Les Fàbriques catalanes en el context de l'arquitectura industrial / Antoni Vilanova i Omedas
Vilanova i Omedas, Antoni


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 4-10 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

En les darreres dècades nombrosos treballs han analitzat les fàbriques a Catalunya i han destacat, en especial, les obres dissenyades per significats arquitectes, però obliden sovint esmentar els antecedents, les evolucions i transformacions portades a terme, així com la intervenció d'altres professionals com els enginyers, la contribució dels quals també va ser decisiva, tant en la maquinària com en la definició de sistemes constructius i espais industrials. Sembla oportú conèixer i emmarcar les influències i el paper rellevant de les fàbriques catalanes en l'adaptació i particularització del model fabril més destacat i emblemàtic -la fàbrica de pisos- per oferir exercicis d'estil amb personalitat i identitat pròpies.

L'Arquitectura de les colònies industrials del Bages i del Berguedà / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 11-18 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Les colònies industrials són un fenomen estès per tot el món industrial - cités ouvrières franceses,mill towns a la Gran Bretanya, città di lavoro o villaggi operai a Itàlia, les Arbeiterkolonien alemanyes...El 1930, el Bureau of Labor Statistics del Departament de Treball dels Estats Units, l'agència d'estadística econòmica i laboral, estimava que més de deu milions de persones hi vivien. Han marcat la historia de les conques del Llobregat i del Ter i d'àmplies zones del país durant molts anys, i van esser útils per a algunes grans empreses en expansió fins a finals del franquisme.

El Paper del Museu de l'Aigua i el Tèxtil en la preservació del patrimoni industrial moble / Pilar Alonso, Estefania Santacreu, Eudald Serra
Alonso Mallo, Pilar


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 19-25 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

El Museu de l'Aigua i el Tèxtil (MAT) de Manresa, fundat el 1992, preserva el patrimoni industrial de la ciutat, especialment vinculat al sector tèxtil i hidràulic. Amb l'objectiu de la recuperació, documentació i restauració de maquinària, eines i objectes històrics, el museu incorpora peces d'antigues fàbriques. A més, organitza exposicions, activitats educatives i de recerca per difondre aquest llegat, conscienciant la comunitat sobre la importància de preservar la memòria industrial local.

La Restauració de la joia de la corona. La fàbrica d'Els Panyos / Lluís Piqué i Sancho
Piqué i Sancho, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 26-33 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Es ressegueix l'acumulació de capital que es va produir a Manresa a partir dels artesans blanquers que es dedicaven a la comercialització de pells, el canvi que es va produir en el segle XVIII amb la introducció de la seda que també va provocar grans acumulacions de capitals i, finalment, com la industrialització cotonera fou realitzada per petits productors capaços d'aprofitar les oportunitats. Com es que això va passar de forma successiva almenys des del segle XVII?

Industrialització i fàbriques a la Catalunya Central. Quin va ser l'origen del capital? / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 34-39 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Es ressegueix l'acumulació de capital que es va produir a Manresa a partir dels artesans blanquers que es dedicaven a la comercialització de pells, el canvi que es va produir en el segle XVIII amb la introducció de la seda que també va provocar grans acumulacions de capitals i, finalment, com la industrialització cotonera fou realitzada per petits productors capaços d'aprofitar les oportunitats. Com es que això va passar de forma successiva almenys des del segle XVII?

El Terme de Sallent / Josep M. Mata-Perelló, Josep Girabal i Guitart
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 40-45 : il. (La geodiversitat de la Catalunya Central) 

Continuant amb el patrimoni geològic dels municipis del Geoparc de la Catalunya Central, tractem avui el de Sallent, una vila en què els recursos geològics han tingut un paper fonamental al llarg de la història, ja que ha proporcionat pedra i ceràmica de construcció, calç, guix, grava... i a partir de 1933, sal potàssica.

