Tolegassos en època baiximperial (Viladamat) / Josep Casas, Josep M. Nolla
Casas i Genover, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 15-25 : il. (Arqueologia) 
Bibliografia.

Una revisió de les dades proporcionades per l'excavació de la vil·la romana de Tolegassos ha permès identificar la possible existència d'una modesta cabana tardoantiga, construïda després d'haver-se abandonat l'edifici d'època romana. Juntament amb altres troballes esporàdiques en el mateix jaciment o a la seva necròpolis, permet documentar millor l'ocupació del jaciment més d'un segle després del seu abandonament.

La Inscripció del segle X de Sant Feliu de la Garriga, Viladamat, recuperada / Joaquim Tremoleda, Daniel Punseti, Antoni Cobos
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 27-43 : il. (Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

S'ha trobat una inscripció romànica, datada de l'any 943, procedent de Sant Feliu de la Garriga, al municipi de Viladamat (Alt Empordà), que es considerava perduda. Tot i això, se'n coneixia l'existència per les cites d'antics cronistes i compiladors, especialment de Jeroni Pujades. Aquestes cites, que en certificaven l'existència, no aportaven el contingut i la transcripció completa del seu text. La troballa permet esvair tots els dubtes i especulacions que havien sorgit fins ara. La importància d'aquesta inscripció és que aporta nova llum sobre la primera ocupació religiosa empordanesa d'època carolíngia en un lloc molt proper a Empúries, on es conserva encara avui a la façana de l'església de Sant Martí, el seu paral·lel més proper.

Exhumació i comentari d'una sèrie empordanesa de preus del blat (1585-1827) / Enric Saguer Hom
Saguer i Hom, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 45-60 : il. (Història) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental.

L'article dona notícia sobre una sèrie de preus del blat elaborada pels administradors del patrimoni empordanès dels Rocabertí, comtes de Peralada, i s'interroga sobre l'autoria i les motivacions per elaborar-la. Se sosté que són preus de referència utilitzats per reclamar el cobrament de censos en espècie impagats i, per això mateix, propers als preus de producció. El contrast amb altres sèries disponibles referides als mercats de Girona, Barcelona i Figueres permet posar de relleu que se segueixen les tendències a llarg termini d'altres sèries, però amb fluctuacions menys intenses i amb un diferencial que fins al 1640 és més elevat i que, a partir de 1680, és clarament més baix.

Molins arran de mar : el molí medieval d'Empúries (1458) i el molí de Sant Vicenç de les Corts a l'Escala (1728) / Lurdes Boix Llonch
Boix i Llonch, Lourdes


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 61-79 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

La construcció d'un nou molí a l'Escala, motivada per l'auge del conreu de l'arròs al segle XVIII, va originar nombrosos plets entre nobles, que han permès documentar el procés de construcció del molí de Sant Vicenç o d'en Dou, que obtingué permís d'establiment el 1728 i s'acabà el 1804 i, a més, situar l'antic molí medieval de Sant Martí d'Empúries de 1458, que surt citat a la documentació dels plets del segle XVIII.

L'Aiguat de 1421 a l'Empordà : de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català / Antònia Gimbernat i Gou, Marc Prohom i Duran, Albert Reixach Sala, Marisa Roig Simon, Salvador Vega i Ferrer



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 81-102 : il. (Història) 
Bibliografia.

El mes d'octubre de 1421 un aiguat molt fort i sobtat va provocar que el cabal dels rius augmentés de forma considerable, i va fer que moltes poblacions empordaneses quedessin inundades. Aquesta tràgica circumstància va afectar de manera molt notable la població de Cabanes. La documentació que es conserva fa referència a la destrucció de moltes cases i edificis, i a nombroses pèrdues humanes, així com de bestiar i conreus. L'article recull no només allò que succeí a Cabanes i al voltant del riu la Muga, sinó que també a fets similars que esdevingueren a les conques del Fluvià i el Ter, tant el mateix any com en altres posteriors, casos que s'han repetit al llarg de la història. Al final, s'avalua la possibilitat que avui es produeixin situacions extremes com aquestes a conseqüència del canvi climàtic que ens afecta, tal com veiem en diverses parts del món.

Dos catecismes polítics figuerencs del segle XIX / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 103-122 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Després d'una panoràmica global contextualitzadora dels catecismes polítics del segle XIX, se'n presenten dos d'autors figuerencs que van ser publicats a Figueres: el de Martí Carlé (1868) i el de Josep Batlle i Mundí (1869). Es fa un esbós de la biografia dels autors i tot seguit s'aprofundeix en el contingut d'ambdós textos, tot detallant-ne aquells aspectes que hi semblen més rellevants.

