La Política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 42 (2024) , p. 324-350 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "La reacción ante el desastre durante la Edad Moderna: protocolos de intervención, circulación de la información y construcción de discursos". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

A principis de 1707 la ciutat de Manresa protestava a Carles III, l'arxiduc, perquè havia manat insacular a la ciutat a persones que no tenien les qualitats requerides per les constitucions municipals. Seguint el parer de la Real Audiència, el monarca reconeixia el seu error i acceptava les indicacions del municipi sobre les llistes, reservant-se únicament "la facultad de insacular en los lugares que vacan por falta de sujetos que tengan las calidades, dándoles permisos que desde ahora procediesen a la extracción de consellers y otros oficios". Aquest episodi mostra que la capacitat que tenia de manipular els nomenaments de la primera insaculació dels municipis catalans no era absoluta, perquè estava limitades per les normatives municipals. Això, alhora, sembla qüestionar la visió tradicional que s'ha tingut sobre la política municipal que va dur a terme Carles III durant els anys del seu regnat a Catalunya. Josep M. Torras Ribé considerava que, malgrat la falta d'estudis, les dades recollides semblaven mostrar l'existència d'una "decidida política intervencionista" del monarca austríac en les insaculacions municipals catalanes. L'objectiu d'aquest treball és avançar en la línia de treball plantejada per Torras Ribé: aportar noves dades sobre la política insaculatoria de Carles III l'arxiduc a Catalunya per a conèixer millor el seu abast, el seu funcionament i algunes particularitats. Això és possible a partir de la documentació conservada en l'Archivio di Stato de Nàpols i en l'Arxiu Històric Nacional, poc treballada fins al moment i que proporcionen una llum nova.

Militarización, destrucción urbana y asimilación forzada de ciudades de la Corona de Aragón (1707) / Gerard Pamplona Molina
Pamplona Molina, Gerard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 41 (2023) , p. 419-444 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Poder, prestigio e influjo de las mujeres en la modernidad". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Arran de la guerra de Successió de la Monarquia Hispànica, els territoris de la Corona d'Aragó van ser ocupats militarment i, jurídicament, van perdre les seves constitucions i furs. En 1707, el context militar sortit després d'Almansa es va tornar favorable als interessos de Felip V. En les operacions posteriors, Xàtiva i Lleida van ser arrasades i remodelades per part dels exèrcits felipistes per a adaptar-les a les noves necessitats militars i sociopolítiques, la qual cosa va generar una nova realitat que va facilitar el sotmetiment dels naturals d'aquests regnes "rebels" A partir de les fonts arxivístiques procedents d'Espanya i França, complementades per memòries dels coetanis i documentació britànica, en aquest treball analitzarem els mecanismes de dominació social i control polític efectuats en les poblacions de Lleida i Xàtiva després de les seves conquestes en 1707. Aprofundirem en la comprensió dels mecanismes repressius i càstig que van afavorir la consolidació de Felip V en el tron i obtenir el control de les zones hostils, a més de constatar l'impacte que van tenir les seves directrius per a l'esdevenir de totes dues urbs. Complementarem l'anàlisi mitjançant una comparació internacional de diferents casos paradigmàtics del període per a emmarcar-los dins d'uns fenòmens repressius d'abast internacional. En el seu conjunt, això ens permetrà obtenir una visió més precisa sobre les estratègies de control que, mitjançant la construcció de grans fortaleses i unes guarnicions militars permanents, van intentar eliminar qualsevol indici de dissidència social i van obrir la porta a un procés d'assimilació sociopolític.

Janet de Pira, combatent i guerriller antiborbònic (1679-1728) / [ressenya:] Montserrat Rumbau
Rumbau i Serra, Montserrat


En: El Foradot. Montblanc, núm. 147 (abril 2025), p. 32 : il.
Ressenya de:
. Janet de Pira, combatent i guerriller antiborbònic (1679-1728) / Valentí Gual Vilà. Pira : Ajuntament de Pira, 2024

Els Habsburg i el Maresme / Pau Salvat
Salvat, Pau


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 47-51


L'any 1700 va morir Carles II sense descendència, el darrer Habsburg espanyol. El rei francès va proclamar, el 1701, el seu nét Felip V com a rei d'Espanya. Els austríacs, els holandesos i els anglesos, no hi van estar d'acord. Va començar llavors la Guerra de Successió. El 1705 va morir l'Arxiduc Leopold I, pare de Carles d'Habsburg i li va succeir el seu fill primogènit, Josep I. Josep era germà de Carles d'Habsburg. El 2 de juliol de 1706, Carles III d'Habsburg va ser proclamat, a Madrid, rei d'Espanya. El 25 d'abril del 1707 va tenir lloc la batalla d'Almansa (Albacete), que va ser clau per decantar les forces a favor de la monarquia borbònica.

Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat / [ressenya] David Ferré i Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 476-479 (Reseñas) 
Exemplar dedicat a: "Mediar con la palabra. Secretarios y traductores de lenguas en la monarquía de España (1516-1714)".
Ressenya de:
- Jurado Riba, Víctor J.. Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat. Barcelona : Associació Antic Gremi Revenedors, 2023 (Colección Beca de Investigación núm. 2)

Mieres Edat Moderna III : la Guerra de Successió / Carles Guillot, text ; Lluís Fernández, fotografia
Guillot, Carles


En: Roca de Migdia : revista de Mieres. Mieres, núm. 9 (maig 2024), p. 6-9 : il.

