Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim a Catalunya (1717-1808) : noves aportacions i línies de recerca / Enric Tello i Aragay
Tello Aragay, Enric


En: 205598 Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 1997. p. 37-62

Bibliografia.

La Pèrdua de sostenibilitat de l'agricultura industrial. El cas del Vallès (1956-2009) / Claudio Cattaneo, Enric Tello, Joan Marull
Cattaneo, Claudio


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 91-116 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els problemes de sostenibilitat ambiental associats a la industrialització de l'agricultura i a la societat de consum són típics de la dinàmica recent de la producció agrària. El Vallès és un exemple paradigmàtic d'aquest procés i del creixement dels paisatges urbans i periurbans a costa dels espais agraris i naturals oberts, amb deteriorament de la qualitat ecològica. Aquesta ponència explica l'evolució de l'agricultura a les comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental entre 1956 i 2009, és a dir durant el període de màxima expansió de l'agroindústria, i analitza les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals. S'observen els canvis d'usos del sòl, l'increment de la ramaderia, la caiguda del nombre d'agricultors i la pèrdua d'eficiència energètica de l'agricultura in-dustrial, que han donat lloc a la desintegració del sistema agrari del Vallès i a la pèrdua de circularitat en els fluxos de biomassa, i es conclou que, des d'una perspectiva agroecològica del paisatge, el sector agrari ha empitjorat.

La Persistència de conreu de cereals a la província de Barcelona a mitjan segle XIX / Ramon Garrabou, Xavier Cussó, Enric Tello
Garrabou i Segura, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 20 (2007) , p. 165-221
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

L'Estadística Territorial de 1858, i els Estados sobre la producció i comercialització dels principals productes agraris a la província de Barcelona el 1859-67, permeten constatar la persistència del cultiu de cereals al 44[per cent] de la superfície conreada. Uns rendiments mitjans de 15-16 Hl/Ha donaven abast al 39[per cent] de les necessitats de consum de la població. La resta requeria importar un milió d'Hl anuals de blat. Una anàlisi acurada de la seva geografia revela les raons agroecològiques, econòmiques i socials d'aquella especialització cerealícola a la franja nordoriental més humida, coetània de l'especialització vitícola predominant al sud-oest més àrid de la província.

Land-use and rural inequality profiles in the province of Barcelona in mid-nineteenth century = Perfiles de la desigualdad rural y los usos del suelo en la provincia de Barcelona a mediados del siglo XIX / Enric Tello, Marc Badia-Miró
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 76 (Diciembre 2018), p. 157-188 (Estudios) 
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'impacte sobre la desigualtat d'ingressos dels processos d'especialització comercial agrícola és un tema de recerca obert. Diversos enfocaments i models econòmics difereixen, mentre els historiadors subratllen el caràcter contingent de les trajectòries seguides en diferents contextos. Estudiarem com l'especialització vitivinícola catalana es correlaciona amb la distribució de l'ingrés agrari en els municipis de la província de Barcelona a mitjan segle XIX, mitjançant indicadors de desigualtat habituals com l'índex de Theil, juntament amb altres nous com la frontera de màxima desigualtat possible (IPF) i les taxes d'extracció de la desigualtat (IER). Apliquem aquesta anàlisi a una base de dades amb més de 86.000 contribuents de 292 municipis registrats en la Distribució Personal de la Riquesa Territorial a la província de Barcelona en 1852, combinats amb dades de població i ús del sòl de l'Estadística territorial de la província de Barcelona, de 1858. Els resultats confirmen que la desigualtat en la distribució de l'ingrés agrari era menor en els municipis vitícoles que en els principalment forestals o cerealícoles, encara que l'especialització i major densitat de població de les zones vitícoles podrien haver ampliat la frontera de màxima desigualtat a mitjan segle XIX.

