português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
CORTES I MIR, FRANCESC []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 2
go to page        


1 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Bandes de música a Sant Carles de la Ràpita a partir de mitjans del segle XIX [Fitxer informàtic] / Isabel Asensi Moisés ; [dirigida per: Francesc Cortès i Mir]
Asensi Moisés, Isabel


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Cortès i Mir, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2016
1 recurs electrònic

La tesi doctoral que es presenta mostra la llarga tradició de bandes de música locals que hi ha hagut a Sant Carles de la Ràpita. Des del darrer terç del segle XIX amb la presència de dues bandes de música a la població, s'han anat succeint aquest tipus d'agrupacions. Una d'aquestes primeres bandes estava dirigida per Tomàs Pujol Companyó, un torrer que havia adquirit els seus coneixements musicals a l'exèrcit. L'any 1887 una crònica de festes majors qualifica la presència de la banda de música en una ubicació determinada de la plaça de bous com a inveterada, terme que designa un costum molt arrelat. A les darreries de segle XIX i principis del XX, també hi ha notícies de la contractació ocasional de bandes, cobles o grups de dolçaina i tabal de poblacions veïnes per tal de donar encara més lluïment a les festes. Abans de la Guerra Civil Espanyola es té testimoni de multitud de bandes a la localitat: la banda dirigida pel mestre Leopoldo, que era un moliner; la dirigida pel secretari de l'Ajuntament, el mestre Higinio Domingo Romeu; i la banda del sindicat agrícola que dirigia el mestre Montfort, de professió rellotger. Totes elles van amenitzar les festes en alguna ocasió. Contemporània a la banda del sindicat agrícola, hi havia la banda vinculada al sindicat Sant Telm, i el director Leopoldo Segarra. Malauradament, amb la guerra l'activitat de les bandes locals es paralitza. L'interès del consistori i la bona disposició del mestre Guillermo Cantallops Barceló, el qual arriba a la localitat des de Mallorca, destinat com a mestre de l'Escola Nacional Graduada, seran fonamentals per recuperar l'activitat bandística. Es va contactar amb els músics de les antigues agrupacions, es van formar nous músics, es van comprar instruments i la banda sortia de nou al carrer per festes majors l'any 1944. Tot i que la banda havia començat sent municipal, al cap d'un temps es va crear l'Agrupació Musical Rapitenca (AMR) per vetllar pels seus interessos. Diferents mestres s'han succeït en el càrrec de director de la banda: Sixto Mir Baldrich, Joaquín J. Amela Guillot, José Pascual Sanchiz, Rafael Cárcel Pinach, Vicent Sunyer Garcia, Josep Fuster Martinez, Vicente Jorge Adriá, Enric Naval Llorca i Antoni J. Alburquerque Subirats. Tots ells van aportar la seva experiència a la banda local, aconseguint millorar amb el temps la cultura musical de la localitat. L'entitat oferia formació a les persones que estiguessin interessades en tocar a la banda. En un principi, el propi director era el mestre de l'escola i poc a poc es va anar ampliant el nombre de professors fins arribar als quinze de l'actualitat. La construcció de l'escola de música actual és una de les fites assolides més importants en la llarga història de l'AMR i ha permès donar resposta a la forta demanda d'ensenyament musical de la població. La banda de l'AMR amb la resta de bandes de la comarca, evidencien el fort arrelament que aquest tipus d'agrupació té en el territori. Alguns dels elements que expliquen aquest moviment són: la importància de la seva funcionalitat amenitzant tota mena d'actes civils i religiosos; la projecció de la localitat a l'exterior; la seva tasca de cohesió social amb grups heterogenis; el foment de la cultura i el gust per la música. Aquest fort fenomen bandístic ha estat comú en altres zones del món, servint la ciutat d'Edimburg i les seves poblacions veïnes per analitzar les similituds i diferències amb la realitat de la banda de l'AMR.


