L'Estudi del cost humà de la Guerra Civil a Catalunya : bases de dades, fonts documentals i línies d'investigació (1936-1944) / Jordi Oliva i Llorens ; [dirigida per Josep Puigsech Farràs]
Oliva i Llorens, Jordi


2023
Dirigida per: Puigsech Farràs, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'història Moderna i Contemporània, 2023
491 p. : taules, gràf. ; 30 cm
Bibliografia.

Aquesta tesi presenta l'estudi del Cost humà de la Guerra Civil de 1936-1939 a Catalunya. Es centra en els àmbits de la mortalitat en acció de guerra, les morts en territori català de refugiats i desplaçats de guerra, i la mortalitat dels primers anys de l'exili a l'Estat francès, com a part d'una investigació molt més àmplia centrada en l'estudi de la mortalitat causada directament o indirectament per aquell conflicte. Cronològicament l'estudi abasta des del cop militar de juliol de 1936 fins a la tardor de 1944, en el context d'alliberament del territori francès durant la Segona Guerra Mundial. La investigació analitza, des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu, quina va ser i quina repercussió va tenir aquella mortalitat, quin fou el seu comportament al llarg dels mesos que durà el conflicte i en l'inici de l'exili, i quines van ser les causes que provocaren aquelles morts en els àmbits d'estudi abordats. Així mateix, la tesi vol fer balanç d'una llarga trajectòria seguida durant gairebé trenta anys d'investigació i coordinació del projecte vinculat al Centre d'Història Contemporània de Catalunya, i dedicada únicament i exclusivament a la identificació i l'estudi de les víctimes d'aquella guerra. El tractament de les dades, els arxius, fonts i bibliografia per al seu estudi també conformen l'altra part rellevant d'aquesta aportació.

Lecturas e interpretaciones del ciclo huelguístico en Cataluña. El Consulado británico en Barcelona, 1931-1933 / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 70 (2022) , p. 787-819 (Miscelánea) 
Notes a paeu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Catalonia in the Face of the USSR : Soviet Intervention in the Spanish Civil War, 1936-9 / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Journal of Contemporary History. Vol. 56, núm. 4 (2021) , p. 1061-1083
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Nosaltres els comunistes catalans : el PSUC i la Internacional Comunista durant la Guerra Civil / Josep Puigsech Farràs ; pròleg de Borja de Riquer
Puigsech i Farràs, Josep


Vic : Eumo : Universitat de Vic, 2001
174 p. ; 22 cm (Referències, 33) 
Bibliografia.
ISBN 8476021445

La caiguda del mur de Berlín i la desintegració de la Unió Soviètica han fet possible que els historiadors tinguessin accés a un ampli ventall de fonts arxivístiques mitjançant les quals es poden reconstruir diverses temàtiques del moviment comunista internacional, entre les quals hi ha la lògica i el sentit de les relacions -força tenses- entre el PSUC i la Internacional comunista durant la Guerra Civil espanyola. A partir d'aquestes fonts inèdites, Josep Puigsech ens ofereix una bona panoràmica sobre les relacions del PSUC amb el PCE i el POUM, la identificació del partit amb l'URSS, el paper que va jugar davant la sublevació militar del 19 de juliol de 1936 i la seva concepció nacional. Alhora n'analitza l'estructura interna i la militància, amb una atenció especial a la notable presència femenina en les seves files. (Editorial).

La Triple percepció catalana sobre la Revolució Russa / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 37 (2017-2018) , p. 96-105 : il. (Dossier) 
Notes.

La Revolució Russa, d'Octubre de 1917 va tenir un impacte continuat i ascendent a Catalunya pràcticament des del seu primer dia de vida fins al final de la Guerra Civil espanyola. Per aquest motiu, es pogueren diferenciar tres grans etapes en la percepció catalana sobre aquella revolució. Per començar, la franja compresa entre 1917i 1919 la identificà com una revolució de màxims, és a dir, com una revolució maximalista. Posteriorment passà a ser percebuda com una revolució comunista entre 1919-1931, arran del naixement de la Internacional Comunista. I, finalment, la franja compresa entre 1931-1939 la situà com a sinònim d'un estat sòlid i modern, és a dir, com una revolució russa.

La Influència i el ressó de la Revolució Russa a Barcelona : un model basat en tres eixos (1917-1936) / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 83-98
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

El Triángulo de la propaganda soviética en la Cataluña de la Guerra Civil / Josep Puigsech Farrás
Puigsech i Farràs, Josep


En: Alcores : revista de historia contemporánea. Valderas (León), núm. 14 (2011) , p. 169-189
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article analitza la lògica i trajectòria de la gestió i difusió de la campanya propagandística soviètica a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola. El consolat de l'URSS a Barcelona i la soviètica Societat per a les Relacions Culturals amb l'Estranger a Moscou es van complementar amb el Govern de la Generalitat, i no amb el de la República, per a establir els tres eixos sobre els quals es va articular la mateixa. La campanya va evidenciar una bidireccionalitat entre Moscou i Barcelona que, sens dubte, va facilitar la seva inserció entre un destacat segment del teixit associatiu i cultural en la rereguarda.

