Recuperar l'esperit ignasià. Intervenció a l'avantcova i coveta / Anton Baraut Guilà, Guillem Baraut Bover, Ramon Oms Pons
Baraut i Guilà, Antoni M.


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 4-15 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Una vegada conclosa la celebració de l'estada de Sant Ignasi a Manresa, aquest article pretén posar en valor, amb la distància en el temps, aquelles propostes que vàrem formalitzar perquè podien ser un suport per recuperar l'esperit ignasià. Tant davant la comunitat de jesuïtes com en diferents àmbits de l'administració pública, observem que part d'aquestes iniciatives presentades des de l'any 2011 van fer fallida. Aquí recollim el que per nosaltres varen ser i encara són propostes vàlides. En un primer apartat es presenta el que va quedar com a proposta, i en un segon l'obra executada.

El Redescobriment de l'antiga església del Col·legi de Sant Ignasi. Resultats de la intervenció arqueològica de l'any 2016 / Adrià Cubo Córdoba
Cubó Córdoba, Adrià


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 16-22 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Aquest escrit és fruit de la comunicació que vàrem tenir l'oportunitat de presentar en les "X Jornades de Patrimoni" organitzades pel Centre d'Estudis del Bages. Celebrades entre els dies 6 i 7 de maig de 2022, tenien com a objectiu posar en valor tot allò que patrimonialment es pogués relacionar el passat jesuïta de Manresa, coincidint i commemorant els 500 anys de l'estada d'Iñigo López de Loiola a l'hospital de Santa Llúcia. En concret, la nostra comunicació centrava l'atenció en les restes arqueològiques que aparegueren durant l'enderroc de la Sala Ciutat l'any 2016.

L'Antic Col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d'un paisatge històric / Jordi Morros Cardona, Carles Puigferrat Oliva
Morros i Cardona, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 23-32 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Aquest article tracta de l'evolució històrica dels edificis de l'illa de l'antic col·legi de Sant Ignasi. L'hospital i capella medievals de Santa Llúcia havien ocupat part d'aquest espai urbà. La recerca ha permès localitzar un plànol de l'hospital i de la capella de cap al 1630 i identificar el possible autor del projecte del col·legi i l'església setcentista, que seria el mestre d'obres jesuïta aragonès José Galván. També s'han pogut resseguir les intervencions posteriors en aquesta mateixa illa urbana, i reconèixer les diverses etapes dels edificis del conjunt que han sobreviscut.

El Patrimoni ignasià com a recurs / Josep Huguet Biosca
Huguet i Biosca, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 33-40 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

L'orde jesuïta va decidir commemorar el 500è aniversari de l'estada d'Ignasi de Loiola a Manresa amb un pla estratègic per internacionalitzar el Santuari i Casa de la Cova, i alhora endegar el camí ignasià. Davant d'aquesta iniciativa, l'ajuntament podia optar per girar-s'hi d'esquena o aprofitar-la per resoldre temes de conservació i valoració patrimonial, de millora urbanística i de serveis en alguns barris, de l'entorn periurbà i de promoció de la ciutat. Calia abordar molts reptes i convertir recursos potencials en productes culturals. El projecte Manresa 2022 ha intentat donar resposta a aquests reptes.

Manresa 2022. El perquè / Joan Calmet Piqué
Calmet Piqué, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 41-47 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

L'article repassa amb una visió panoràmica el projecte Manresa 2022 des de la seva gènesi a principis de la dècada del 2010 fins al futur del projecte, passant per la fita commemorativa de l'any 2022. En el text es remarquen els motius principals de l'impuls del projecte, els valors diferencials del patrimoni turístic de la ciutat, les línies de treball desplegades, les accions dutes a terme i els reptes principals del proper període. En aquest últim sentit, destaca la rellevància de l'oportunitat de projecció de la ciutat com a destí final del Camí Ignasià.

