Los Censalistas municipales en un periodo de transición (1695-1725) : el ejemplo de la ciudad de Lleida / Gabriel Ramon Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Historia Social. Valencia, núm. 103 (2022) , p. 3-20 (Estudios) 

El Retorno de la dote : una perspectiva social y cultural (Barcelona, siglos XVI-XVII) / Maria Adela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Historia Social. Valencia, núm. 100 (2021) , p. 3-19 (Estudios) 

"Insubordinados y repugnantes para prestarse al servicio" : la Matrícula de Mar en Cataluña entre 1751 y 1802 / Alberto Hoces-García
Hoces-García, Alberto


En: Historia Social. Valencia, núm. 98 (2020) , p. 3-24 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

Aperturismo y populismo : la figura política de Eduardo Tarragona en la España franquista (1950-1969) / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Historia Social. Valencia, núm. 98 (2020) , p. 61-80 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

El Asociacionismo popular en la construcción de la ciudadanía en Catalunya y la Emilia-Romaña contemporáneas / Josep María Pons, Montserrat Duch Plana, Ramon Arnabat i Mata
Pons, Josep Maria


En: Historia Social. Valencia, núm. 95 (2019) , p. 61-83 (Dossier. Sociabilidades y espacios de construcción de la ciudadanía) 

Josep Fontana : historia develada y conciencia social / José Antonio Piqueras Arenas
Piqueras Arenas, José Antonio


En: Historia Social. Valencia, núm. 94 (2019) , p. 147-177 (Perspectivas historiográficas) 

"Muchas profesan por fuerza, , se quejan, y con el tiempo, se aquietan". El caso Elena Cervera, Barcelona - Roma, 1616 / Isabelle Poutrin
Poutrin, Isabelle


En: Historia Social. Valencia, núm. 91 (2018) , p. 131-148 (Dossier: Las fronteras religiosas y sociales en la reforma católica) 

Una Saga de banqueros : la familia Vidal-Quadras / Martín Rodrigo y Alharilla
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia Social. Valencia, núm. 64 (2009) , p. 99-119
Notes a peu de pàgina.

La Ruptura de la ciudad obrera y popular : espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936 / José Luis Oyón
Oyón Bañales, José Luis


En: Historia Social. Valencia, núm. 58 (2007) , p. 123-150

Teresa Claramunt (1862-1931) : propagadora de la causa de los oprimidos / Laura Vicente Villanueva
Vicente i Villanueva, Laura


En: Historia Social. Valencia, núm. 53 (2005) , p. 31-46

El present text pretén analitzar la impossibilitat biogràfica d'una dona obrera com Teresa Claramunt. El buit biogràfic, no obstant això, ens revela el tracte que una civilització té amb les persones concretes i ens mostra què es fa en contra de la seva vida, a la seva al voltant i sense comptar amb la seva vida. Es pretén conèixer alguns aspectes dels moviments socials i les idees que es van desenvolupar mentre ella va viure (1862-1931) i que es van expressar a través d'aquesta dona treballadora, avançada a la seva època tant per les seves idees com per la seva vida personal.

"Nosotros no nos cuidábamos de la política" : fuentes orales y actitudes políticas en el franquismo. El ejemplo de una zona rural, 1939-1959 / Jordi Font i Agulló
Font i Agulló, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 49 (2004) , p. 49-68

Les actituds polítiques de la població continuen sent un dels aspectes menys investigats de la dictadura franquista. En aquest article, a partir de l'estudi d'una realitat local -les zones rurals de les comarques del nordest català- es pretén mostrar com l'ús de les fonts orals pot ajudar a precisar la tipificació de les conductes de la gent corrent durant el Primer franquisme. No obstant això, malgrat privilegiar el treball amb informants, l'enfocament investigador tracta, en tot moment, de connectar les aportacions individuals amb el context socioeconòmic, polític i cultural. Així mateix, s'apunten reflexions entorn de qüestions com el consentiment i la memòria/desmemòria respecte a un règim polític caracteritzat per una violència i una repressió sense precedents.

Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social) 

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.

Los Hombres de la patronal a principios del siglo XX : Luis Ferrer-Vidal, José Sabadell y Félix Graupera / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 69-85 (Dossier: Historias individuales e historia social) 

L'estudi versa sobre tres biografies empresarials i, principalment, sobre les apostes que aquestes figures del món patronal van dissenyar. Les tres biografies tenen diversos punts en comú: pertanyen a uns empresaris que van ser referents davant l'opinió dels sectors acomodats i d'ordre, i per això van construir una determinada imatge de la patronal i del món de l'empresari. Els tres industrials van tenir com a objectiu eradicar la CNT i els tres van ser catalans, però les seves propostes van prendre una significació espanyola. I en els tres casos les proposicions que aquests empresaris van dibuixar (corporativisme catòlic, vertebració "moderna" de la patronal i "autodefensa" militant i combativa) van tenir la seva major puixança en la conjuntura semi-revolucionària de 1919.

Federica Montseny o las paradojas de una biografía militante / Susanna Tavera García
Tavera García, Susanna


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 111-128 (Dossier: Historias individuales e historia social) 

Aquest article proposa una visió nova del discurs biogràfic i autobiogràfic, militant i mitificador, de la biografia de Federica Montseny, la primera dona que va ocupar una cartera ministerial en la Història d'Espanya. Planteja l'evolució de la trajectòria vital d'aquesta dirigent anarquista i centra i se centra en la forma característica en què aquesta va entrecreuar aspectes privats i públics -militants i professionals-. Es deté, finalment, en l'anàlisi del seu perfil com a publicista i dirigent de la CNT al llarg de les seves gairebé noranta anys i, finalment, com a ministra de Sanitat i Beneficència en 1936-1937.

