Gala Placidia : reina y esclava / Roberto Corral Moro
Corral Moro, Roberto


En: Clío : revista de historia, núm. 271 (2024) , p. 48-54 : il.

El Poblament rural romà al conventus Tarraconensis entre Tarraco i Saguntum. Els condicionants naturals, les vies de comunicació i els esdeveniments històrics / Ramon Járrega Domínguez
Jàrrega i Domínguez, Ramon


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 5-82: il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es planteja aquí un estat de la qüestió sobre el sector meridional de l'antic conventus Tarraconensis, comprès entre les ciutats de Tarraco i Saguntum, en època romana. S'analitzen els condicionants físics i els esdeveniments històrics que determinaren l'evolució del poblament rural en aquest territori. També es tenen en compte les vies de comunicació com a element vertebrador d'aquest poblament, així com la navegació de cabotatge i fluvial de l'Ebre, com a elements que influïren en l'economia antiga de la zona.

Primers resultats dels treballs arqueològics a la vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, ager Tarraconensis) (2018-2021) / Francesc Rodríguez Martorell, Karen Fortuny Mendo, Òscar Caldés Aquilué, Josep M. Macias Solé, Jordi López Vilar, Ada Lasheras González, Andreu Muñoz Virgili



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 83-113 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els resultats obtinguts en l'incipient projecte d'excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Mas dels Frares (2018-2021) permeten esbossar les principals característiques d'un assentament productiu i residencial situat a menys de 6 km de Tarraco. La vil·la reflecteix la dinàmica evo-lutiva comuna en els jaciments d'aquest territorium entre l'època tardorepublicana i el període visigot. L'element més destacable de Mas dels Frares és l'ús abundant de l'aigua, vinculat tant a activitats termals com agrícoles durant bona part de la seva existència.

Un Nuevo veteranus en Tarraco / Diana Gorostidi Pi, Hugo Feliu Pérez
Gorostidi Pi, Diana


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 115-122 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Una nova inscripció recuperada recentment a Tarragona documenta un nou veteranus de nom Marcus Iulius Matrinus. A més, l'interès sobre el suport en particular, de manera paral·lelepípeda, radica en la seva grandària, considerablement menor que el comú dels pedestals tripartits procedents de la ciutat.

Els Vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. 2. La Caixa reformes 1987 / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 123-170 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball s'estudien els vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, con-cretament els procedents de la "Caixa de les reformes de l'any 1987". Aquests s'han classificat utilitzant les tipologies de referència més habituals, com són la de Clasina Isings (Isings 1957) per al món romà, i la de Danielle Foy (Foy 1995) per al període visigòtic. A partir del seu en-quadrament tipològic i la seva quantificació, s'observa una presència majoritària de recipients de vidre del període romà alt i baiximperial (s. I-V) i una escassa presència de vidres datables del període visigòtic.

La Costa de la Serra : un nucli fortificat romanorepublicà al Camp de Tarragona. / Núria Otero Herraiz, Joan Canela Gràcia, Jordi López Vilar, Antoni Corrales Soberino, Lluís Alonso Gisbert, Maria Carme Belarte



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 5-42 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem en aquest article els primers resultats de la recerca realitzada al jaciment romanorepublicà de la Costa de la Serra, ubicat en l'àrea central del Camp de Tarragona. Els treballs efectuats des de l'any 2014 en campanyes anuals han posat al descobert un edifici singular datat a finals del s. II - principis del I aC, que compta alhora amb unes característiques residencials i de fortificació. Descrivim breument l'edifici i els materials trobats en les excavacions i acabem amb una proposta d'interpretació.

Els Vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. 1. El fons antic / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 43-75 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball s'estudien els vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, concretament els que definim com a fons antic, procedent de les intervencions a efectuades entre els anys 1923 i 1933. Aquests s'han classificat utilitzant les tipologies de referència més habituals, com són la de Clasina Isings (Isings 1957) per al món romà, i la de Danielle Foy (Foy 1995) per al període visigòtic. A partir del seu enquadrament tipològic i la seva quantificació, s'observa una presència majoritària de recipients de vidre del període romà baiximperial (s. IV-V) i una escassa presència de vidres datables del període visigòtic.