Explotació, reglamentació i abolicionisme de la prostitució a Figueres entre 1882 i 1893 / Pau Subirós Bardera
Subirós Bardera, Pau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 123-145 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou anèx amb el reglament i llista de prostíbuls de Figueres.

Aquest article analitza les dues primeres dècades de la reglamentació de la prostitució a Figueres. La descentralització vigent durant la Restauració va permetre que les competències en aquest àmbit recaiguessin tant a les províncies com als ajuntaments, així que es van succeir períodes com el de la reglamentació provincial (1882-1889) o municipal (1889-1893). Figueres esdevingué un dels primers municipis de l'Estat a tenir una reglamentació de la prostitució pròpia (1889) durant aquest període. Així mateix, es fa especial esment a l'experiència abolicionista figuerenca (1892-1893). Aquest període va suposar una experiència única a tot l'Estat espanyol quan, assumint les competències respecte a la prostitució, l'Ajuntament va decretar l'abolició de la prostitució dins el terme municipal.

Figueres : vaga de flequers i confiscació dels obradors / Jordi Jordà i Casademont
Jordà i Casademont, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 147-163 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

L'any 1920 hi va haver escassetat de farina, sobretot de la subministrada pel govern a preu baix per evitar especulació i mantenir el pa a un preu assequible, cosa que el va fer pujar. Quan la situació es va normalitzar, el 1921, el preu va baixar i els flequers es negaren a vendre el pa més barat, segons la taxa marcada. L'Ajuntament pressionà i multà per no fer-ho, els flequers varen entrar en vaga i el Consistori decidí comissar els forns per garantir-ne el subministrament.

El POUM a Figueres / Marciano Cárdaba
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 165-183 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

El localisme fou una de las característiques de la revolució espanyola de 1936. En el cas de Figueres, el POUM un partit comunista amb un ideari i una estratègia leninista, tingué un protagonisme notable, impulsat en bona part per Joan Carreras Salleras, el seu dirigent més destacat. Aquest article és una aproximació als seus antecedents locals i a la seva acció política social a Figueres durant la revolució i la guerra civil, sense deixar de banda la seva aliança amb la CNT a la ciutat i la contumaç repressió que patí a Catalunya per part del PSUC, aleshores un partit impregnat d'estalinisme i un apèndix del PCE.

Antonio Yuste Segura : el general de la Jonquera / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 185-192 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Fill d'un comandant d'infanteria, Antonio Yuste Segura va ser un empordanès de circumstàncies, que va seguir la carrera militar, la mateixa del pare i del germà. Ingressat a l'Acadèmia de Toledo, esdevingué oficial d'infanteria en 1908. Fou africanista i un colpista destacat l'any 1936, i després un general del franquisme, vinculat a l'ocupació de Tànger en 1940, a càrrecs militars a Andalusia i Lleida i també a negocis empresarials. El 1945, durant mig any, va fer-se càrrec del govern militar de Girona, la qual cosa va permetre-li de retornar momentàniament a l'Empordà.

Apunts històrics sobre els gitanos i la música a Figueres i Alt Empordà / Pau Subirós Bardera
Subirós Bardera, Pau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 193-205 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article sorgeix en el marc del 3r Congrés de l'Espai Català Transfronterer, dedicat a la música tradicional, quan es detecta l'absència de la ciutat de Figueres dins el marc dels estudis de la història de la rumba i del flamenc a Catalunya. Es pretén traçar un fil on situar diversos artistes gitanos locals dins una cronologia de la música popular, a través dels diferents estils i els escenaris, que pugui servir per obrir noves investigacions en aquest àmbit.

La Passió a Figueres / La Passió de Figueres / Alfons Gumbau
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 207-222 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

La celebració del centenari del Patronat de la Catequística de Figueres (1921-2021) ha recordat la importància que, al llarg d'aquests 100 anys, ha tingut el teatre per a l'entitat, el qual fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser a l'Empordà un clar exemple del denominat Teatre catòlic, un subgènere que té en els Pastorets i la Passió els exemples més coneguts i encara actuals. En aquest article es recorden, bàsicament a través del periòdic portaveu del Patronat, Vida Parroquial, els dos textos de la passió escrits expressament per a l'elenc de la casa: I.N.R.I., d'Agustí Burgas (1935), i Rex, de Manuel Brunet (1949), i el ressò que tingueren en el seu moment. També es recorda que a Figueres la Passió ja es representava el 1799 i que la darrera posada en escena va ser el 2003.

