La Conquesta i la feudalització del Montsià a través de la documentació (segles XI-XIV) / Jordi Marquès Ariño
Marquès i Ariño, Jordi


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 52 (desembre 2022), p. 15-17 : il. (Recerques) 
Resum del treball final del Màster en Cultures medievals de la Universitat de Barcelona. Direcció: Maria Soler Sala (UB) i Antoni Virgili Colet (UAB). Data de lectura: 4 de juliol de 2022.

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

Tortosa 1148. La diplomàcia i l'estrategia d'una política agressiva / Ramon Miravall Dolç
Miravall i Dolç, Ramon


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 455-471
 (Ponències) 

Els Templers a Catalunya : implantació i organització fins al 1200 / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 241-271
 (Conferències) 
Bibliografia.

La Creació de la comanda d'Orta en el segle XII / Vicenç Subirats Mulet
Subirats Mulet, Vicenç


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 181-201
 (Ponències) 
Referències bibliogràfiques. Annex.

Les Cases del Temple de Tortosa i Miravet : creació i primers anys / Laureà Pagarolas i Sabaté
Pagarolas i Sabaté, Laureà


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 135-148 : il.
 (Ponències) 
Referències bibliogràfiques. Annex.

Josep Serrano Daura , Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) / [Ressenya de: Pere Benito i Monclús]
Benito i Monclús, Pere


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 33, núm. 1 (2003) , p. 575-578
Ressenya de:
- Serrano Daura, Josep. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) : comandes de Miravet, d'Orta, d'Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d'Entença. Barcelona : Fundació Noguera, 2000

Entre visigots i feudals : el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles XVIII-XII) / Joan Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 281-298 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Guillem III de Claramunt, colonitzador del a Secuita? / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXX (2019-2020) , p. 31-52 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Formació i gestació del patrimoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre (segle XII-XIII) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXI (2004) , p. 7-32 : il. map. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Les Conquestes cristianes de Mallorca : notes i suggerències / Jaume Vidal Alcover
Vidal i Alcover, Jaume


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 51 (1980) , p. 125-131
Text de la conferència pronunciada a l'acte acadèmic de la festa anual de l'Arxiu Bibliogràfic, el 2 de setembre de 1979, dedicat al 750è aniversari de la conquesta de Mallorca.

Santes Creus i la conquesta de Mallorca / Miquel Coll i Alentorn
Coll i Alentorn, Miquel


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 50 (1979) , p. 109-113
Text de la conferència pronunciada a l'acte acadèmic de la festa anual de l'Arxiu Bibliogràfic, el 2 de setembre de 1979, dedicat al 750è aniversari de la conquesta de Mallorca i a retre un record a Eufemià Fort i Cogul, traspassat el 24 de maig anterior.

Guillem I i Ramon Guillem II d'Òdena / [ressenya de:] E. Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. V, núm. 42 (1975) , p. 111 (Bibliografia sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
- Coll i Alentorn, Miquel. Guillem I i Ramon Guillem II d'Òdena. Barcelona : Estudis d'Història Medieval, IV, p. 3-26, 1971

Sobre la reconquesta del territori de Santes Creus / Josep Iglésies
Iglésies i Fort, Josep


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. II, núm. 19 (1964) , p. 407-419
Notes a peu de pàgina.

Naixement de Catalunya / Michel Zimmermann
Zimmermann, Michel


Barcelona : Editorial Base, 2023
684 p. ; 24 cm (Base històrica, 189) 
2n Premi d'Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal.
ISBN 9788419007643

Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la "creació" de Catalunya, la formació d'allò que podríem denominar la identitat catalana; el sorgiment i la consolidació d'una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions polítiques i formes d'expressió originals i un espai propi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles VIII-XII) que comprèn des de les primeres manifestacions històriques d'individuació de l'espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés que culmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat pròpia i reconeguda a l'exterior, un fenomen històric que podríem qualificar de "nacional" o "identitari" i que es reconstrueix a partir de la documentació, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidià. (Editorial).

De perifèria de l'Imperi Franc a seu d'un principat feudal / Stephen P. Bensch
Bensch, Stephen P.


En: 233219 Atles MUHBA d'història de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023

Sobre la carta de població de la vila i castell Creixent / Salvador Llorac i Santís
Llorach i Santis, Salvador


En: Diari de Tarragona, Núm. 3550 (11 d'abril 1997), p. 11

Reconquesta de Vila-rodona / Millán Martínez Larriba
Martínez Larriba, Millán


[Vila-rodona] : Museu de la Vila, 1982
29 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 8423202755

El "Llibre del Fets" de Jaime I de Aragón como manual militar / Martín Alvira Cabrer
Alvira Cabrer, Martín


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 35-62
Exemplar dedicat a: "Guerra medieval ibérica: organización, desarrollos, narrativas".

El Llibre del Fets del rei Jaume I d'Aragó (1213-1276) conté tantes informacions i tan variades sobre l'art de la guerra en el segle XIII que alguns especialistes creuen que pot ser considerat com un bon manual militar. En aquest estudi se sistematitzen els ensenyaments bèl·lics del Conqueridor i es comparen amb les pautes prescrites en altres textos de didàctica militar de l'època per a comprovar fins a quin punt aquesta idea s'ajusta a la realitat.

Las Tierras nuevas en los condados del nordeste peninsular (siglos X-XII) / Flocel Sabaté i Curull
Sabaté i Curull, Flocel


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 23 (2005) , p. 139-170
Exemplar dedicat a: "Fronteras y límites interiores, 1". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Entre els segles X i XII els comtats d'origen carolingi situats en el nord-est de la Península Ibèrica s'estenen cap a l'oest al mateix temps que convergeixen cap a la visió unitària de Catalunya. L'anàlisi documental i arqueològica permet apreciar les seves fases i continguts: una integració d'una franja fronterera desorganitzada en el segle X sota control baronial i basada en l'establiment d'una xarxa de castells "termenats"; una ocupació del territori islàmic en el segle XI seguint un model feudal d'enquadrament de la població; la conquesta amb un exèrcit feudal dels districtes de les ciutats islàmiques (Tortosa i Lleida) en el segle XII per a donar lloc a unes capitals "burgeses"; l'estructuració de la població rural dispers en mansos, complementada amb una dinàmica de concentració en nuclis des del segle XII; i el pas, en aquests moments, a una comprensió demarcacional basada en els centres urbans rectors, passant així dels comtats a les vegueries.