El Propileo del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (CPHC) y su relación con el pórtico de la plaza de culto en el foro provincial de Tarraco / J. Á. Domingo, P. Pensabene
Domingo Magaña, Javier Ángel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 29-77 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En el present estudi s'analitza l'accés a la plaça de Culte del CPHC des de la terrassa de Representació. La història dels estudis, partint de la identificació d'un fragment de capitell compost de grans dimensions, havia suggerit l'existència aquí d'un propileu amb aquesta funció. Propileu que ara, gràcies a una minuciosa anàlisi de l'estructura del CPHC i a la identificació de nous fragments de la seva decoració arquitectònica, podem reconstruir amb major precisió i establir la seva posició a la part alta d'una gran escala monumental. Al mateix temps, algunes evidències permeten suposar l'existència d'altres dos accessos laterals a la plaça de Culte, alineades amb els pòrtics laterals d'aquest recinte, que proposem reconstruir mitjançant dos propileus més petits.

Necrològiques : Simon J. Keay / Josep M. Macias
Macias i Solé, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 265-267 : il

La Pintura romana del Museo Nacional Arqueológico de Tarragona, procedente de las excavaciones realizadas en la Cantera del Puerto (I) / Antonio Mostalac Carrillo, Carmen Guiral Pelegrín
Mostalac Carrillo, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 29-58 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El trabajo presenta el estudio de un conjunto de fragmentos de pintura mural romana hallados en las excavaciones de 1854, en el lugar conocido como Cantera del puerto de Tarragona Pertenecen a una pared y a un techo plano y pintado; estilísticamente corresponden a un tipo de decoración clasificable en la corriente pictórica del denominado II estilo pompeyano; el conjunto se puede datar a mediados del siglo I a C y, por el momento, marca el término post quem de la introducción del II estilo en la Provincia Tarraconensis.

Nuevamente sobre la decoración del ático del pórtico del recinto de culto a Divo Augusto en la acrópolis de Tarraco / Antonio Peña
Peña, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 59-79 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article presentem una sèrie de consideracions sobre l'àtic del pòrtic que va delimitar el recinte de culte a Divo August en l'acròpoli de Tarraco. El treball sorgeix com a rèplica a una recent publicació en la qual es tracta aquest recinte i es posa en qüestió la nostra proposta de decoració de l'àtic plantejada fa dos anys.

L'Epigrafia com a font topogràfica: Referències textuals a edificis i espais sacres de caràcter públic a Tarraco / Julio C. Ruiz
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 81-95 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es presenta aquí una aproximació al paisatge religiós urbà de Tarraco, mitjançant les referències en les fonts epigràfiques L'objectiu és establir una proposta d'identificació de santuaris i temples de la ciutat, tant els que han estat detectats arqueològicament com aquells que encara no s'han localitzat, i també realitzar una aproximació a la seva nomenclatura antiga Per això, s'ha recorregut a una sèrie d'inscripcions que al·ludeixen a conceptes relacionats amb l'arquitectura religiosa A més d'una major precisió sobre els edificis ja coneguts, l'estudi ha permès indagar en el coneixement d'alguns espais sacres sobre els quals no existeix fins ara cap evidència material.

El Conjunt numismàtic de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragona) / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 131-140 : il
Notes a peu de pàgina.

Es presenta un conjunt de 20 monedes recuperades en les prospeccions arqueològiques de la vil·la romana del mas dels Frares (Constantí, Tarragona).

Inscripció gravada sobre un dolium de la vil·la romana de Cal·lípolis (Vila-seca, Tarragona) / Jordi López Vilar, Joaquín Ruiz de Arbulo
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 141-146 : il
Notes a peu de pàgina.

Es presenta i contextualitza una inscripció de capacitat realitzada sobre un dolium de la vil·la romana de Cal·lípolis de la Pineda (Vila-seca, Tarragona.

El Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (CPHC) : una lectura arquitectónica a la luz de los nuevos datos y de los conjuntos imperiales de Roma / Patrizio Pensabene, Javier Á. Domingo
Pensabene, Patrizio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 41-125 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La seu del CPHC s'inscriu en el procés de formulació d'un model flavio d'arquitectura imperial, les etapes principals de la qual han estat la remodelació vespasianea del Claudianum a Roma i la construcció del Templum Pacis. L'anàlisi conjunta d'aquests complexos permet comprendre l'origen d'algunes característiques presents en el CPHC, i identificar al mateix temps la introducció d'algunes variants respecte als models oficials romans Tenint en compte aquests aspectes, i partint de la revisió dels materials dipositats en diversos museus de la ciutat, podem ara proposar noves solucions per a alguns particulars d'aquest conjunt arquitectònic.