Pagesos, menestrals i rendistes : Cervera i la Segarra en l'arrencada industrial catalana : 1702-1861 [Fitxer informàtic] / Enric Tello Aragay ; tesi de doctorat dirigida pel Dr. Emili Giralt Raventós
Tello Aragay, Enric


Barcelona : Universitat de Barcelona, [2009]
Dirigida per: Giralt i Raventós, Emili. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 1987
1 recurs electrònic
Notes. Bibliografia. Apèndixs.
ISBN 9788469294840

El Component actiu de la crisi de l'antic règim a Catalunya : la lluita per la renda entre senyors i pagesos / Enric Tello
Tello Aragay, Enric


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990 Vol. 1. Ponències. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 53-83

Pagesos, menestrals i rendistes: Cervera i la Segarra en l'arrencada industrial catalana / Enric Tello Aragay; dirigida per Emili Giralt i Raventós
Tello Aragay, Enric


1987
Dirigida per: Giralt i Raventós, Emili. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 1987
4 vols. ; 30 cm
Mecanografiat. Bibliografia. Notes. Inclou apèndix.

El Territori dels geòmetres : cartografia parcel.lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895) / [ressenya de:] Enric Tello Aragay, Lluís Parcerisas Benedé
Tello Aragay, Enric


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 37 (2008) , p. 211-215
Ressenya de:
- Nadal i Piqué, Francesc; [et al.]. El Territori dels geòmetres : cartografia parcel.lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895) / Francesc Nadal Piqué, Luis Urteaga González, José Ignacio Muro Morales. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2006

Sinèrgies entre fluxos d'energia i materials agraris, i l'estat ecològic del territori : l'exemple del Vallès (1860-1999) / Enric Tello Aragay
Tello Aragay, Enric


En: 174675 Recursos i territori : perspectiva històrica i nous equilibris : Actes del X Congrés de la CCEPC. Manresa, 21, 22 i 23 d'octubre de 2016. Valls ; Barcelona : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Centre d'Estudis del Bages, 2017. p. 13-38

Política forestal y evolución de los bosques en Cataluña desde el siglo XIX hasta la actualidad / Teresa Cervera i Zaragoza, Ramón Garrabou Segura, Enric Tello Aragay
Cervera i Zaragoza, Teresa


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 11, núm. 2 (Junio 2015), p. 116-127 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Oferim un esbós de les grans tendències de la política forestal espanyola, confrontant-les amb les dades disponibles de la superfície forestal a Catalunya del segle XIX a l'actualitat. En alguns períodes les motivacions de les lleis o normes, i els conflictes que van provocar, són l'única font supralocal per apropar-nos a l'estat del bosc. Quan és possible contrastar-les amb dades sobre la superfície arbòria, podem jutjar la seva efectivitat, que en general va ser molt limitada. La informació reunida dibuixa una transició socioecológica des d'una etapa de contracció de la superfície forestal i un increment substancial de les extraccions fins a mitjan segle XX, a una altra etapa que arriba fins avui on l'abandó rural ha provocat un increment de les àrees forestals i les cobertes arbòries fins a superar probablement les inicials. La màxima pressió es va aconseguir entre la Primera Guerra Mundial i els anys 40 d'autarquia franquista.

Transformacions històriques del paisatge a la Vall del Congost (1850-2010) / Enric Tello Aragay
Tello Aragay, Enric


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 17 (2013) , p. 179-188 : il. (Documents i notes d'investigació) 

Constructors de paisatges : amos de masies, masovers i rabassaires al territori del Vallès (1716-1860) / Ramon Garrabou, Enric Tello
Garrabou i Segura, Ramon


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol. 1. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 83-104 : map.

Notes. Bibliografia.

Els Girona : la formació de la gran burgesia catalana del segle XIX (1748-1905) / tesi doctoral presentada per Lluïsa Pla i Toldrà ; dirigida per Jordi Nadal i Oller ; tutoritzada per Enric Tello i Aragay
Pla i Toldrà, Lluïsa


2010
Dirigida per: Nadal, Jordi. Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa. Departament d'Història i Institucions Econòmiques, 2010
518 p. : taules ; 30 cm
Programa de doctorat en Història Econòmica, bienni 1991-1993. Notes. Bibliografia.

