Suchet a Móra d'Ebre / Joan R. Vinaixa
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 45 (abril 2024), p. 39-45
Exemplar dedicat a: El castell de Móra i els Entença.

La Batalla de Margalef. 23 d'abril de 1810 / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 143-157 (Articles) 

La batalla de Margalef és l'episodi més important de la Guerra del Francès al Pla d'Urgell. El 23 d'abril de 1810 a Margalef es va produir el xoc entre les tropes del general Suchet que assetjaven Lleida i les del general O'Donnell que volien trencar el setge. La càrrega de la cavalleria francesa va ser considerada una de les més brillants de la història militar europea. Els cadàvers que omplien la plana van ser enterrats en un indret de Margalef que es va conèixer com el Racó dels morts.

La Guerra del Francès al Moianès (corregiment de Manresa) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XIII, núm. 72 (1r. semestre 2025), p. 39-60 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Síntesi sobre la guerra del Francès, des de l'inici del conflicte a nivell internacional i espanyol, i posant especial atenció en el corregiment de Manresa i en l'actual comarca del Moianès, per veure la incidència de la guerra i la seva repercussió en tots els sentits.

De la defensa de Girona al control de la muntanya de la Barrufa (segles XVIII-XIX): la construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 365-392 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La construcció, primer, del fort de Montjuïc i, després, de la torre de Sant Joan, proporcionà una important protecció a Girona, tot i que no fou completa. Bona part dels problemes es concentraven en el fet que les citades fortificacions estaven massa a prop de la ciutat i no tenien prou capacitat per controlar els accessos situats al nord de la muntanya de la Barrufa. El setge de l'hivern de 1710/1 ho posà de manifest per la llibertat de moviments de què disposaren els soldats francesos. Acabada la guerra de Successió Espanyola s'encetà un llarg període de pau, en el qual se succeïren els projectes, tot i que no se n'executà cap fins a la Guerra Gran (1793-1795). La construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel, entre el 1794 i el 1795, foren l'opció escollida, encara que no del tot reeixida. Durant les operacions militars de la guerra del Francès a Girona (1808-1809), les citades torres foren protagonistes durant un curt espai de temps, en els primers mesos del segon setge (maig i juny de 1809). Un cop acabada la guerra, nous planejaments aconsellaren reforçar aquell sector, però cap es portà a terme.

Los Orígenes de la prensa liberal: el caso del Periódico político y mercantil de la villa de Reus (1813-1814) / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Brocar: cuadernos de investigación histórica. Logroño, núm. 39 (2015) , p. 177-216
Bibliografia i notes. Resums en català i anglès.

Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (II) / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 263-282
Notes a peu de pàgina.

La segona part d'aquest treball pretén analitzar l'actuació, el comportament i la destinació final dels caps, oficials i sots-oficials de la milícia urbana de Tarragona, sota la direcció deis quals lluitaren durant el setge i l'assalt del francés més de dos mil veins, la majoria deis quals vessaren la seva sang durant la defensa aferrissada de la ciutat. L'estudi ha estat bastit bàsicament pel riquíssim arxiu particular del Sr. Ibarz i Albiñana, el de la Corona d'Aragó i el provincial de Tarragona, però el nostre escorcoll ha restat bloquejat algunes vegades per la manca de fonts primàries, ja que al costat d'una abundant documentació envers un oficial concret que ens ha obligat a sintetizar les línies principals de la seva intervenció, d'altres tan sols hem pogut localitzar el seu nom, l'ofici i la graduació. Així, doncs, amb sort desigual, presentem els cent vint-i-u dirigents dels dos batallons de milícia tarragonina durant l'any 1811.

Reflexions sobre la crisi de l'Antic Règim a través de la lectura de textos de l'època (1787-1814) / Maria Antònia Ferrer i Bosch, María Jesús Muiños i Villaverde
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 111-119
Notes a peu de pàgina.

No pretenem, amb aquest article, definir allò que entenem per crisi de l'Antic Règim, ni aplicar aquest procès de crisi al cas concret de Catalunya, ja que és un tema estudiat i debatut per historiadors catalans que ens mereixen la més alta consideracio pel seu rigor investigador, metodològic i científic. Intentem, sí, aportar el resultat d'unes reflexion sobre la crisi de l'Antic Règim a Catalunya, aconseguida a travès de la lectura de textos del període comprès entre la Revolució Francesa i l'acabament de la Guerra del Francès. Aquest article és fruit d'un treball de Seminari realitzat al si del Departament d'Història Contemporània de Tarragona, concretament emmarcat dins l'assignatura d'Història Contemporània de Catalunya.

Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (I) / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 271-289
Resum de la lliço jubilar. Notes a peu de pàgina.

Si Catalunya no col·laborà amb les autoritats franceses i no organitzà cap tipus de milícia bonapartista, fou perquè des de l'aixecament de maig fins a l'alliberació de les ciutats creà forces de resistència disposades a vessar la sang per la defensa de llurs llibertats. Cossos tan arrelats i institucionalitzats al país, com els miquelets, els sometents i més tard la milicia urbana s'uniren a la resta deis ciutadans en la defensa de pobles i viles, i quan aquests caigueren a mans de l'invasor, s'organitzaren en guerrilles i continuaren lluitant i fustigant l'enemic. A principis de juliol del 1810, quan el Capità General de Catalunya inicià les primeres accions per crear les milícies urbanes de la ciutat de Tarragona, abatudes ja les viles de Valls, Montblanc i Reus, molts joves procedents d'aquests llocs es dirigiren a la ciutat invicta per unir-se als tarragonins i ocupar punts de defensa. Per això, en aprovar O'Donnell la formació del primer batalló foren molts els joves que voluntàriament s'allistaren. En conseqüéncia. malgrat que la milícia urbana es formá a Tarragona, fou un cos obert a tots els patriotes del Camp disposats a vendre molt cara la capital al francés.

