Què fem amb els banys de la vil·la romana del Vilar? Una reflexió sobre la sostenibilitat dels béns arqueològics / Judit Ciurana i Prast, Olivia Merelo de Barberà Roig
Ciurana i Prast, Judit


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 87 (maig 2025), p. 93-104 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta una breu història del jaciment de la vil.la romana del Vilar. També recull els resultats de la intervenció de consolidació dels banys de la vil.la realitzada el mes de novembre de l'any 2023. Aquesta premissa inicial serveix de punt de partida per exposar un seguit de reflexions al voltant de la gestió del patrimoni i dels reptes i problemàtiques que se'n deriven.

Dos mil cent, una odissea arqueològica / Josep Maria Nolla i Josep Burch, coordinadors del dossier



En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 58-95: il. (Dossier) 

Conté: Dos mil cent, una odissea arqueològica / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; Un Recorregut historiogràfic que encara amaga sorpreses / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; Una Mirada a vint-i-un segles: passat, present i futur / Joaquim Nadal Farreras ; La República romana / Gerard Ventós ; La Guerra Sertoriana / Gerard Ventós ; Gneu Pompeu Magne, el fundador / Quim Tremoleda ; El Punt de partida: la muntanya de Sant Julià de Ramis / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; La Fundació d'una ciutat romana / Pere Castanyer i Masoliver ; La Fundació de Gerunda, el complex desplaçament d'un grup humà / Josep Maria Nolla, David Vivó ; Forma i evolució de la ciutat de Girona en l'època romana / Jordi Sagrera ; El Territori de Girona: més enllà de la ciutat estricta / Ana Costa, Lluís Palahí ; La Girona romana avui i les perspectives de futur / Maribel Fuertes Avellaneda.

Els Mosaics romans / text de Genís Casanovas ; amb l'assessorament d'Isabel Rodà
Casanovas, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 278 (maig 2025), p. 40-45 : il. (Edat antiga) 

El Pla de gestió del conjunt arqueològic de Tàrraco / Maria Teresa Miró i Alaix
Miró i Alaix, Maria Teresa


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 526 (gener 2026), p. 64-65 : il. (Patrimoni) 

El Castellum de Sant Julià de Ramis en el seu context. Estat de la qüestió / J. M. Nolla, J. Casas, J. Burch, J. Sagrera
Companys i Farrerons, Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 187-218 : il

Un seguit d'excavacions en llocs estratègics del sector més septentrional de la via Augusta ha permès reconstruir tot un seguit d'obres importants de tipus militar encaminada, primerament, a la defensa de la prouincia Tarraconensis, a partir de mitjan segle IV, i a cosir sòlidament aquest territori amb la Septimània, al nord dels Pirineus, durant l'existència del regnum gothorum. Destaca, per diverses raons, l'imponent castellum bastit sobre les ruïnes de l'antic oppidum abandonat de *Kerunta, a la muntanya de Sant Julià de Ramis que, ara sabem, interactuava amb el nucli urbà de Gerunda i altres jaciments de l'entorn. L'ocupació omeia d'aquestes contrades significà la seva desaparició.

Els Primers productors de vi a la Vall de Canet : Any zero / Joaquim Pera Isern
Pera i Isern, Joaquim


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 94 (desembre 2025), p. 3-11 : il.
Número dedicat a: La vinya i el vi a la vall de Canet. Títols i resums en català i anglès.

La Laietània va ser en l'època romana una de les regions productores de vi més importants de tot l'Imperi Romà. És en aquesta regió on hi trobem la densitat més gran de productors de vi, com ho està posant de relleu la gran quantitat de llocs dedicats a la producció i envasat de vi localitzats fins ara per l'arqueologia. També a la vall de Canet tenim vestigis que deixen constància d'aquesta activitat; d'aquest establiment canetenc coneixem també el nom de dues marques de vi que s'envasaven aquí, gravades en forma de segell sobre les àmfores que els feien d'envàs.

Connectivitat rural a l'antiguitat : un estudi de cas del nord-est de la Hispània Tarraconense / César Carreras Montfort, Pau de Soto
Carreras Montfort, César


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 43-66 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El paisatge rural representa un dels pilars fonamentals sobre els quals es van construir l'economia i la societat a l'antiguitat. En aquest article s'analitzen les estructures de comunicació i transport que van permetre que els espais rurals es vinculessin amb els centres urbans propers i amb territoris més allunyats. De forma capil·lar, la productivitat rural es va estendre vers altres mercats, fomentant una economia pròspera especialment durant l'època romana. Per exposar aquest fenomen es pren com a exemple el cas de la província Tarraconense.

