Lengua y política durante el tardofranquismo. El Informe sobre la lengua catalana (1970) / Antoni Marimon Riutort
Marimon Riutort, AntoniEn:
Historia contemporánea. Bilbao, núm. 79 (2025) , p. 955-987 (
Miscelánea)
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.
Llengua, nació i estat són conceptes subjectes a múltiples debats al llarg de la història. El franquisme, malgrat algunes veus discordants, va optar per una llengua, una nació única i un renovat Estat Espanyol de caràcter centralista. No obstant això, amb el pas dels anys, no va poder evitar el renaixement de les llengües i cultures considerades regionals. Un jove i brillant intel·lectual mallorquí resident a Madrid, Josep Melià Pericàs (1939-2000), intentarà ampliar els marges de tolerància del Règim cap a la llengua catalana. Després de xocar frontalment amb la censura en dues ocasions aconseguirà publicar una obra excepcional, l'Informe sobre la llengua catalana (1970). Des de l'acceptació prèvia d'una espanyolitat molt plural, Melià propugna la diferenciació entre estat i nació, entre comunitat política i comunitat cultural. A més, proposa mesures per a normalitzar progressivament la presència dels idiomes no oficials d'Espanya en els àmbits en els quals estaven marginats.