La Via romana del Capsacosta, de Josep Casas / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 5 (març 2006), p. 7 (Descatalogats) 
Ressenya de:
. La Via romana del Capsacosta / Josep Casas i Genover, 1983

Un Altre lot de material arqueològic de procedència subaquàtica trobat en aigües de Premià de Mar i de Vilassar de Mar / Ramon Coll
Coll, Ramon


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 167-173


En aquest treball s'estudia essencialment un petit lot d'àmfores "pescat" davant de Premià de Mar entorn de l'any 1987. També s'hi inclou un llingot de plom, recuperat en aigües de Vilassar de Mar entre fi nals de la dècada de 1970 i inicis de la de 1980. El conjunt evidencia, una vegada més, la dinàmica comercial existent a la nostra costa entre els segles II aC-II dC.

Notes sobre la campanya arqueològica d'exploració submarina portada a terme a principis dels anys 80 entre les rieres de Sant Simó i el Torrent de Les Bruixes / Joan Turà i Dalmau
Turà i Dalmau, Joan


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 53-59


Aquesta exploració submarina es va portar a terme per tal d'averiguar la procedència de la gran quantitat de ceràmica trossejada i trossos d'àmfora romana que estava dispersa per les zones litorals que va des de la punta del Morrell, turó d'Onofre Arnau (petita elevació de 140 metres), el Roquer de Terra i fins la Força (formant una platja fòssil). Aquesta darrera formació és visible des de l'estació de la Renfe de Sant Andreu de Llavaneres fins a les platges de Sant Simó de Mataró. En aquest darrer tram creiem que era on l'historiador Josep M. Pellicer situava el possible port. Amb tota aquesta informació de documents antics i publicacions no s'acababa de concretar el perquè de la presència de tanta escampadissa de restes de ceràmica amfòrica i, per això, era imprescindible fer una recerca sobre aquest fet i la seva vinculació amb la possible existència d'un port, o fondejador, a la zona de Mataró.

Nota sobre les importacions i exportacions al llarg de la costa del Maresme des de l'època de l'emperador August i fins a Domicià, amb especial referència al cas de la vil·la romana de Torre Llauder / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 35-46


En el període històric assenyalat, en el litoral de la comarca, va tenir lloc un tràfi comercial , tant d'exportació com d'importació, d'una certa varietat de mercaderies. Vaixells de gran capacitat exportaven el vi laietà al llarg de l'imperi romà. En contrapartida també arribaven objectes i materials importats seguint les rutes costaneres d'un comerç de cabotatge. A Torre Llauder (Mataró), en tant que era un important centre productor de vins i en tant que era la vil·la més luxosa de la comarca, s'hi han documentat materials que testimonien aquest comerç en ambdós sentits. Així mateix, hom considera la possibilitat que disposaria d'elements d'embarcament que facilitarien aquesta labor.

Via Ànnia : via romana del Capsacosta : [quadern de treball] / [elaboració: Neus Colomer, Jordi Espadalé, Susanna Serbosa ; dibuixos: Tavi Algueró]



Olot : Camp d'Aprenentatge de la Garrotxa, 2002
11 p. : il. col. ; 30 cm

La Via romana del Capsacosta / Josep Casas i Genover
Casas i Genover, Josep


[Girona] ; [Barcelona] ; [Olot] : Diputació de Girona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Museu Comarcal de la Garrotxa, [1983]
35 p. : il. ; 22 cm

Via romana del Capsacosta



[Olot] : Camp d'Aprenentatge de la Garrotxa, [198?]
[10] p. : il. ; 30 cm

El Pas dels romans / Joaquim Danés i Torras
Danés i Torras, Joaquim


En: 028444 Pretérits Olotins. Olot : Impr. P. Aubert, 1950. p. 189-194

Museu d'Arqueologia de Catalunya : són moderns, aquests romans! / text de Genís Casanovas i fotografies de Dani Codina
Casanova, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 268 (juliol 2024), p. 76-79 : il. (L'experiència) 

El Sepulcre d'una princesa : Flix al viatge d'Antoni Cortés per les ribes de l'Ebre al segle XVIII / Jaume Ramon Blanch Amorós
Blanch Amorós, Jaume Ramon


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 73-94 : il. (Articles dedicats a Flix) 
Bibliografia. Fonts. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Notes sobre un amoret d'os treballat procedent de Can Xammar (Mataró) / Robert Lleonart Casadevall, Joan Francesc Clariana Roig
Lleonart i Casadevall, Robert


