português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
LLADONOSA I GIRO, VICENT []
References found:
Showing:
1 .. 18   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pepita Not i la lluita per la llibertat (1897-1938) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 11 (2020) , p. 57-65

La Pepita Not va néixer a Torregrossa el 23 de novembre de 1897. D'orígens molt humils va servir com a criada a Barcelona fins que a través del seu company, Ricardo Sanz, va formar part del grup d'acció anarquista Los Solidarios, i va esdevenir un personatge compromès en la lluita per l'emancipació femenina i obrera. El 4 de juny de 1938 moria a Barcelona a conseqüència d'una leucèmia aguda i era enterrada al cementiri de Montjuïc. Tenia 40 anys. Deixava company (el mític Ricardo Sanz, qui a la mort de Durruti va assumir el comandament de la seva Columna) i dos fills: Floreal, de 16 anys, i Violeta, de només sis mesos.


Matèries: Biografia ; Dona ; Anarquisme ; Moviment feminista ; Moviment obrer ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola
Matèries: Not, Pepita (1897-1938) ; Sanz García, Ricardo (1898-1986)
Àmbit:Torregrossa ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1898 - 1938]
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/377017
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Santamaria a Torregrossa / Vicent Lladonosa Giró, Glòria Santa-Maria Batlló
Lladonosa i Giró, Vicent


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 11 (2020) , p. 67-82

Aquesta investigació reconstrueix la trajectòria vital de Domingo Santamaria i Serra al Pla d'Urgell. Nascut a Berga el 4 de juliol de 1781, va ser comerciant a Berga, Puigcerdà, l'Aragó i Barcelona. Després d'haver arrendat terres del ducat d'Híjar i del Rosselló es va establir a Torregrossa l'any 1830 on va viure fins poc abans de morir. Va adquirir nombroses finques al Pla d'Urgell i a Vinfaro (el Segrià) pel cultiu de cereals, oliveres i vinyes per comerciar a l'engròs. Era liberal progressista i va ser un dels impulsors del canal d'Urgell. Morí a Barcelona el 22 de febrer de 1857. El seu fill Josep Santa-Maria i Gelbert va arribar a ser alcalde de Barcelona (1858-1863).


Matèries: Famílies ; Comerciants ; Propietaris agraris ; Genealogia ; Noblesa ; Polítics
Matèries: Santamaria i Serra, Domingo (1781-1857) ; Santa-Maria i Gelbert, Josep ; Santamaria, família
Àmbit:Torregrossa ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1781 - 1863]
Autors add.:Santa-Maria Batlló, Glòria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/377018
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Maria López Estarellas (1890-1990). La princesa que va venir del fred / Felip Gallart, Vicent Lladonosa
Gallart i Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 89-100 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Nascuda a Barcelona l'any 1890, Maria López Estarellas es va formar en circs ambulants amb els quals va recórrer bona part d'Europa. Amb el nom de Carmen López va esdevenir una figura de l'espectacle de varietats de Rússia. A Rostov del Don es va casar amb el príncep Alexis Macaeff. Després de la mort de Macaeff es va casar amb el príncep Nikolai Karadjordjevic, amb el qual va fugir de la revolució soviètica, i durant l'època d'entreguerres va viure la vida bohèmia actuant en cabarets i sales de festa de París i de la Costa Blava. L'heroi de guerra Jean Léon Barès va ser el seu tercer marit, amb qui Maria Estarellas va anar a parar a Torregrossa, on durant la II República va esdevenir un dels personatges més rellevants. Represaliada pel franquisme sota l'acusació d'espia russa, encara va tenir temps de casar-se amb el rendista Louis Cazaux, i, després de quedar-se vídua per quarta vegada, va tornar definitivament a Catalunya, on va acabar els seus dies el 18 de juny de 1990, quan li restaven pocs mesos per complir els cent anys.


Matèries: Biografia ; Artistes ; Dona ; Circ ; Espectacles ; Revolució russa ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Repressió política
Matèries: López Estarellas, Maria (1890-1990)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Rússia ; França ; Torregrossa
Cronologia:1890 - 1990
Autors add.:LLadonosa i Giró, Vicent
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/360692
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Assassinat dels apotecaris de Puigverd de Lleida (14 de novembre de 1856) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 7 (2020) , p. 57-67 : il. (Biografia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 14 de novembre de 1856 van ser assassinats de forma esgarrifosa Joaquim Chesa i Raimunda Gasol, sogra i gendre que regentaven l'apotecaria de Puigverd de Lleida. Joaquim Chesa havia estat alcalde del poble en diverses ocasions i constava com a professor farmacèutic. Raimunda Gasol havia estat casada amb l'apotecari anterior i, en morir aquest, la unió de la seva filla amb Joaquim Chesa li havia assegurat la continuïtat del negoci. La investigació del cas, el context històric, la tradició d'apotecaris puigverdins i la vida d'una apotecaria d'un poble petit quan els apotecaris es transformen en farmacèutics botiguers són els eixos fonamentals d'aquest treball.


