les dones a pagès, s'ha plantejat conèixer com convivien les dones pageses durant la postguerra, amb les seves dificultats i feines diàries, i conèixer la seva manera de veure el món. Després d'haver fet un recull d'entrevistes orals a dones de pagès de l'Empordà nascudes a principis del segle XX, s'ha procedit a investigar sobre el context històric viscut i els canvis que els han influït al llarg de la seva vida. A partir d'això, s'ha realitzat una anàlisi i estadística de les dones en la qual s'ha tingut en compte les diferents etapes de les seves vides i, finalment, s'ha formulat un model de dona pagesa que ha viscut durant la postguerra, una dona conformista que ha estat el pal de paller de la casa.

Després de les flames. L'impacte del foc i la gestió en la regeneració de les suredes de l'Alt Empordà / Núria Dumanjó Andreu
Dumanjó Andreu, Núria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 305-314 (Treballs de recerca) 
Premi Josep Maria Àlvarez. Resums en català i anglès.

El foc esdevé una de les pertorbacions més rellevants dels ecosistemes mediterranis. En els darrers anys, la freqüència d'incendis forestals s'ha vist incrementada notablement, causant un gran impacte ecològic. A la llarga, però, el pas del foc ha actuat com un dels màxims influents en l'adquisició d'estratègies vegetatives que permeten assolir una regeneració exitosa. Malgrat això, la forta severitat d'un incendi pot provocar danys irreparables. Per evitar-ne la degradació absoluta, es poden realitzar gestions forestals que disminueixin la intensitat d'un possible incendi o afavoreixin la recuperació de la vegetació. Aquest treball se centra en l'espècie mediterrània Quercus suber. Mitjançant un estudi del creixement de la comunitat de suredes de l'Alt Empordà basat en la metodologia de l'estimació pericial, es valoren els efectes del foc i la gestió sobre el sòl i la vegetació, posant a prova la capacitat regenerativa de l'alzina surera.

Ciència empordanesa a la universitat : tesis doctorals / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 317-318 (Ressenyes) 

Sant Llorenç del Mont (922-2022). 1100 anys de l'abadia / [ressenya de] Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 318-319 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Sant Llorenç del Mont (922-2022). 1100 anys de l'abadia / Joaquim Tremoleda, Ed. : Impremta Paès, 2022

La Repressió del català a l'escola : tres-cents anys de lluita i resistència (1715-2018) / [ressenya de] Rosa Maria Moret
Moret i Guillamet, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 319-321 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La repressió del català a l'escola : tres-cents anys de lluita i resistència (1715-2018) / David Pujol Fabrelles : Institut d'Estudis Catalans : Editorial Gavarres, 2022