português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS GIRONINS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 42
ir a la página                         


1 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Caritat i assistència social a l'Antic Règim / Miquel Borrell i Sabater
Borrell i Sabater, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 15-48 (Ponències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La ponència realitza una visió general sobre la pobresa, classes de pobres i les solucions a la mateixa: les almoines del pa, les del vestuari, el maridatge de donzelles i el funcionament dels hospitals amb les persones a qui atenien: malalts, bojos, expòsits... Analitza també el pas de la caritat al gran tancament de pobres en els hospicis, per diferenciar els vertaders i els falsos pobres.



Matèries: Beneficència ; Assistència social ; Antic Règim ; Pobresa ; Establiments benèfics ; Desafavorits socials
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Antics hospitals de Girona : diferències i semblances, segles X-XV / Anna Gironella i Delgà
Gironella i Delgà, Anna


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 49-76 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre els segles XIII i XV a la ciutat de Girona existiren quatre hospitals. Estaven situats en diferents zones de la ciutat, tots fora muralles, i es dedicaven a l'acollida de persones pobres i malaltes. Alguns estigueren vinculats a l'autoritat episcopal i d'altres eren administrats pel govern municipal. Els seus fons documentals no s'han conservat de forma homogènia, no obstant en tenim prou dades per intentar reconstruir la seva història i la seva acció assistencial.



Matèries: Beneficència ; Assistència sanitària ; Hospitals ; Pobresa ; Establiments benèfics ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:[900 - 1500] (esp. 1200 - 1500)
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Transcendint pobresa i moral : dones i supervivència a la Casa de la Misericòrdia de Girona (1769-1781) / Céline Mutos Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 77-108 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Casa de Misericòrdia de la ciutat de Girona, una institució exclusivament femenina que va obrir portes l'any 1769. En primer lloc, es pretén fer un breu repàs del pensament assistencial del segle XVIII incidint en l'òptica de gènere, visió que permetrà entendre com s'hi integra l'establiment gironí. En segon lloc, descobrir els aspectes fundacionals de la institució. En tercer lloc, analitzar-ne l'organització tant des del punt de vista estructural, de les rendes i del personal, com funcional, tractant sobre l'aspecte del treball captiu. Finalment, s'aprofundirà en el perfil de les nenes i dones que hi ingressaven per tal de fer emergir pautes d'ús de la institució. El propòsit del treball, a més de l'interès que representa la institució per se, és mirar més enllà de l'obvietat del control i del càstig, per incidir en el rol social i econòmic, vist com una eina utilitzada per les mateixes dones amb la finalitat de maximitzar les seves oportunitats de futur.



Matèries: Dona ; Història de la dona ; Treball de la dona ; Pobresa ; Moralitat ; Control social ; Beneficència ; Fonts documentals
Matèries:Casa de la Misericòrdia de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1769 - 1781
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De la caritat de l'Antic Règim a la benificència pública contemporània : el pas de pobres a ciutadans en el segles XIX i XX / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 109-134 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'evolució de les institucions benèfiques, des de l'època medieval als nostres equipaments actuals es basa en el procés d'especialització de l'atenció i dels centres, i en la professionalització dels curadors. Dels hospitals alberg dels primers temps a les institucions actuals, on la terapèutica hospitalària més avançada es combina amb els equipaments sociosanitaris, hi ha tot un món. Una història que es relliga amb la solidaritat en l'atenció als desfavorits, i amb la consolidació de l'estat de benestar dels països desenvolupats actuals.



Matèries: Beneficència ; Assistència social ; Antic Règim ; Edat contemporània ; Establiments benèfics ; Equipaments d'assistència ; Desafavorits socials ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1700 - 2000
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Nau central de l'antic Hospital dels Capellans de Girona : intervenció arqueològica / Maribel Fuertes Avellaneda
Fuertes Avellaneda, Maribel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 137-160 : il. (Comunicacions
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'antic Hospital dels Capellans de Girona es va establir a finals del segle XII a la riba dreta del riu Galligants, al seu pas pel barri de Sant Pere, i va mantenir la seva activitat assistencial fins a la segona meitat del segle XVIII. L'estudi de l'edifici de l'antiga institució, que conserva en el seu aspecte actual gran part de la configuració arquitectònica del que havia estat l'antic complex, ha estat, conjuntament amb la informació aportada per les fonts documentals conservades, la base del coneixement històric que, sobre l'hospital, recullen diverses referències dins la bibliografia històrica de la ciutat. La intervenció arqueològica duta a terme entre els anys 2015 i 2016 a l'interior de la nau central de l'antic edifici ens permet, per primer cop, posar en relació aquelles informacions documentals i bibliogràfiques amb els testimonis materials que restaven a l'interior de l'edifici.