L'Associació Sallentina de Cultura Física l'ASCF o CN Sallent, 1925-2025 / Joan Closas i Junyent
Closas i Junyent, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 49-54 : il. (Entitats històriques) 

L'Associació Sallentina de Cultura Física està de celebració: enguany compleix els 100 anys d'existència. Va néixer amb aquest nom d'acord amb l'esperit de cultura física de principis del segle XX, i s'ha mantingut fins l'actualitat. Comparteix el nom de Club Natació Sallent, i el centre també és coneix popularment com "les piscines".

Els Primers telèfons de l'Ajuntament de Manresa, de l'any 1889 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 49-54 : il. (Document inèdit) 

Com veiem en el document que presentem, poc després de constituir-se en societat Àngel Graells i Josep Balet ja havien començat una campanya de captació de clients i usuaris. Així, podem llegir la instància presentada a l'Ajuntament de Manresa on se li demanava que se subscrigués al servei telefònic que oferia la nova societat, instància que anava acompanyada de dos documents més on es presentava la Societat i les condicions i quotes dels serveis que oferia la nova empresa.

Aeromotor de la Noguera / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 

A Rajadell, dins de la senyorial finca de La Noguera o també de Can Gallifa, i a un quilòmetre aproximadament de la casa principal, es pot veure un molí de vent turriforme, de més de 12 metres d'alçada i planta hexagonal, destinat a bombejar aigua subterrània a través de mecanismes accionats per la força del vent. D'aquí que, tot i que aquests elements popularment es puguin anomenar com a molins de vent o molins d'aigua, calgui parlar d'aeromotors.

La Via de Sant Ignasi de Manresa l'any 1936 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 56 : il. (Imatges) 

Un Territori mil·lenari



En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 3 (Editorial) 

Al segle XVIII la ciutat de Manresa era la propietària de tres dels molins que hi havia en el terme i territori de la ciutat, dos al riu Cardener i el tercer al torrent de Sant Ignasi, molins que l'Ajuntament arrendava per períodes anuals, per via de subhasta, amb el què obtenia part dels ingressos que havien de servir per a les despeses municipals. El primer pas del procés d'arrendament era la publicació de la taba, cartell de les condicions i obligacions que haurien de complir els arrendataris. En l'article es comenten breument quines eren aquestes condicions.

Les Condicions per als arrendaments dels molins de la ciutat a mitjan segle XVIII / Marc Torras i Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 4-7 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

Al segle XVIII la ciutat de Manresa era la propietària de tres dels molins que hi havia en el terme i territori de la ciutat, dos al riu Cardener i el tercer al torrent de Sant Ignasi, molins que l'Ajuntament arrendava per períodes anuals, per via de subhasta, amb el què obtenia part dels ingressos que havien de servir per a les despeses municipals. El primer pas del procés d'arrendament era la publicació de la taba, cartell de les condicions i obligacions que haurien de complir els arrendataris. En l'article es comenten breument quines eren aquestes condicions.

Promoció artística, religiositat i immigració francesa en el cas de la vila de Cardona: els Noalles i els molins dels Horts o de la Costa (1520-1626) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 8-15 : il. (Història) 

Amb el present treball volem endinsar-nos en l'estudi de la població arribada a Cardona en el decurs del segle XVI provinent del migdia francès i la seva incidència a escala local pel que fa als àmbits econòmic, social i cultural. Per a fer-ho, ens centrarem en la família dels Noalles i la seva evolució en el decurs de tres generacions, per passar de la condició de nouvinguts fins assolir l'estatus d'hisendats que participaren de l'administració ducal i la governació comunal, a la vegada que patrocinaren les arts a través de la seva espiritualitat i les fundacions pietoses de caire expiatori.

El "Sant guerrer", l'obra més controvertida de l'escultor Andreu Sala, al Museu del Barroc de Catalunya / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 16-21 : il. (Història de l'art) 

L'anomenat "Sant guerrer" és una talla de fusta daurada i policromada de més de dos metres d'alçada que s'ha integrat en el catàleg d'obra de l'escultor barroc Andreu Sala després d'infructuosos intents d'atribuir-la a altres artífexs. Des que s'incorporà al patrimoni museístic català ha atret l'atenció de destacats estudiosos, que l'han convertit durant anys en objecte de controvèrsia. D'origen generalment silenciat en els textos que l'esmenten, forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), de Barcelona, i en l'actualitat es pot veure a Manresa, al recentment inaugurat Museu del Barroc de Catalunya.

