português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
PONENCIES : ANUARI DEL CENTRE D'ESTUDIS DE GRANOLLERS []
References found:
224   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 12
go to page                         


1 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Canvis temporals en la fauna vertebrada del Vallès Oriental i del Moianès / Jordi Ruiz-Olmo, David Camps
Ruiz Olmo, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 7-32 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La comunitat natural de fauna vertebrada del Vallès Oriental i del Moianès té unes característiques pròpies de la zona de transició entre la Catalunya mediterrània i l'eurosiberiana, així com de les dues conques hidrogràfiques petites que desemboquen a la Mediterrània. La urbanització d'aquest territori, el desenvolupament industrial i les activitats humanes en general, van afectar aquesta fauna d'una forma severa. Moltes espècies es van extingir o van esdevenir rareses a partir de mitjan segle XX, i en alguns casos fins i tot abans. Aquesta ponència analitza els canvis al llarg del temps en l'estructura de les comunitats de peixos, amfibis, rèptils i tres ordres dels mamífers (artiodàctils, carnívors i lagomorfs), tot incidint en les extincions, la recuperació o el retorn de determinades espècies, i també el cas de les espècies invasores.


Matèries: Fauna ; Vertebrats
Àmbit:Vallès Oriental ; Moianès
Cronologia:2019
Autors add.:Camps, David
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366653
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Qualitat de l'aire al Vallès Oriental / Fulvio Amato, Andrés Alastuey, Eva Pérez, [et al.]



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 33-64 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Malgrat la gran millora de la qualitat de l'aire en la darrera dècada, la comarca del Vallès Oriental incompleix alguns dels valors límit i objectius de les directives europees en aquesta matèria. Aquest incompliment afecta el diòxid de nitrogen i l'ozó però també les partícules en suspensió, de les quals s'enregistren sistemàticament concentracions per damunt dels límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. En els darrers anys s'han dut a terme algunes campanyes d'investigació que han permès aclarir que el trànsit rodat i la indústria són les fonts principals de les partícules en suspensió, mentre que pel que fa a l'NO, els vehicles dièsel són la font dominant, però no es pot descartar una contribució industrial. És necessari intensificar la recerca per tal d'identificar la contribució de la combustió de biomassa residencial, industrial i agrícola, i per avaluar l'eficàcia de mesures de millora a escala local, regional i estatal.


Matèries: Qualitat del medi ambient ; Contaminació atmosfèrica
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:2019
Autors add.:Amato, Fulvio ; Alastuey, Andrés ; Pérez, Eva
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366656
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Retirada i l'exili republicà al Baix Montseny (1939) / Montserrat Garriga Paituví
Garriga i Paituví, Montserrat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 65-90 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

A finals del mes de gener de 1939, a la fi de la Guerra Civil espanyola començà la retirada, l'èxode de prop de mig milió de republicans espanyols, dels quals uns cent mil eren catalans. Quan aconseguiren travessar la frontera francesa, foren traslladats a diversos camps de concentració que es van improvisar a França per contenir l'allau humana, i van viure moltes penalitats. Uns mesos després, van veure's sorpresos per l'esclat de la Segona Guerra Mundial; alguns d'aquests exiliats foren enquadrats en companyies de treballadors estrangers; altres van participar en la resistència francesa i també n'hi va haver que foren deportats a camps de concentració nazis. Aquest treball vol fer una contribució al coneixement d'aquest episodi de la història, tot traient a la llum alguns exemples de l'exili de refugiats i refugiades del Baix Montseny.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Ocupació de Catalunya ; Refugiats de guerra ; Exili
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1939
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366657
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pèrdua de sostenibilitat de l'agricultura industrial. El cas del Vallès (1956-2009) / Claudio Cattaneo, Enric Tello, Joan Marull
Cattaneo, Claudio


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 91-116 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els problemes de sostenibilitat ambiental associats a la industrialització de l'agricultura i a la societat de consum són típics de la dinàmica recent de la producció agrària. El Vallès és un exemple paradigmàtic d'aquest procés i del creixement dels paisatges urbans i periurbans a costa dels espais agraris i naturals oberts, amb deteriorament de la qualitat ecològica. Aquesta ponència explica l'evolució de l'agricultura a les comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental entre 1956 i 2009, és a dir durant el període de màxima expansió de l'agroindústria, i analitza les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals. S'observen els canvis d'usos del sòl, l'increment de la ramaderia, la caiguda del nombre d'agricultors i la pèrdua d'eficiència energètica de l'agricultura in-dustrial, que han donat lloc a la desintegració del sistema agrari del Vallès i a la pèrdua de circularitat en els fluxos de biomassa, i es conclou que, des d'una perspectiva agroecològica del paisatge, el sector agrari ha empitjorat.


