Batallons de la postguerra / Francesc Garcia i Grau
Garcia i Grau, Francesc


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 4 (desembre 1995), p. 27-28
Exemplar dedicat a: Navegant i sirgant.

Els Rotspanier : treballadors republicans forçats per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial / Jaume Camps Girona
Camps i Girona, Jaume


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 54 (2022) , p. 4-40
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Pinell després de la batalla / Antònia Serres Buenaventura
Serres Buenaventura, Antònia


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 509-525 : il
 (Comunicacions) 

Un Territori devastat. Els danys de guerra a les Terres de l'Ebre / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 461-492 : il
 (Ponències) 

Treballs forçats a Empúries! : presonders de guerra 1940-1942 / text d'Elisabet Font amb l'assessorament del Museu d'Arqueologia de Catalunya
Font, Elisabet


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 242 (maig 2022), p. 64-67 : il. (Reportatges. Segle XX) 

Joan Tura Ros (1912-1941) el pagès molletà estudiós i diligent que morí a Mauthausen. Un cruel camí, una fonda absència / Montserrat Tura i Camafreita
Tura i Camafreita, Montserrat


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 37 (gener 2022), p. 27-50 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joan Tura Ros (Mollet del Vallès, 1912 - Mauthausen- Gusen, Àustria, 1941) té el seu nom fos en l'acer del monument dedicat a tots els deportats que van patir les crueltats indescriptibles de l'Holocaust. Això indica el seu tràgic final en un metòdic extermini, però sabem poc de la seva vida abans que el convertissin en fumarada negra d'un camp que fou planificat com una màquina de matar. Va ser estudiant brillant i, fidel als principis de la família rabassaire a la qual pertanyia, va estendre la instrucció i va ajudar a la prosperitat de molts pagesos humils internacionalitzant els seus productes. Va ser un dels fundadors de la Societat de Socors Mutus. Va ser un fill agraït i un pare generós. Aquest article intenta explicar que els deportats no són un número enmig del mal total que significa l'extermini de més de sis milions de persones. Abans de la seva tràgica mort, uns dies abans del dia que hauria fet trenta anys, havia viscut intensament, havia estimat apassionadament, s'havia abocat a l'activitat cooperativa i havia participat activament en fer possible un període pròsper per a la pagesia humil de Catalunya.

Esclaus de la República : el camp de treball núm. 4 de Concabella dins el món concentracionari del SIM / Jordi Oliva i Llorens
Oliva i Llorens, Jordi


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 97-145 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou relació nominal dels 805 reclusos.

El dia 20 de maig de 1938 una llarga columna de presos procedent de la Presó Model de Barcelona constituirien el camp de treball núm. 4 a Concabella. La seva permanència a la població va durar fins a mitjan setembre, quan va ser traslladat a Barbens. Controlat pel temible Servicio de Investigación Militar (SIM), el camp utilitzà els presos que s'hi concentraren -bàsicament militars; presos polítics; presoners de guerra; eclesiàstics; membres de la CNT, de la FAI i del POUM; brigadistes internacionals, i delinqüents comuns- com a força de treball esclava per a obres de fortificació i d'infraestructura militars a la Pleta de Concabella, la serra de Queralt i el Calvari de Mont-roig. Les condicions de vida i de treball dels presos foren duríssimes. Després d'un periple per diferents indrets, el camp de treball núm. 4 va retornar a la Segarra a principis de gener de 1939 i durant dies van treballar en obres de fortificació pels voltants de Torà.

Un Territori vigilat i destruït. L'espionatge, els danys de guerra i la reconstrucció física del Berguedà (1936-1945). / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 39, núm. 145-146 (tardor-hivern 2020), p. 49-57 : il. (Dossier. La Guerra civil. 80è aniversari (2)) 
Número monogràfic: La Guerra Civil. 80è aniversari (2). Bibliografia i notes.

Soldats relacionats amb el Berguedà enquadrats en Batallons de Treballadors franquistes (1938-1948) / Ignasi Hierro Grandoso
Hierro i Grandoso, Ignacio


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 39, núm. 145-146 (tardor-hivern 2020), p. 87-93 : il. (Dossier. La Guerra civil. 80è aniversari (2)) 
Número monogràfic: La Guerra Civil. 80è aniversari (2). Notes. Inclou relació de de soldats enquadrads en Batalons de Treballadors, relacionats amb el Berguedà per naixement i/o veinatge.

Paco Boera: el diari d'un milicià republicà a la presó de Santander (1941-1943) / Albert Juanola Boera
Juanola i Boera, Albert


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 38 (2019) , p. 363-368 (Estudis) 
Resums en català i anglès.

