português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
INSTITUCIONS POLITIQUES []
References found:
430   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 22
go to page                         


1 / 430
select
print

Bookmark and Share
La Universitat de Vilafranca del Penedès durant els segles XVI i XVII / [Ressenya] Carles Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 190 (juliol 2023), p. 20 (Ressenyes
Ressenya de:
. La Universitat de Vilafranca del Penedès durant els segles XVI i XVII / Jordi Vidal Pla. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2023



Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Administració local ; Institucions polítiques ; Càrrecs públics ; Societat ; Economia ; Vida política
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1500 - 1716]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 430
select
print

Bookmark and Share
La Universitat de Vilafranca del Penedès durant els segles XVI i XVII / Jordi Vidal Pla
Vidal i Pla, Jordi


Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2023
219 p. : il. ; 23 cm (Institut d'Estudis Penedesencs, 232) 
Bibliografia.
ISBN 9788415017530

La Universitat de Vilafranca del Penedès va ser l'organització política municipal que durant quasi 400 anys va representar -no democràticament- un ampli conjunt de veïns. En aquest estudi es descriuen àmpliament les normes que entre finals segle XIV i 1716 van regular l'organització de la Universitat, i s'analitza, més en detall, l'estructura interna del municipi en els segles XVI i XVII, centrant l'atenció, tant en les institucions polítiques com en càrrecs municipals més tècnics que regulaven el comerç, les obres, la beneficència, l'ensenyament,....i que, fins i tot, tenien cura del manteniment del rellotge. La Universitat fou una institució que s'anà modernitzant i adequant als canvis ocorreguts a la societat i economia de la vila durant molts anys. Tot aquest entramat institucional va desaparèixer a partir de 1716 a conseqüència de la derrota catalana davant la monarquia dels Borbons. Aquella derrota va ser la fi de la Universitat com entitat representativa. A partir d'aquell moment, tots els càrrecs municipals van ser designats directament o indirectament pel rei. Gràcies a la força de les armes de l'exèrcit borbònic, la monarquia implantà un model polític municipal completament aliè a la realitat política catalana. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Administració local ; Institucions polítiques ; Càrrecs públics ; Societat ; Economia ; Vida política
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1500 - 1716]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 430
select
print

Bookmark and Share
Cathalània : història bàsica de la nació catalana / Jaume Benages i Pamies, Joaquim Ullan, Eva Sans, Josep Cata



Tarragona : Arola Editors, 2023
196 p. ; 23 cm
ISBN 9788412629477

Segles abans de la creació de l'actual Estat espanyol, Catalunya ja estava constituïda com un país sobirà, amb Corts, Constitucions i Govern propis. Segons el prestigiós medievalista nord-americà Thomas Bisson, les Corts catalanes (segles XIII al XVIII), donada la seva consistència i longevitat, han estat referides des d'antic per historiadors com el model per excel·lència d'un parlament medieval i són considerades les primeres corts de tota Europa amb participació popular efectiva després de la caiguda de l'imperi romà. Per la seva banda les Constitucions catalanes tenien preeminència sobre les altres normes legals, inclosos els decrets o sentencies reials, fet aquest sense precedents en aquell moment a Europa. En aquest llibre, el lector podrà endinsar-se amb facilitat en la història de Catalunya, un món de personatges i esdeveniments que conformen una de les èpiques més extraordinàries d'occident. Amb la seva lectura hom descobrirà una nació democràtica, solidària, pacífica, moderna i europea, defensora a ultrança de les seves lleis i llibertats. (Editorial).



Matèries: Història general ; Edat mitjana ; Institucions polítiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2023]
Autors add.:Benages i Pamies, Jaume ; Ullan Martorell, Joaquim ; Sans, Eva ; Catà i Tur, Josep


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Precio de la rebelión : el endeudamiento de la Diputació del General de Catalunya durante la guerra civil catalana (1462-1472) / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 240-242 (Varia
Exemplar dedicat a: "Guerra medieval ibérica: organización, desarrollos, narrativas".

Quan en 1462 va esclatar la guerra civil catalana entre els partidaris de Joan II i els de la Diputació del General de Catalunya, aquesta va haver d'enfrontar-se a un seriós problema: trobar finançament per a mantenir la lluita armada contra el rei. Davant la impossibilitat de confiar únicament en els seus ingressos fiscals ordinaris, la institució es va decantar per l'emissió de deute. No obstant això, a mesura que passaven els mesos i el conflicte es prolongava, la Diputació va començar a tenir més dificultats per a trobar possibles creditors, de manera que es va veure forçada a sol·licitar la intermediació del municipi de Barcelona. Al llarg d'aquest treball s'explicarà l'evolució de l'endeutament del General entre 1462 i 1472, així com les característiques principals dels títols de deute venuts i el paper jugat per la Ciutat Comtal en aquest procés.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Guerra civil catalana ; Institucions polítiques ; Deute públic ; Finances municipals ; Diputació del General de Catalunya ; Joan II
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1462 - 1472
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=8433207
https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/view/26224
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Málaga-Almería, febrero de 1937 : conflicto político en la retaguardia republicana. Un antecendente de "els fets de maig" de Barcelona / Rafael Quirosa-Cheyrouze y Muñoz
Quirosa-Cheyrouze y Muñoz, Rafael