Matèries: Agricultura periurbana ; Paisatge ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:1956 - 2009
Autors add.:Tello Aragay, Enric ; Marull, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366658
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació històrica i arqueològica al castell de Montbui (Bigues i Riells) / Josep M. Vilai Carabassa
Vila i Carabasa, Josep M.


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 119-134 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Amb motiu de les tasques de consolidació del conjunt monumental del castell de Montbui que porta a terme l'Ajuntament de Bigues i Riells, s'han dut a terme recerques tant de caràcter històric com de caràcter arqueològic que han permès avançar en el coneixement sobre aquest important element patrimonial. Aixecat a finals del segle X, el primer castell de Montbui estava format per una torre circular, de la qual s'han trobat traces en la intervenció arqueològica de 2017-2018. A principis del segle XIV el castell, ja enrunat, va ser transformat en presó episcopal pel bisbat de Barcelona, que n'havia comprat una part dels drets i la castlania. Amb aquest objectiu es va enderrocar l'antiga torre i es va aixecar l'actual edifici, ja pensat per a la nova funció. Un segle més tard, a començament del segle XV, el bisbat va vendre el castell i va tancar la presó, i els edificis van quedar abandonats de manera definitiva.


Matèries: Castells ; Restauració i conservació ; Arqueologia medieval ; Edat mitjana ; Palaus ; Centres penitenciaris
Matèries:Castell de Montbui de Bigues i Riells
Àmbit:Bigues i Riells
Cronologia:[1000 - 1500]; 2017 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366659
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Inventari de les restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn / Francesc Casanellas Bassols
Casanellas Bassols, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 135-160 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta un inventari actualitzat de les restes prehistòriques de l'entorn d'Aiguafreda. L'inventari inclou dòlmens, menhirs, coves i abrics amb restes arqueològiques i petroglifs (roques amb gravats) d'època prehistòrica -n'inclou també algunes de dubtoses- de l'alta vall del Congost, la serra de l'Arca i el pla de la Calma, que s'han localitzat a menys de8 km del poble. Aquest ric patrimoni va ser molt destruït. L'altiplà de la serra de l'Arca era un lloc on els constructors i picapedrers anaven a buscar pedres, i els dòlmens i muralles ibèriques n'eren una bona font. D'altra banda, molts megàlits van ser excavats i malmesos per cercadors de tresors i també per alguns arqueòlegs que van excavar els dòlmens per extreure'n material sense preocupar-se prou per conservar-ne l'estructura.


Matèries: Prehistòria ; Neolític ; Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Inventaris
Àmbit:Aiguafreda
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366660
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vallesans a la carrera d'Índies (1783-1830) / Diego Sola
Sola i Garcia, Diego


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 161-172 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La presència creixent d'habitants de l'actual Vallès Oriental a Amèrica a partir de la dècada de 1780, coincidint amb la liberalització del comerçamb les Índies, és una realitat documentada als arxius. A l'Arxiu General d'Índies es conserven set expedients d'un petit grup de vallesans que van enrolar-se en l'aleshores anomenada carrera d'Índies amb la intenció de sostenir i expandir les seves pròpies cases de comerç i companyies. L'estudide la documentació permet identificar els protagonistes d'aquesta aventuraamericana així com establir unes característiques comunes i, alhora, explicarcom era el procés d'obtenció de llicència de pas a Amèrica, i quines circumstàncies socials, familiars i polítiques podien concórrer en la concessió o elrefús de l'autorització.