Matèries: Assassinats ; Crònica ; Farmacèutics ; Alcaldes ; Farmacèutiques ; Botigues i comerços ; Farmàcia ; Famílies ; Fonts documentals
Matèries: Chesa Norai, Joaquim (1797-1856) ; Gasol, Raimunda
Àmbit:Puigverd de Lleida
Cronologia:1856
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/385095
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 18
select
print

Bookmark and Share
Francesc Bagils Farrando, un apotecari de Vilanova de Meià, i el seu fill metge, Jaume Bagils Capell / Vicent Lladonosa Giró
Lladonosa i Giró, Vicent


Torregrossa] : l'autor, 2009
80 p. : il. ; 30 cm (Petites històries de Torregrossa, 17) 
Enquardernat en espiral.



Matèries: Biografia ; Metges ; Farmacèutics
Matèries: Bagils Farrando, Francesc ; Bagils Capell, Jaume
Àmbit:Torregrossa
Cronologia:[1700 - 1900]
Localització: B. Maria Mercè-Marçal (Torregrossa)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 18
select
print

Bookmark and Share
Ezequiel Llorach Aguilar (1846-1887), l'últim romàntic / Felip Gallart, Vicent Lladonosa
Gallart i Fernàndez, Felip


En: 186644 Mirades : XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. L'Espluga Calba, 21 d'octubre de 2017. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2018. p. 93-120
 (Filologia - Literatura



Matèries: Biografia ; Escriptors ; Romanticisme ; Literatura
Matèries: Llorach Aguilar, Ezequiel (1846-1887)
Àmbit:Omellons, els
Cronologia:[1846 - 1887]
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Nuet Ribé (1872-1936), segon comte de Torregrossa / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2018) , p. 73-84 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'1 de març de 1902 moria a Lleida, sense descendència, el primer Comte de Torregrossa, Jaume Nuet Minguell, a l'edat de 73 anys. El 26 de juny de 1903 el rei Alfons XIII concedia el títol de segon comte de Torregrossa al Jaume Nuet Ribé. Aquest article és una aproximació a la breu història d'aquest comtat centrada, especialment, en la figura del seu segon i darrer representant.


Matèries: Biografia ; Noblesa ; Genealogia ; Successió ; Famílies ; Comtats
Matèries: Nuet Ribé, Jaume (1872-1936) ; Nuet Minguell, Jaume (1831-1902)
Àmbit:Alcarràs ; Torregrossa ; Lleida ; Madrid ; Sant Sebastià
Cronologia:1872 - 1936
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/350572
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mateu Capell Piró, alcalde republicà de Mollerussa (1934-1936) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 9 (2018) , p. 69-82 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Biografia ; Pagesos ; Comerciants ; Polítics ; Alcaldes ; República espanyola II ; Vida política ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Fonts documentals
Matèries: Capell Piró, Mateu (1874-1947)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Torregrossa ; Mollerussa ; Lleida
Cronologia:1874 - 1947 (esp. 1934 - 1940)
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Autors add.:Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell (8s : 2017 : Vila-sana )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/341471
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Josep Pons Viladas. El Bep de l'oli (1803-1860) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 30 (2016) , p. 131-146 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Biografia ; Militars ; Carlisme ; Guerra dels Malcontents ; Guerra carlina I ; Guerra dels Matiners
Matèries: Pons Viladas, Josep (1803-1860) ; Bep de l'Oli
Àmbit:Agramunt ; Espanya
Cronologia:1803 - 1860
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/310343
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Nuet Minguell (1831-1902), primer Comte de Torregrossa / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 8 (2017) , p. 37-46 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Jaume Nuet Minguell va néixer l'any 1831 a Torregrossa en una família benestant coneguda com cal Farré. Descendent dels Nuet d'Alcarràs i dels Minguell de Torregrossa, l'any 1865 ja constava com un dels grans contribuents de la província de Lleida. Es va casar amb Eloisa de Gaminde i de Gaminde, hereva d'un importantíssim patrimoni que el féu ascendir socialment i econòmica. Simpatitzant del general Prim, participà activament en la Revolució de 1868. L'any 1871 el rei Amadeu de Savoia li atorgà el títol de Comte de Torregrossa i el 1872 fou nomenat senador. La caiguda d'Amadeu I no va aturar la seva carrera política i encara va ser diputat per les Borges Blanques i per Lleida dins de les fi les del partit Liberal Fusionista. L'any 1881 va formar part de la Diputació Lleidatana. Moria l'any 1902 a la ciutat de Lleida. Aquest article vol ser una aproximació que ens ajudi a entendre com una descendent d'una família de pagesos benestants de Torregrossa i d'Alcarràs va poder arribar a la noblesa i esdevenir tan infl uent dins de l'economia i la política lleidatana, catalana i espanyola.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Parlamentaris ; Propietaris agraris ; Vida política ; Revolució 1868 ; Sexenni democràtic ; República espanyola I ; Restauració
Matèries: Nuet Minguell, Jaume (1831-1902)
Àmbit:Torregrossa ; Alcarràs ; Lleida, província
Cronologia:1831 - 1902
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Autors add.:Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell (7s : 2016 : Bell-lloc d'Urgell )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/331420
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 18
select
print

