Nissaga de recaderes : l'àlbum de fotografies de Glòria Alemany Valls / per Aitor Roger
Roger i Delgado, Aitor


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 26 (2023) , p. 106-119: il. (Biografies, 02) 

Joaquim de Romà (1795-1863) : el projecte de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Roses i la vigència del contracte emfitèutic / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 137-158 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joaquim de Romà va obtenir la concessió de les mines de carbó de Surroca i Ogassa el 1838 i les va cedir en contracte emfitèutic a la societat El Veterano, el 1844, amb la finalitat de posar-les en explotació. Joaquim de Romà es reservava un cens per cada quintar de carbó extret. Joaquim de Romà preveia un elevat benefici si el carbó era portat als centres consumidors, fet que passava pel transport des de la mina al litoral, i Roses era la primera opció. El projecte va ser fallit. Una altra línia de ferrocarril, la de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, el 1880, va portar el carbó a la fàbrica.

El Ferrocarril a la demarcació de Tarragona : els orígens : 1856-1940 / [ressenya de] J.S.B.
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 395-396 (Seccions. Llibres) 
Ressenya de:
. El Ferrocarril a la demarcació de Tarragona : els orígens : 1856-1940 / Albert Pallarès Roig, Josep Maria Sánchez Blanco ; pròleg: Jordi Piqué Padró ; fotografies: Emilio Garcia Salgado. Valls : Cossetània, 2024

Tragines i transports / Ramon Estéban i Guerau Palmada, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 5 (primavera-estiu 2010), p. 37-79 : il. (Dossier) 

Conté: Els matxos carregats / Ramon Esteban ; Per camins de bast / Josep Vilar ; En Nofre d'Oix / Josep Vilar ; Traginers al Pla de l'Estany / Miquel Rustullet, Joaquim Ejarque ; Territori dels matxos / text: Miquel Perals ; Amunt i avall amb el Galant / Ramon Esteban ; Cançons per anar fent via / Josep Garcia ; Pere Torrent Serra, en Plansamata /Tura Soler ; Transportar, un verb difícil / Domènec Moli, Quim Roca i Mallarach ; L'Anònima estrena locomòbil / Joan Oller ; Els Cotxes de can Minguet / Anna Diago ; A Barcelona amb farcell / Anna Noguer ; El meu pare era recader / Jordi Galofré ; En Josep Congost, carreter / Gerau Palmada, Josep Curto.

El Camí veïnal de Montgat a Tiana / Josep M. Toffoli i Carbonell
Toffoli i Carbonell, Josep M.


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 211-213
 (Comunicacions) 

Antigament Tiana es connectava amb Montgat amb un camí que avui pràcticament ha desaparegut casi en la seva totalitat, quedant algun tram del antic camí (avui part d'algun carrer) que anava al barri dels pescadors origen del nucli de Montgat. Com el camí era estret i es trobava en mal estat a mitjans del segle XIX es va fer un projecta d'arranjament que mai es va executar. Amb la arribada del tren, els tianencs necessitaven d'una nova connexió amb Montgat, ja que la estació es trobava al barri de Les Mallorquines a un Km. de distancia del barri dels pescadors. Com l'estació es troba al final de la riera de Tiana, els tianencs feien servir la llera de la riera per el tràfic de viatgers i el transport de productes des de el poble al ferrocarril, amb tots els inconvenients i perills que oferia utilitzar el curs de l'aigua com a camí carreter.

Les Tartanes d'en Feliu Barbeta / Isac Salvatierra Pujol
Salvatierra Pujol, Isac


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 195-198
 (Comunicacions) 

A la segona meitat del segle XX, Tiana estava connectada amb Barcelona gràcies a les tartanes que unien el poble amb l'estació del ferrocarril. A Tiana, un petit poble agrícola tancat en sí mateix, els carros i les tartanes tenien una gran importància en l'activitat econòmica del poble, tant per al transport de mercaderies com pel de passatgers. El carro, amb una bona mula, era una peça vital a les cases de pagès, ja que permetia treballar el camp i distribuir els productes fins als punts de venda.