Matèries: Tesis doctorals ; Agrupacions musicals ; Música popular ; Músics ; Música
Matèries:Agrupació Musical Rapitenca ; Agrupación Musical Rapitense
Àmbit:Ràpita, la
Cronologia:[1880 - 2016]
Autors add.:Cortès i Mir, Francesc (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/382642
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 21
select
print

Bookmark and Share
Ramon Carnicer : actes de les Jornades d'Estudi : Tàrrega, 26 i 27 de novembre de 2005 / edició a cura de Màrius Bernadó i Francesc Cortés



Tàrrega : Ajuntament de Tàrrega, 2008
285 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788495284235



Matèries: Actes de congressos ; Músics ; Biografia ; Opera
Matèries: Carnicer i Batlle, Ramon (1789-1855)
Àmbit:Tàrrega
Cronologia:[1789 - 1855]; 2005
Autors add.:Bernadó, Màrius (Ed.) ; Cortès i Mir, Francesc (Ed.)
Autors add.:Ajuntament de Tàrrega
Autors add.:Jornades d'Estudi (2005 : Tàrrega )
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Lleida; B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 21
select
print

Bookmark and Share
Benjamin at Portbou : òpera en dos actes i tretze escenes = opera in two acts and thirteen scenes = ópera en dos actos y trece escenas [Material especial] / Antoni Ros Marbà, Anthony Carroll Madigan ; Francesc Cortès]
Ros Marbà, Antoni


Barcelona : Dinsic Publicacions Musicals, S.L., 2021
1 partitura (303 p.) ; 43 cm
Òpera sobre Walter Benjamin. "(A Josep Cruells, in memoriam)". Relligat en espiral. Notació en pentagrama. Amb la col·laboració de fundació sgae. Introducció sobre l'autor de Francesc Cortés. llibret a dues columnes i personatges en anglès; orquestració en italià i en anglès; biografies i sinopsi en català i anglès.



Matèries: Opera ; Partitures musicals ; Homenatge ; Filòsofs
Matèries: Benjamin, Walter (1892-1940)
Àmbit:Alemanya ; Portbou
Cronologia:[1892 - 1940]
Autors add.:Carroll Madigan, Anthony ; Cortès i Mir, Francesc (Intr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estimats pares y germans : un nou epistolari d'Eduard Toldrà a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer / Maria Lluïsa Muntada i Torrellas, Francesc Cortès i Mir
Muntada i Torrellas, Maria Lluïsa


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 12 (Octubre 2019), p. 59-74 : il.
Notes.

El Quartet Renaixement viatja per Europa (1913-1914) gràcies a la beca d'ampliació d'estudis que els ha estat atorgada. Des de París, Berlín i Viena Toldrà manté un contacte epistolar continuat amb la seva família. El conjunt de les cartes que són l'objecte d'aquest article constitueixen de fet un perllongament del seu dietari Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona.


Matèries: Músics ; Epistolari ; Biblioteques ; Museus ; Fonts documentals
Matèries: Toldrà i Soler, Eduard (1895-1962)
Matèries:Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Catalunya ; Europa
Cronologia:1913 - 1914
Autors add.:Cortés i Mir, Francesc
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/378360
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Semblança de Francesc Bonastre Bertran / Francesc Cortès Mir
Cortès i Mir, Francesc


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 35 (2017) , p. 265-274 (In Memoriam
Número Homenatge al Grup de Recerca Arqueològia de la URV-IPHES al Molí de Salt (Vimbodí-Poblet) i al Dr. Valentí Gual Vilà.


Matèries: Necrologia ; Músics ; Musicòlegs ; Professors ; Música
Matèries: Bonastre i Bertran, Francesc (1944-2017)
Àmbit:Montblanc ; Catalunya
Cronologia:1944 - 2017
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/330305
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) [Fitxer informàtic] / Anna Costal i Fornells ; directors: Jaume Ayats i Abeyà i Francesc Cortès i Mir
Costal i Fornells, Anna


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Ayats i Abellà, Jaume; Cortès i Mir, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2014
1 recurs electrònic (523 p.)
ISBN 9788449045301

