L'Arqueologia a la Garrotxa : una història i estat de la qüestió / Arnau Brosa i Planella, Núria Martínez Jiménez, Biel Soriano Elias, Sandra Picart Salas, Carlota Masó Giralt



En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 11-48 (Recerques) 

L'arqueologia ha estat i és una disciplina present a la Garrotxa. Aquest treball fa un repàs a l'origen i evolució d'aquesta activitat a la comarca, des dels primers exemples d'interès pel patrimoni arqueològic a finals del segle XIX fins a l'actualitat, i presenta un estat actual de l'arqueologia a la Garrotxa a partir de l'anàlisi de la carta arqueològica.

"Atura, companyó!". Domenjó de Bigorra i altres bandolers de la Garrotxa (segle XVI) / Joan Antoni Padrós i Estivill
Padrós i Estivill, Joan Antoni


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 49-132 (Recerques) 

A la Garrotxa del segle XVI hi trobem totala gamma d'episodis de gent d'armes que constitueixen el bandolerisme estructural: bandes de fugitius i saltejadors de camins, actuació de grans quadrilles que es mouen de manera habitual en comarques veïnes, i especialment professionals al servei del poder local. En aquest article es fa, d'una banda, un recull sistemàtic de tots els episodis documentats i de les estructures repressives que es teixeixen a la comarca (des dels sometents locals fins al poder virregnal); d'altra banda es ressegueix el cas de Domenjó de Bigorra, condemnat a mort per bandolerisme: la seva petita història permet fer un acostament microhistòric a la complexa xarxa de proteccions i interessos (des del poder municipal fins al senyorial) que envolten el fenomen del bandolerisme.

El Mas Caritat de Sant Cristòfor les Fonts (Olot) : entre la història i la llegenda / Antònia Caritat Compte, Miquel Àngel Fumanal Pagès
Caritat Compte, Antònia


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 133-145 (Recerques) 

Al sud dels afores d'Olot s'estén el terme de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts, esmentada com a tal ja al segle XI. Un dels masos més importants del terme era el Mas Caritat, documentat des de finals del segle XIV. Ara bé, la tradició popular fa que s'associï a aquesta casa la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Tura, quelcom que podria haver succeït al segle XII, justament quan els historiadors de l'art daten la talla de la figura conservada fins avui. En aquest treball donem a conèixer les primeres dades del mas Caritat, confrontades a la llegenda publicada pel pare Narcís Camós al segle XVII.

Olot sota sobirania francesa: entre el juliol de 1719 i el gener de 1720 / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 147-188 (Recerques) 

Un cop acabada a Catalunya la Guerra de Successió (1714) el nou rei Felip V es veié immers en una nova guerra contra França, Holanda, Àustria i Anglaterra (Quàdruple Aliança) països disconformes amb les pretensions del nou monarca espanyol sobre Sicília i Sardenya. Aquest conflicte (1718-1720) comportà l'ocupació, per part de l'exèrcit francès de Lluís XV, de les comarques muntanyenques situades al costat meridional dels Pirineus, entre el golf de Biscaia (País Basc) i el golf de Roses (Catalunya). Les autoritats locals catalanes es posaren del costat francès amb l'esperança de recuperar els furs i les llibertats perdudes el 1714. Entreel juliol del 1719 i el gener del 1720, el "semestre francès" propicià, amb l'ajuda de tropes irregulars catalanes, un esperat canvi temporal de sobirania. Però amb la retirada final de l'exèrcit francès la sobirania retornà a Felip V amb la consegüent repressió dels qui havien lluitat al costat del bàndol francès. Aquest estudi tracta, específicament, del cas d'Olot i la seva comarca, la Garrotxa.

Contribució al catàleg dels pous de gel de la Garrotxa / Gener Aymamí Domingo
Aymamí i Domingo, Gener


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 189-204 (Recerques) 

Inventari de set pous de glaç de la Garrotxa, amb els següents apartats: ús del gel al llarg dels temps; finalitats terapèutiques; la petita edat del gel; construcció dels pous i obtenció del gel; transport i comercialització; abandonament dels pous i la corresponent fitxa de cada pou. Alguns han desaparegut, d'altres es troben enrunats, però encara n'hi ha que resten en peu i tots formen part del nostre patrimoni rural.

L'Esquerra revolucionària a Olot : els comunistes / Joan Barnadas Puigferrer
Barnadas i Puigferrer, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 205-253 (Recerques) 

El cop d'estat de juliol de 1936 va capgirar completament el sistema polític i social espanyol, també l'olotí. Els actors socials tradicionals varen perdre tota o gran part de la seva influència social i política en benefici d'uns nous actors polítics. L'objectiu d'aquest treball és estudiar l'esquerra revolucionària olotina. Concretament, els comunistes. Per conèixer els seus orígens, els seus dirigents, la seva ideologia i sobretot la seva actuació. També la relació que mantenien amb els anarcosindicalistes i els partits republicans.