El Camí Ral entre la Marina i el Vallès: el Fondo de Can Rossell / Gaspar Casals Coll, Francesc Forn Salvà
Casals i Coll, Gaspar


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 177-194
 (Comunicacions) 

La Serralada Litoral, sobretot els massissos del Montnegre i el Corredor han suposat un obstacle important per la comunicació entre la Marina i el Vallès. El pas més important per comunicar les dues comarques ha estat, des de temps immemorial, el camí que partint de les sorres de la Riera a Arenys de Mar, puja cap a Arenys de Munt i des de la masia de Can Rossell s'enfila fins al Collsacreu, cap a Vallgorguina i Sant Celoni. El camí, que des de l'Edat Mitjana figura com a camí públic i més tard com a camí ral, ha estat una via de comunicació essencial que possibilità les importants relacions comercials, socials, jurídiques i de parentesc entre la batllia d'Arenys i la vila i mercat de Sant Celoni. Al llarg del segle XVI, el camí fou aprofitat pels nombrosos i continuats transports de troncs i fusta cap a les drassanes d'Arenys de Mar. Llavors esdevingué el Fondo de Can Rossell.

Mitjans de transport de persones i mercaderies al municipi de Dosrius (1890-1960) / Neus Alsina Boix, M. Àngels Jubany Pinós
Alsina i Boix, Neus


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 121-143
 (Comunicacions) 

En aquest article, tal i com el seu títol indica, es parla dels diferents mitjans de transport de persones i mercaderies que circulaven pels camins Rals, pels camins rurals o veïnals de Dosrius, així com per les rieres de Rupit, de can Rimbles, de Canyamars, de Dosrius i de Rials i també per les carreteres de Dosrius a Llinars (1838-1851), la de Mataró a Granollers, ramal de Dosrius (1856-1884), la de Dosrius a Canyamars (1914-1917) o la que va fins a Cardedeu (1929), durant el període comprès entre 1890-1960. Així doncs, parlarem de cavalls, eugues, burres, mules, ruquets, someres, carros, tartanes, autos de línia, bicicletes, motos, cotxes, camions, tractors,... que van circular per les esmentades vies de comunicació transportant gent i tota mena de gèneres, de productes i d'articles. A la comunicació també hi apareixen els topònims de les masies i cases, amb els noms dels propietaris dels esmentats mitjans de transport, així com els oficis relacionats amb aquests (traginers, ferrers, conductors, revisors, camioners, recaders, taxistes,...).

200 anys de transport de viatgers i mercaderies. La família Gibert de Canet / Xavier Mas Gibert
Mas i Gibert, Xavier


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 63-80
 (Comunicacions) 

Aquest treball intenta recuperar, per la via de la memòria i amb molts pocs elements documentals, tot allò relacionat amb l'activitat bicentenària de la meva ascendència materna, la família Gibert de Canet de Mar, que es dedicà al transport de persones i mercaderies amb elements de tracció animal. Aquesta activitat ha estat provada documentalment des del segle XVIII fins al XX (1784/1957), tot i que també hem utilitzat tots els elements que van pervenir-nos per transmissió oral. També recorda i descriu els vehicles aplicats a cada tipus de transport i les instal·lacions pecuàries - la majoria vellíssims- que hi havia a la casa. Al mateix temps se'n fa la descripció genealògica de la família, que començà a Canet de Mar el 22 de setembre de 1784, quan Joan Pau Gibert Torras, diligencier de Mataró, es va casar amb Anna Maria Baró Veya de Canet i va posar en marxa el primer servei regular amb carruatges des de Canet de Mar a Barcelona i altres destinacions.