Al segle XIX neix un nou concepte de música popular, estretament relacionat amb el final de l'Antic Règim i amb l'obertura d'Europa i dels territoris colonials a diverses possibilitats econòmiques, polítiques, socials i culturals. Aquesta tesi estudia la importància que va tenir la música popular a Catalunya en l'època de construcció de les bases del nacionalisme ideològic, especialment entre la restauració dels Jocs Florals i el final de la Primera República a través d'un estudi de cas: les sardanes de Pep Ventura (1817-1875). La irrupció de la societat de l'espectacle va ser una veritable revolució, especialment a les grans metròpolis com París, Londres, Viena o Nova York. Però també es va produir en viles i ciutats més petites que, com Figueres, van tenir capacitat per urbanitzar espais a l'aire lliure, impulsar el mecenatge de les arts i de les ciències, construir un teatre públic i organitzar un teixit associatiu sòlid. Una conseqüència immediata d'aquest procés va ser l'increment de la demanda musical en l'àmbit públic i privat, que va consolidar l'ofici d'una generació d'intèrprets i de compositors nascuts en les primeres dècades del Vuit-cents. Pep Ventura -igual com Philippe Musard o Johann Strauss- va haver d'enfrontar-se a un món musical nou que, d'una banda, li permetia viure amb els avantatges de llibertat i d'autonomia de l'artista romàntic però que, de l'altra, l'obligava a dependre de l'aplaudiment d'un públic que cada vegada n'esperava més de l'intèrpret i de la seva capacitat de sorprendre. Les sardanes llargues de mitjan segle XIX contenen les característiques d'aquesta nova relació, trencant amb l'estructura musical i coreogràfica més previsible i monòtona de les sardanes d'Antic Règim: el músic-compositor guanya un espai per al lluïment, amb la inclusió d'una melodia significativa que els balladors poden identificar -cançons populars, temes d'òpera o sarsuela, himnes- alhora que, just després, el líder de la plaça pren la responsabilitat de finalitzar correctament el ball amb l'aplicació del nou sistema de comptar i repartir. A la dècada de 1860, a més de gaudir d'una gran rellevància social, les sardanes van incorporar elements de reivindicació ideològica, gràcies a la força visual, corporal i sonora que exercien en espais públics a l'aire lliure. A l'Empordà, durant el Sexenni Revolucionari, van esdevenir un manifest actiu de les tesis del republicanisme federal, incorporant cançons revolucionàries i provocant més d'un aldarull al crit de "Visca la República!". A Barcelona, Josep Anselm Clavé va ser el primer en interessar-se pel cant coral, els castells i les sardanes, tres expressions populars imaginades com un conjunt simbòlic de l'ideari republicà federal. Tanmateix, el catalanisme conservador, especialment a l'inici de la dècada de 1870, també va observar el potencial de les sardanes com a símbol, atribuint al ball i als instruments de plaça unes connotacions d'antiguitat que xocaven frontalment amb les sardanes bèl·liques de la Tercera Carlinada; o, encara més, amb les sardanes a ritme d'havanera del mateix Ventura, que podien vincular-se fàcilment amb l'inici, a Cuba, de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) -l'avantsala de la independència definitiva de la província d'ultramar. A final de segle XIX, per tant, el catalanisme conservador va haver d'absorbir i neutralitzar els emblemes dels republicans i transformar-los en símbols nacionals. No fer-ho hagués estat un error estratègic, el perill que en algun moment del Nou-cents el ball de les sardanes revifés l'esperit revolucionari. Per aquest motiu, el procés de construcció del mite de Pep Ventura va haver d'incloure, necessàriament, una depuració de títols, com La Sonanbula, Quiéreme niña hermosa o El diablo en el poder.


Matèries: Tesis doctorals ; Música popular ; Sardana ; Danses populars ; Músics ; Biografia ; Catalanisme cultural
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Catalunya ; Figueres
Cronologia:1859 - 1874
Autors add.:Ayats i Abeyà, Jaume (Dir.) ; Cortès i Mir, Francesc (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/handle/10803/283433
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Felip Pedrell a la Biblioteca de Catalunya [Fitxer informàtic] / textos i entrevistes: Francesc Cortès ; coordinació de l'obra: Núria Altarriba

Biblioteca de Catalunya.


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Biblioteca de Catalunya, [2017]
1 recurs en línia (244 pàgines) (Escrits i memòria, 5)  /  (Cult_e. Lletres
ocument creat per a plataformes Apple (iTunes) i Android (Google Play), també descarregable en format PDF via Internet. Bibliografia. Inclou entrevistes a investigadors (Edmon Colomer, Romà Escalas i Llimona i Cèsar Calmell Piguille), música de Felip Pedrell, correspondència, així com ressenya biogràfica, cronologia, descripció del fons de la Biblioteca de Catalunya i bibliografia a càrrec de Francesc Cortès.