El PSUC frente a una desestalinización impactante / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 2 (2§ semestre 2016), p. 89-102 : il. (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "El XX Congreso y los comienzos de la desestanilización". Notes. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza el procés de desestalinització en el PSUC entre 1956 i 1957 a través de la imatge pública que es va voler transmetre del mateix per part de la direcció del partit. La denúncia del culte a la personalitat i les distàncies mínimes respecte a la figura d'Stalin es van convertir en els dos eixos sobre els quals va bascular aquesta imatge. A partir d'aquí, els successos hongaresos de 1956 i les accions contra el denominat "Grup Anti-Partit" el 1957 es van erigir en les dues primeres, i diferents, proves de foc que aquesta imatge va haver de superar.

El PSUC davant el repte de la diplomàcia soviètica / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: 175350 Les Mans del PSUC : militància ; Puigsech Farràs, Josep; Pla, Giaime (Eds.). Barcelona : Memorial Democràtic, 2017

Les Mans del PSUC : militància / Josep Puigsech Farràs i Giaime Pla (ed.)



Barcelona : Memorial Democràtic, 2017
298 p. ; 23 cm (Documents del Memorial Democràtic, 7) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català i castellà.
ISBN 9788439396499

Que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha estat un dels eixos vertebradors de la trajectòria històrica catalana del segle XX és una realitat més que incontestable. Sense ell, els anys de la Guerra Civil, els de la lluita contra la Dictadura i els de la Transició no haurien estat els mateixos. El PSUC fou una organització significativa durant els anys bèl·lics, esdevingué el motor de la posterior lluita antifranquista i, finalment, un dels protagonistes principals de la transició a la democràcia. Així, doncs, 1936-1990 són els anys d'una Catalunya marcada, entre d'altres elements nuclears, pel PSUC. Precisament per aquest fet, i tot aprofitant que recentment se n'acaba de commemorar el vuitantè aniversari del naixement, resulta una bona oportunitat afrontar una nova reflexió sobre el contingut i significat. (Editorial).


Conté:
- 175351  Martín Ramos. José Luis. Un partido de clases trabajadoras y popular.
- 175352  López i Esteve. Manuel. El PSUC i la lluita per l'alliberament nacional (1936-1939).
- 175353  Puigsech i Farràs. Josep. El PSUC davant el repte de la diplomàcia soviètica.
- 175354  Campillo Guajardo. Maria. Els Escriptors catalans i el PSUC durant la guerra.
- 175355  Molinero Ruiz. Carme. El Motor de la lluita antifranquista.
- 175356  Erice. Francisco. Política de alianzas y movilización de masas de los comunistas españoles (1954-1977).
- 175357  Varo Moral. Nadia. Les Dones del PSUC durant el franquisme.
- 175358  Sempere i Carreras. Joaquim. Intel·lectuals i cultura en la trajectòria política del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
- 175359  Mir Garcia. Jordi. SDEUB : estudiants creant democràcia i trencant amb la dictadura.
- 175360  Pala. Giaime. El PSUC davant la qüestió nacional (1949-1980).
- 175361  Mayayo i Artal. Andreu. Militants a la transició.
- 175362  Cebrián i Serret. Carme. Estimat PSUC.
- 175363  Tafalla i Montferrer. Joan. Les Conseqüències de la transició en el PSUC.
- 175364  Digón Martín. Raül. Del roig i el verd (en l'adéu al PSUC).

La Revolució Russa i Catalunya / Josep Puigsech
Puigsech i Farràs, Josep


Vic : Eumo, 2017
240 p. ; 22 cm (Referències) 
ISBN 9788497665896

La Revolució Russa de l'octubre de 1917 va tenir un impacte immediat a Catalunya. La societat catalana, des de la dreta fins a l'esquerra, des de la burgesia fins a l'obrerisme, s'hi va posicionar. La gran majoria hi era contrària, però hi va haver qui s'hi va identificar i, com a resultat, va néixer una nova ideologia a Catalunya, el comunisme. La Revolució també va tenir efecte sobre la conflictivitat social, en forma de vagues obreres. I no només això: va intensificar el debat sobre la qüestió nacional. Així, els anys vint i trenta del segle passat molts catalans van voler conèixer la Rússia soviètica i, posteriorment, la URSS. Hi van viatjar polítics, intel·lectuals... Andreu Nin, Josep Pla, Eugeni Xammar, fins i tot independentistes com Francesc Macià. Començava així una relació que aniria in crescendo fins que s'estroncà definitivament amb el final de la Guerra Civil i la derrota del govern de la República. (Editorial).

