português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
SHIKAR : REVISTA DEL CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIA []
References found:
123   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 7
go to page                  


1 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Alcoletge en el segle XVIII : creixement i expansió / Daniel Rubio Ruiz
Rubio i Ruiz, Daniel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 6-13: il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El creixement al segle XVIII en un poble de la comarca del Segrià es produeix des de la fi de la Guerra de Successió i arriba al màxim als anys propers a la centúria següent. Aquest desenvolupament s'observa en la demografia, la població puja fins als 391 habitants, la data més alta fins aquests moments. Tenim una ampliació de la terra conreada tant de secà como de regadiu. Hi trobem una nova séquia, el Rec Nou a les terres de l'horta, primera ampliació que roman fins avui dia. La trilogia mediterrània i els arbres fruiters a l'horta són els productes de la zona amb especial atenció a l'olivera. La construcció d'un nou temple parroquial i diversos edificis amb data del setcents completen el dit creixement.


Matèries: Edat moderna ; Creixement econòmic ; Creixement demogràfic ; Agricultura ; Construcció
Àmbit:Alcoletge
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366541
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Torrebesses, 500 anys sota el domini dels diferents Senyors Jurisdiccionals / M. Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 14-20 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Diferents Senyors Jurisdiccionals van marcar la història de Torrebesses, des del segle xiv fins a principis del xix. Com era la vida dels seus habitants en aquests, més o menys, 514 anys? Van vetllar els Senyors pel benestar dels seus vassalls? Com van estar aquestes relacions? Aquest treball tracta d'esbrinar i determinar aquesta convivència fins que el Monestir d'Escala Dei va deixar de ser el Senyor del poble per la desamortització de Mendizábal.


Matèries: Senyoria jurisdiccional ; Noblesa ; Església ; Monestirs ; Nuclis de població ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Plet
Matèries:Cartoixa d'Escaladei
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1319 - 1833]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366542
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Efímer cap de pont de Vilanova de la Barca (agost de 1938) / Josep Ramon Camí Fernández de Ledigos, Josep Maria Belío Cunyat
Camí Fernández de Ledigos, Josep Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 21-26: il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El dia 9 d'agost de 1938, forces de l'Exèrcit Popular republicà van creuar el riu Segre i establiren un cap de pont en la marge dreta del riu. Arribaren prop de Torrelameu al nord-oest i a sota de Corbins pel sud. Durant deu dies, la força republicana aguanta en un territori que cada dia es feia més petit. Es produïren fets puntuals i desgraciats com la retirada de les forces de cavalleria, amb moltíssims ofegats, i també l'episodi del moviment del carros de combat T-26. L'aviació franquista jugà un paper importantíssim, bombardejant cada dia el reduït terreny ocupat pels republicans. Aquests bombardejos comportaren la destrucció quasi total del poble de Vilanova. Passats tants anys, es fa evident la inutilitat de l'intent, que no va comportar moviment de tropes en el costat franquista, i sí una gran pèrdua de vides.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalles ; Batalla del Segre
Àmbit:Vilanova de la Barca
Cronologia:1938
Autors add.:Belío Cunyat, Josep Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366543
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Lleidatà, un parlar en recessió : aspectes morfològics / Esteve Valls
Valls, Esteve


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 27-33 : il. (Filologia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball s'analitzen dinou trets propis de la morfologia nominal i verbal del lleidatà per delimitar, des d'una perspectiva qualitativa -tret per tret-, l'abast del procés de desdialectalització a què s'han vist abocades en els darrers anys les varietats nord-occidentals del Segrià. L'anàlisi permet establir una classificació en dos grups: trets en franca recessió per convergència amb l'estàndard de la llengua catalana i trets que mantenen un cert grau de vitalitat entre els parlants joves. Finalment, es constata de nou que l'impacte de la frontera autonòmica en l'evolució divergent de les varietats del Segrià i el Baix Cinca ha contribuït a afeblir el contínuum nord-occidental.


Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals
Àmbit:Lleida ; Segrià ; Franja, la
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366544
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Lingüistes pel carrer" a les comarques de Lleida / Jesús Bernat Agut, Àngela Buj Alfara
Bernat Agut, Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 34-41 : il. (Filologia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El treball forma part del projecte "Lingüistes pel carrer". En aquest s'han recollit 57 lingüistes que han elaborat, sobretot, gramàtiques i/o diccionaris sobre el català, el nom dels quals apareix en vies urbanes. A les comarques lleidatanes n'hi ha sis del total: Joan Coromines Vigneaux, Pompeu Fabra Poch, Samuel Gili Gaya, Ramon Llull, A. Rovira i Virgili, J. Bta. Xuriguera Parramona. El lingüista que hi ha en més carrers és Fabra i els lingüistes lleidatans (Gili, Xuriguera) apareixen exclusivament en aquestes comarques. En total hi ha 56 vies urbanes amb noms de lingüistes, d'un total de 39 pobles. La població que en té més és Lleida, amb cinc.


Matèries: Carrers ; Nomenclàtors ; Onomàstica ; Filòlegs ; Llengua catalana ; Projectes ; Bases de dades
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:2019
Autors add.:Buj Alfara, Àngela
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366545
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Teatre per fi de curs i fi de segle al Col·legi de Sant Ignasi de Lleida / Carlos Á. Rizos Jiménez
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 42-49 : il. (Filologia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem l'edició i l'anàlisi d'una sèrie de textos teatrals que es van emprar per celebrar l'acabament del curs escolar l'any 1699 al Col·legi de la Companyia de Jesús de Lleida. Aquests textos són fonamentalment còmics però tenen alhora una finalitat didàctica que ve marcada pel sistema d'estudis dels jesuïtes, la ratio studiorum. Els manuscrits s'han conservat a l'Arxiu Municipal de Lleida (fons de la Companyia de Jesús) arran de l'expulsió decretada pel rei Carles III al 1767.


Matèries: Teatre ; Obres de teatre ; Centres d'ensenyament ; Escola relgiosa ; Ordes religiosos ; Fonts documentals ; Manuscrits
Matèries:Jesuïtes ; Arxiu Municipal de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1699
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366546
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pepita Sagañoles i la generació d'il·lustradores perdudes / Judith Mellado
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 50-57 : il. (Gènere
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pepita Segañoles era filla única de Francesc Sagañoles, president de la Diputació de Lleida i descendent dels comtes de Torregrossa. Va rebre una educació artística, d'acord amb els cànons de l'època, que va saber aprofitar per fer-se un nom i guanyar concursos i premis. Deixeble de Joaquim Xauradó, va haver d'escollir entre la fama i la família.


Matèries: Artistes ; Arts plàstiques ; Il·lustradors ; Dibuixants ; Pintores ; Dona ; Modernisme
Matèries: Sagañoles i Martell, Josef (1890-1982)
Àmbit:Lleida
Cronologia:1890 - 1982
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366547
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dones i cançons : les missions de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya al Segrià / Montserrat Canela Grau
Canela i Grau, Montserrat


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 58-65 : il. (Gènere
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 1921 es fundà a Barcelona l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució que tenia com a objectiu últim la recollida de música tradicional de totes les terres de parla catalana. Del 1922 al 1936 es recolliren una quantitat ingent de documents, fruit del treball de camp dut a terme, dels concursos de recol·lecció de cançons i també de les aportacions de particulars. Els anys 1929, 1930 i 1932, l'Obra del Cançoner va dur a terme les seves famoses "missions de recerca" a pobles i llogarets de la ribera del Segre i la comarca del Segrià. En el present article s'explica quines són, d'on són i on es troben les cançons que l'Obra del Cançoner Popular recollí a la comarca del Segrià. A la vegada, es fa una sinopsi sobre qui foren els i les informants, a què es dedicaven i quina fou la seva actitud i motivació per cantar.


Matèries: Tradicions populars ; Cançons populars ; Dona
Matèries:Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Àmbit:Segrià
Cronologia:1922 - 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366548
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Destacat corpus musical d'autors de la catedral de Lleida a l'arxiu capitular d'Albarrasí : cent anys de documentació musical conservada / Josep M. Salisi i Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 66-72 : il. (Musicologia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'arxiu capitular de la catedral d'Albarrasí conserva dins els seus fons musicals un destacat nombre de composicions de músics i mestres de capella que exerciren la seva tasca a la catedral de Lleida. El període de temps que comprenen aquestes composicions musicals abasta pràcticament un centenar d'anys. És gràcies a aquest fons aragonès que avui dia podem conèixer una part de la història de la música lleidatana.