Matèries: Biografia ; Epistolari ; Manuscrits ; Bibliografies ; Músics ; Entrevistes ; Crítica artística ; Música ; Arxius particulars ; Biblioteques nacionals
Matèries: Pedrell i Sabaté, Felip (1841-1922)
Matèries:Biblioteca de Catalunya
Àmbit:Tortosa ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1841 - 1922
Autors add.:Altarriba Vigatà, Núria (Ed.) ; Rossell, Antoni (Ed.) ; Cortès i Mir, Francesc
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Accés: https://botiga.bnc.cat/publicacions/FelipPedrell_alaBC_BibliotecadeCatalunya_2017_optweb.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'orgue de Santa Coloma de Queralt i Magí Garriga (1681) / Francesc Cortés Mir, Roser Puig Tàrrech
Cortés i Mir, Francesc


En: Recull. Associació Cultural Alt Gaià. Santa Coloma de Queralt, núm. 3 (1995) , p. 47-64 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.


Matèries: Esglésies ; Orgues ; Construcció ; Contractes ; Fonts documentals
Matèries: Garriga, Magí
Àmbit:Santa Coloma de Queralt
Cronologia:1681
Autors add.:Puig i Tàrrech, Roser
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecullACAGaia/article/view/205986/289992
Localització: Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Amistat, confidències i projectes entre Francesc Viñas i Felip Pedrell / Francesc Cortès
Cortès i Mir, Francesc


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum IX, núm. 50 (1r semestre 2014), p. 21-40 : il.
Notes.

Estudi de les relacions ideològiques i d'amistat entre el tenor Francesc Viñas i el compositor Felip Pedrell. A partir dels materials epistolars i hemerogràfics conservats es ressegueixen les preocupacions estètiques comunes a ambdós personatges i els projectes compartits.


Matèries: Biografia ; Músics ; Opera ; Cantants ; Fonts documentals ; Epistolari ; Pensament polític
Matèries: Viñas i Dordal, Francesc (1863-1933) ; Pedrell i Sabaté, Felip (1841-1922)
Àmbit:Moià ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1863 - 1933]
Accés: https://raco.cat/index.php/Modilianum/article/view/405392
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Moià; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 21
select
print

Bookmark and Share
Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona : (total, res!) / Eduard Toldrà ; edició a cura de Francesc Cortès i Mercè Comas ; pròleg de Narcisa Toldrà
Toldrà i Soler, Eduard


Barcelona : Quaderns Crema, 2014
436 p. ; 21 cm (D'un dia a l'altre, 41) 
ISBN 9788477275435

Les Impressions incoherents són el diari personal d'un jove Eduard Toldrà, iniciat quan el músic tenia catorze anys, moment en què va decidir fer de la música el centre de la seva vida. Sincer i esforçat, hi dibuixa amb precisió la voluntat ferma d'esdevenir un músic professional, amb tots els afanys i sacrificis que aquesta dedicació li pogués comportar. Qui sap si per això prevalen al text una extraordinària força de voluntat i una gran determinació, dedicades a dominar la indolència i la rauxa pròpies de l'adolescent per tal de convertir-se en un músic seriós. A més d'un excepcional testimoni personal i vital, aquest dietari és un retrat únic de la vida musical barcelonina a començaments del segle XX.(Editorial).



Matèries: Memòries ; Dietari ; Músics
Matèries: Toldrà i Soler, Eduard (1895-1962)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1909 - 1920]
Autors add.:Cortès i Mir, Francesc (Ed.) ; Comas Lamarca, Mercè (Ed.) ; Toldrà, Narcisa (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Òperes a Barcelona a principis del segle XVIII : intercanvis i adaptacions / Francesc Cortès
Cortès i Mir, Francesc


En: Recerca musicològica. Bellaterra, núm. 19 (2009) , p. 199-227 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou resums en català, castellà, francès i anglès.

Estudi del repertori operístic desenvolupat a la cort de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) a Barcelona, especialment entre 1708 i 1711. L'autor centra el seu treball en la tipologia àulica de les òperes, enteses i emprades com a element de propaganda en el context de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya. Altrament, la presència del repertori italià en aquesta època fou considerada positiva i exempta del concepte crític que en èpoques posteriors fou assumit a nivell nacional i internacional.