La Guerra Espanyola als pobles de la vall d'en Bas (1936-1939) / Jesús M. Gutiérrez Martínez
Gutiérrez Martínez, Jesús M


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 255-319 (Recerques) 

La Guerra espanyola és un dels temes històrics que han despertat més interès i passions en la comunitat d'investigadors, potser al mateix nivell de la Revolució francesa o de la Revolució soviètica. Hi ha milers i milers de llibres, monografies i articles dedicats a analitzar-ne alguns aspectes o a la seva totalitat. Podrien omplir diverses biblioteques especialitzades. Amb tot, no hi ha encara monografies de la Guerra a la Vall d'en Bas, localitat on aquest període es viu com a la majoria dels municipis catalans: amb la liquidació de les estructures polítiques i administratives tradicionals, la creació de noves formes d'organització econòmica i social, canvis en l'estructura de propietat, destrucció d'edificis religiosos i arxius parroquials, arribada de refugiats i, finalment, repressió política i sortida de desenes de veïns cap a l'exili.

Joan Costa Viñas (Mieres, 1906-Girona, 1981), un capellà bru i un docent pintoresc / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 321-334 (Recerques) 

Fill de Mieres, Joan Costa Viñas va ser un capellà amb personalitat pròpia. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València. Va ensenyar al Seminari Menor del Collell i a l'Institut de Girona, i es dedicà també a la construcció de carreteres. Compaginà els deures i els lleures, l'oci i el negoci. Se'l podia veure al bar, jugant a cartes, i al camp de futbol cridant contra l'àrbitre. Era modern i tradicional alhora, ben vist per les autoritats del règim, a les quals va complaure com a orador de la religió patriòtica. Regentà vla parròquia rural de la Sala, al Baix Empordà (Girona).

Mostres d'una etnografia de gènere i alimentació a Sant Joan les Fonts (Girona) en l'actualitat / Xavi Berdonces Serra
Berdonces Serra, Xavi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 335-361 (Recerques) 

Aquest treball de recerca etnogràfica es proposa com a objectiu metodològic el desenvolupament i examen de determinades propostes teòriques sobre la perspectiva de gènere des de la crítica feminista i des de diferents coneixements i perspectives de l'antropologia de l'alimentació, de perfil postestructuralistes. Es van seleccionar unes mostres teòriques com a referents pel seu contrast, i la proposta metodològica ha estat contextualitzada a Sant Joan les Fonts (la Garrotxa, Girona).

Flotant per la Garrotxa. Els corrents aeris de la Garrotxa a través dels globus aerostàtics / Josep Mª. Castañer Vilà
Castañer Vilà, Josep M.


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 367-372 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
IX Premis Jordi Pujiula 2020. Modalitat Tecnologia. Batxillerat.

Mai no us heu preguntat: Per què vola un globus?, com es controlen els globus? Com funciona el vent i quins corrents tenim a la Garrotxa?, hi ha algun patró de vents a la nostra comarca?, pot ser que l'orografia influeixi en els corrents?. Volia fer un treball científic, basat en l'observació i la formulació d'hipòtesis, per obtenir uns resultats que responguessin aquestes preguntes.

Plàncton quilòmetre zero / Joaquim Jové Juncà
Jové Juncà, Joaquim


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 373-379 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
IX Premis Jordi Pujiula 2020. Modalitat Ciències Naturals. Batxillerat.

La hipòtesi inicial era seleccionar algues (fitoplàncton) i crustacis (zooplàncton). La metodologia del treball va començar amb una recerca bibliogràfica i entrevistes a acadèmics de la Universitat de Girona (UdG) perquè la bibliografia no responia a la pregunta original de "poden els humans alimentar-se del plàncton de la Mediterrània"?

Sobre Asfalt. Proposta per a la construcció d'un pas de fauna a la Garrotxa / Coral Molí i Plana
Molí i Plana, Coral


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 385-389 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
IX Premis Jordi Pujiula 2020. Temàtica comarcal Batxillerat.

Fou a partir d'observar la gran quantitat d'individus morts a les carreteres de la Garrotxa, que aquest projecte agafà embranzida i es projectà per aconseguir instaurar una mesura que reduís la mortalitat animal. Per aconseguir aquest objectiu, es va creure pertinent plantejar la construcció d'un pas de fauna, una infraestructura que uneix els dos costats de carretera -ja sigui a partir d'un nivell inferior o superior a aquesta-, condicionat pel transcurs dels animals del territori i que, a més, augmenta la connectivitat ecològica. Per poder-lo plantejar, però, fou necessària la cerca de la zona concreta de la comarca on assentar-lo.