Popular Front, war and internationalism in Catalonia during the Spanish Civil War / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Bulletin for Spanish and Portuguese Historical Studies. Bloomington. Vol. 37, núm. 1 (2012) , p. 146-165
Notes i referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.

Aquest article analitza, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la connexió entre el moviment comunista a Catalunya i l'estratègia del Front Popular dissenyada per la Internacional comunista. Catalunya va ser la única zona de l'Espanya republicana on aquest Front Popular es va materialitzar en termes de fusió política. El resultat va ser la iniciació d'un partit antifeixista, marxista i nacional anomenat Partit Socialista Unificat de Catalunya...

L'Arquitectura de la repressió : [SEAT, 1950-1977] / [textos: Josep Puigsech, [et al.]]



[Barcelona] : Memorial Democràtic, cop. 2011
69 p. : il. ; 30 cm
Catàleg de l'exposició, celebrada al Museu d'Història de Catalunya, del 3 de maig al 13 de juny de 2011.

"Seat 1950-1977, l'arquitectura de la repressió" és una mostra que gira entorn del model de control i repressió de l'empresa SEAT sobre la població obrera, així com el nou sindicalisme nascut a la fàbrica, que esdevingué un model de lluita antifranquista per a la classe treballadora. L'exposició, comissariada pel professor d'història Contemporània de la UAB Josep Puigsech, inclou fotografies, objectes i plànols arquitectònics.

Los pasos de la diplomacia soviética para establecer el consulado de la URSS en Barcelona / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 86 (2012) , p. 169-195 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article analitza el procés que va dur a l'establiment del consolat de la URSS a Barcelona l'1 d'octubre de 1936. Aquesta decisió va tenir diferents ramificacions i es va executar per part de la direcció del Comissariat del Poble per Assumptes Exteriors (NKID) i el Politburó del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Es reconstrueixen els mecanismes que es van aplicar per a la selecció del personal consular; com es van traslladar des de Moscou a Barcelona; quins elements de fricció es van produir a l'arribada a la capital catalana; i quins passos es van dur a terme per a oficialitzar la seva presència a Catalunya.

Mistificat o infravalorat?, Urbanista o polític?: La figura d'Ildefons Cerdà a través de "La Vanguardia", 1881-2010 / Josep Puigsech Farràs ; Xavier Ginesta Portet
Puigsech i Farràs, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXIV, núm. 165 (2010) , p. 543-557 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La figura de l'urbanista i enginyer osonenc Ildefons Cerdà (1815-1876) ha estat objecte de controvèrsia entre els intel·lectuals de cada època. Però, públicament, no va ser fins als treballs de l'economista Fabià Estapé (1968-1971) que es va recuperar i reivindicar finalment el llegat del dissenyador de l'Eixample de Barcelona. En l'any que es commemoren els 150 anys del Pla Cerdà, aquest article té per objectiu revisar què n'ha dit la premsa d'època d'Ildefons Cerdà, usant com a base el material hemerogràfic de La Vanguardia.

La doble perspectiva soviética de la realidad nacional catalana a través de la Internacional Comunista y el consulado de la URSS en Barcelona, 1936-1939 / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 509-518
 (El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya) 
Notes.

Las relaciones entre la Internacional Comunista y el PSUC durante el confilcot de 1936-39 / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Spagna contemporanea. Alessandria, 15 (1999) , 53-68

L'assaig, basat sobre documents inèdits procedents dels arxius ex-soviètics, estudia les relacions entre la Internacional Comunista i el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) durant la guerra civil. S'examinen els motius i el significat del vincle del PSUC amb la Internacional, però es descriu també la inicial reserva i desconfiança de la Internacional cap al PSUC, i com en una fase successiva la Internacional va tractar de transformar el PSUC en un partit comunista. L'article ens il·lumina a més sobre els factors que van condicionar les relacions entre el PSUC i el Partit Comunista Español dins de la comuna organització de la Internacional.

La intervenció de la Internacional Comunista a Catalunya durant la fase final de la Guerra Civil / Josep Puigsech Faràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 58-59 (2009) , p. 75-98
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

La Realitat catalana i la Internacional Comunista. Lectures, interpretacions i valoracions dels Fets de Maig de 1937 / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 22, núm. 56 (2007) , p. 165-181
Número dedicat a: Història i memòria del segle XX.

Ortodòxia comunista i independència com a partit. La supervivència del PSUC i de Joan Comorera davant de la Internacional Comunista / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 16, núm. 39 (2001) , p. 437-455