Matèries: Arxius eclesiàstics ; Arxius capitulars ; Música religiosa ; Músics ; Fonts documentals ; Catedrals
Matèries:Arxiu Capitular d'Albarrasí ; Catedral de Lleida
Àmbit:Lleida ; Albarrasí - Terol
Cronologia:[1700 - 1850]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366549
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sebastià Gràcia i Petit o la passió per la sardana / Carmina Garcia Badia, Glòria Vilella Garcia
Garcia Badia, Carmina


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 73-77 : il. (Musicologia
Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer un dels diferents fons documentals que han ingressat a l'Arxiu Històric de Lleida, el fons personal de Sebastià Gràcia i Petit, destacat activista sardanista a Lleida i a Ponent, esdevenint el personatge més conegut pel moviment sardanista dins i fora de la demarcació lleidatana. Els fons personals són aquells que han estat creats per una persona en el curs de la seva trajectòria vital com a resultat de les seves activitats privades i públiques. Aquest estudi ens servirà per a donar a conèixer la identificació del fons, el seu context, el seu contingut i estructura, alhora que ens endinsarà en la personalitat del productor i en la societat lleidatana de l'època.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius municipals ; Arxius particulars ; Fonts documentals ; Sardana ; Llibreters ; Llegats i donatius ; Vida cultural
Matèries: Gràcia i Petit, Sebastià (1927-2011)
Matèries:Arxiu Històric de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1927 - 2011; 2019
Autors add.:Vilella Garcia, Glòria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366550
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Estrangers a la Lleida de 1791-93 / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 78-83 : il. (Demografia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després d'estudiar els estrangers presents a la ciutat de Lleida el 1791, ampliem ara aquesta investigació al període 1791-93, fixant-nos en les variacions existents i eixamplant les variables a estudi, principalment cap a l'àmbit familiar (esposes i fills) i l'arrelament.


Matèries: Immigració ; Població estrangera ; Característiques demogràfiques ; Fonts documentals
Àmbit:Lleida
Cronologia:1791 - 1793
Autors add.:Rodríguez Calaveras, Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366551
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Epidèmia de grip de la tardor de 1918 a Artesa de Lleida / Josep Gallart i Fernàndez, Maria Rodríguez Calaveras
Gallart Fernàndez, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 84-93 : il. (Demografia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu de la comunicació és donar a conèixer el desenvolupament, incidència i tractament de l'epidèmia de grip a Artesa de Lleida, cent anys després, a partir de la documentació de l'Arxiu Municipal i de l'Arxiu Parroquial i de testimonis orals que es van poder recollir ja fa uns anys. Els efectes de l'epidèmia van ser molt importants; tant és així que el record de l'epidèmia va estar present en la memòria dels artesencs que la van viure durant molt temps, passant el 1918 a la història del poble com l'any de la grip.


Matèries: Epidèmies ; Salut pública ; Fonts documentals ; Història oral
Àmbit:Alcarràs
Cronologia:1918
Autors add.:Rodríguez Calaveras, Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366557
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El V Congrés de Metges en Llengua Catalana, celebrat a Lleida el juny de 1923 / Zenith Escolà i Gateu
Escola Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 94-99 : il. (Medicina
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Lleida fou escollida per presentar el V Congrés de Metges en Llengua catalana, cosa que omplí la ciutat de personatges de la cultura científica. Fou important el poder desenvolupar temes mèdics de gran transcendència, a través de conferències i ponències que pretenien posar a l'ordre del dia temes i novetats que revolucionarien la societat en els anys següents; es va debatre sobre els avenços en diferents camps de la medicina i la tecnologia d'avantguarda que acompanyava la pràctica quirúrgica i mèdica en general. Les malalties i la cirurgia que van ser objecte d'estudi per eminents metges d'arreu el país, foren exposades en aquest congrés i debatudes pels doctors que hi assistiren, discutint i observant discrepàncies i solucionant qüestions.