Matèries: Hospitals ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia medieval ; Edat mitjana
Matèries:Hospital dels Capellans de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:2015 - 2016
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Inventaris de l'Hospital de la Seu anys 1353 i 1362, amb l'invientari de la seva biblioteca / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 161-218 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

El treball forneix notícies dels arxius eclesiàstics de Girona (Arxiu Diocesà, Arxiu de la Catedral, Arxiu de Sant Feliu de Girona) entorn de l'Hospital de la Seu de Girona i dels rectors que va tenir durant la primera meitat del segle XIV. Se centra en la figura de Bernat Verdaguer, rector entre 1353 i 1362, i especialment en la biblioteca que figura en els inventaris de l'hospital després de la mort de Verdaguer. Són estudiats i identificats cadascun dels títols dels llibres inventariats, amb la bibliografia apropiada.



Matèries: Hospitals ; Biblioteques ; Arxius eclesiàstics ; Fonts documentals ; Inventaris ; Baixa edat mitjana
Matèries:Hospital de la Seu de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1353; 1362
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El "Front" de la Pia Almoina de Girona : els projectes de 1379 i devers 1425 / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 219-252 : il. (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual edifici de la Pia Almoina del Pa de la Seu, nom amb què es coneixia la institució almoinera gironina, és una caixa gòtica, pràcticament sense contingut medieval, de la qual han perviscut amb alteracions notables les tres façanes exteriors, la principal de les quals és un exemple d'entre els més remarcables de l'arquitectura gòtica civil de Catalunya. Amb reformes i canvis moderns, aquestes tres façanes, bastides entre els segles XIV i XVI, corresponen a dos projectes espaiats en el temps, el primer dels quals s'encomanà als mestres pedrers gironins Guillem Bofill I (...1337-a.1389) i Antoni Escuder I (...1375-1396...), mentre que del segon no sabem encara qui o quins en varen ser els constructors, però sí la seva cronologia aproximada i alguns detalls del procés que es va seguir.



Matèries: Arquitectura civil ; Gòtic ; Edificis ; Projectes d'arquitectura ; Elements arquitectònics ; Façanes ; Mestres d'obres ; Fonts documentals
Matèries:Pia Almoina del Pa de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1379; 1425
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Salut i malaltia a Girona en temps de guerra (1638-1653) : doctors, cirurgans, apotecaris i adroguers / Xavier Solà Colomer
Solà I Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 253-286 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant els anys que la revolta dels Segadors va portar a la guerra de Separació (1640-1653) la situació mèdica a la ciutat de Girona es va quedar totalment trasbalsada per l'ocupació francesa i per la proximitat amb la ratlla de França. La mobilització de soldats gironins per socórrer el Rosselló comportà la intervenció dels doctors en medicina i cirurgians. Al seu torn, el treball dels apotecaris i dels adroguers va continuar ben actiu amb el subministrament de cera, drogues i altres productes d'alimentació a la població.



Matèries: Assistència sanitària ; Metges ; Farmacèutics ; Adroguers ; Guerra dels Segadors ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1638 - 1653
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Hospital del rei, o militar, a Girona. Dades procedentes dels manuals d'acords (1653-1694) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 287-306 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza el procés d'establir un hospital militar a Girona entre el 1653 i el 1694. Durant aquest temps, Girona era la punta de llança del sistema defensiu espanyol enfront d'una monarquia francesa cada cop més agressiva. La fortificació de Girona i l'establiment d'una guarnició foren unes de les conseqüències de tenir el front tan a prop. Una altra fou l'establiment d'un hospital militar, o en terminologia de l'època, un hospital del Rei. Els primers espais coneguts que es feren servir com a establiment sanitari foren el convent de Sant Agustí, per, poc després, ocupar el convent de la Mercè i, per últim, l'hospital de Santa Caterina. Entorn de 1676 ja hi ha constància de l'existència d'un hospital militar específic per als soldats. Tanmateix, quan es disparaven les necessitats de llits pels avatars bèl·lics, calgué de nou ocupar els convents de Sant Agustí i de la Mercè, principalment aquest últim, i part de l'hospital de Santa Caterina. Alternativament, en moments d'extrema necessitat també es feren servir determinats quarters, amb la problemàtica afegida d'haver de reubicar els soldats que s'hi allotjaven.