Poblament de Reus durant l'ocupació francesa / Ma. Antònia Ferrer i Bosch, Nieves Artacho i Ma. Jesús Muiños
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VI (1983-1984) , p. 199-216

El control de població per mitjà deis censos representa, entre d'altres, un instrument per a l'obtenció d'impostos. El cens ens pot servir, endemés, per a estudiar la població -com és el cas que ens ocupa- d'una ciutat tan important com fou Reus durant el segle XIX. El cens del 1810 cal integrar-lo en un context general de guerra. El primer rumor que inquietà els habitants de Reus en referència als francesos fou percebut el 17 d'abril del 1808, quan els francesos entren a Tarragona, per bé que llur presència no fou efectiva a Reus -com ens diu Pere Anguera- fins el febrer del 1809, després de la derrota del Pont de Goi. Les negociacions perquè les tropes napoleòniques respectessin persones i béns van costar a Reus 20.000 duros, més 20.000 raccions de postres i encara la tala de 20.000 olivers per a fortificacions. Al llarg de la guerra, els tributs imposats per ambdos exèrcits arribaren a arruinar la ciutat, en ésser-li exigides unes imposicions pecuniàries molt elevades, ultra aliments, roba i calçat; i, de la part espanyola, a més a més, homes.

Documentació d'hospitals militars durant la Guerra del Francès en arxius civils i eclesiàstics de Reus i Tarragona / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 19 (2006) , p. 49-53 (Estudis breus) 
Resum en català, castellà, anglès i francès.

Notícia sobre les activitats i l'obra genealogista de Pere Anguera i Magrinyà, doctor en medicina de Reus a cavall dels segles XVIII i XIX, que treballà diferents fonts documentals tan de caire notarial com sacramental entre 1809 i 1828, aproximadament.

Mirada britànica a la Guerra del Francès / Adam Gerard Quigley, Cristian Muñoz Gracia
Quigley, Adam Gerard


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 253 (juliol-setembre 2025), p. 16-20 : il. (Història) 

La Guerra del Francès va ser un conflicte que va dividir la societat en dos bàndols, afrancesats i patriotes. Aquests últims es van imposar desprès d'un gran esforç i molta lluita i sacrifici. Però no s'ha d'oblidar l'ajuda anglesa que van rebre, que va ser crucial per a expulsar els napoleònics de la Península Ibèrica. Aquest article se centrarà a posar en valor les accions de Charles Doyle, que va fer tot el possible per ajudar en la lluita patriòtica.

Les Monedes batudes a Reus (1809-1810) / Marc Ferran
Ferran i Sans, Marc


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 22 (abril 2003), p. 9-10 : il. (Exposicions a la vista) 
Notes.

Casa de Moneda de Reus / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XII, núm. 216 (abril 1931), p. 130-133

Casa de Moneda de Reus / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XII, núm. 214 (febrer 1931), p. 37-42

Els frares del convent de Sant Francesc de Reus: la seva implicació en la Guerra de Successió i en la Guerra del Francés / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: 278865 Actes del VII Congrés d'Història Moderna de Catalunya: "Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813". Barcelona, 17-20 desembre 2013. Comunicacions. Barcelona : Universitat de Barcelona, Departament d'Història Moderna, 2013. p. 457-475

El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la Patria en Reus (1814)



2a ed.
Bilbao : Neguri, 1982
95 p. : 2 map., plàn. ; 15 cm

El Eco de Reus, 1814 i el Centinela de la patria en Reus, 1814 / introducció i índex per Xavier Ferré i Trill



Ed. facsím.
Reus : Associació d'Estudis Reusencs, 1997
240, VIII p. ; 24 cm (Biblioteca d'autors reusencs i d'obres d'interès local, 94) 
A la portada: Edicions Rosa de Reus. Reedició facsímil.
ISBN 849217613X

La Seca del principat de Catalunya establerta a Reus, Tarragona i Ciutat de Mallorca : (1809-1814) / Xavier Sanahuja Anguera
Sanahuja Anguera, Xavier


Reus : Institut Municipal de Museus, 2003
152 p. : taules ; 30 cm
Catàleg publicat en motiu de l'exposició: "La Fàbrica de Monedes de Reus (1809-1814)" que tingué lloc al Museu d'Art i Història de Reus del 20 de març al 20 d'abril de 2003.

La Seca del principat de Catalunya establerta a Reus, Tarragona i Ciutat de Mallorca : (1809-1814) / Xavier Sanahuja Anguera
Sanahuja Anguera, Xavier


En: Acta numismatica, Núm. 26 (1996) , p. [171]-182 : taules

Damunt el polvorí : els catalans entre 1800 i 1860 / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: 104568 Historia de la cultura catalana (volum IV) ; Gabriel, Pere (Dir.). Barcelona : Edicions 62, 1995. p. 37-76