Bookmark and Share
L'Enigma Parrot / Felip Gallart, Vicent Lladonosa
Gallart i Fernàndez, Felip


Lleida : Pagès, 2014
316 p. ; 24 cm (Marraco, 79) 
ISBN 9788499754741

Jaume Banqué Bas, conegut com lo Parrot, és un dels personatges més populars i interessants de la història de Mollerussa i de la seva comarca i alhora un dels més desconeguts. El 7 de novembre de 1846 és afusellat a Lleida acusat de ser el més gran encobridor i protector de lladres i de dirigir una extensa xarxa de malfactors amb ramifi cacions a la majoria de pobles de la plana de Lleida. Lo Parrot de Mollerussa podria no tenir res a veure amb el delicte que el va dur a la seva dissortada fi i, de retruc, la resta d'executats ho podien haver estat de forma injusta. El cas Parrot és ple d'incongruències, de falsificacions i de tèrbols interessos. Hi podria haver un terrible complot d'abast estatal. Un vel de misteri cobreix encara tota aquella història. El present treball és una contribució ineludible al seu esclariment. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Bandolers ; Guerres carlines ; Bandolerisme ; Pagesos ; Llegendes ; Execucions ; Fonts documentals
Matèries: Banqué Bas, Jaume ((17??-1846)) ; Parrot, lo
Àmbit:Mollerussa ; Pla d'Urgell
Cronologia:[17?? - 1846]; (esp. 1833 - 1846)
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El General Joan Baptista Puñet (1846-1925), d'Alguaire a la guerra de Cuba / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 116-125 : il. (Història
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Joan Puñet és un exemple de militar que des del rang més baix de l'escalafó va pujar grau per grau fins arribar al cim de la jerarquia. Això ho hem d'emmarcar dins la Guerra de Cuba, on l'Estat espanyol va perdre les darreres restes del seu immens imperi colonial. A la batalla d'El Caney, l'1 de juliol de 1898, Joan Puñet va protagonitzar el fet més rellevant de la seva carrera militar quan, després d'una ferotge resistència i de la mort del general Vara del Rey, va agafar el comandament del batalló i va dirigir la retirada i amb els pocs supervivents va arribar a Santiago de Cuba.


Matèries: Biografia ; Militars ; Guerres de Cuba ; Batalles
Àmbit:Alguaire ; Cuba
Cronologia:1846 - 1925
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: http://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332631/423411
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Coronel Niubò, un militar liberal de la I Guerra Carlina / Josep Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 7 (2016) , p. 63-72 : il. (Estudis
Resum. Resums en català i anglès.


Matèries: Biografia ; Militars ; Guerra carlina I ; Guerra del Francès ; Genealogia ; Famílies ; Propietaris agraris
Matèries: Niubò i Xammar, Antoni (1790-1837) ; Niubò, família
Àmbit:Castellnou de Seana ; Bellestar, la - Penelles ; Tàrrega
Cronologia:1515 - 1885; (esp. 1790 - 1837)
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Autors add.:Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell (6s : 2015 : Torregrossa )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/315766
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Doctor Guillermo Batlle Civit i la seva Topografia médica i estadística de Torregrosa / Josep Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró, Maria Rodríguez Calaveras
Gallart i Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 7 (2016) , p. 73-90 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Resum. Inclou taula amb els mestres que exerciren a Torregrossa entre 1857 i 1950. Resums en català i anglès.