Matèries: Comerç colonial ; Indians ; Fonts documentals
Matèries: Vallesans
Àmbit:Granollers ; Mollet del Vallès ; Vallès Oriental ; Amèrica
Cronologia:1783 - 1830
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366661
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Fires i festes de l'Ascensió de Granollers a través dels reportatges de Joaquim Brangulí (1944-1975) / Francesc Sánchez-Mata
Sánchez i Mata, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 173-190 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La nissaga dels fotoperiodistes Brangulí -Josep Brangulí i Soler, i els seus dos fills, Xavier i Joaquim- va ser una de les més destacades de Catalunya, juntament amb la dels Pérez de Rozas o els Merletti, entre d'altres. Les seves fotografies abasten una cronologia que va de finals del segle XIX a la dècada de 1990, il·lustren la història de Catalunya des d'infinitat de vessants i són una font documental valuosíssima. Entre 1944 i 1977, Joaquim Brangulí va cobrir com a corresponsal del Diario de Barcelona la Fira i Festes de l'Ascensió de Granollers i va fer unes tres mil fotografies durant aquestes dècades. L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva la totalitat d'aquests reportatges -negatius en blanc i negre de 35 mm-, fet que ens permet tenir una continuïtat gràfica de trenta anys per a l'estudi de la Fira i de la història de Granollers durant el franquisme.


Matèries: Periodistes ; Fotògrafs ; Crònica gràfica ; Festes populars ; Fires i exposicions ; Franquisme
Matèries: Branguilí i Soler, Josep (1879-1945) ; Branguli i Claramunt, Joaquim (1913-1991) ; Branguli i Claramunt, Xavier (1918-1986)
Matèries:Fira de l'Ascensió
Àmbit:Granollers
Cronologia:1944 - 1975
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366662
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Llegenda del Gegant del Pi i Caldes de Montbui / Júlia Mur Bárzano, Eloi Casanovas Gilabert
Mur Bárzano, Júlia


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 191-204 : il. (Documents i notes d'investigació
Resum del treball guanyador del premi Cai Ral, 2017-2018. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball guanyador del premi Camí Ral, convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2017-2018. L'origen del treball es troba en la controvèrsia que un dia hi va haver entre les colles de geganters de Caldes de Montbui i de la plaça del Pi de Barcelona en relació amb l'origen de la cançó popular del "Gegant del Pi". Tot submergint-se en aquest gran món de la cultura popular, el treball pretén conèixer les arrels de tot el que envolta la llegenda i la cançó del "Gegant de Pi", i aclarir-ne l'origen. Després de la introducció, es presenten els orígens (històrics i llegendaris) de la cançó, i es discuteix quina és la versió que n'explica els veritables orígens; a continuació es presenta la llegenda del Farellàs o Fort Farell (àlies Gegant del Pi) i la seva vinculació amb Caldes de Montbui, per acabar amb unes breus conclusions.


Matèries: Llegendes ; Tradicions populars ; Cançons populars ; Colles geganteres
Àmbit:Caldes de Montbui
Cronologia:[1964 - 2018]
Autors add.:Casanovas Gilabert, Eloi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366663
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Roca Umbert : de fàbrica tèxtil a fàbrica de les arts / Ester Prat Armadans
Prat i Armadans, Ester


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 7-38 : il. (Ponències
Resums en català i anglès.

L'antiga fàbrica tèxtil coneguda popularment com "Ca l'Umbert", que durant molts anys va ser l'empresa més gran de Granollers, va tancar definitivament l'activitat industrial l'any 1991. Uns anys després, quan ja era de titularitat municipal, s'hi inicià un ambiciós projecte per convertir aquest espai situat al centre de la ciutat en "fàbrica de les arts", emmirallant-se en els grans equipaments culturals del nord d'Europa. Aquest article presenta aquest procés i les adaptacions que ha anat experimentant per tenir una definició pròpia. Descriu l'aparició dels nous equipaments culturals que han conformat Roca Umbert Fàbrica de les Arts com a projecte de suport a la creació i producció artística i cultural arrelat a la ciutat, les diverses línies de treball que l'integren, els programes que l'articulen i els seus reptes de futur.


