Aldiarda d'Anglesola, priora i abadessa electa de Vallbona (abril de 1328?-març de 1337?). La intervenció de montblanquins en la crisi de la comunitat entre 1328 i 1340 / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep MariaEn:
Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 37 (2019) , p. 119-150 : il. (
Història medieval)
Número Homenatge a Josep M. Grau i Pujol i a Josep Pau Jàvega i Bulló. Notes.
Els comtes catalans palesaren, tot acabada la reconquesta i colonització de la Catalunya Nova a mitjans segle XII, la seva predilecció per l'orde del Cister, adés fundant nous monestirs, adés afavorint-los amb nous privilegis o concessió de terres i drets. Les principals cases nobiliàries establertes en aquest territori seguiren l'exemple dels prínceps tot donant, a més, alguns dels seus plançons a les comunitats monacals, com és el cas paradigmàtic dels Anglesola en relació amb el cenobi de Santa Maria de Vallbona que, a banda de la participació de dos membres d'aquesta nissaga en la singladura del monestir, Berenguera de Cervera i Aldiarda d'Àger, entre 1246 i 1392, el governaren en la seva època de màxim esplendor cinc abadesses d'aquesta família. A la mort el 26 de març de 1328 de Blanca d'Anglesola la comunitat elegí per majoria com a abadessa una parenta seva Aldiarda d'Anglesola, a qui l'abat de Poblet Ponç de Copons no volgué beneir -requisit indispensable per a la seva elecció canònica- perquè promocionava la seva parenta Elisenda de Copons, provocant una llarga dissensió en el si de la comunitat que motivà la intervenció dels monarques, els quals per tal de cercar una solució se serviren de diversos pròcers montblanquins, atès el coneixement que havien atresorat en base a les relacions entre la comunitat i Montblanc, als quals fins i tot confiaren l'administració econòmica del cenobi.