Matèries: Hospitals ; Gestió hospitalaria ; Sanitat militar ; Soldats ; Guerres ; Guerra dels Segadors ; Guerra de la Gran Aliança ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1654 - 1694
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sistemes alimentaris observats en el "Llibre [de la] comanda, refató y Imfermeria" (1779-1791) de l'Hospital de Santa Caterina de Girona / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 307-354 : il. (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Dono a conèixer i estudio parcialment un llibre de compres de queviures i material divers (1779-1791) de l'hospital de Santa Caterina de Girona. Gairebé totes les despeses consignades són de tipus alimentari. Aquesta mena de registre de comptabilitat el portava un prior o un administrador nomenat per una junta rectora. També comento i reprodueixo altres documents de la mateixa temàtica, anteriors i posteriors a aquest, en qualitat d'annexos. Eren els usos de taula vigents que seguien uns grups socials determinats de dirigents i servidors de l'establiment (prior o comanador/a, metge, apotecari, fadrí apotecari, clergues, dides, germans i germanes, personal d'infermeria, mossos, un escolà, etc.).



Matèries: Hospitals ; Assistència sanitària ; Gestió hospitalaria ; Alimentació humana ; Aliments ; Grups socials ; Costums alimentaris ; Fonts documentals ; Llibres de comptes
Matèries:Hospital de Santa Caterina de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1779 - 1791
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Hospital de sang de Banyoles durant la Guerra Gran (1793-1795) / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 355-379 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant la Guerra Gran a la vila de Banyoles s'hi establí un important hospital de sang de les tropes borbòniques amb l'ocupació militar del monestir de Sant Esteve durant més de dos anys. L'arribada massiva de soldats ferits a partir de 1794 va fer necessari ampliar els espais sanitaris a diverses cases particulars. A Banyoles hi van treballar els metges Llucià Puigdollers, Pasqual Mora, o Baltasar Manuel Boldo.



Matèries: Guerra Gran ; Hospitals ; Gestió hospitalaria ; Sanitat militar ; Metges ; Soldats ; Víctimes de guerra ; Fonts documentals
Àmbit:Banyoles
Cronologia:1793 - 1795
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Retalls de la història de l'Hospital de Pobres de Besalú / Tura Clarà Vallès, Joan López Carrera
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 379-406 (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

L'origen de l'hospital de Besalú continua essent un misteri que la documentació encara no ens vol desvelar. L'organització i funcionament de l'hospital s'entreveu des de les primeres notícies que s'han conservat: uns administradors es van fer càrrec de les rendes de l'establiment, cobrant censal i lloguers, contractant hospitalers i metges, pagant les despeses dels malalts i de manteniment de l'edifici...



Matèries: Hospitals ; Establiments benèfics ; Fonts documentals ; Edat moderna
Matèries:Hospital de Pobres de Besalú
Àmbit:Besalú
Cronologia:[1100 - 1800]; (Esp. 1500 - 1800)
Autors add.:López i Carrera, Joan
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Manicomi de Salt, un centre d'horror / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 407-422 : il. (Comunicacions
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Dependent de la Diputació de Girona, l'Hospital Psiquiàtric de Salt té una història controvertida. El funcionament irregular ja va ser denunciat per Diego Ruiz en la primera dècada del segle XX. En temps del franquisme, l'estat d'abandonament i de degradació assolí la cota màxima. Només la denúncia pública d'uns metges i el ressò que obtingueren a la premsa foren capaços de corregir la línia caòtica del centre, plagat de mancances i deficiències estructurals, les quals revelaven un mal exemple d'actuació professional i institucional.



Matèries: Hospitals psiquiàtrics ; Assistència sanitària ; Denúncies ; Diputació provincial
Matèries:Hospital Psiquiàtric de Salt
Àmbit:Salt
Cronologia:1886 - 1974
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (6s : 2019 : Girona )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Enric Mirambell Belloc (Girona, 12 de juliol de 1922 - 6 de març de 2020) / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 425-434 : il. (Necrològica



Matèries: Necrologia ; Historiadors ; Biobibliografies
Matèries: Mirambell i Belloc, Enric (1922-1920)
Àmbit:Girona
Cronologia:1922 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 832
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2019-2020 / Marcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 435-442 : il. (Notes i documets d'arxiu



Matèries: Centres d'estudis locals ; Institucions culturals ; Memòria d'activitats
Matèries:Institut d'Estudis Gironins
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:2019 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 832
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Gerió, fundador mític de Girona / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 15-50 : il.
Conferència del cicle Mites i llegendes de Girona. Bibliografia.