El Mapa de la vinya al Bages el 1740 / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 22-23 : il. (Història) 

No és fàcil construir estadístiques i mapes de la distribució de conreus en el segle XVIII, tot i que la implementació del cadastre després de la Guerra de Successió va signi!car una recollida de dades molt important.

El Comerç amb Amèrica a principis del segle XIX (Un exemple no paradigmàtic: la fragata Veloz Mariana) / Joan Vila-Masana i Portabella
Vila-Masana i Portabella


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 24-28 : il. (Història) 

Manresa va esdevenir un ciutat important per la producció tèxtil a principis del segle XIX. Una de les sortides dels teixits de llana i de seda produïts era la venda a Amèrica. Això comportava un elevat risc perquè la mercaderia arribés a destí i perquè per al cobrament calia enviar els diners físics fins a Manresa ja que els sistema bancari no existia. Això requeria tenir persones de confiança a ambdós costats de l'Atlàntic. Un cas extraordinari va ser el dels fabricants manresans que l'any 1822 van tardar 46 anys a cobrar la seva tramesa, afer en què van intervenir tres països europeus.

Els Camperols. Publicació de la Unió de Rabassaires de la comarca del Bages (1937) / Jaume Serra Carné
Serra Carné, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 29-32 : il. (Història) 

La Unió de Rabassaires va ser un gran sindicat dels petits pagesos de Catalunya i també del Bages. Es va crear el 1922 i va tenir activitat fins al final de la Guerra Civil. Durant aquest temps l'organització va tenir com a portaveu la publicació La Terra, però al Bages i a la Regió Setena no va tenir cap publicació pròpia. No va ser fins al 1937, en plena guerra, que es va decidir publicar Els Camperols. Es va editar a Manresa i sols en coneixem l'existència del primer número. Fins ara aquesta publicació era desconeguda. En aquest article en fem una ressenya.

Cercant la llibertat a les muntanyes. Memòries del col·lectiu escalador al Bages (II) / Alicia Navalón
Navalón, Alícia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 33-39 : il. (Història) 

Practicada des de fa més de 100 anys, l'escalada no para de guanyar adeptes al Bages i arreu, atrets per l'imaginari de llibertat, d'aventura i d'èpica, en què el bagatge androcèntric en fa un feu masculí. En aquesta segona part de l'article, que abasta dels anys 70 als 90 del segle XX, s'explora l'impacte de la postmodernitat, l'esportivització i les noves vivències que transformen l'èpica masculina en l'escalada. De mica en mica, la participació femenina va creixent, malgrat que el feu masculí encara es manté.

El Terme de Moiá / Josep M. Mata-Perelló, Josep Girabal i Guitart
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 40-45 : il. (La geodiversitat de la Catalunya Central) 

La població de Moià i el seu terme municipal estan plenament situats dins la Depressió Geològica de l'Ebre (o Conca Geològica de l'Ebre), i més exactament dins la seva part central, el que sovint anomenem també Depressió Central. Tot i així quasi tota la superfície de les comarques naturals del Moianès i del Lluçanès tenen les característiques d'altiplans, de manera que els podríem anomenar Altiplans dels sectors centrals de la Depressió.

El Tro Gros (1875-2025), de Súria. De galejadors a trabucaires / Joan Closas i Junyent
Closas i Junyent, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 46-49 : il. (Entitats històriques) 

El Tro Gros és l'entitat dels trabucaires de Súria. Amb més de 150 anys d'història, es funda a mitjans de segle XIX; tot i desconèixer la data exacta, s'acordà el 1875 com a any de fundació "quan es va fer la recerca històrica de l'entitat" (Balaguer 2016: 217), sovint escoltant la tradició oral de vells galejadors i buscant-ne documentació ara recollida als arxius de l'entitat.