En aquest article es presenta breument el personatge de Paco Boera, es descriu el contingut de les dues llibretes que va deixar escrites en la seva estada a la presó de Santander (1941-1943) i es transcriu el seu dietari, on recull el dia a dia viscut a la presó i les seves reflexions sobre el captiveri sofert.

Els Batallons de treballadors i la desmemòria persistent. L'oblit dels esclaus del franquisme al Berguedà / Ignacio Hierro Grandioso
Hierro i Grandoso, Ignacio


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 38, núm. 141-142 (tardor-hivern 2019), p. 136-142 : il (Dossier. La Guerra civil. 80è aniversari) 
Notes.

De l'esperança d'una vida a França a l'extermini per apàtrida : correspondència del molletà Vicenç Bachs Vilà (1906-1941) / Montserrat Tura i Camafreita
Tura i Camafreita, Montserrat


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 35 (2020) , p. 81-102 : il. (Miscel·lània) 
Fonts i bibliografia.

A partir de les cartes que va escriure a la seva esposa, revivim la història del molletà Vicenç Bachs. Després de servir la Segona República durant la Guerra Civil, es va retirar a França amb les restes de l'Exèrcit regular. Allà va viure uns anys penosos entre camps de concentració i va ser obligat a fer de mà d'obra a les Companyies de Treballadors Estrangers en diferents indrets de França i sota l'amenaça de la Segona Guerra Mundial. Quan França capitula davant de l'Alemanya nazi, Bachs perd les esperances de reunir-se de nou amb la seva estimada família, ja que serà deportat juntament amb altres refugiats considerats "apàtrides" al camp d'extermini de Mauthausen, on va perdre la vida.

Guerra i repressió a Prats de Lluçanès / Anna Gorchs Font, Roser Reixach Brià ; pròleg de Queralt Solé Barjau
Gorchs i Font, Anna


Barcelona ; Prats de Lluçanès : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2019
2 vols (331 p., 20 làm. + 432 p., 20 làm. : il. col. ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 307, 309) 
Notes. Bibliografia.
ISBN 9788491910541 (conjunt)
ISBN 9788491910398 (volum 1)
ISBN 9788491910558 (volum 2)

La dècada dels quaranta va ser arreu un període sinònim de repressió. Després de l'entrada de les tropes franquistes a Prats de Lluçanès, les noves autoritats van ser les encarregades de denunciar els considerats desafectes i, a la vegada, de depurar les persones que tenien algun tipus de responsabilitat en l'àmbit municipal. Alguns van decidir fugir cap a França per no tornar, mentre que altres van passar per camps de concentració i batallons de treballadors per ser jutjats posteriorment en consells de guerra i tancats a la presó. Dos d'ells van ser executats. En els dos volums de la publicació s'han volgut esbrinar les causes i les conseqüències de la guerra per intentar entendre els motius de les actuacions dels pradencs en aquest període, tant els d'un bàndol com els de l'altre. Unes actituds que no van deixar indiferent ningú i que van afectar la convivència local durant molts anys, marcada per un rerefons turbulent que s'ha arrossegat en moltes famílies i veïns fins al moment actual. (Editorial).

Els 661 dels Omells de Na Gaia. Presoners al camp de treball Núm 3 / Jordi Oliva Llorens
Oliva i Llorens, Jordi


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 27 (2013) , p. 51-63 : il. (Dossier. L'Urgell (1850-1950). Notícies de l'època contemporània) 
Notes a peu de pàgina. Inclou relació nominal dels 661 presos i presoners. Abstracts en castellà i anglès.

Els camps de treball, d'internament o de concentració van formar part dels univers concentracionari en la zona republicana durant la Guerra Civil. A Catalunya van ser organitzats i depenien del SIM i tenien com a objectiu utilitzar presoners com ma d'obra esclava sobretot en obres de fortificació militar de la L-2. Un d'aquests camps, el número 3, es va instal·lar als Omells de Na Gaia el dia 26 d'abril de 1938 amb un contingent de 661 homes, entre presos i presoners.