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 59 (Otoño 2022), p. 73-90 (Artículos
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Fets de maig 1937 ; Institucions polítiques
Àmbit:Almeria ; Màlaga ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1937
Accés: https://doi.org/10.36132/hao.v3i59.2315
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Síndic de Greuges de Catalunya i la protecció dels Drets Humans / Antón Cañellas
Carreras Serra, Francesc de


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 3 (desembre 1998), p. 5-7 (Tema monogràfic
Exemplar dedicat a: Defensa dels Drets Humans. Resums en castellà, anglès i francès.

La sensibilitat envers els drets que fan dignes a les persones i que fan possible la convivència ha estat una constant en la història col·lectiva de Catalunya. En aquest article, el Síndic de Greuges de Catalunya exposa els antecedents històrics i els objectius actuals d'una institució motivada per la voluntat d'enfortir i millorar la cohesió social, la convivència i la pau.


Matèries: Drets humans ; Síndic de greuges ; Institucions polítiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1998
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3926593
https://www.cac.cat/sites/default/files/2019-05/Q3_canellas_CA.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Solidaritat entre territoris pirinencs : alguns fets i situacions històrics amb implicació de les Valls d'Andorra / Domènec Bascompte i Grau
Bascompte i Grau, Domènec


En: 213478 Aliances territorials pirinenques : Dissetenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Societat Andorrana de Ciències, 2021. p. 141-160

Bibliografia i fonts.

Em centraré en la part positiva d'aquestes relacions, com la temàtica de les trobades ens demana, i posaré de manifest com en diferents situacions del passat i actuals la solidaritat entre els habitants de les Valls d'Andorra i les comunitats que ens envolten han existit i encara es donen i que fan referència al territori, a les comunicacions, a les institucions, a la propietat particular, al comerç, al turisme, a les finances, a la solidaritat social, als moviments migratoris, a la sanitat, a l'educació i a la cultura.


Matèries: Relacions intermunicipals ; Mitjans de comunicació ; Institucions polítiques ; Indústria ; Comerç ; Turisme ; Finances ; Recursos naturals ; Riscos naturals ; Moviments migratoris ; Sanitat ; Educació ; Economia ; Societat
Àmbit:Pirineu ; Andorra ; França
Cronologia:[1659 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/404385/
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; B. Generau (Vielha); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca Salardú-Naut Aran (Naut Aran-Aran); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Pública Maria Barbal (Tremp); Biblioteca de Bellver de Cerdanya; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Los Lochs circumvehïns. Xarxes d'avisos a la Seu d'Urgell dels segles XVI i XVII / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: 213478 Aliances territorials pirinenques : Dissetenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Societat Andorrana de Ciències, 2021. p. 13-22 : il


En aquest article no pretenem res més que fer una breu aportació al sistema d'avisos i, especialment, a la xarxa d'emissors i destinataris de les comunicacions que el municipi de la Seu d'Urgell rebia i emetia. Per fer-ho, utilitzarem la sèrie anomenada cartes d'universitats del fons de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. A part de les cartes escrites per particulars, la correspondència emesa per diferents autoritats i rebuda pel consolat de la ciutat es troba agrupada històricament en funció del remitent: cartes de reis, cartes de virreis, cartes de la Diputació del General... i també cartes d'universitats, que corresponen a les emeses pels organismes municipals de les respectives localitats (consells, consolats, paeries, etc.).


Matèries: Comunicacions ; Epistolari ; Edat moderna ; Institucions polítiques
Àmbit:Seu d'Urgell, la
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/403811/
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; B. Generau (Vielha); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca Salardú-Naut Aran (Naut Aran-Aran); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Pública Maria Barbal (Tremp); Biblioteca de Bellver de Cerdanya; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Cataluña y Euskadi, ¿renglones torcidos de la transición? / José Antonio Rubio Caballero
Rubio Caballero, José Antonio


En: Norba. Revista de Historia. Cáceres, núm. 32 (20196) , p. 79-106

L'anomenada "qüestió territorial" a Espanya té el seu fonament en la impugnació que notables sectors de la població d'Euskadi i de Catalunya, i faccions substancials de les seves respectives elits polítiques, llancen contra l'estructura polític-territorial de l'Estat il·luminada en la Transició. El present article fixa la seva atenció sobre la dècada de 1970, quan es va segellar el pas del model centralista del franquisme a l'autonòmic de la democràcia, amb la intenció d'analitzar tant les demandes dels dos principals moviments centrífugs d'aquell temps com la resposta que l'Estat els va donar. S'explora a més la dispar recepció que aquella va tenir en els referits territoris, s'escruta la manera en què van quedar configurats els seus respectius sistemes de partits, i finalment es valora retrospectivament la reforma territorial planificada en la Transició, que va néixer amb vocació de perennitat però que no massa anys després es veu seriosament qüestionada.