És la història empresarial de la família Girona (segles XVIII i XIX), el principal grup inversor i accionista del país durant els anys decisius de la industrialització a Catalunya. Des de l'àmbit de la història econòmica i social, la Tesi analitza com els Girona van convertir la companyia comercial -la casa Girona- en la primera societat comercial en volum de negoci, assoliren el primer lloc en el rànquing d'instruments financers, figuraven entre els principals protagonistes de la Llotja de Barcelona, i constituïren més de setanta empreses. També van fundar el Banc de Barcelona i van modernitzar el sistema bancari, construïren la xarxa de ferrocarril, ponts i carreteres, el Canal d'Urgell, el Liceu, l'edifici de la Universitat de Barcelona... Paral·lelament els Girona tingueren un destacat protagonisme en la societat i la política del segle XIX: van fundar i presidiren la Cambra de Comerç i, Manuel Girona fou alcalde, diputat, senador, comissari de l'Exposició Universal de 1888 i president de diverses institucions.

L'especialització vitícola catalana i la formació del mercat blader espanyol : una nova interpretació a partir del cas de la província de Barcelona / Ramon Garrabou ; Enric Tello ; Xavier Cussó
Garrabou i Segura, Ramon


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 57 (2008) , p. 91-134
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

En aquest treball s'analitza el procés d'especialització vitícola desenvolupat a la província de Barcelona al llarg del segle XIX i el primer terç del segle XX, des de l'òptica de les complexes i canviants relacions entre comerç i medi ambient. El principal moment de ruptura de l'esmentat procés s'identifica en el pas, abans i després de la crisi agrària finisecular, des d'una primerenca especialització comercial regional fins a la primera globalització de l'agricultura catalana en el marc de l'economia espanyola. Mitjançant l'estimació de la petjada ecològica i laboral, i de l'evolució de la relació real d'intercanvi entre el vi català i el blat castellà, s'analitzen els efectes d'aquell lligam comercial a la mateixa província de Barcelona i sobre les províncies de l'interior peninsular especialitzades en la producció de blat. Aquesta anàlisi permet observar que l'impacte socioambiental d'aquell procés d'especialització vitícola a Catalunya, o bladera a l'interior de Castella, que va desenvolupar-se en el marc de la política comercial prohibicionista o proteccionista espanyola, no va generar un intercanvi marcadament desigual. Tanmateix, les forces motrius que impulsaren aquella especialització als mercats internacionals, nacionals o regionals també acabaren generant a l'interior peninsular una propensió al monocultiu cerealícola que va anar massa lluny des de qualsevol punt de vista econòmic i ambiental, com ja observaren i criticaren alguns agrònoms a les primeres dècades del segle XX.

Balances energéticos y usos del suelo en la agricultura catalana : una comparación entre mediados del siglo XIX y finales del siglo XX / Xavier Cussó ; Ramón Garrabou ; José Ramón Olarieta ; Enric Tello
Cussó Segura, Xavier


En: Historia agraria. Murcia, 40 (diciembre 2006), p. 471-500 : il. graf.
Notes i blbliografia.

El present treball analitza i compara, des de la perspectiva analítica del metabolisme social, els usos del sòl i els balanços energètics derivats d'aquests usos dels sistemes agraris de cinc municipis de la comarca barcelonina del Vallès, en dos moments històrics que il·lustren les característiques i magnitud de les transformacions que s'han produït en els sistemes agraris catalans en els últims 150 anys. El primer tall correspon a mitjan segle XIX, representatiu del funcionament d'una agricultura orgànica avançada; el segon, a la fi del segle XX, representa un sistema agrari industrialitzat on l'energia fòssil i altres inputs externs al sistema tenen una presència determinant. A partir dels amillaramientos, els censos ramaders i les cartilles evaluatories disponibles per als municipis estudiats, i les dades actuals dels censos agraris, forestals i de rendiments i aprofitaments dels diferents productes, s'han construït els balanços energètics dels dos períodes analitzats. A partir d'ells hem constatat que en els 150 anys transcorreguts s'ha produït una espectacular pèrdua d'eficiència energètica i de sostenibilitat dels sistemes agraris, malgrat els grans increments de la productivitat per hectàrea dels diversos cultius i de la producció ramaderia, que s'atribueix totalment al pas d'una agricultura orgànica avançada a uns sistemes agraris amb elevat consum de combustibles fòssils en forma de carburants, abonaments de síntesis i fitosanitaris i,especialment, al pes descomunal de l'activitat ramadera, desenvolupada completament al marge del territori.