La Galeria hidràulica de la Plaça de la Pietat de Vic i la seva relació amb el Temple Romà i el poblament antic d'Auso / Pau Alberch, Anna Bach Gómez, Núria Romaní Sala
Alberch i Calm, Pau


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 263-287 : il.
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es presenta la troballa excepcional de la galeria descoberta el 2016 a la plaça de la Pietat de Vic (Osona) al subsòl del Temple Romà i se'n proposa una aproximació cronològica i funcional. Es planteja la seva possible adscripció cronològica al voltant del s. I aC-II dC, contemporània a les restes de l'antic nucli habitat d'Auso, tot i que també presenta una reforma entorn del s. XIII, en el context de l'ampliació del nucli poblacional medieval de la ciutat.

Un Context d'època augustiana del jaciment romà de Santa Rita (Malgrat de Mar, Maresme). Aportació a l'estudi de l'aparició de l'àmfora de la forma Dressel 3 a la Laietània / Ramon Coll Monteagudo, Ramon Járrega Domínguez
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 41 (2024) , p. 141-172
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Estamharitz, Leherfarnko i Cagalela, una proposta de topònims ibèrics a Palafrugell / Ramon Prior i Tió
Prior i Tió, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. [28] (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'orígen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, que Llafranc té l'arrel en una "terra de Frank" i que Calella prové de "cala petita". Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que hauren estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica. Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Una Necrópolis romana en Reus
Masriera i Colomer, Artur


En: Museum revista mensual de arte español antiguo y moderno y de la vida artística contemporánea. Barcelona. Año 2, núm. 4 (1912) , p. 121-127

L'Equipament urbà de Tàrraco / Rodolf Cortés i Cortés
Garcia-Argüelles Andreu, Pilar


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VI (1983-1984) , p. 107-127 ; il.
Bibliografia.

Si pensem que sobre Tàrraco haguèren d'incidir els esdeveniments històrics, socials i econòmics que es produïren al llarg de la seva vida com a ciutat romana -quasi set segles- entendrem que, necessàriament, llur topografia urbana variarà al ritme del seu propi desenvolupament històric, creixent o decreixent. A més, en alguns moments, es veurà afectada per reformes urbanístiques força ambicioses i trascendents (Balil 1976, p. 60). La importància relativa d'una ciutat es reflectirà, sens dubte, en el seu urbanisme i el cas de Tàrraco no fou l'excepció. Passà d'ésser inicialment una base militar, o ciutat caserna, a transformar-se en una urbs i capital de provincia on s'instalà el necessari aparell administratiu, militar i religiós.

Toponímia i arqueologia / Manuel Jaume Massó i Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Societat d'Onomàstica: Butlletí interior, núm. 17 (setembre 1984), p. 52-55

Notes sobre el fons d'època romana i la documentació del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 33 (gener 2006), p. 21-22: il. (Tema central) 

Retrospectiva : arqueologia / Eduardo Toda Güell
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 178 (Junio 1967), p. 434-435

La Necròpolis romano-cristiana de Tarragona i la seva basílica / J. Serra i Vilaró
Serra i Vilaró, Joan


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XIII, núm. 228, 229, 230 (abril, maig, juny 1932), p. 154-158

Enterraments d'època romana a Reus i el Molar / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XI, núm. 212 (desembre 1930), p. 324-327 : il.

Forma Orbis Romani / H.A.



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any X, núm. 195 (juliol 1929), p. 217-218

La "Forma Romani Imperii" / Josep de C. Serra-Ràfols
Serra i Ràfols, Josep de C.


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VIII, núm. 173 (setembre 1927), p. 205-207

El Labrum romano de la villa de Els Antigons (Reus, Tarragona) / Laura Galán Palomares
Galán Palomares, Laura


En: Tituli-Imagines-Marmora. Materia y prestigio en mármol. Homenaje a Isabel Rodà de Llanza, Anejos AEspA ; Gorostidi Pi, D.; Gutiérrez Garcia-M., A. (eds.). Madrid : CSIC, 2022. p. 325-332


La revisión de varios fragmentos marmóreos pertenecientes a un labrum documentado en el ninfeo de la villa romana de Els Antigons (Reus, Cataluña, España) nos ha permitido realizar un estudio tipológico pormenorizado, teniendo en cuenta el material, el contexto del hallazgo, el origen del material en el que fue realizado y sus dimensiones, aportando así nuevas informaciones al conocimiento previo sobre este elemento y la villa en la que se encontró.