Matèries: Fàbriques ; Conversió d'edificis ; Equipaments culturals ; Art contemporani
Matèries:Roca Umbert Fàbrica de les Arts
Àmbit:Granollers
Cronologia:[1991 - 2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349225
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Amador Garrell i la introducció del jazz a Granollers / Donat Putx
Putx, Donat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 39-64 : il. (Ponències
Notes. Resums en català i anglès.

Amb motiu del centenari del naixement d'Amador Garrell i Soto (Granollers, 1916-2000) i en el marc dels actes que es van portar a terme a Granollers per recuperar la seva figura, el 6 d'abril de 2017 es presentà una conferència sobre la faceta d'Amador Garrell com a músic i el seu rol en la introducció del jazz a Granollers. Aquest article, que transcriu aquesta conferència, explica la seva trajectòria com a músic de jazz, que inicià molt aviat, l'any 1929, i que es prolonga fins als anys 1960, en orquestres tan emblemàtiques com Pla-Pey, Selecció, Leader's o el conjunt Pleyel, i al costat de músics de renom com ara Josep Maria Ruera o Ramon Busquets. Aquest recorregut es descriu a partir dels seus propis escrits i enllaça amb una ponència del Centre d'Estudis de Granollers sobre la història del jazz a Granollers presentada l'any 2009.


Matèries: Biografia ; Homenatge ; Músics ; Vida cultural ; Música ; Orquestres ; Jazz
Matèries: Garrell i Soto, Amador (1916-2000)
Matèries:Orquestra Selecció ; Jazz Club Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:1916 - 2000; 2016
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349221
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Deutes dels propietaris. L'impacte de la crisi agrària de finals del segle XIX al Vallès Oriental / Ricard Garcia Orallo
Garcia Orallo, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 65-97 : màp. graf. (Ponències
Notes. Bibliografia. Inclou annex amb llistat de masos subhastats en procediments judicials de reclamació de deutes. Resums en català i anglès.

Durant l'últim quart del segle XIX, diversos factors incidiren negativament sobre l'economia de les explotacions agràries catalanes. L'evolució descendent dels preus dels principals productes agrícoles i l'expansió de la plaga fil·loxèrica, entre altres elements, van donar lloc a una profunda crisi. Un dels símptomes d'aquella conjuntura va ser la multiplicació dels judicis executius per deutes impagats, els quals solien concloure amb la subhasta pública del patrimoni dels deutors. A partir de la quantificació i l'anàlisi d'aquestes subhastes, aquest article pretén avaluar l'impacte de la crisi agrària sobre els municipis que conformen l'actual comarca del Vallès Oriental. Després d'una primera exposició de les dades obtingudes, s'analitzen els principals patrimonis rústics que varen ser posats a la venda. D'aquesta manera es fan evidents alguns dels elements materials i les relacions socials que donaven forma a l'economia comarcal, així com les transformacions socials i econòmiques experimentades pel món rural durant aquell període.


Matèries: Explotacions agràries ; Crisi agrària ; Propietaris agraris ; Propietat de la terra ; Endeutament pagès ; Dades estadístiques
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1875 - 1905
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349222
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rere les passes vallesanes de Rafael Patxot i Jubert / Xavier Ciurans i Vinyeta
Ciurans i Vinyeta, Xavier


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 99-137 : il. (Ponències
Notes. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) va ser un dels mecenes de la cultura catalana més extraordinaris de la primera meitat del segle XX, però el seu nom encara no és prou conegut a casa nostra. Un tarannà poc amant de protagonismes i un llarg final de vida allunyat de Catalunya -va passar els seus gairebé últims trenta anys en un exili "voluntari" a Suïssa- expliquen aquest lamentable desconeixement. El seu caràcter categòric, sovint catalogat de pedra picada, i les circumstàncies que li tocaren viure, justifiquen que es fes cisellar els mots "Adéu-siau" al portal de la casa que hauria d'haver acollit la seva vellesa, justament al Vallès. Aquesta ponència pretén resseguir les petjades que aquest empordanès multimilionari, pioner de l'astronomia i la meteorologia moderna i treballador incansable de la cultura, va deixar a la nostra comarca.