Memòria biogràfica d'un enòleg (1962-2017) / Simó Serra Pumarola
Serra Pumarola, Simó


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 223-240 (Història) 

Es presenta la trajectòria de l'enòleg Simó Serra, explicada per ell mateix, pel que fa a la vida d'una persona dedicada a la vinya i al vi a l'Alt Empordà. S'hi tracen els estudis a Bordeus i la participació en la plantació, transformació i millora de la vinya i del vi elaborat a la finca familiar de Cantallops, alhora que col·labora com a tècnic a la Cooperativa de Mollet de Peralada que s'integra en el Grup Peralada, fins a la seva jubilació el 2017 amb cinquanta-cinc anys d'experiències vinícoles.

Un Consens per l'Empordà / Javi Martin Uceda, Eduard Carbonell Esteller
Martín Uceda, Javier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 243-251 (Actualitat) 
Ponència encarregada amb motiu dels 10 anys de les jornades: L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic.

L'Alt Empordà continua sent una de les comarques catalanes amb una incidència més elevada de la Covid-19 entre la seva població. La cinquena i la sisena onades patides al llarg d'aquest segon any de pandèmia han evidenciat que les campanyes massives de vacunació han esta efectives, ja que han reduït considerablement les defuncions. L'article plasma els volums de casos positius, defuncions i ingressos a la comarca, així com la incidència de la vacunació a la població altempordanesa.

El Segon any de la Covid-19 a l'Alt Empordà / Josefa Juanola Pagès
Juanola Pagès, Josefa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 253-265 (Actualitat) 
Notes a peu de pàgina.

L'Alt Empordà continua sent una de les comarques catalanes amb una incidència més elevada de la Covid-19 entre la seva població. La cinquena i la sisena onades patides al llarg d'aquest segon any de pandèmia han evidenciat que les campanyes massives de vacunació han esta efectives, ja que han reduït considerablement les defuncions. L'article plasma els volums de casos positius, defuncions i ingressos a la comarca, així com la incidència de la vacunació a la població altempordanesa.

La Gralla al nord-est català / Benet Antius Lozano
Antius Lozano, Benet


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 269-277 (Treballs de recerca) 
Premi treball de recerca de batxillerat, Albert Compte 2021.

La gralla, instrument típic de la música tradicional catalana, ha esdevingut en les darreres dècades la protagonista de bona part dels actes de les festes populars d'arreu del territori català. En un primer moment, aquest treball volia ser un estudi sobre per què, quan i qui va portar aquest instrument a l'Alt Empordà a finals del segle XX i la seva evolució fins als nostres dies. Fruit de la recerca duta a terme, he descobert que hi havia un instrument anomenat gralla anterior al segle XX en el nord-est català.

L'Energia més neta: les cel·les de combustible microbianes / Martí Cousillas Almar
Cousillas Almar, Marc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 289-290 (Treballs de recerca) 
Premi treball de recerca de batxillerat, Josep Maria Álvarez 2021.

El descobriment de bacteris capaços de convertir l'energia química de la matèria orgànica en electricitat pot portar-nos a una nova forma d'energia verda: els sistemes bioelectroquímics (BES). Aquests poden contribuir a resoldre dos dels problemes més crítics de la societat actual: la crisi energètica i la disponibilitat d'aigua no contaminada. Aconseguir que aquestes noves formes d'energia passin de la teoria a la pràctica suposa un important repte biotecnològic. L'objectiu d'aquest treball és construir i posar en funcionament una cel·la de combustible microbiana per investigar com, variant els factors que intervenen en el seu rendiment, es pot millorar i aconseguir una generació d'electricitat més elevada. Finalment, es projecta l'estudi cap a la recerca de noves solucions per aconseguir la seva viabilitat tècnica i econòmica i s'exposa un ventall d'aplicacions i projectes on els BES són ja una realitat.

Ciència empordanesa a la universitat : tesis deoctorals



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 289-290 (Ressenyes) 

Toponímia històrica del terme de Figueres / [ressenya de:] Jean-Paul Comas
Escudero, Jean-Paul


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 290-292 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Toponímia històrica del terme de Figueres / Antoni Egea Codina. Figueres : Ajuntament, 2020

El Curs del Fluvià en el tram baix - Segle XVI-XX : de Sant Pere Pescador a Empúries / [ressenya de:] Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 292-294 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Curs del Fluvià en el tram baix - Segle XVI-XX : de Sant Pere Pescador a Empúries / Marisa Roig i Simon. Escala : Ajuntament, 2020