El Primer exili polític : 1652 / text d'Òscar Jané
Jané i Checa, Òscar


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 48-49 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

Entre els anys 1652 i 1671, en el marc de la guerra dels Segadors, dos mil catalans, majoritàriament membres de l'elit dirigent del país, van fugir al Rosselló per salvaguardar-se de les represàlies de Felip IV. Els catalans havien demanat l'empara del rei francès i les conseqüències es preveien severes.

Felipe IV y Cataluña : la coyuntura de 1643-1644 / Agustín Jiménez Moreno
Jiménez Moreno, Agustín


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 6-12 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

La revolta catalana de 1640 va obrir un nou front per a la Monarquia Hispànica, sumida en guerres als Països Baixos, Itàlia i Alemanya. L'annexió del principat a la Corona francesa, juntament amb la derrota en Montjuïc de l'exèrcit enviat a bregar amb la rebel·lió, van portar la guerra a les fronteres d'Aragó i València i van obligar el monarca dels regnes hispànics a intervenir en persona. Quan a la fi de 1642 es van donar per concloses les operacions militars d'aquest any, el balanç no podia ser més negatiu per als interessos de la monarquia espanyola. A més de la pèrdua dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, així com de la població d'Osca de Montsó, els franc-catalans havien derrotat a l'exèrcit realista als afores de Lleida.

La Campaña de 1644 : la recuperación de Lérida / Raquel Camarero Pascual
Camarero Pascual, Raquel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 14-21 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

Després de la pèrdua del Rosselló en 1642 es va acabar assumint que la guerra per a recuperar Catalunya anava a ser, en paraules del mateix Olivares, "llarga i continuada" i que, per tant, calia treballar començant pel més urgent. Es va imposar el criteri de prioritzar la seguretat interior peninsular començant per un objectiu molt concret, la recuperació de Lleida. La ciutat del Segre va ser la protagonista durant els anys centrals de la guerra com a objectiu, primer, de Felip IV i, després, dels generals francesos que van intentar recuperar-la en dues ocasions sense èxit.

Prensa y poder : la "guerra de papeles" entre Madrid, París y Barcelona / Alex Claramunt Soto
Claramunt Soto, Alex


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 36-39 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

La guerra que va enfrontar a les corones espanyola i francesa entre 1635 i 1659 no es va lliurar només en els camps de batalla, les cancelleries i els congressos de pau, sinó també en les pàgines de la incipient premsa de l'època, que tots dos bàndols van utilitzar amb assiduïtat per a enaltir als governants i exèrcits propis i atacar als rivals. Els textos periodístics impresos, a diferència dels manifestos polítics i les grans obres de propaganda destinades a convèncer als governants dels territoris neutrals, anaven dirigits a un públic humil i senzill el concert del qual, no obstant això, era imprescindible per a la consecució dels objectius polítics i militars de les grans monarquies.

Relacion verdadera de las fiestas y luminarias que hizo la Real Villa de Figueras por el felice parto de la Reyna, y nacimiento de su principe / Joan Josep Veya
Veya, Joan Josep


Barcelona : por Estevan Liberos, 1630
[4] p. ; 21 cm
Escut gravat i text a dues línies. Títol obtingut de l'epígraf i peu d'impremta del colofó.

Discurso iuridico politico en la causa que pende entre el señor fiscal del Consejo real de Castilla i el Señor Don Melchor Centellas de Borja, sobre el socorro de Rosas



[S.l.] : [s.n.], 1647?
72 p. ; 20 cm
A la part inferior de la pàg. 72 vé en lletra manuscrita: Este papel es del sr. don Diego de Saabedra Fajardo cavallero de la orden de Santiago, del consejo y camara de las indias. Publicóse en 24 de maio de 1647, que fue el día que salió de la imprenta.