Matèries: Transició democràtica ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Identitat nacional ; Institucions polítiques ; Divisió político-administrativa
Àmbit:Catalunya ; País Basc ; Espanya
Cronologia:1975 - 1982
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8249365
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Alcover en el fons documental de la comuna del Camp de Tarragona / Josep M. T. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 97-98-99-100 ([gener-desembre] 2002), p. 5-7 (Documents
Inclou apèndix documental.


Matèries: Fonts documentals ; Institucions polítiques ; Edat mitjana ; Fogatges
Matèries:Comuna del Camp de Tarragona
Àmbit:Alcover
Cronologia:[1420 - 1699]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/view/207410
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Administrar el territori des del territori : la Diputació del General a Vic a l'època moderna / Ricard Torra-Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 619-642 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de l'anàlisi de la documentació dela diputació local de Vic conservada a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, aquest estudi descriu succintament qüestions com ara de quina manera la Generalitat de la Catalunya moderna administrà el territori, quins oficials la serviren i quin fou el seu origen social, les relacions que mantingué amb la resta de jurisdiccions i el grau de cooperació que existí entre la ciutadania i el poder públic.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Diputació del General de Catalunya ; Generalitat de Catalunya ; Fonts documentals ; Administració pública ; Institucions polítiques
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:[1400 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/392243
https://doi.org/10.34810/ausav29n186id392243
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un Llarg camí : intentar el reconeixement de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran / Amadeu Gallart Sort
Gallart i Sort, Amadeu


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 29 (tardor 2021), p. 81-86 : il. (Dossier: La Vegueria de l'Alt Pirineu


Matèries: Divisió territorial ; Vegueries ; Arees de muntanya ; Institucions polítiques
Àmbit:Pirineu ; Cerdanya ; Alt Urgell ; Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Alta Ribagorça ; Val d'Aran
Cronologia:[1971 - 2021]
Accés: http://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-29.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345-1445) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
2 vols. (978 pàgines) : taules genealògiques ; 24 cm (, Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788413031156 (oc)
ISBN 9788413030937 (v. 1)
ISBN 9788413031149 (v. 2)

El primer volum d'un treball madur i complex, que està estructurat en dues parts, la primera de les quals està dedicada a les institucions pròpies, generades pel territori de Girona durant el període objecte d'anàlisi, i la segona se centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. El segon i darrer volum d'aquest complet treball es centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. Ens trobem davant d'una obra ambiciosa, rellevant, ben dissenyada, ben documentada, ben dirigida i ben escrita. (FN).


Matèries: Finances públiques ; Finances municipals ; Impostos municipals ; Administració local ; Vida política ; Institucions polítiques ; Elits locals ; Poder local ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Girona
Cronologia:1345 - 1445
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E79-Llibre.pdf
https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E80-Llibre.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Universitat de Girona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 430
select
print

Bookmark and Share
Tarragona, puerto del Consejo de Aragón durante la Guerra Civil (1936-1939) / Francisco González Huix
González Huix, Francisco J.


En: 154119 Recull Joan Antònio i Guàrdias (1890-1967). Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1990. p. 99-114



Matèries: Guerra civil espanyola ; Marina mercant ; Ports ; Institucions polítiques
Matèries:Port de Tarragona ; Consell de Aragó
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1936 - 1939
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Braç Militar de Catalunya (1602-1714) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


València : Publicacions de la Universitat de València, [2016]
232 p. : il. ; 25 cm (Història, 176) 
XXXè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (edició extraordinària 2014). Bibliografia.
ISBN 9788491340119

Al 1715 José Patiño informava a Felip V que el Braç Militar de Catalunya "se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros". Aquest llibre pretén explicar com funcionava el Braç Militar i entendre de quina manera el seu desenvolupament històric en va fer una institució clau per entendre la Guerra de Successió a Catalunya. Preguntar-se pel Braç Militar suposa endinsar-se en els trets específics de la noblesa catalana al segle XVII, una noblesa que en aquell moment pateix una crisi dïidentitat a nivell europeu. En aquest context: quin paper van tenir els membres de lïestament militar? Qui controlava la institució i quina va ser la reacció de la noblesa catalana davant la crisi generalitzada de l'estament? La resposta a aquesta i altres preguntes les podreu trobar dins les planes dïaquesta obra. (Editorial).