Evidències de dues antigues infraestructures portuàries : els embarcadors de la Roca Plana i del Miracle a Tarragona / Anna Gutiérrez Garcia-M., Jordi López Vilar, Gerard Martí Estrada, Patricia Terrado Ortuño



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 127-142 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es presenten dos testimonis arqueològics documentats en indrets de la costa tarragonina que es relacionen directament amb activitats d'embarcament/desembarcament a l'entorn de l'antiga Tàrraco Són La Roca Plana, situada prop de la pedrera del Mèdol, que només s'entén com a moll de càrrega dels blocs de la pedrera del Mèdol destinats a la ciutat; i la Punta del Miracle, d'on es té constància d'un embarcador en el segle XVII i on A Schulten van localitzar-hi retalls de cronologia incerta La troballa subaquàtica, just davant d'aquest darrer indret, d'un conjunt de fragments de columna de granit de la Tròade juntament amb ceràmica potser d'època romana suggereixen que aquesta infraestructura ja estava en ús a l'Antiguitat, moment en què juntament amb La Roca Plana podria haver format part d'un mateix sistema portuari.

Dos estatuillas de Erotes halladas en 1868 en Tarragona / Julio C. Ruiz
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 143-165 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa de l'estudi de dues escultures romanes, prestant especial atenció a les seves circumstàncies de troballa Ambdues tenen relació amb la iconografia dels erotes o putti, i s'havia considerat prèviament que es desconeixia la seva procedència, sent estudiades per separat No obstant això, a través d'un manuscrit de Buenaventura Hernández Sanahuja, sobre les troballes arqueològiques ocasionades en 1868 arran de l'enderrocament del Baluard de Cadenes, és possible conèixer el lloc aproximat on van sortir a la llum La constatació d'aquesta circumstància permet reprendre l'estudi de totes dues peces, així com realitzar algunes reflexions sobre el context original de les escultures i la seva funcionalitat.

Dues àmfores de la forma Dressel 2 de l'Ager Tarraconensis, conservades al Museu Bíblic de Tarragona / Enric Colom Mendoza, Ramon Járrega Domínguez
Colom Mendoza, Enric


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 167-175 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem l'estudi de dues àmfores senceres conservades al Museu Bíblic Tarraconense, de proce-dència submarina, però que semblen haver estat produïdes a l'ager Tarraconensis Deuen procedir d'un o dos naufragis o, menys probablement, de pèrdues de càrrega, poc després d'ésser embarcades, possiblement en el seu trànsit cap a la península itàlica, o un altre indret del Mediterrani occidental.

Les Monedes de l'excavació al solar de les cases de la catedral de Tortosa. La circulació monetària als segles V - VI dC / Xavier Sicart Chavarria, Ramon Ferré Anguix
Sicart Chavarria, Xavier


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 177-193 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant les excavacions del 2016 i 2017 al solar de les cases de la catedral de Tortosa, ha aparegut una gran quantitat de monedes El numerari baix imperial i de l'Antiguitat Tardana representa el conjunt més nombrós i està format per encunyacions de procedències molt diverses, així com d'imitacions de les monedes oficials romanes Hi ha aportacions monetàries del nord d'Àfrica, entre aquestes, un nummus del rei vàndal Trasamund i un pentanummium bizantí de Justinià encunyat a Cartago.

El Conjunto histórico del circo romano de Tarragona : de la nube de puntos a la didáctica permanente / Josep M. Macias, Josep M. Puche, Pau Solà-Morales, Josep M. Toldrà, Iván Fernández



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 121-126 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el marco del proyecto ARREL se ha experimentado con diversos sistemas de captura masiva de datos con el objetivo de documentar el circo romano y su actual entorno urbano. Ello ha permitido construir el escenario de un serious game pero, al mismo tiempo ha representado una oportunidad para crear un portal público de consulta y visualización de la realidad arquitectónica de este recinto histórico. Con ello se avanza en el desarrollo y experimentación de "plataformas a la carta" donde el usuario puede avanzar en el conocimiento técnico de una realidad patrimonial diacrónica y entender el espacio urbano como la etapa final de un dilatado proceso histórico.