Els Camps de concentració franquistes a Catalunya : el cas de Granollers / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 141-161 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant la guerra, els colpistes van posar en marxa un complex sistema per classificar tots els capturats a mesura que el front avançava. L'objectiu era identificar individualment els milers de capturats i, en funció d'aquesta classificació, poder castigar els desafectos, ja fos a través dels batallons de treballadors o a través de les presons. Aquest enorme procés classificador es va fer als camps de concentració i va perdurar després de l'1 d'abril de 1939. La depuració sociopolítica va ser tan eficient que, a partir del 1940, els recintes concentracionaris van ser la peça fonamental per reprimir els homes que havien de purgar la seva desafecció fent el servei militar en unitats de càstig. Granollers, juntament amb tretze localitats catalanes més, va formar part d'aquest engranatge repressor amb el funcionament d'un camp de concentració durant la immediata postguerra.

Jaume Pellicer Lleonart, Quicus : el tràgic exili d'un republicà / Rafel Bruguera Batalla
Bruguera i Batalla, Rafael


Lleida : Pagès, 2017
232 p. ; 21 cm (La maleta de l'exili, 5) 
ISBN 9788499759128

Jaume Pellicer Lleonart, Quicus (1914-1944) va ser un de tants republicans que després de fer de milicià i defensar la República als fronts d'Aragó i del Segre, emprengué el camí de l'exili amb una maleta poc proveïda perquè esperava tornar a casa ben aviat, quan les potències europees haguessin enderrocat el règim franquista que s'havia alçat contra la legalitat democràtica. A França passà totes les penalitats possibles en forma de camps de concentració, companyies de treballadors, treballs duríssims i miserables, estigué sota la protecció del govern mexicà al Castell de La Reynarde, fou membre de la resistència i subjecte de detenció i deportació a un camp d'extermini. Morí d'asfíxia al tren que l'hi portava. (Editorial).

El Camp de concentració de Figueres (1939-1942) / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 475-495 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb la relació de presoners de guerra de Figueres el desembre de 1940. Resums en català i anglès.

Prop de la frontera, la ciutat de Figueres va esdevenir un dels centres de la repressió franquista. Durant la postguerra, a més de la presó de partit judicial i de la militar situada al castell de Sant Ferran, acollí un camp de concentració dels vençuts de la Guerra Civil, el qual fou instal·lat primerament en un antic magatzem de carbó i després al mateix castell dels militars. L'article aporta notícies de fonts militars i testimoniatges personals sobre el funcionament d'aquest establiment i ofereix una mostra sociològica dels individus que hi foren tancats. L'escriptor Josep Miracle i l'historiador Rafael Olivar Bertran es comptaren entre els reclosos.

El Camp de treball de la falç i el martell : de l'Hospitalet de l'Infant a Montferrer : març de 1938 - febrer de 1939 / Jordi Nistal i Refart
Nistal Refart, Jordi


La Seu d'Urgell : Salòria, 2016
175 p. ; 24 cm
ISBN 9788494400674

Llibre que aborda un tema poc conegut en la història de la Guerra Civil espanyola, el dels camps de treball republicans, en concret el camp número 2, dels sis que hi hagué a Catalunya. (Editorial).

La Gran destrucció : els danys de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1957) / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


Lleida : Pagès, 2016
384 p. ; 24 cm (Guimet, 208) 
ISBN 9788499757193

Tot i que en els darrers anys s'ha avançat en l'estudi de la Guerra Civil Espanyola i de la posterior dictadura franquista, encara avui dia hi ha diferents aspectes d'aquest període que no han rebut un tractament adequat. Un d'ells és l'estudi dels danys materials que va patir el territori durant el conflicte bèl·lic i la seva posterior reconstrucció. Aquest llibre explica com es van produir durant els anys de guerra les destruccions sobre les infraestructures catalanes i com es va dur a terme la reconstrucció de totes aquestes infraestructures un cop va finalitzar. La dictadura franquista, a través de l'Exercit, els presoners de guerra, les Obres Públiques i Regions Devastades, va iniciar una reconstrucció, la qual, des del final de la guerra, s'allargaria pràcticament vint anys. (Editorial).

Francesc Dalmau : de Normandia a Palamós / Francecs Marco Palau
Marco Palau, Francesc


Palamós ; Barcelona : Ajuntament de Palamós : Fundació Josep Irla, 2015
236 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788460673095

El llibre és la biografia de Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 - Palamós, 2003), que va ser diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) i alcalde de Palamós (1983-1985). A més del seu vessant institucional, Francesc Marco detalla, al llibre, la vida d'èpica del Doctor Dalmau, vinculada la seva evasió d'un batalló franquista de treballadors i a la seva participació al desembarcament de Normandia, en el marc de la Segona Guerra Mundial, com a membre del Pioneer Corps de l'exèrcit britànic. En l'àmbit professional, a més de reconegut metge empordanès, Dalmau va ser el facultatiu de Josep Pla.