Paper Carlets durant la Guerra Civil / Mònica Oliveras Fontàs
Oliveras Fontàs, Marc


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 400-405 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
XX Premis Salvador Reixach 2020. Modalitat II República i Guerra Civil. Batxillerat.

Durant la Guerra Civil la majoria d'empreses i fàbriques es van col·lectivitzar, aquest era un tema que m'interessava i vaig decidir començar a fer recerca sobre què va passar amb les fàbriques col·lectivitzades.

Yostega Fest / Núria Perecaula Dorca
Perecaula Dorca, Núria


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 420-425 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
XX Premis Salvador Reixach 2020. Modalitat Àmbit Comarcal. Batxillerat.

El projecte es basa en la creació d'un casal d'estiu temàtic en un centre educatiu d'Olot, i alhora cobrir una de les grans necessitats de la ciutat: resoldre les mancances en el lleure infantil en període estival amb el lema de la campanya que ens va facilitar el professorat: "Casals temàtics als centres educatius. Espais segurs i lleure per a tothom".

The Fitness Team / Hoanna Giró Herrera
Giró Herrera, Hoanna


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 426-430 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
XX Premis Salvador Reixach 2020. Modalitat Arts i Comunicació. Ciclies formatius.

El projecte es basa en la creació d'un casal d'estiu temàtic en un centre educatiu d'Olot, i alhora cobrir una de les grans necessitats de la ciutat: resoldre les mancances en el lleure infantil en període estival amb el lema de la campanya que ens va facilitar el professorat: "Casals temàtics als centres educatius. Espais segurs i lleure per a tothom".

Projecte d'exportació. Exportació de carbonat càlcic precipitat recobert als Estats Units d'Amèrica / Sunraj Singh Thandi Virk
Singh Thandi Virk, Sunraj


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 431-438 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
XX Premis Salvador Reixach 2020. Modalitat d'anàlisi i gestió. Ciclies formatius.

Aquest projecte d'exportació consisteix en realitzar una operació comercial en el marc de les operacions de compravenda internacional i en el que el punt de partida és l'exportació d'un producte d'origen comunitari a un tercer país.

Casal d'estiu. Un viatge ple de colors / Sara del Saz Pairó
Saz Pairó, Sara del


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 439-445 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
XX Premis Salvador Reixach 2020. Accèssit temàtica educativa. Ciclies formatius.

El projecte es basa en la creació d'un casal d'estiu temàtic en un centre educatiu d'Olot, i alhora cobrir una de les grans necessitats de la ciutat: resoldre les mancances en el lleure infantil en període estival amb el lema de la campanya que ens va facilitar el professorat: "Casals temàtics als centres educatius. Espais segurs i lleure per a tothom".

Bibliografia de la Garrotxa (setembre 2020 - setembre 2021)



En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 447-467 (Bibliografia) 

La Restauració de Sant Feliu de Monars (Montagut-Oix) / Bibiana Agustí Farjas, Lluís Bayona Prats, Lluís Buscató Somoza, Irene Llusent Guillamet



En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 13-31 (Recerques) 

Al llarg d'aquests darrers anys, el Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, en col·laboració amb l'entitat Amics de l'Alta Garrotxa i amb el suport de l'Ajuntament de Montagut-Oix i del Bisbat de Girona, ha rehabilitat l'església de Sant Feliu de Monars. Es tracta d'un edifici religiós -l'antiga parròquia de la població- d'estil romànic, que estava abandonat des de principis del segle XX. La intervenció restauradora ha consistit, bàsicament, en netejar el conjunt arquitectònic i a reparar-ne la coberta perquè es pugui conservar i, alhora, afavorir-ne l'estudi i la visita.

De jurista a inversor. La figura de Dalmau Costa a Besalú a principis del segle XIV / Joel Colomer Casamitjana
Colomer Casamitjana, Joel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 33-56 (Recerques) 

A la baixa edat mitjana, Besalú era la capital regional i el centre urbà de referència respecte al seu entorn rural. Gràcies a la conservació de la documentació notarial, s'ha pogut reconstruir la trajectòria de determinats personatges rellevants de l'època. Aquest seria el cas del jurista Dalmau Costa, del qual, mitjançant la transcripció i l'estudi del seu inventari post mortem, s'han pogut conèixer detalls de la seva vida, la seva llar i les activitats de tipus econòmic, ben significatives.