português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
DOSSIER : EPISODIS DE LA HISTORIA DE FIGUERES []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 8   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El referèndum de 1966 i el franquisme dels anys seixanta a Figueres / Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 175-193 : il. (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Notes. Resum en català i anglès.

Per al règim franquista, la finalització de la Segona Guerra Mundial va comportar la necessitat de modificar l'arquitectura del seu sistema polític per adaptar-se als nous equilibris internacionals. Al mateix 1945 es proclama la Ley de Referéndum Nacional que regiria la participació del poble espanyol en afers que es consideressin d'extrema importància. Aquest fou el cas de la Ley Orgánica del Estado que se sotmeté a referèndum el 14 de desembre de 1966. Un projecte inserit dins la lògica de les transformacions econòmiques i socials dels anys seixantes fruit dels canvis de política econòmica de finals dels cinquantes. Una llei que pretenia tancar el sistema polític del franquisme per consolidar-se en allò fonamental i original per poder-se projectar més enllà de la mort del seu màxim dirigent. El referèndum fou l'instrument elegit per generar un clima de propaganda ideològica per tal de generar una acceptació en forma de consens. A l'Empordà i a Figueres, podem trobar elements paral·lels als del context espanyol, tot i que singularitzats per una estructura social i uns grups de poder diferents i en lluita per una hegemonia particular més enllà de la continuïtat del règim franquista.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Referèndum 1966 ; Propaganda política
Àmbit:Figueres
Cronologia:1966
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.153/372107
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La postguerra del Patrimoni Artístic a l'Alt Empordà febrer-setembre 1939 / Alfons Martínez Puig
Martínez i Puig, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 153-174 : il. (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Falten les pàgines 153 i 156. Notes. Inclou apèndix documental. Resum en català i anglès.

Immediatament després d'acabada la guerra civil a l'Alt Empordà, el 10 de febrer de 1939, les tropes del general Franco trobaren dispersos per la comarca diversos dipòsits on s'emmagatzemaven tots aquells tresors artístics que la República no havia pogut traslladar a França i, després, a Ginebra. El Govern de Burgos, a mida que avançava i conqueria territori, va establir ens i fórmules administratives per reordenar tot allò que durant la guerra havia estat tret del seu emplaçament per evitar el seu saqueig o destrucció. L'Alt Empordà no serà una excepció i s'organitza el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), amb seu a Figueres, i que s'encarregarà de supervisar, catalogar i retornar tot allò que trobin en els diferents dipòsits de Figueres, Peralada i Darnius, més els dipòsits que varen habilitar per tots aquells objectes que s'anaven trobant per causa d'amagatalls o per incautacions fetes durant la guerra. La història de l'SDPAN a Figueres, fins ara desconeguda, surt a la llum gràcies a la documentació trobada a l'Arxiu de l'Institut RamonMuntaner de Figueres, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà i el Museu de l'Empordà, els quals guarden un valuós capítol de la història recent de l'Empordà i de la Història de l'Art Internacional.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Patrimoni històric i artístic ; Patrimoni cultural ; Propietat ; Confiscació ; Fonts documentals
Matèries:Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional : SDPAN
Àmbit:Figueres
Cronologia:1931
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.152/372106
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La proclamació de la Segona República a Figueres / Anna Teixidor Colomer
Teixidor Colomer, Anna


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 93-114 (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Falten les pàgines 149 i 152. Notes. Inclou apèndix documental. Resum en català i anglès.

L'article recull les principals fonts documentals conegudes fins aquest moment (les actes del plenari municipal, la premsa i el dietari de la biblioteca) que permeten conèixer la successió d'esdeveniments que van seguir a la proclamació de la República a Figueres. El text esbossa el context polític i social que vivia la ciutat en aquell moment i les conseqüències que va suposar la fi de la Dictadura de Primo de Rivera i la instauració d'un nou sistema polític. S'assenyalen els trets més definitoris dels principals actors polítics, la victòria de la candidatura d'ERC en els resultats obtinguts durant les eleccions del 12 d'abril de 1931 i el paper que va jugar a la ciutat a partir d'aquell moment.