Oficios y cualificaciones en el trabajo portuario : el caso de Barcelona en la primera mitad del siglo XX / Jordi Ibarz Gelabert
Ibarz Gelabert, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 45 (2003) , p. 119-138 (Estudios) 

Aquest article, centrat en el cas del sector de la càrrega i descàrrega portuària i realitzat des d'una àmplia perspectiva geogràfica i cronològica, utilitza el concepte de qualificació per comprendre algunes de les característiques del mercat de treball, tal com la segmentació, i altres vinculades al procés de treball. També mostra la caracterització social de la qualificació, a partir de la conflictivitat establerta en els ports pel reconeixement sindical. El cas del port de Barcelona s'analitza amb més detall considerant les seves especialitats, modalitats de contractació i la jerarquització professional. Finalment es consideren alguns dels requeriments necessaris per esdevenir un estibador portuari.

La Tortura y la Brigada Político-Social : Barcelona 1947 / Manuel Risques Corbella
Risques Corbella, Manuel


En: Historia Social. Valencia, núm. 44 (2002) , p. 87-104 (Estudios) 

La tortura va ser un element consubstancial a la policia política franquista i va derivar del contingut terrorista de la dictadura. Malgrat això no ha estat contemplada com a objecte històric ni motiu de reflexió històrica. La desarticulació del Front Guerriller, de l'aparell de propaganda i d'alguns òrgans directius del PSUC a Catalunya en 1947 -la coneguda com a caiguda dels 80- no s'explicaria sense l'ús de la tortura per part de la Brigada Polític-Social de Barcelona. És un exemple més, important pel seu transcendència i implicacions, del seu ús institucionalitzat.

"Nada os pertenece..." Las presas de Barcelona, 1939-1945 / Ricard Vinyes
Vinyes i Ribas, Ricard


En: Historia Social. Valencia, núm. 39 (2001) , p. 49-66 (Estudios) 

Aquest estudi narra com era la vida de les preses polítiques durant els primers anys de la postguerra, prenent per referència principal la presó de les Corts, a Barcelona. Analitza la fonamentació política de la misèria i de la desposessió de béns al fet que van ser sotmeses les empresonades, les formes de resistència de les preses per sobreviure, detalla l'ofici de les mateixes mostrant una escala laboral molt diversa, i informa de la substracció de milers de fills de les recluses per l'Estat per raons de rehabilitació política. Les fonts utilitzades procedeixen, en la seva major part, de la documentació generada per la presó i l'Estat, així com de diferents relats orals.

El Trabajo infantil en la industria de Barcelona según el censo obrero de 1905 / José María Borrás Llop
Borrás Llop, José María


En: Historia Social. Valencia, núm. 33 (1999) , p. 25-48 (Estudios) 

El Cens Obrer elaborat per l'Ajuntament de Barcelona el 1905, permet un coneixement aproximat de les magnituds més importants del treball infantil, amb distinció de sexes encara que no d'edats precises. Aquest Cens es contrasta amb les dades del Cens de Cerdà (1856) i amb altres fonts. De les conclusions d'aquest article convé destacar la permanència d'altes taxes d'activitat infantil, amb un declivi amb prou feines iniciat, molt més tardà que el britànic. El volum d'ocupació infantil és per descomptat signe i factor de la industrialització catalana. La seva distribució revela la continuïtat de la preponderància cotonera i la relativa diversificació industrial. Nens i nenes no segueixen exactament els mateixos camins. En la seva iniciació laboral la cultura de gènere té un destacat paper.

Los Sindicatos patronales en Catalunya : dispersión y unidad (1887-1919) / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 32 (1998) , p. 37-52 (Estudios) 

La història del sindicalisme patronal ha estat un dels temes oblidats per la historiografia espanyola. En la línia de pal·liar aquesta manca, les presents pàgines giren al voltant d'aquesta qüestió a Catalunya. S'orienten des de dues perspectives: la que subratlla les tendències profundes i de llarga durada i la que posa èmfasi en les circumstàncies crítiques -al llarg de 1919- en les quals es va radicalitzar un procés que s'havia iniciat a la fi del XIX, quan l'empresariat català es va plantejar fundar sindicats patronals, principalment amb la finalitat d'oposar una resistència al desafiament obrer. En la conjuntura de 1919, la vertebració de moltes d'aquestes societats en una Federació Patronal unitària a nivell de Catalunya va permetre a la patronal, en unió dels militars, frenar l'amenaça que els representava el sindicat obrer anarco-sindicalista, és a dir, la CNT.

La Inquisición vista desde dentro : la visita del licenciado Cervantes al Tribunal del Santo Oficio en Barcelona (1530) / Doris Moreno
Moreno Martínez, Doris


En: Historia Social. Valencia, núm. 32 (1998) , p. 75-95 (Dossier : Inquisición y control social) 
Notes a peu de pàgina.

La Inquisició ha estat caracteritzada freqüentment com una complexa maquinària de control social, un control exercit a través de la pedagogia de la por. No obstant això, pocs han estat els historiadors que s'han preguntat com un engranatge de tals dimensions era controlat, ajustat i greixat per exercir la seva funció eficientment. En aquest article, l'autora utilitza la documentació de les visites generals de tribunal per analitzar aquest aspecte, centrant-se en una visita al tribunal de Barcelona en 1560. L'anàlisi de la visita s'aborda a través de quatre dels aspectes inspeccionats: la revisió de l'arxiu, els procediments processals, les relacions interpersonals i l'organització de districte (comissaris i familiars).