El Terme de L'Estany / Josep M. Mata-Perelló, Josep Girabal i Guitart
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 48-51 : il. (La Geodiversitat de la Catalunya Central) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

L'Estany, amb tot el seu municipi, es troba situat a la comarca del Moianès, on ocupa una posició septentrional, limitant amb el terme de Santa Maria dïOló cap al nord i cap a ponent. Pel sud limita amb el terme de Moià. Finalment, per llevant limita amb el terme municipal d'Oristà, de la comarca del Lluçanès.

Les Despeses de la pirotècnia de la processó en les festes de canonització de sant Ignasi l'any 1622 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 52-54 : il. (Document inèdit) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

El 12 de març de 1622 el papa Gregori XV va declarar sant a Ignasi de Loiola. Així, les festes per la canonització van tenir lloc entre el dissabte 17 i el diumenge 25 del mes de setembre del mateix any de 1622. En el document que trobareu es poden veure les despeses de pirotècnia que van haver-hi.

Els Polvorers / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

La fàbrica dels Polvorers té els seus orígens en els fins a tres antics molins polvorers que ja existien en aquest mateix indret des de mitjans del segle XVI i que van estar en funcionament produint pólvora, com a monopoli real, fins al 1859.

La Cova de Sant Ignasi en la dècada de 1860 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 56 : il. (Imatges) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Imatge de la Cova de Sant Ignasi, presa durant la dècada de 1860 per un autor desconegut.

Notes biogràfiques inèdites de Lluís de Peguera i d'Urgell (1540-1610) / Josep Galobart i Soler
Galobart i Soler, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 4-13 : il. (Premi Antoni Esteve 2021) 
Guanyador Ex-Aequo. Notes.

La vida del jurisconsult manresà Lluís de Peguera ens és, a grans trets, ben coneguda. En vida va gaudir d'una posició molt conspícua dins de l'elit dirigent del Principat gràcies sobretot a la seva tasca de jutge a la Reial Audiència i a la publicació d'obres destacades en el camp del dret. No obstant, a partir de fonts notarials hem pogut esbrinar diversos aspectes inèdits de la seva biografia que presentem a continuació. D'entre tots en destaquen conèixer la identitat de la seva mare així com el seu pas per l'estudi general de Lleida, on va formar-se, almenys parcialment, com a jurista.

Meteorologia manresana dels segles XIX i XX / Joan Maria Serra Sala
Serra i Sala, Joan Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 14-21 : il. (Premi Antoni Esteve 2021) 
Guanyador Ex-Aequo. Notes.

En aquest article es volen destacar diversos fets meteorològics extraordinaris succeïts a Manresa al llarg dels segles XIX i XX, en el període comprès entre el final de la Petita Edat de Gel i l'inici de l'actual escalfament climàtic. També s'examinen els riscos climatològics principals a què està sotmesa la capital del Bages i la vulnerabilitat de les persones i béns a aquests riscos durant aquest període històric.

El Padró de Manresa de 1867 / Joan Vila-Masana i Portabella
Vila-Masana i Portabella, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 22-29 : il. (Demografia) 
Notes.

L'any 1867 es va a tornar a fer un padró d'habitants, que va posar de manifest un increment de població d'un 13,46[per cent] en relació amb l'anterior de 1857, en què constava una població total de 16.333 persones. En aquest cens cal destacar que hi havia ja manresans força ancians: una dona de 98 anys i un home de 99 anys. La població de la ciutat era poc envellida, amb un percentatge de joves del 32,85[per cent]. Hi havia un elevat percentatge de manresans nascuts fora de la ciutat, que representaven un 26,6[per cent]; entre ells, el 93[per cent] provenia de la resta de Catalunya, un 4[per cent] de la resta de la península i un 3[per cent] d'altres països.

Tomàs Boix a Manresa : activitat i relacions artístiques / Ovidi Cobacho Closa
Cobacho i Closa, Ovidi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 30-39 : il. (Art) 
Notes i referències bibliogràfiques.