Matèries: Congressos ; Medicina ; Crònica ; Metges
Matèries:Congrés de Metges de Llengua Catalana (5e : 1923 : Lleida))
Àmbit:Lleida
Cronologia:1923
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366558
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Alcarràs i la lectura / Ariadna Hinchado Gallego
Hinchado Gallego, Ariadna


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 100-106 : il. (Educació
Síntesi del treball de recerca que va guanyar el premi Dr. Manuel Camps (2a edició any 2018) a treballs de recerca de batxillerat relacionats amb el municipi d'Alcarràs que atorga l'Ajuntament d'Alcarràs. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El meu treball tracta sobre el foment de la lectura. L'objectiu és analitzar com es difon la lectura entre els més joves per a poder gaudir de nous lectors en les pròximes generacions. Si el llegiu, en les seves pàgines, trobareu consells de la mà d' experts, campanyes i organismes institucionals, nacionals i locals, que promouen la lectura, quin lloc ocupa la comprensió al currículum de l'ESO, quin paper desenvolupen els instituts en l'hàbit lector dels joves i, evidentment, la perspectiva de l'alumnaT.


Matèries: Treballs escolars ; Lectura ; Hàbits culturals ; Ensenyament secundari ; Centres d'ensenyament ; Política educativa ; Biblioteques públiques ; Estudiants
Àmbit:Alcarràs
Cronologia:[2017 - 2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366559
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola de Santa Maria de Gardeny : un exemple de desenvolupament escolar a la Lleida franquista / Gerard Pamplona
Pamplona Molina, Gerard


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 107-112: il. (Educació
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'administració franquista de finals de la dècada de 1960 a Lleida era altament complexa i burocratitzada. Així, mitjançant l'exemple concret de la creació de l'Escola de Santa Maria de Gardeny es pot discernir una idea sobre com funcionava l'aparell burocràtic de la dictadura en matèria educativa. Aquesta aproximació permetrà tenir una visió més acurada sobre com operava l'organització institucional del règim, la seva jerarquia, les formes de comunicació entre els organismes estatals i les seves dificultats a l'hora de resoldre les problemàtiques socials que es presentaven en una ciutat en plena expansió demogràfica i urbanístic.


Matèries: Educació ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Escola pública ; Política educativa ; Centres d'ensenyament ; Creixement demogràfic ; Transformació urbana ; Barris
Matèries:Escola de Santa Marioa de Gardenya
Àmbit:Mariola, la - Lleida
Cronologia:1961 - 1975
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366560
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Cas Farreny : Josep Farreny Riera, d'Alguaire a Melilla (1853-1893) / Felip Gallart i Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 113-123 : il. (Biografia
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Josep Farreny Riera va néixer a Alguaire l'any 1853. Durant la III Guerra Carlina es va enrolar a les forces carlines, on va arribar a sergent. L'any 1874 va ser condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de l'alcalde del seu poble, però es va poder escapolir de l'acció de la justícia, que no el va poder empresonar fins que l'any 1875 les forces del general Martínez-Campos van conquerir la Seu d'Urgell després d'un duríssim setge. El 1878 el Tribunal Suprem de Madrid va ratificar la condemna i Farreny va anar a parar al presidi de Melilla, on l'any 1893, durant la I Guerra del Rif, va esdevenir un dels membres més actius de la Guerrilla de la Muerte.La seva participació en la mutilació de les orelles d'un confident va suposar l'afusellament de Josep Farreny, l'1 de desembre de 1893, i la fi d'aquest grup de penats, un fet explicat amb tot detall pels corresponsals més prestigiosos de la premsa espanyola del moment.


Matèries: Biografia ; Soldats ; Assassinats ; Alcaldes ; Guerra carlina III ; Setges ; Procés judicial ; Guerra del Rif I ; Consell de guerra ; Execucions
Matèries: Farreny Riera, Josep (1853-1893)
Àmbit:Alguaire ; Seu d'Urgell, la ; Melilla
Cronologia:1853 - 1893; esp. 1872 - 1893
Autors add.:Lladonosa i Giró, Felip
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366561
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Emili Riu contra Francesc Cambó i La Canadenca / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 124 : il. (Biografia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Emili Riu, nascut l'any 1871 a Sort, va ser un home que es va fer a sí mateix. De 1901 a 1923 formà part del Congrés de Diputats o bé del Senat. Els seus punts de vista sobre la relació de Catalunya amb Espanya eren oposats als de Francesc Cambó, líder de la Lliga. Com a empresari, Riu va ser l'instigador de la construcció de diverses centrals hidroelèctriques a Catalunya, en competència amb Fred Pearson, que liderava l' empresa Barcelona Traction (la Canadenca). L'article parla de la difícil relació existent entre Emili Riu amb Cambó i l' empresa liderada per Pearson.