Segons els autors clàssics, Gerió, un monstre amb tres caps i sis braços, vivia en la zona de l'estret de Gibraltar i fou mort per Hèracles. Aquest, en acompliment del desè treball, havia de robar-li el ramat de vaques, i Gerió s'hi oposà. Autors d'època medieval i moderna, basant-se en textos de l'antiguitat tardana, van fer de Gerió un rei d'Hispània i més tard li van atribuir la fundació de la ciutat de Girona, simplement per la similitud entre el seu nom i el de la ciutat. Fins a la segona meitat del segle XIX la història dels primers pobladors de Catalunya anteriors al domini romà es va fer a partir de mites, falses etimologies, molta imaginació i algunes falsificacions de textos.


Matèries: Llegendes ; Edat mitjana
Àmbit:Girona
Cronologia:0000 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362356
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 832
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Orígens i desenvolupament de les llegendes del pont del Diable / Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé
Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 51-82 : il.
Adaptació de la conferència del dia 21 de maig de 2018 a la Biblioteca Carles Rahola de Girona en el cicle Mites i llegendes de Girona organitzades per l'Institut d'Estudis Gironins.

En aquest article es destaquen els elements que sostenen les llegendes del pont del Diable. Es fa un repàs dels conceptes i mites que arreu d'Europa i d'una manera similar es refereixen a construccions de ponts en les quals apareix la imatge del diable. Es parla de la temptació, de l'etimologia de la paraula pont i de la mitologia que hi ha a l'altra banda del pont, la banda inconeguda de la mort. La llegenda es basa en com la figura de Satanàs tempta els humans i aquest aspecte ja apareix a la Bíblia. Es repassen els indrets geogràfics on des de l'edat mitjana ha perviscut la llegenda i on el diable ha deixat empremta. En la geografia catalana sobretot es posa èmfasi en la llegenda del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter i el de Sarrià de Ter i de manera similar en altres indrets de França, Suïssa i Itàlia.


Matèries: Llegendes ; Ponts ; Edat mitjana ; Literatura
Àmbit:Girona ; Catalunya ; Europa
Cronologia:0000 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362358
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 832
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Algunes observacions sobre la ceràmica ibèrica pindada. Els exemples de Saus i Mas Gusó / Josep Casas, Victòria Soler
Casas i Genover, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 85-114 : il.
Bibliografia. Inclou transcripció dels documents.

A partir de les troballes en dos jaciments modestos, Mas Gusó i Saus II, complementats amb el Camp de l'Ylla, tots ells de caràcter rural, s'analitzen les ceràmiques ibèriques decorades corresponents al període que va des de mitjan segle VI aC fins al segle IV aC. Les troballes d'un complementen les de l'altre, per oferir una visió de conjunt dels recipients d'aquesta categoria que eren d'ús comú i habitual en petits assentaments agrícoles implantats en el rerepaís emporità.


Matèries: Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Estris domèstics ; Jaciments arqueològics
Matèries:Mas Gusó de Bellcaire d'Empordà
Àmbit:Bellcaire d'Empordà ; Saus, Camallera i Llampaies
Cronologia:[600 aC - 400 aC]
Autors add.:Sole i Fustér, Victòria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362359
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 832
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sarcòfags monolítics i tardoantics de l'antiga diòceci de Gerunda / Josep Maria Nolla, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 115-138 : il.
Bibliografia. Inclou transcripció dels documents.

Entre el segle IV avançat i, potser, el segle VII, hi ha, a tot el territori que va dels Alps marítims a Empúries, un seguit de produccions locals de sarcòfags monolítics obrats en pedra local i coberts amb tapadores del mateix material decorades amb sis, de vegades quatre, acroteris harmoniosament disposats. Tots tenen, tanmateix, unes característiques comunes i una notable personalitat. En aquest treball analitzem la producció de dos tallers locals de Girona i de l'àrea de Banyoles on podem observar el desenvolupament d'una producció que s'inspirà en tallers narbonesos que abastien Empúries i on podrem constatar característiques tècniques, expansió i cronologia.


Matèries: Edat antiga ; Sarcòfags ; Art funerari ; Catàlegs
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[300 - 700]
Autors add.:Prat Vilà, Marc
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362360
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 832
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vint documents gironins de l'Arxiu Històric Nacional de Madrid / Jaume de Puig Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 139-194
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció dels documents.

L'autor dona notícia dels 80 pergamins procedents de Girona que hi ha a l'AHN de Madrid i publica el text dels divuit primers pergamins, que van del segle X al XIV (913-1386).


Matèries: Arxius històrics ; Arxius nacionals ; Fonts documentals ; Pergamí ; Edat mitjana
Matèries:Archivo Histórico Nacional : AHN
Àmbit:Girona
Cronologia:913 - 1386
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362361
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 42
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3