Història del Mas d'en Brou o de la Polla Rossa (Salomó) / Lluís Badia Giménez
Badia Giménez, Lluís


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 5-20 : il.

Mobilitat laboral i geogràfica dels menestrals i professionals a Bràfim (1661-1808) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 21-72

Corrents migratoris a partir dels sacramentaris : nuvis de l'Alt Camp a Barberà de la Conca (1701 - 1800) / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 73-80

Els Disset fills de Pere Rabadà i Eulàlia Mayné / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 81-166

El Sindicat Agrícola d'Aiguamúrcia, entre la tradició i la modernització / Judit Romeo Boada
Romeo Boada, Judit


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 167-180 : il.

El Celler de la Cooperativa Agrícola de Salomó (1962) : un part difícil. Context sociolpolític de la seva construcció / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 181-224 : il.

Memòria d'activitats. Any 2024

Centre d'Estudis del Gaià.


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 225-242 : il.

La Flora amenaçada de la conca del riu Gaià i els seus espais naturals associats / Hèctor Hernàndez Socias, Xavier Llopart Sánchez
Hernández Socias, Hèctor


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 28 (2024) , p. 5-23 : il. (Articles) 
Referències bibliogràfiques.

L'Associació Mediambiental La Sínia, en el marc del Programa de custòdia fluvial del riu Gaià, impulsa i executa diversos projectes, i actuacions específiques, per a la conservació de la flora amenaçada de Catalunya. Aquest article recull la informació existent entorn de la presència de fins a 13 tàxons amenaçats a la conca del riu Gaià i en valora l'hàbitat, el grau d'amenaça i la presència en espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000. Paral·lelament, resumeix les principals actuacions de seguiment i conservació que l'associació porta a terme per a 7 de les espècies incloses en l'estudi. Finalment, mostra, per al conjunt de tàxons, la seva distribució en la conca i els espais naturals associats.

La Serra (Vila-rodona). De castrum a masada : pagesia i espai agrari (S. XI-XIV) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 28 (2024) , p. 25-60 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental.

En aquest article s'estudia un plec de documents dels segles XII-XIV relatius a la partida de la Serra (terme de Vila-rodona) conservats a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, secció Pia Almoina. Aquesta documentació permet de fer un assaig de reconstrucció de l'espai agrari existent entorn del mas o quadra de la Serra a inicis del segle XIV, identificar els propietaris de les peces de terra i conèixer-ne els llocs de residència.

Els Rovira de la Nou i els Rovira de Salomó, anotacions històriques des dels primers registres fins a inicis del segle XIX / Aleix Lluís Rovira i Miró
Rovira i Miró, Aleix
Centre d'Estudis del Gaià.


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 28 (2024) , p. 61-92 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

En aquest article s'estudien els individus que duien el cognom Rovira a la Nou de Gaià i Salomó des de l'inici dels registres documentals fins a principis del segle xix. La informació presentada és part d'una recerca més àmplia que abasta tots els assentaments del Baix Gaià, entenent aquest territori com la comarca natural vertebrada al voltant del riu en el seu últim tram i enquadrada dins dels termes municipals moderns d'Altafulla, el Catllar, Creixell, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Berà, Tarragona (en la part corresponent a l'antic terme de Tamarit), Torredembarra, Salomó i Vespella de Gaià. Aquesta recerca s'insereix en el context de l'anàlisi sociodemogràfica i històrica dels grups familiars estudiats en les seves relacions entre ells i amb el territori que habiten.

Les Relacions establertes entre les famílies Rabadà Mayné, de Vila-rodona , i Marcet Trias , del Vallès, de finals del segle XIX a 1922 / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 28 (2024) , p. 93-154 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

En aquest article tractarem de les relacions que concretaren les famílies Rabadà Mayné de Vila-rodona i Marcet Trias del Vallès, a raó del matrimoni contret pels seus fills Adrià i Conxita l'any 1912, lligat a partir de les coneixences establertes quan Magí Marcet Font, el pare de Conxita, exercí com a secretari municipal a Aiguamúrcia, amb residència a Santes Creus. Definirem, en la mesura de les possibilitats documentals, alguns dels personatges de les respectives famílies, en una complexa varietat de localitzacions geogràfiques i ocupacions professionals, així com en les mateixes relacions familiars: Magí Marcet, com a secretari municipal; la itinerància residencial de la seva muller, Maria Trias; Adrià Rabadà com a mestre i propietari, i els germans Benet i Josep, establerts com a advocats a Madrid, on representaren, entre d'altres, la Mancomunitat de Catalunya. Tancarem l'article el gener de 1922 amb la mort de Benet Marcet Trias.

Memòria d'activitats. Any 2023

Centre d'Estudis del Gaià.


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 28 (2024) , p. 155-169 : il.

Demografia del Gaià Mitjà : naixements, defuncions, migracions, i mortalitat d'infants (1700-1900) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 7-40 : il.

A partir de sèries parroquials de gairebé totes les parròquies del Gaià Mitjà, hem reconstruït l'evolució demogràfica a partir de les sèries de naixements i defuncions d'adults i albats. El segle xvii fou d'estancament; el segle xviii, de creixement, però menor al d'altres espais de l'entorn, i en el segle XIX el creixement fou moderat. El Gaià Mitjà, però, expulsava població, ja que no creixia la diferència entre naixements i defuncions. A partir de conèixer les edats de les defuncions de Vila-rodona es fa una aproximació a la mortalitat neonatal, infantil i primerenca-juvenil des de finals del segle XVIII.