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 33-35 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

Un Vas de sigillata gàl·lica tardana de ca la Madrona (Mataró) / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 37-46 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

La Nuevas formas de hábitat ibérico en los siglos III y II a. C. y la irrupción del mundo romano en el yacimiento del Turó de Peralada (Peralada, Girona) / Jaume Puigredon Boixadera, Arnau Sirvent Ferrés, Montse Baiges Minguella
Puigredon Boixadera, Jaume


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 16 (2023) , p. 111-146 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les últimes excavacions realitzades en la part baixa del Turó de Peralada han posat al descobert dos nous habitatges de l'Ibèric Ple i Tardà que modifiquen la interpretació que es tenia actualment de l'hàbitat domèstic d'aquest període en el jaciment. Per aquesta raó, amb base en aquestes noves evidències i el seu posterior abandó intencionat a mitjan segle I a. C. per la irrupció del món romà, s'evidencien importants canvis en el Turó de Peralada dels quals fins ara es tenien molt poques dades.

Els Vidres romans de la Salut o Mansio Arragonem (Sabadell, Vallès Occ.) / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 84-97 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vil·la de la romana de la Salut (Sabadell, Vallès Occidental), identificada amb la Mansio Arragonem,1 a partir de la continuïtat toponímica de l'emplaçament de la vil·la romana amb els posteriors castell i parròquia medievals, ha estat objecte de diferents intervencions arqueològiques al llarg de l'últim segle, durant les quals s'ha recuperat un interessant conjunt de vidres d'època romana, els quals han estat estudiats recentment dins del marc d'una tesi doctoral.2 L'estudi i la classificació d'aquest material permet acotar la cronologia del funcionament i vigència de la vil·la i mansio.

In Campo Barberano, romans, sarraïns i feudals a la Conca de Barberà / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 43-72 : il. (Prehistòria) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Notes.

Es presenta una aproximació al poblament de la Conca de Barberà entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal (s. V-XII) a partir del que coneixem pels documents diplomàtics, la toponímia i les restes arqueològiques. La revisió d'aquestes fonts històriques porten a proposar que aquest territori no era ni de lluny un espai erm i abandonat com s'havia pensat, ans al contrari.

La Indústria de l'os a l'entorn del decumanus de Baetulo / Maria Font Puigsech, Esther Gurri Costa
Font Puigsech, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 7-34 : il.
Notes. Bibliografia.

Aquest article sintetitza la recerca d'un treball de final de grau sobre la indústria òssia de la ciutat romana de Baetulo i un aprofundiment posterior. L'estudi es focalitza, sobretot, en la classificació tipològica i funcional dels objectes estudiats, apareguts al decumanus maximus de la ciutat romana, on es va localitzar un taller d'os amb nombroses restes de la producció d'aquesta indústria. També s'analitza el coneixement de l'artesania de l'os i les diferents zones de producció localitzades arreu de la península Ibèrica i en una part de França.

Primeres excavacions arqueològiques en extensió a la Penya dels Padrets / per Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni, SLU)
Llinàs i Pol, Joan


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 42-49 : il. (Recerques, 03) 

La Romanisation de la Cerdagne / M. Delcor
Delcor, Maties


En: Cypsela. Girona, núm. 1 (1976) , p. 145-154

La Làpida romana de Mollet, després d'un segle i mig desapareguda / Míriam Pelayo
Pelayo, Míriam


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 231-238 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anomenada làpida romana de Mollet és el fragment superior esquerre de la gran inscripció monumental amb què el senador Luci Minici Natal i el seu fill, Luci Minici Natal Quadroni, van obsequiar la ciutat de Bàrcino (Barcelona), deixant així constància de la seva donació d'uns banys públics i de les corresponents conduccions d'aigua en uns terrenys de la seva propietat. Posteriorment, l'Església va dividir la gran inscripció per fer-ne servir els fragments com a ares i taules d'altar. La particularitat del fragment de Mollet és que el revers va ser reutilitzat com a làpida sepulcral medieval per al levita Raimundo de Mesonrocha, mort el 1188, incloent- hi així una excepcional doble inscripció amb més de 1.000 anys de diferència.

Inducir en lugar de deducir. Reflexiones sobre el supuesto mitreo de Els Munts (Tarragona) / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 34 (2024) , p. 81-108 : il. (Documents) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.