Matèries: Polítics ; Parlamentaris ; Empresaris ; Indústria elèctrica ; Centrals hidroelèctriques ; Vaga de la Canadenca 1919
Matèries: Riu i Periquet, Emili (1871-1928) ; Cambó i Batlle, Francesc (1876-1947)
Matèries:Barcelona Traction Light and Power Company ; Canadenca, La
Àmbit:Sort ; Catalunya
Cronologia:1871 - 1928
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366562
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Tossal de la Nora, una excel·lent mostra de la típica orografía del Segrià / Joan Ramon González Pérez, Josep Lluís Peña Monné
González i Pérez, Joan Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 134-142 : il. (Patrimoni
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'emblemàtic Tossal de la Nora és un dels més destacats de la plana de Lleida. Testimoni dels processos geològics i geomorfològics que afectaren els materials oligocènics que el formen, va tenir ocupació humana en l'època prehistòrica i medieval. Durant la darrera guerra civil esdevingué part del front republicà al llarg del Segre. El seu ecosistema s'ha vist alterat per les alteracions antròpiques recents, però sortosament ara existeix una voluntat de preservació per part dels ajuntaments d'Alcoletge i de Vilanova de la Barca. Aquest treball intenta donar a conèixer més a fons el tossal per a que sigui més apreciat.


Matèries: Medi geogràfic ; Relleu ; Geologia ; Jaciments arqueològics ; Estructures funeràries ; Poblament ; Prehistòria ; Edat mitjana ; Guerra civil espanyola ; Patrimoni cultural
Àmbit:Alcoletge
Cronologia:0000 - 2019
Autors add.:Peña Monné, Josep Lluís
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366564
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evolució geoestratègica de les fortificacions militars al Segrià : de l'Edat del Bronze a la Guerra Civil Espanyola / Montse Baiges i Minguella, Jaume Font i Gort, Gerard Pamplona i Molina
Baiges Minguella, Montse


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 143-151 : il. (Patrimoni
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Entendre les fortificacions militars de l'actual comarca del Segrià, des de l'Edat del Bronze (segles XII-VIII a.n.e., quan es documenten les primeres fortificacions a la comarca) fins a la Guerra Civil Espanyola (1936- 1939, quan va tindre lloc l'última gran construcció d'elements militars), constitueix l'eix central d'investigació d'aquest article. L'objectiu principal és, doncs, plasmar com s'ha anat modificant el paisatge segrianenc en relació a les necessitats militars i polítiques de cada període històric, tant des del punt de vista de l'evolució de la seva ubicació per motius geoestratègics com en la quantitat de fortificacions documentades i estudiades fins ara.


Matèries: Arquitectura militar ; Fortificacions
Àmbit:Segrià
Cronologia:1200 AC - 1939
Autors add.:Font Gort, Jaume ; Pamplona Molina, Gerard
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366567
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 123
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Escala renaixentista del palau de Seròs / Marta Monjo Gallego, Isidre Pastor i Batalla
Monjo Gallego, Marta


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 152-157 : il. (Patrimoni
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El palau Montcada a Seròs és un referent de l'arquitectura palatina de finals del segle xvi a les terres de ponent. Tot i tractar-se d'un edifici de línies sòbries i molta austeritat formal, en destaca especialment un element arquitectònic: l'escala principal. Aquesta estructura, de caràcter monumental, deté una singularitat compositiva i estilística molt curosa, pròpia de la traça renaixentista. L'escala està tractada amb una sensibilitat formal molt acurada, tant pels motius com per les formes i els materials emprats en la seva construcció, creant un conjunt harmonitzat que dota l'edifici d'un accés monumental i que n'ha esdevingut un dels seus principals referents patrimonial.


Matèries: Arquitectura civil ; Palaus ; Elements arquitectònics ; Renaixement ; Patrimoni històric i artístic ; Artistes
Matèries: Montcada, família ; Llopis, Joan
Matèries:Palau Montcada de Seròs
Àmbit:Seròs
Cronologia:[1501 - 1600]; 2019
Autors add.:Pastor i Batalla, Isidre
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366571
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 7
go to page                  

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3