Extracció professional dels menestrals del Pont d'Armentera a través dels matrimonis (1705-1808) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 41-95l.
Inclou apèndix documental.

Estudi dels artesans i professionals de la medicina i del dret que es casen al Pont d'Armentera durant el mil set-cents. Com que està al costat del riu Gaià, la vila s'especialitza en el treball tèxtil llaner. De cada dedicació s'analitza la transmissió intergeneracional i les estratègies endogàmiques en el moment de les noces. El grup més nombrós és el dels paraires, amb 137 nuvis; un 60,5 per cent continuen l'ofici patern i un 21,8 per cent tenen els sogres en la mateixa ocupació. S'adjunta un extens apèndix documental amb els noms ordenats cronològicament.

Els Moviments demogràfics durant la Guerra del Francès a cinc parròquies a banda i banda del Gaià Mitjà / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 97-156: il.

En aquest article observarem els moviments demogràfics succeïts durant la Guerra del Francès a cinc parròquies del Gaià Mitjà estudiats a partir dels llibres de registres parroquials d'òbits, esposoris i baptismes. Hem seleccionat les parròquies de Puigtinyós (Montferri), Rodonyà i Masllorenç a la part esquerra del Gaià, aleshores del bisbat de Barcelona, i les de Bràfim i Vilabella, que, com ara, eren de l'arquebisbat de Tarragona. Hem elegit aquestes parròquies en part per raons de situació geogràfica, i perquè de totes es conserven els llibres de registre parroquial d'aquell període, sense els quals no hauria estat possible fer la recerca. L'estudi està centrat en el període 1806-1816, és a dir, que inclourem dos anys abans i dos després de la guerra per poder fer una petita comparació en el comportament demogràfic entre els anys de la guerra i els anteriors i posteriors.

Mortalitat i devoció. L'epidèmia de còlera de 1885 a Salomó i el vot de poble a favor de sant Roc / Marta Mañé Fernández
Mañé Fernández, Marta


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 157-180: il.

L'any 1885 la població de Salomó va patir una terrible epidèmia de còlera que es va endur gairebé el deu per cent de la població en un mes i mig. Davant la desesperació i el pessimisme respecte a l'epidèmia, les autoritats de Salomó es van encomanar a la intercessió de sant Roc, el tradicional protector de les epidèmies, en prometre un vot de poble: cada any, el 16 d'agost, per sant Roc, se'n faria un memorial. Aquest fet va derivar en una devoció que encara avui perdura. L'epidèmia, però, havia provocat una autèntica sagnia en una població pagesa amb escassos recursos. Al llarg de la història, el còlera ha estat endèmic al delta dels rius Ganges i Brahmaputra, a l'est de l'Índia i a Bangladesh, respectivament. La infecció s'estenia periòdicament en forma de pandèmies. Durant el segle xix, el còlera es va escampar per Europa en diverses ocasions.

Memòria d'activitats. Any 2022

Centre d'Estudis del Gaià.


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 181-194 : il.

Rescloses, síquies i molins al terme del monestir de Santes Creus / Maribel Serra, Antoni Virgili
Serra i Pallarès, Maribel


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 7-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics i els seus components en l'àmbit territorial del monestir cistercenc de Santes Creus a la riba del riu Gaià, ja des de l'edat mitjana. Se situen en l'espai i el temps i s'analitzen els mecanismes jurídics a través dels quals el cenobi va acaparar els drets sobre l'ús de les aigües, sobre els molins i com es va gestionar la seva explotació.

Els Molins i els sistemes hidràulics de les quadres de Mas d'en Bru i la Solana (Salomó, segles XIII-XV) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 33-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics (cals de molins i séquies) i els espais agraris associats existents en l'actual terme municipal de Salomó (el Tarragonès), a la riba esquerra del Gaià, durant l'edat mitjana des d'un vessant documental. Les escriptures aporten la cronologia més antiga de les restes, l'estructura del domini senyorial i la seva evolució al llarg dels segles medievals, axí com la gestió d'aquests complexos mitjançant establiments emfitèutics. Aquesta recerca s'insereix en el context de l'aprofitament hidràlil intensiu del Gaià durant l'edat mitjana. A la vegada, pretén posar en valor les restes d'aquests molins com a part del patrimoni històric i arqueològic.

Pesos, mides i mesures als pobles del Gaià al segle XVI / Carlos Terrón Vasco
Terrón Vasco, Carlos


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 69-84 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de les dades de la Reducció de 1585, aquest treball fa una anàlisi de les unitats de pesos, mides i mesures fetes servir als pobles de la riba del Gaià, així com dels seus valors, a finals del segle XVI. D'aquesta manera, es pot comprovar com el Gaià va ser una zona de confluència de diverses tradicions i costums, la qual cosa, junt amb els forts particularismes que caracteritzen l'època, fan que el resultat sigui un aiguabarreig de mesures. Tanmateix, és possible esbossar unes àrees determinades al llarg del curs del riu, els pobles de les quals comparteixen a grans trets una mateixa tradició metrològica.