El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya / Mn. Josep Sanabre
Sanabre i Sanromà, Josep


Barcelona : Base, 2017
136 p. ; 17 cm (Petits grans clàssics de la història de Catalunya, 13) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788416587964

El 1960, a l'inici del tercer centenari del període 1640-1659, mossèn Josep Sanabre publicava El tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya. Es tractava d'obrir "un ampli debat referent a aquella commoció política i social que tant influí en el futur immediat de Catalunya". Arxiver i destacat autor de la voluminosa obra La Acción de Francia en Catalunya (1956), Sanabre tenia un bon coneixement de la bibliografia i documentació sobre el tema. Amb documentació aleshores inèdita trobada als arxius oficials de París, l'autor es feia ressò d'un fet històric aleshores molt silenciat. El llibre situa la dramàtica història de la Catalunya Nord (vegueries del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya) en el curs del segon terç del segle XVII. Sanabre posa en relleu els vells interessos de França sobre aquest territori i les maniobres de Madrid per a dividir els interessos rossellonesos del tronc català (1629). En el marc de l'escenari de la guerra dels Segadors el llibre destaca l'ocupació francesa; la conferència de Münster, antecedent del tractat; les discussions diplomàtiques entre Mazzarino i Luis de Haro sobre el Conflent i la Cerdanya; les gestions de la Generalitat per evitar la separació; les mentides històriques per imposar una maldestra frontera militar tot dividint Catalunya i la dissolució dels organismes catalans al Rosselló (juny del 1660). Treballs molt més recents han enriquit i aprofundit molt el tema, i, amb tot, aquesta obra de Josep Sanabre ha esdevingut un clàssic i encara segueix sent un treball molt valuós i útil de llegir i consultar per estudiosos i profans. (Editorial).

Oficiales catalanes en el ejército de los Austrias, 1635-1700 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 24 (2000) , p. 31-54
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix biogràfic.

La Partició de Catalunya : història rocambolesca del Tractat dels Pirineus (1658-1660) / Michel i Annie Bougain ; traducció: Aleix Renyé, Roser Carol
Bougain, Michel


Barcelona : Rafael Dalmau, 2021
279 p. : il. ; 20 cm (Bofarull, 33) 
Índex i referències bibliogràfiques . Títol original: Le partage de la Catalogne : histoire rocambolesque du traité des Pyrénées : 1658-1660 .
ISBN 9788423208661

A partir de l'estudi de la correspondència del cardenal Mazzarino, primer ministre francès en temps de Lluís XIV, i del diari d'Atto Melani, un agent del cardenal, així com de la recerca en moltes altres fonts, com per exemple les de l'Arxiu General de Simancas, els autors aprofundeixen en les negociacions que, entre 1658 i 1660, van produir-se abans i després de la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que va dividir Catalunya entre el Regne de França i la Monarquia Hispànica. (Editorial).

La Guerra de Recuperación de Cataluña (1640-1652) / Raquel Camarero Pascual
Camarero Pascual, Raquel


San Sebastián de los Reyes : Actas, 2015
590 p. ; 25 cm (Pasado vivo, 5) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788497391504

La Manifestación..., de Serapi de Berard / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 5. II època, núm. 14 (setembre 2010), p. 34-36 (L'espasa i la ploma) 

La Tortosa, ciudad fidelíssima y exemplar, de Vicenç de Miravall / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 4. II època, núm.11 (setembre 2009), p. 33-34

Ambaixadors catalans a Madrid. Els inicis de la guerra de separació (1640-1641) / [ressenya de:] Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 214-218 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Muñoz González, Antoni; [et al.]. Ambaixadors catalans a Madrid : els inicis de la Guerra de Separació (1640-1641) / Antoni Muñoz González, Josep Catà Tur. Barcelona : Rafael Dalmau, 2015

Relacion verdadera de la entrada de sv Magestad en la civdad de Balaguer, translacion de la santa reliquia o milagroso Christo que en ella ay, de la capilla vieja a la nueua : fiestas y regozijos q[ue] dicha ciudad hizo a tan desseada translacion y buena venida de su Magestad, hallandose presente en todo su Magestad y el serenissimo principe don Carlos y nobleza de su corte



Barcelona : en casa de Sebastian y Iayme Matevad : vendese en casa la viuda Biosca, 1626
[2] f. ; 20 cm
La reproducció digital del document es troba al Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos (siglos XVI-XVIII). Gravat a port. i 1 capll.