Matèries: Mecenatge ; Cultura ; Vida cultural ; Biografia
Matèries: Patxot i Jubert, Rafael (1872-1964)
Matèries:Masia Mariona de Mosqueroles
Àmbit:Mosqueroles - Fogars de Montclús ; Vallès Oriental ; Catalunya
Cronologia:[1872 - 1964]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349223
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Camps de concentració franquistes a Catalunya : el cas de Granollers / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 141-161 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant la guerra, els colpistes van posar en marxa un complex sistema per classificar tots els capturats a mesura que el front avançava. L'objectiu era identificar individualment els milers de capturats i, en funció d'aquesta classificació, poder castigar els desafectos, ja fos a través dels batallons de treballadors o a través de les presons. Aquest enorme procés classificador es va fer als camps de concentració i va perdurar després de l'1 d'abril de 1939. La depuració sociopolítica va ser tan eficient que, a partir del 1940, els recintes concentracionaris van ser la peça fonamental per reprimir els homes que havien de purgar la seva desafecció fent el servei militar en unitats de càstig. Granollers, juntament amb tretze localitats catalanes més, va formar part d'aquest engranatge repressor amb el funcionament d'un camp de concentració durant la immediata postguerra.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Camps de concentració ; Centres penitenciaris ; Batallons de treballadors
Àmbit:Granollers
Cronologia:1939 - 1940
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349226
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Can Comas i el fons documental de l'empresa Unitesa a l'Arxiu Municipal de Granollers / Anna Maimir Hernàndez
Maimir Hernàndez, Anna


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 163-177 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els germans Bonaventura i Isidre Comas Gras, de Sant Feliu de Codines, es van establir a Granollers a mitjans de la dècada de 1870 i van fundar la fàbrica coneguda popularment com Can Comas, que va mantenir l'activitat industrial fins al seu tancament, l'any 1967 (des del 1958 amb el nom d'Uni tesa). La història d'aquesta fàbrica és la història d'un segle de creixement i declivi de la indústria tèxtil granollerina. En aquest article es presenta el fons documental de l'empresa Unitesa (1958-1967), que correspon a l'última etapa de la fàbrica, i es presenta una breu explicació de l'evolució de la fàbrica en el context del desenvolupament de la indústria tèxtil a Granollers, des de l'expansió de la segona meitat del segle XIX, fins a la crisi de la segona meitat del segle XX.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius municipals ; Arxius d'empresa ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Fonts documentals
Matèries:Arxiu Municipal de Granollers ; Filats i Teixits Comas ; Unitesa
Àmbit:Granollers
Cronologia:1870 - 1967
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349227
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Biodiversitat d'avifauna en una finca situada a Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental) / Marina Toranzo López
Toranzo López, Marina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 179-203 : il. (Documents i notes d'investigació
Premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat per al curs 2016-2017. Treball presentat al IES Immaculada Concepció d'Horta de Barcelona, tutor Genaro de Gamboa.

Catalunya és un país privilegiat per la varietat d'espècies d'ocells i la quantitat d'exemplars observables en totes les estacions de l'any. En aquest treball es demostra que en una finca rural situada a Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental), malgrat tenir una extensió de només 30 hectàrees, hi ha una gran riquesa d'avifauna, i això és degut a la diversitat d'hàbitats que hi trobem: camp de conreu, bosc mixt, i zona de basses i riera. L'objectiu principal del treball era identificar les espècies d'ocells i la seva abundància a la finca de Can Manent durant tot un any. En total es van identificar 6.125 ocells (de 104 espècies) durant un total de 112 hores de treball de camp, mitjançant observació visual, auditiva i per captura amb xarxes (anellament científic). Aquest treball i la creació d'una pàgina web en anglès serveixen com a eina de divulgació de la varietat d'ocells en una àrea geogràfica propera.


Matèries: Treballs escolars ; Fauna ; Aus ; Medi ambient
Àmbit:Lliçà d'Amunt
Cronologia:[2016 - 2017]
Autors add.:Gamboa, Genero (Dir.)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349228
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estudi i anàlisi de la qualitat de les aigües i la vegetació de ribera del riu Tenes / Vicente Baltasar Díaz
Baltasar Díaz, Vicente


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 205-222 : il. (Documents i notes d'investigació
Finalista del premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat per al curs 2016-2017. Treball presentat al IES LLiçà de Munt, tutora Eva Tarragó.