L'Edat moderna : de la guerra civil catalana a la guerra de Successió / Andreu Carrascal Simon, Lourdes Pinyol Selva
Carrascal Simon, Andreu


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 92-127 : il

Bibliografia.

Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX / coordinació de l'obra: Manel Martín Pascual : [Miquel Jaumot i Bisbal, Jordi Petit i Gil, Joan Josep Busqueta i Riu, Lourdes Pinyol i Selva, Andreu Carrascal Simon, Pau Vinyes i Roig, Meritxell Casadesús i Insa ; pròleg de Joaquim Nadal i Farreras]



Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024
270 p. : il. ; 24 cm (Llibre de Finestrelles) 
Bibliografia. A la portada: Història de San Andreu de Palomar.
ISBN 9788409669189

Conté:
- 263576  Jaumot i Bisbal. Miquel. El Territori, la geologia, el clima i el paisatge de Sant Andreu.
- 263577  Petit i Gil. Jordi. Quan Sant Andreu no era Sant Andreu.
- 263578  Busqueta i Riu. Joan J. Temps medievals : temps de formació.
- 263579  Carrascal Simon. Andreu. L'Edat moderna : de la guerra civil catalana a la guerra de Successió.
- 263580  Martín i Pascual. Manuel. Quan Sant Andreu era municipi (1718-1897).
- 263581  Vinyes i Roig. Pau. Sant Andreu de Palomar esdevé ciutat (1902-1984).
- 263582  Casadesús Insa. Meritxell. Persones, grups i manifestacions de la cultura a Sant Andreu de Palomar.
- 263583  Casadesús Insa. Meritxell. Les Dones de Sant Andreu de Palomar.

Exèrcit i negoci. El proveïment militar a Catalunya durant el regnat de Felip V (1700-1746) [Fitxer informàtic] / David Ferré Gispets ; [dirigida per: Antoni Simon i Tarrés]
Ferré i Gispets, David


2023
Dirigida per: Simon i Tarrés, Antoni; Espino López, Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral té com a objectiu principal l'anàlisi del sistema de proveïment de l'exèrcit borbònic a Catalunya durant el regnat de Felip V i el paper que hi jugaren els seus proveïdors catalans. Per assolir-lo, en primer lloc hem estudiat les bases historiogràfiques prèvies que han sustentat el debat a l'entorn dels efectes de la demanda militar borbònica en l'economia catalana des del propi segle XVIII fins a l'actualitat. Seguidament, hem abordat l'experiència prèvia dels contractistes catalans tant en la provisió de les tropes de Carles II com dels diversos exèrcits que operaren al Principat durant la Guerra de Successió. Així, hem descrit els principals factors que estructuraren i determinaren la demanda militar a Catalunya després de l'any 1714. Finalment, hem analitzat sectorialment les activitats dels assentistes catalans en els múltiples àmbits de la provisió en que van actuar, traçant les seves trajectòries professionals i descrivint les particularitats de cada sector durant la resta del regnat de Felip V. Tots aquests passos ens han servit per conèixer amb profunditat la comunitat d'assentistes catalans de la primera meitat del Set-cents i el rol de l'exèrcit com un agent alhora de subjecció i de premi i atracció de fidelitats en el marc de la construcció de la Nova Planta.

Despertador christià y politich, de un pagès de la vegueria de Besalú, de qui les atrocitats dels Micaelets del Serenissim Senyor Archiduc de Austria han forçat à deixar sa casa. Per los pobles forans de Catalunya, pera liberarse de ellas, y dels estragos de la present Guerra, y perills en ques troban posats, y gozar de la quietut de que necessitan



[S.l.] : [s.n.], [post. a 1702]
[28] p. ; 19 cm
Precedeix el títol una creu llatina.

Informacion a los Doctissimos y Magnificos Assessores de la Casa de la Deputacion y Consulentes aplicados, por el Muy Ilustre Fr. Don Antonio de Planella, Abad de Besalu i Deputado Eclesiastico : sobre el punto de la reintegracion al exercicio de dicho oficio [Fitxer informàtic]
Planella i Cruïllas, Antoni de


[1704 o post.]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Universitat Pompeu Fabra.

Gerona durante la Guerra de Sucesión : capítulo XVII : Fin del antiguo gobierno municipal / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 11 (noviembre 1895), p. 321-331

Gerona durante la Guerra de Sucesión : capítulo XVI : Administración municipal de Gerona / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 10 (octubre 1895), p. 289-300

Gerona durante la Guerra de Sucesión : capítulo XV : Gobierno municipal de Gerona / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 9 (septiembre 1895), p. 257-267

Gerona durante la Guerra de Sucesión : capítulo XIV : Sitio y bloqueo de 1712 / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 8 (agosto 1895), p. 233-244

Gerona durante la Guerra de Sucesión : capítulo XIII : Gerona bajo el dominio de Felipe V / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 7 (julio 1895), p. 200-211

Gerona durante la Guerra de Sucesión : [continuación] / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 6 (junio 1895), p. 170-180

Gerona durante la Guerra de Sucesión : [continuación] / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 5 (mayo 1895), p. 136-145

Gerona durante la Guerra de Sucesión : [continuación] / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 4 (abril 1895), p. 108-118

Gerona durante la Guerra de Sucesión : [continuación] / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo [XX]. Año XX, núm. 3 (marzo 1895), p. 74-85