El "Annus horribilis" de 1640 / Manuel Rivero Rodríguez
Rivero Rodríguez, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 6-12 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

La crisi hispànica de 1640 no pot interpretar-se només com un episodi d'una altra major, la "crisi general del segle XVII". Avui dia, més enllà dels motius econòmics i socials, els historiadors destaquen que la causa d'aquesta crisi va ser l'esgotament davant una guerra interminable els objectius polítics de la qual i diplomàtics mancaven de sentit. La incapacitat del comte-duc d'Olivares per a comprendre-ho va provocar dramàtiques convulsions que van obligar a reinventar la monarquia i conducta a la seva reconfiguració després de 1640.

Notes sobre els profilipistes de l'antic comtat de Besalú, durant la guerra dels segadors (1640 -1652) / Jordi Vidal i Pla
Vidal i Pla, Jordi


En: 187736 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 1. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 83-91


Aquest treball que exposo en aquestes ratlles, és una aplicació localitzada en els territoris de l'Antic Comtat de Besalú, dels resultats d'una tesi de llicenciatura, presentada a l'Universitat de Barcelona l'àny 1981, que presentava com a hipòtesi de treball, intentar demostrar com una bona part de la noblesa catalana, defugint del seu interès nacional, s'exilià passant a augmentar les files del partidaris de Felip IV.

El Tractat dels Pirineus de 1659. Catalunya i la Cerdanya entre francesos i espanyols / Jordi Palomino
Palomino, Jordi


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 13 (Juny 2019), p. 87-93 : il

Señor, los paheres de la vniuersidad real, villa de Cervera, en el Principado de Cataluña dize que de muy antiguo la fauorecieron con diuersos priuilegios todos los serenissimos ... condes de Barcelona y reyes de Aragon y Castilla antecessores de V. Real Mag. por su singularidad fidelidad y seruicios ...

Ajuntament de Cervera.


[Barcelona?] : [s.n.], [1680 o post.]
[14] p. ; 30 cm
Postil·les i reclams. Lloc de publicació deduït del contingut del text. Text datat el 24.10.1680. Conté: Copia, traslado fiel y verdadero de el testimonio autentico de los gastos que la villa de Cervera ha contribuído en seruicio de Su Mag. desde el año de 1652 hasta el presente de 1680 ... Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1res. línies del text.

4 cartes del Conde-Duque de Olivares a Don Inigo de Briçuela : Oy me ha dado el capitan Aramburu... "Madrid, 20 de Agosto 1625". -- Como veo que trabaja VS y no me dice nada... "Zerbera, 22 de Marzo 1626". -- He visto su carta de Vm de 10 de este... "Barçelona, a 5 de Abrill 1626". -- V. m. tiene raçon de deçir que le offreçi se le embiaria... "Madrid á 8 de Julio 1626"



1625-1626
4 bifolis ; 300 * 210 mm
La segona carta parla del rei Felip IV, el qual "la vispera de la anunciacion dormira en Montserrat, placiendo a Dios y a todos nos lleua consolados la deuocion de aquel santuario...".

Los Juristas catalanes en las universidades italianas durante el siglo XVII y su acción política en el Principado / Rafael Ramis Barceló
Ramis Barceló, Rafael


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 17 (2001-2014) , p. 333-347 (Historia del derecho) 
Notes a peu de pàgina.

En aquest escrit voldria argumentar que, malgrat les prohibicions de Felip II, els juristes catalans no van deixar de freqüentar les Universitats italianes. En el primer terç del segle XVII van acudir a les Universitats italianes diferents estudiants de lleis i cànons que després van exercir un notable paper polític en la defensa del dret del Principat. L'anàlisi dels registres de les Universitats de Bolonya, Pisa i Macerata ens serveix per a conèixer alguns d'aquests destacats estudiants, la repercussió dels quals va ser molt directa en la política catalana durant els regnats de Felip III i Felip IV.