Matèries: Guerra de Successió ; Austriacistes ; Vida cultural ; Música ; Opera ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1708 - 1711
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208632/277838
http://ddd.uab.cat/record/64343
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 21
select
print

Bookmark and Share
Història crítica de la música catalana / Francesc Bonastre, Francesc Cortès, coordinadors



Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, DL 2009
606 p. ; 24 cm
Bibliografia. Índex. I: La música medieval /Joaquim Garrigosa i Massana ; II: Renaixement i Manierisme / Josep Maria Gregori i Cifré ; III: El Barroc / Francesc Bonastre i Bertran ; IV:Preclassicisme i Classicisme / Jordi Rifé i Santaló ; V: El Lied / Alejandro Zabala Landa ; VI:La cançó popular (1830-2000) / Jaume Ayats Abeyà ; VII: La nova cançó / Llorenç Soldevila i Balart ; VIII:Pop, Rock i altres gèneres mediàtics a la Catalunya del segle XX / Enric Puig Giralt ; IX: La música catalana dels segles XIX-XXI / Francesc Cortès i Mir ; X: La musicologia catalana, des de Pedrell a l'actualitat / Antonio Martín Moreno.
ISBN 9788449025891

La nostra contribució tempta d'oferir, amb l'ajut de les metodologies actuals de la recerca, una eina útil, que sigui capaç d'informar adequadament sobre les claus de la història de la nostra música. L'hem titulada Història Crítica, per una raó fonamental: cadascun dels autors dels diversos capítols és especialista en la matèria i ha treballat sobre fonts originals, per la qual cosa la seva tasca esdevé el resultat de la recerca directa, susceptible d'aportar criteris per a avaluar el pes específic de la música catalana i de les seves relacions amb la resta de la cultura universal... També som conscients dels límits que ens hem d'imposar, en no poder abastar totes les seves facetes; no és el nostre propòsit fer una enciclopèdia, una summa de la música catalana... Una visió crítica, fonamentada en les fonts originals, ha de proposar la interpretació dels fets històrics; va més enllà de la simple concatenació de dades i d'obres, i cal que obvïi els judicis apriorístics. Això és el que ens hem proposat els qui hem treballat en aquesta obra. L'estructuració orgànica a través de la diversitat ha constituït el mitjà per a bastir la nostra Història Crítica de la Música Catalana.



Matèries: Música ; Història general ; Musicologia ; Músics ; Música popular
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[500 - 2000]
Autors add.:Bonastre i Santolària, Francesc (Dir.) ; Cortés i Mir, Francesc (Dir.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 21
select
print

Bookmark and Share
Músicas en tiempos de guerra : cancionero (1503-1939) / Francesc Cortès y Josep-Joaquim Esteve
Cortés i Mir, Francesc


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, cop. 2012
354 p. ; 24 cm (El Espejo y la lámpara, 6) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788493969530

No hi ha vida en societat sense música ni cançons. I no hi ha esdeveniment històric important que no hagi generat les seves lletres i les seves melodies, ja fossin meres soflames patriòtiques, expressions espontànies d'orgull col·lectiu, afilades sàtires polítiques o xanxes malicioses. El present volum reuneix les cançons de guerra més importants de la nostra història, entre les quals es conten algunes tan famoses i tan llargament entonades com "Tragala", l'himne de Riego, Mambrú, Els segadors, el Oriamendi, Carrasclás, l'himne de la Legió, A les barricades o Ai, Carmela! Aquestes i moltes altres peces, fins a un total de cent trenta, pertanyents als més variats gèneres poètics i musicals (himnes, marxes, bullanges, nadales, jotes, fandangos, seguidilles), han jalonat successos bèl·lics de més de quatre segles: els conflictes europeus dels Austries, la Guerra de Successió, la de la Independència, les carlistes, les accions colonials en el nord d'Àfrica, la Guerra Civil... Amb aquestes lletres, sempre interessants i sovint esplèndides, Francesc Cortès i Josep-Joaquim Esteve posen a la disposició del lector un patrimoni popular que ha contribuït decisivament a forjar la memòria col·lectiva.



Matèries: Cançons ; Guerra ; Vida política ; Cançons populars
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1503 - 1939
Autors add.:Esteve i Vaquer, Josep Joaquim
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 21
select
print

Bookmark and Share
Història de la música a Catalunya / Francesc Cortès Mir
Cortés i Mir, Francesc


Barcelona : Base, 2011
241 p. ; 24 cm (Base històrica, 73) 
Bibliografia.
ISBN 9788415267003

Aquest llibre és una síntesi sobre la història de la música a Catalunya des de l'alta edat mitjana fins a l'actualitat. L'obra combina el rigor i la serietat característics del seu autor amb la voluntat d'arribar a un ampli sector de la societat. Es tracta d'un assaig que no té parangó en el mercat editorial i que, per tant, pretén cobrir un buit en aquesta temàtica. Història de la música a Catalunya analitza tant l'obra dels creadors catalans com la història de les principals institucions musicals del país, i fa referència a tots els tipus de música que Catalunya ha produït al llarg dels segles.