La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833 / Enric Tello
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 13 (enero 1997), p. 89-104
Altre títol de la revista "Noticiario de Historia Agraria". Notes i bibliografia.

Després de 1720 l'acomodació de les classes dirigents del món rural en el marc de l'absolutisme borbònic va permetre la instauració a Catalunya d'una "societat ordenada" que va posar fi a una etapa secular de crisi general. A partir de llavors la conflictivitat antisenyorial va quedar circumscrita a l'àmbit local i va buscar la reducció de les càrregues senyorials per guanyar espai per al creixement econòmic. Fins a 1760 la disminució de la càrrega feudal per habitant va permetre el cultiu de terres cada vegada pitjors per nous contingents de camperols precaris. Les rendes feudals augmentaven en volum i els camperols "hisendats" arrendaven la recaptació dels drets dels seus senyors. Però durant l'últim terç del segle XVIII la fi de l'expansió agrària i la inflació van esperonar una "reacció feudal" postrera. La creixent insubmissió camperola va posar en dubte l'ordre establert i va afectar a totes les rendes, feudals o no. De col·laborar amb el règim senyorial els "hisendats" van passar en molts casos a encapçalar la rebel·lió camperola tractant de canalitzar-la cap al nou projecte liberal a partir de les primeres dècades del segle XIX.

Renta señorial y renta de la tierra en la última etapa del Antiguo Régimen en Cataluña / Enric Tello i Aragay
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 4 (diciembre 1992), p. 283-314 : il. graf.
Altre títol de la revista "Noticiario de Historia Agraria". Notes.

A la Catalunya del segle XVIII les rendes senyorials i les rendes de la terra van evolucionar de forma força equivalent. La renda feudal havia sofert una notable caiguda al segle anterior, i la substracció senyorial per habitant va disminuir en la primera meitat del set-cents. Però entre 1760 i 1780 va tenir lloc una reacció feudal que va tallar el creixement agrari. Les respostes de la pagesia van precipitar la fallida del sistema, obrint el cicle de la revolució liberal.

Vint-i-cinc idees i algunes propostes per a una nova cultura del territori / Enric Tello
Tello Aragay, Enric


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 13 (2009) , p. 9-18 (Conferència inaugural) 
Notes.

La Fi del censal: reducció de l'interès o vaga de pensions? (1750-1861) / Enric Tello
Tello Aragay, Enric


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 15 (2004) , p. 125-155 : gràf. (Articles) 
Notes. Inclou apèndix. Resum en català i anglès.

La reducció de l'interès del 5 per/cent al 3 per/cent ha estat considerada el principi de la fi dels censals. Però aquest argument no té en compte que la de 1750 va ser només l'última d'una sèrie de reduccions del for de censal, que també es produïren a Anglaterra, França o Castella, i que els primers símptomes de retracció de l'oferta de préstecs censals no apareixerien fins a la darreria del segle XVIII o principi del segle XIX. L'article proposa una explicació alternativa d'aquelles reduccions, que ajustaven l'interès a l'alça coetània del valor patrimonial de la terra i la minva de la rendibilitat del seu esmerç, i de la fi del censal a partir de l'impagament de pensions que es desencadenà a les acaballes del segle XVIII, juntament amb la vaga de delmes i rendes de la terra, quan s'havien esgotat, en bona part, les possibilitats d'expansió agrària del segle XVIII.

Nuevas y viejas lecturas de la realidad política desde los movimientos sociales alternativos / Enric Tello
Tello Aragay, Enric


En: 000447 Constructors de consciència i de canvi : una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat] : Edicions del Llobregat : Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, 2009. p. 67-117
 (Perspectives teòriques i metodològiques)