Matèries: República espanyola II ; Proclamació de la II República espanyola ; Crònica ; Fonts documentals
Àmbit:Figueres
Cronologia:1931
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.151/372105
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carles Jordà i Fages (1883-1935). Dirigent d'Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària / Ferran del Campo i Jordà
Campo i Jordà, Ferran del


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 115-134 : il. (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Notes. Resum en català i anglès.

Carles Jordà i Fages neix a Figueres el 1883 i mor a Pont de Molins el 1935. És l'hereu d'una família d'hisendats que aviat diversificarà les seves inversions, de manera decidida, en el negoci bancari, la qual cosa permetrà que ell i les seves germanes es traslladin a estudiar a Barcelona. Estudiarà enginyeria i entrarà en contacte amb els nuclis catalanistes de la Lliga que el portaran a ser elegit per a càrrecs polítics a la Mancomunitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, on arribarà a ser alcalde accidental. Unes inversions amb mals resultats truncaran la seva vida barcelonina i el 1921 retornarà a l'Empordà. On manté la seva presència política i serà un dels fundadors d'Acció Catalana. Per la seva afiliació política, durant la dictadura de Primo de Rivera serà perseguit i exiliat a Casp. De retorn a l'Empordà, impulsa el cooperativisme agrari. Amb la II República mantindrà la seva adscripció política, però, sobretot, accentuarà la seva faceta de dirigent agrari des de la Unió Sindical Agrària, que se situarà en una difícil aposta, entre la patronal agrària i el sindicalisme rabassaire, tot buscant fórmules de concòrdia i entesa en moments de radicalització. Morirà en plena maduresa el 1935. La seva memòria es perdrà durant el franquisme i la democràcia restaurada.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Regidors ; Enginyers ; Propietaris agraris ; Vida política ; Partits polítics ; Pensament polític ; Conflicte rabassaire
Matèries: Jordà i Fages, Carles (1883-1935)
Matèries:Lliga Regionalista ; Acció Catalana ; Unió Sindical Agrària de Catalunya
Àmbit:Figueres ; Barcelona
Cronologia:1883 - 1935
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.150/372104
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La proclamació de la Primera República a Figueres / Manuel Moreno Chacón
Moreno Chacón, Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 93-114 (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Notes. Inclou apèndix documental. Resum en català i anglès.

Les lluites polítiques entre els partits monàrquics, les guerres de Cuba i carlista, l'atemptat contra la família reial i, finalment, la dissolució del cos d'Artilleria per part de les Corts el mes de febrer de 1873, a conseqüència de la indisciplina de l'Exèrcit, portaren el rei Amadeu I de Savoia a abdicar. Inesperadament, l'11 de febrer de 1873 es proclamava la Primera República espanyola. La notícia va córrer amb rapidesa a través de la premsa i dels telegrames de les autoritats i, el 12 de febrer, l'alcalde de Figueres, Joan Arderius, proclamà solemnement la República. La població ho va celebrar al carrer amb alegria i seny. Mesos més tard, el 7 de juny, es proclamà la República Federal, però ja sense gaire entusiasme. Els conflictes bèl·lics, les insurreccions cantonalistes i les dissensions internes dels partits republicans portaren al cop militar del general Pavía que acabarà amb la Primera República, a principis de gener de 1874.


Matèries: Sexenni democràtic ; República espanyola I ; Vida política ; Republicanisme ; Carlisme ; Premsa política ; Crònica ; Fonts documentals
Àmbit:Figueres
Cronologia:1873 - 1874
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.149/372103
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'arribada de la fil·loxera. Figueres, capital de la fil·loxera : debats i discussions (1878, 1879) / Eduard Puig i Vayreda
Puig i Vayreda, Eduard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 71-91 (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Notes. Resum en català i anglès.