Tomàs Boix Soler (Solsona, 1886-1951) fou un dels artistes pioners en la introducció de la pràctica del pleinairisme a les comarques centrals cap a la primeria del segle XX. Especialment actiu a la comarca del Solsonès, durant les dècades dels anys 30 i 40 va mantenir una estreta vinculació amb l'ambient artístic de Manresa, lloc on exposà en reiterades ocasions i establí relacions artístiques i personals. El present article té per objecte estudiar l'activitat i les relacions artístiques del pintor solsoní a la capital bagenca.

El Terme de Santa Maria d'Oló / Josep Maria Mata-Perelló, Josep Girabal Guitart
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 40-43 : il. (La geodiversitat de la Catalunya Central) 

Continuant amb el patrimoni geològic dels municipis de la conca de la Gavarresa tractarem del de Santa Maria d'Oló, que és extens (66,2 km²) i de relleu accidentat. El municipi es troba inclòs al Geoparc de la Catalunya Central, i com tot ell en la depressió geològica de lïEbre, que no s'ha de confondre amb la conca hidrogràfica d'aquest riu.

Un Manament de Pere III en contra de les revenges / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 44-47 : il. (Document inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del document.

Un dels trets que va caracteritzar la societat catalana de la baixa edat mitjana i de bona part de l'època moderna va ser l'existència de les bandositats, tant a nivell de tot el país -la prou coneguda divisió entre els nyerros i els cadells, ja en època moderna-, com a nivell local. És dins d'aquest context que, ben probablement, cal situar el document que presentem amb el qual el rei Pere III volia reforçar l'acció de la justícia reial a la ciutat i la vegueria de Manresa bo i evitant o minimitzant les habituals revenges i les posteriors contrarrevenges que haurien estat la causa d'una escalada de les hostilitats i la violència entre les famílies afectades i, en definitiva, del trencament de la pau social dins la ciutat i de l'augment de la inseguretat.

La Penya ciclista Bonavista / Joan Closas i Junyent
Closas i Junyent, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 48-49 : il. (Entitats històriques) 

El Bar Bonavista acabà sent la seu social i lloc de concentració dels ciclistes durant molts anys: una pissarra anunciant l'activitat del cap de setmana és encara ben viva en la memòria de molts ciutadans.

La Farinera de les Obagues / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 50 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 

A Manresa, a tocar del riu Cardener, entre l'estació del Nord i la fàbrica dels Polvorers, hi trobem una altra important fàbrica de farines potser menys coneguda que les urbanes de La Florinda i l'Albareda. Tot i així, es tracta d'una farinera encara més esvelta i moderna, la més gran del seu ram en el seu temps, que va ser construïda i inaugurada l'any 1861, després de la venda de l'antic molí hidràulic municipal que existia en aquell indret des del segle XVI. Ampliada i millorada el 1871 i encara tornada a ampliar l'any 1916 sota la direcció del prestigiós arquitecte modernista manresà Alexandre Soler i March.

Ramon Majó: un manresà rebel / Josep Oliveras i Samitier
Oliveras i Samitier, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 51-55 : il. (Llibres) 
Ressenya de:
. El meu lloc al món : memòries públiques / Ramon Majó Lluch : Parcir, 2022

Viaducte sobre el riu Llobregat, l'any 1973 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 56 : il. (Imatges) 

En la imatge que presentem, de l'any 1973, podem veure el viaducte amb què, per sobre del riu, se salva el congost que hi ha entre el Cairat i la Puda, quan ja estava gairebé acabat.

El Conjunt monumental del castell de Sallent, segles IX-XIV i evolució posterior, breu història / Eduard Píriz i González
Píriz i González, Eduard


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 133 (primavera-estiu 2022), p. 4-13 : il. (Dossier. Preservar el patrimoni de torres i castells (II)) 

El present article ha estat desenvolupat a partir de l'estudi històric i arquitectònic del conjunt monumental del castell de Sallent, que vaig fer paral·lelament al Pla Director per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona arran de la voluntat de posar en valor i recuperar el conjunt monumental per part de l'ajuntament de Sallent. Aportem un petit resum de la història del castell de Sallent i de la seva església, conjuntament amb un estudi arquitectònic i constructiu incipient, dels elements que composen el monument.