El Transporte fluvial del hierro desde el Pallars a Tortosa (1750-1850) / Carlos Mas Arrondo
Mas Arrondo, Carlos


En: 148453 Cultura fluvial : del Pirineu a la Mediterrània : Actes de les Primeres Jornades d'Estudi de la Cultura Fluvial Pirineu-Mediterrània : Tortosa, 4 a 6 de novembre de 1994. [Tortosa] : Amics i Amigues de l'Ebre, 1997. p. 135-149

Vint anys en la memòria : més de 210 persones van morir tal dia com avui en l'explosió al càmping els Alfacs / E. Alfonso, Ò. Márquez
Alfonso Xaruba, Enric


En: El Punt : edició Tarragona. Any III, Núm. 663 (11 de juliol 1998), p. 10

Els Alfacs 10 anys després : 1988



Tarragona : Biblioteca Pública de Tarragona, 1988
1 vol. ; 32 cm
Recull de notícies i articles de premsa d'àmbit local, comarcal i nacional.

Estudio sobre el accidentes de "Els Alfacs" análisis del fenómeno de la BLEVE / [Sergio Acero Canales, Francisco Raúl Álvarez Borraz, Cristobal Castro de la Iglesia, [et al.]]



2002?
[43] f. : il. col. ; 30 cm (Formació bàsica per a bombers 2002) 
Impressió d'ordinador en color amb enquadernació rústica. Bibliografia.

El Ferrocarril a la demarcació de Tarragona : els orígens : 1856-1940 / Albert Pallarès Roig, Josep Maria Sánchez Blanco ; pròleg: Jordi Piqué Padró ; fotografies: Emilio Garcia Salgado
Pallarès Roig, Albert


Valls : Cossetània, 2024
215 p. : il. col. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 9788413563466

L'arribada del tren a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre va representar una veritable revolució per al transport de persones i mercaderies. La definició dels itineraris ferroviaris i la ubicació de les instal·lacions van provocar, i continuen provocant, fortes polèmiques entre ciutats, empreses i institucions, la qual cosa evidencia la gran importància d'aquest mitjà de transport. El llibre explica la construcció i l'evolució de les línies ferroviàries del sud de Catalunya a través de més de 270 imatges, entre fotografies, plànols i dibuixos. Les imatges, procedents d'arxius i col·leccions particulars, mostren el recorregut de les línies, les estacions, el material mòbil, els estris, la senyalització. Molts d'aquests elements han desaparegut amb el temps i d'altres han estat substituïts per elements més moderns. Sovint, les imatges són els únics testimonis que en tenim, d'aquest patrimoni històric i cultural. Els canvis que l'extensió del ferrocarril va produir en els costums i les idees de la societat de la segona meitat del segle XIX només són comparables a la revolució que ha originat el desenvolupament de la informàtica en els nostres dies. (Editorial).

Associació "Primero de Mayo" : els camàlics guixolencs / Gerard Bussot i Liñón
Bussot i Liñón, Gerard


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 39 (març 2001), p. 8-13 : il. (La recerca) 

Caminant a pas de ruc per les Gavarres / Glòria Jara i Albertí
Jara i Albertí, Glòria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 72 (març 2021), p. 70-73 : il. (Gavarres) 

L'Antic camí de traginers de la vall de Bell-lloc a Palamós / Gabriel Martín Roig
Martín i Roig, Gabriel


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 37 (juny-setembre 2012), p. 25-32 : il. (El tema) 

Els Carreters / Antònia Serres Buenvaventura
Serres Buenaventura, Antònia


En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, núm. 96 (juliol 2020), p. 6-7 : il (La Nostra Terra) 

El Tren dels cotoners i el tren dels miners / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 18-27 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Notes.

Es pot dir que l'eufòria ferroviària que es va viure a les comarques del Bages i del Berguedà va desencadenar- se a partir de 1859, amb l'arribada del tren a Manresa.

El Ferrocarril i Berga : entre la frustració i l'engany / Josep Noguera i Canal
Noguera i Canal, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 33-38 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

L'objectiu dels fabricants del Llobregat era acostar, tant com fos possible, les vies i mitjans de comunicació a les seves fàbriques i equipaments de vora el riu. Calia fer-ho amb estalvi de despeses. Tots sabien, però, que no era tècnicament ni econòmicament possible fer arribar el ferrocarril a Berga. Amb tot, calia mantenir viva la il·lusió dels berguedans, encara que l'arribada del tren a la ciutat fos un engany.