Matèries: Biografia ; Metges ; Topografia mèdica ; Fonts documentals ; Condicions de vida
Matèries: Batlle Civit, Guillermo (1881-1967)
Àmbit:Torregrossa ; Valls
Cronologia:1881 - 1967; (esp. 1919 - 1921)
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent ; Rodríguez Calaveras, Maria
Autors add.:Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell (6s : 2015 : Torregrossa )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/315767
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dos clergues liberals a Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida del primer terç del segle XIX / Felip Gallart Fernández, Josep Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 52-63 : il. (Biografia
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

Bonifaci Argensó i Joan Roig, clergues d'Artesa de Lleida i de Puigverd de Lleida respectivament, foren dos dels principals representants del catolicisme liberal del primer terç del segle xix a les nostres terres. Dins d'una mentalitat majoritàriament absolutista, conservadora i radical per part de l'església lleidatana, ambdós sacerdots formaren part d'una minoria de clergues progressistes que aspiraven a una reforma de l'Església que l'acostés a l'essència de pobresa i simplicitat evangèlica dels seus orígens i també a la seva modernització d'acord amb els nous corrents liberals. Argensó i Roig actuaren en conseqüència amb les seves idees i la nit del 13 de febrer de 1823 signaren l'acta municipal a la Paeria lleidatana on es decretava l'exili del bisbe Simón de Rentería pel seu comportament contrari al sistema constitucional. Amb el triomf de l'absolutisme reberen dures represàlies. Aquest article, fruit d'una extensa documentació, la major part inèdita, és una aproximació a la seva trajectòria tan atípica com desconeguda.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Catolicisme ; Liberalisme ; Crisi de l'Antic Règim ; Guerra del Francès ; Trienni Liberal ; Repressió política
Matèries: Argensó Moragues, Bonifaci (1772-1851) ; Roig i Roldan, Joan (1782-1849)
Àmbit:Artesa de Lleida ; Puigvert ; Lleida ; Catalunya
Cronologia:1772 - 1851
Autors add.:Gallart Fernández, Josep ; Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/317725
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Eusebi Freixa i Rabassó, escriptor romàntic (1824-1894) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 34-45 : il. (Biografia
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

Tot i que nascut a Reus, Eusebi Freixa Rabassó (1824-1894) fou un escriptor romàntic lleidatà, avui pràcticament desconegut, però que, segons les paraules d'una crònica de l'època, fou un dels pocs espanyols que aconseguí viure dels seus llibres. Alt funcionari de l'administració pública, lliurepensador i afiliat a la maçoneria, d'idees republicanes i federals, participà en diverses revoltes liberals i en patí les conseqüències. Periodista, novel·lista, poeta, comediògraf, escriptor de llibres de màximes i sentències i, sobretot, un dels més prestigiosos autors de manuals sobre legislació i administració de la seva època. La seva celebrada Adúltera y parricida, o sea Teresa Guix alias la Maseta va convertir la seva protagonista en una figura molt popular a Catalunya i a tot l'estat espanyol.


Matèries: Biografia ; Escriptors ; Empleats públics ; Romanticisme ; Liberalisme ; Maçoneria ; Republicanisme
Matèries: Freixa Rabassó, Eusebi (1824-1894)
Àmbit:Reus ; Lleida ; Madrid
Cronologia:1824 - 1894
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/317721
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Comandant Capell de Torregrossa (1785-1840) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 6 (2015) , p. 123-132 (Estudis


Matèries: Guerra del Francès ; Guerra carlina I ; Bandolerisme ; Exèrcit ; Miquelets ; Militars ; Clergues ; Liberalisme ; Biografia
Matèries: Capell Sedó, Josep (1785-1840)
Àmbit:Torregrossa ; Catalunya
Cronologia:1785 - 1840
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Autors add.:Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell (5s : 2014 : Linyola )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/299317
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 18
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Lo Parrot : llegenda, història i enigma / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 5 (2014) , p. 29-43 (Estudis
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Jaume Banqué, pagès de Mollerussa, fou afusellat a Lleida el 7 de novembre de 1846. Conegut com lo Parrot, la seva història ens havia arribat com la d'un mític bandoler que, des de la seva privilegiada posició d'hostaler, de ric hisendat i d'alcalde de Mollerussa, dirigia una terrible banda de malfactors que tenien atemorida tota la plana urgellenca. A partir de la consulta del més gran recull documental aportat fins ara i d'una extensa bibliografia, Felip Gallart i Vicent Lladonosa desmunten la versió tradicional i ens endinsen en una nova visió del personatge.


Matèries: Guerres carlines ; Bandolerisme ; Bandolers ; Pagesos ; Biografia ; Llegendes ; Consell de guerra ; Execucions ; Fonts documentals ; Genealogia ; Famílies
Matèries: Banqué Bas, Jaume (17??-1846) ; Parrot, lo ; Banqué, família
Àmbit:Mollerussa
Cronologia:[1800 - 1903]; (esp. 1833 - 1846)
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Autors add.:Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell (4es : 2014 : Mollerussa )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/282995/388649
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3