Aquest article resumeix un treball que va resultar finalista del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2016-2017. El treball estudia la qualitat de les aigües de tres trams representatius del riu Tenes. L'anàlisi s'ha fet mitjançant tres índexs diferents de qualitat de l'aigua: (a) segons la riquesa i diversitat dels macroinvertebrats, (b) segons els paràmetres fisicoquímics i (c) segons l'índex QBR (qualitat del bosc de ribera). Els trams estudiats es troben a Bigues i Riells (curs alt), Lliçà de Vall (curs mitjà) i Parets del Vallès (curs baix). A partir dels resultats s'ha pogut observar que el factor més influent en la qualitat del riu és l'acció antròpica, que provoca un deteriorament de la salut del riu a mesura que ens acostem al curs baix i el paisatge és més humanitzat. Es discuteix la necessitat de seguir introduint millores en el sanejament de la conca hidrogràfica del Besòs.


Matèries: Treballs escolars ; Rius ; Vegetació ; Boscos ; Qualitat del medi ambient
Àmbit:Tenes, riu ; Bigues i Riells ; Lliçà de Vall ; Parets del Vallès
Cronologia:1950 - 2015
Autors add.:Tarragó, Eva (Dir.)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349229
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Senglar al Vallès Oriental : evolució i tendències de futur / Carme Rosell, Berta Pericas
Rosell, Carme


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 21 (2017) , p. 7-27 : il. gràf. (Ponències
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El senglar s'ha convertit en una de les bèsties més conflictives de la nostra fauna a causa de la seva espectacular expansió i dels problemes que causa per danys a conreus i pastures, accidents a les carreteres o incursions en zones urbanes. Animals gregaris, prolífics, amb gran capacitat d'aprenentatge i adaptables a tota mena de condicions, han assolit densitats molt altes i estan perdent la por als humans. L'espècie, en altre temps feréstega i exclusivament boscana, ara s'estableix també a les planes conreades i fins i tot als espais verds urbans. Sense predadors naturals, el control poblacional es troba en mans de la caça, fortament arrelada a la comarca, que compta una vintena de colles de caçadors de senglar. Tot i això el creixement no s'atura i ens cal afrontar el repte de repensar la seva gestió establint aliances entre els diferents col·lectius implicats.


Matèries: Fauna ; Animals salvatges ; Impacte ambiental ; Cacera ; Agricultura
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1985 - 2015
Autors add.:Pericas, Berta
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/337783
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Relleu generacional a les explotacions agràries del Vallès Oriental / Jaume Viure i Ribas
Viure i Ribas, Jaume


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 21 (2017) , p. 29-60 : il. gràf. (Ponències
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La manca de relleu generacional a les explotacions agràries n'amenaça la viabilitat i llurs funcions econòmiques, socials i ambientals. Al Vallès Oriental l'entorn rural constitueix el 81 per cent d'un territori densament poblat i freqüentat. Per això, convé conèixer les singularitats del relleu generacional a la comarca, identificar-ne patrons causals i recopilar orientacions estratègiques preliminars. En l'últim Cens agrari de 1999, només hi ha 4,6 titulars de menys de 35 anys per cada 100 de 55 anys o més, i aquesta ràtio ha caigut un 65 per cent des de 1999. La transmissió de les explotacions s'endarrereix fins a la defunció en el 72 per cent de titulars del grup de 55 anys en amunt, i l'entrada de gent jove és escassa. Per abordar la problemàtica, és necessari millorar la competitivitat de les explotacions i fer-les més atractives per als futurs titulars.


Matèries: Successió ; Tinença de la terra ; Economia agrària ; Cens agrari ; Explotacions agràries ; Dades estadístiques
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1982 - 2009
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/337784
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 224
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"La Infinitat de pobles que aplega" : pobles i identitats locals al Vallès d'ahir i d'avui / Diego Sola i Garcia
Sola i Garcia, Diego


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 21 (2017) , p. 61-87 : il. (Ponències
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex : Llistat de pobles, veïnats i entitats locals no municipals al Vallès. Resums en català i anglès.


Matèries: Nuclis de població ; Pobles ; Municipis ; Entitats locals menors
Àmbit:Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:[1700 - 2016]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/337785
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 12
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3