Matèries: Música ; Músics ; Agrupacions Músicals ; Instruments Músicals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2011]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 21
select
print

Bookmark and Share
Ramon Bartomeus Mola (1832-1918): una alternativa a la música coral claveriana. Anàlisi de la seva obra / Mª Teresa Garriga Sanmartí ; director: Francesc Cortès Mir
Garriga Sanmartí, María Teresa


Dirigida per: Cortès Mir, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Letres. Departament d'Història de l'Art, 2008
3 vols. : il. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Biografia ; Músics ; Música ; Agrupacions corals ; Crítica Músical ; Tesis doctorals
Matèries: Bartomeus i Mola, Ramon (1832-1918)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1832 - 1918
Autors add.:Cortès i Mir, Francesc (Dir.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 21
select
print

Bookmark and Share
L'Ideari musical de Lluís Millet / Francesc Cortès
Cortès i Mir, Francesc


En: La Roca de Xeix. Masnou, núm. 21-22 (desembre 2000), p. 15-75 : il.
Bibliografia i notes.



Matèries: Músics ; Musicòlegs ; Música ; Agrupacions corals ; Agrupacions Músicals
Matèries: Millet i Pagès, Lluís (1867-1941)
Matèries:Orfeó Català
Àmbit:Masnou, el ; Barcelona
Cronologia:1860 - 1920
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Orgue català durant el segle XVIII: L'orguener Antoni Boscà i l'Orgue de Santa Maria de Mataró / Francesc Cortés
Cortès i Mir, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 2a època, núm. 48 (gener 1994), p. 19-33 : il.
Notes. Inclou una comparativa del diversos orgues dissenyats per Josep Boscà durant el segle XVIII i una transcripció de diversos documents del segle XVIII sobre el tema.


Matèries: Músics ; Música ; Instruments Músicals ; Orgues ; Esglésies
Matèries: Boscà, Antoni
Matèries:Basílica de Santa Maria de Mataró ; Convent de Carmelites Descalces de Barcelona ; Església de Sant Sever de Barcelona ; Església de Santa Maria de Montblanc ; Església de Santa Maria de Bagà ; Basílica de Santa Maria d'Igualada ; Església de Santa Maria del Pi de Barcelona
Àmbit:Mataró ; Barcelona ; Igualada ; Montblanc ; Bagà
Cronologia:1508 - 1936
Accés: http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115979/146581
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 21
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Nacionalisme musical de F. Pedrell: Por nuestra música i les seves polèmiques / Francesc Cortés i Mir
Cortés i Mir, Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 1991, núm. VIII (1992) , p. 121-140
Sessió celebrada el dia 19 d'octubre de 1991. Bibliografia.


Matèries: Música ; Músics ; Nacionalisme ; Catalanisme cultural
Matèries: Pedrell i Sabaté, Felip (1841-1922)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1872 - 1890
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/112963/140859
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca de Catalunya; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 21
select
print

Bookmark and Share
Una Visió de l'obra d'Enric Torra / Francesc Cortès i Mir
Cortès i Mir, Francesc


En: 104944 Enric Torra i Pòrtulas. Mataró : Centre Atlètic Laietània, 1997. p. 50-52



Matèries: Biografia ; Músics
Matèries: Torra i Portulàs, Enric (1910-1997)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1910 - 1997
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 21
select
print

Bookmark and Share
La Música a Mataró en l'època de Joan Pau Pujol / Francesc Cortés
Cortès i Mir, Francesc


En: 104919 Joan Pau Pujol. Mataró : Patronat Municipal de Cultura de Mataró : Editorial Alfa Fulla, 1994. p. 35-76

Inclou apèndix documental.



Matèries: Música ; Música popular ; Música religiosa
Matèries: Pujol, Joan Pau (1573-1626)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1500 - 1624
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pompeu Fabra (Mataró)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 2
go to page        

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3