Matèries: Edat moderna ; Guerra de Successió ; Exèrcit ; Noblesa ; Institucions polítiques ; Braç militar ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1602 - 1714
Autors add.:Universitat de València
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/49595/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Francesc Eiximenis and the Catalan idea of corruption in the late medieval Crown of Aragon / Ricard Torra-Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 13, núm. 2 (2021) , p. 193-213
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Escriptors ; Filòsofs ; Corrupció política ; Institucions polítiques ; Corona d'Aragó
Matèries: Eiximenis, Francesc d' (1327?-1409)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://doi.org/10.1080/17546559.2021.1928727 [Accès restringit]


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Concepte nació en els dietaris del Consell de Cent barceloní i la Diputació del General catalana en temps de canvi dinàstic i guerra successòria (1700-1714) / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 137-162
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article realitzarem una anàlisi quantitativa i semàntica del concepte nació en les seves formes terminològiques singulars i plurals pròpies dels idiomes català, castellà i llatí, contingudes en dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. El període analitzat serà el del conflicte dinàstic pel tron de la Monarquia Hispànica que es va produir a principis del segle XVIII entre les cases d'Àustria i de Borbó, i els seus respectius aliats. Prestarem especial atenció a aquelles accepcions del concepte que puguin tenir connotacions polítiques, tant pel paper exercit pel factor polític en la construcció de les identitats col·lectives de tipus patriòtic durant l'Antic Règim com per la qüestió historiogràfica concreta sobre si nació posseïa, o no, significació política en els temps anteriors a les revolucions liberals. Finalment, es farà un balanç per observar les tendències del terme nació en la predita. font documental.


Matèries: Guerra de Successió ; Institucions polítiques ; Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya ; Identitat nacional ; Fonts documentals
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1700 - 1714
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/10.5565-rev-manuscrits.243
https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.243
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Braç Militar de Catalunya (1602-1714) / [ressenya de:] Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 35 (2017) , p. 125-127 (Ressenyes
Ressenya de:
- Martí Fraga, Eduard. El Braç Militar de Catalunya (1602-1714). València : Publicacions de la Universtiat de Barcelona, 2016


Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Institucions polítiques ; Braç militar
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1602 - 1714
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/v35-torra
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 430
select
print

Bookmark and Share
La República espanyola contra Catalunya / Agustí Soler
Soler i Regàs, Agustí


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021
198 p. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 9788491911531

En morir el dictador, l'any 1975, molts catalans cregueren que Catalunya tornaria a recuperar les seves velles institucions i que amb un petit interval monàrquic, l'estat espanyol podria tornar a ser una república democràtica en la qual poder confiar. Alguns, de Catalunya estant, encara creuen que una República espanyola significaria un canvi substancial en la relació entre Espanya i Catalunya. Malauradament, molts desconeixen que significà la Segona República per als catalans. Aquest petit estudi preten donar a coneixer uns fets que ens il·lustren sobre els vuit anys (1931 a 1939) en que la realitat historica ens permet afirmar que sigui sota una monarquia, sota una dictadura o sota una democràcia, Catalunya no va veure reconegut el seu dret a ser un poble lliure entre els pobles lliures de la terra. (Editorial).



Matèries: República espanyola II ; Institucions polítiques ; Vida política
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1931 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 430
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pujolismo entre gestión y cultura política. Unas notas interpretativas (1980-2003) / Paola Lo Cascio
Lo Cascio, Paola


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 120 (2020) , p. 283-308 (Estudios

Aquest article es proposa oferir unes notes interpretatives, forçosament sintètiques, d'aquella experiència política definida comunament com pujolisme. És a dir, de la cultura política que va ser hegemònica electoralment a Catalunya entre 1980 i 2003 i que es va traduir en una llarga experiència de govern al capdavant de les institucions catalanes en el mateix període. Per a abastar una temàtica tan complexa i àmplia s'abordarà l'objecte d'estudi a través de la selecció de dues dinàmiques considerades especialment significatives: la de la gestió i realització d'algunes de les polítiques de la Generalitat entre 1980 i 2003 i de la paral·lela evolució de la cultura política associada a elle.


Matèries: Política ; Vida política ; Nacionalisme ; Governs Pujol-CIU ; Polítics ; Institucions polítiques ; Poder polític
Matèries: Pujol i Soley, Jordi (1930-....)
Matèries:Convergència i Unió : CIU
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1980 - 2003
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7738879
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 22
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3