La ciutat de Figueres és capital de la fil·loxera els anys 1878 i 1879. Els debats previs a la invasió fil·loxèrica hi van tenir lloc i, una vegada entrada la fil·loxera per Rabós, algunes de les discussions sobre les actuacions a portar a terme per fer-hi front també s'hi van desenvolupar. A l'Ajuntament de Figueres, amb un predomini de republicans, però amb alcalde dinàstic, el consens en defensa de la vinya i contrari a l'arrencada va ser total. Defensors i contraris a la zona d'incomunicació van trobar en la premsa local el mitjà eficaç per exposar les seves posicions, tècniques, però també amb càrrega política. De manera destacada, van participar en aquests debats Narcís Fages de Romà i Joan Arderius, que s'enfrontaven a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i a les posicions de Joan Miret, partidaris d'arrencar les vinyes de l'Empordà i crear una zona d'incomunicació per evitar l'expansió de la fil·loxera. A Figueres, finalment, va arribar amb retard una estació antifil·loxèrica i un camp d'experiències vitivinícoles. La fil·loxera, de manera inexorable, s'anava estenent.


Matèries: Plaga de la fil·loxera ; Crisi agrària ; Vinya ; Crònica
Àmbit:Figueres
Cronologia:1878 - 1879
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.148/372102
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra Gran i el castell de Sant Ferran (1793 - 1795) / Marià Baig i Aleu
Biag i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 45-69 (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Notes i bibliografia. Resum en català i anglès.

Després de repassar breument la història de la construcció, al segle XVIII, del castell de Sant Ferran de Figueres -una de les principals fortaleses baluardades d'Europa-, i d'analitzar les causes de la Guerra Gran (1793-1795) entre la monarquia espanyola i la República Francesa, es presenten els principals esdeveniments que portaren a la "inexplicable" rendició del castell de Sant Ferran enfront les tropes franceses el dia 27 de novembre de 1794, així com les especulacions que s'originaren a conseqüència d'aquest fet.


Matèries: Revolució francesa ; Guerra Gran ; Conflictes internacionals ; Agressions frontereres ; Setges ; Fortificacions ; Castells
Matèries:Castell de Sant Ferran de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1793 - 1795
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.147/372101
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Figueres i Felip V (1701-1714) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 17-44 (Dossier : Episodis de la història de Figueres
Notes. Resum en català i anglès.

A Figueres, durant la Guerra de Successió, hi va haver actituds diverses de la població a l'hora de definir-se per un o altre bàndol. La condició de frontera que tenia l'Empordà feia que hi hagués un sentiment d'aversió vers el que venia del nord. França, i Lluís XIV, havia estat l'enemic a partir de 1652, Felip V era el nét. Tot i això, una part important de la seva elit, doctors en drets i botiguers majoritàriament, es va mostrar partidària de Felip V, sigui pel casament portat a terme a Figueres, per dinasticisme o per convicció. La majoria, però, de la qual no han quedat massa indicis en la documentació, van seguir el partit de l'arxiduc Carles. En aquest text es presenta, a manera d'exemple, quatre d'aquests filipistes o botiflers: Gregori Matas i Pujol, Salvador Prats i Matas, Àngel Mach i Cortada i Ramon Gorgot de Farnés. I es plantegen les dificultats metodològiques per fer la història dels austriacistes a Figueres i a l'Empordà.


Matèries: Guerra de Successió ; Monarques ; Felip V d'Espanya ; Actes socials i públics ; Casaments ; Botiflers ; Austriacistes ; Biografia ; Fonts documentals ; Crònica
Matèries: Matas i Pujol, Gregori ; Prats i Matas, Salvador ; Mach i Cortada, Àngel ; Gorgot i Farners, Ramon
Àmbit:Figueres
Cronologia:1701 - 1714
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.146/372100
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3