Ràdio Valls s'alegra de participar en el canal de televisió d'Antoni Llorens / Diego González
González, Diego


En: Vallenc: Setmanari Comarcal d'Informació Independent. Any XVI, Núm. 724 (10 de maig 2002), p.15

Atentados de Las Ramblas y Cambrils (2017) : análisis de la cobertura televisiva pública de TVE, TV3 y Betevé y propuestas de mejora / Belén Sancho-Ligorred, Pepe Rodríguez
Sancho Ligorred, Ana Belén


En: Estudios sobre el mensaje periodístico, Vol. 28 (2022) , p. 405-416

Los atentados terroristas acontecidos en Las Ramblas de Barcelona y Cambrils en agosto de 2017 acapararon una gran atención mediática. El papel de los medios de comunicación es fundamental en situaciones de crisis, y las televisiones públicas son especialmente importantes para servir a la ciudadanía y garantizar su derecho a la información. En este estudio se analiza la cobertura informativa sobre estos atentados realizada por tres canales de televisión pública (TVE, TV3 y Betevé). Se describe su implicación, sus estrategias informativas y sus malas praxis y, finalmente, se postula una serie de propuestas de acción y de mejora dirigidas a obtener una mejor capacitación profesional y ética de los/as periodistas que interactúan con escenarios de catástrofe.

L'Om TV de Riudoms : la imatge d'un poble / Oriol Domingo Martí
Domingo Martí, Oriol


En: Om : revista de Riudoms, Núm. 588 (novembre-desembre 2021), p. 18-23

Salou, Vila-seca y Cambrils optan a la gestión de la televisión digital / Àngel Gómez.
Gómez, Àngel


En: Vila : publicació independent de la Costa Daurada, Núm. 30 (23 setembre 2005), p. 3

Canal 4, la televisión del cambrilense Antoni Llorens, inicia sus emisiones / I.Fernández, Ll.González
Fernández, I.


En: Diari de Tarragona. Tarragona, Núm. 5385 (4 de maig 2002)

El Tractament informatiu de TV3 sobre les persones refugiades abans i després dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils [Fitxer informàtic]
Garcia Mallada, Marc


2019
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat d'Empresa i Comunicació, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Atentados de Barcelona y Cambrils: Estudio del caso de TV3 sobre la ética en el tratamiento de la imagen de contenidos audiovisuales [Fitxer informàtic] / Laura Rodríguez campos ; [dirigit per: Carlos Aguilar Paredes]
Rodríguez Campos, Laura


2018
Dirigida per: Rodriguez Bonfill, Pepe. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Debido a la escasez de trabajos y autores que abordan e investigan sobre la ética audiovisual en los medios de comunicación, el objetivo del presente trabajo es analizar, desde el método del estudio del caso, si se realizó un tratamiento ético de las imágenes en la cobertura de los atentados de Barcelona y Cambrils realizados por los informativos de TV3. Para ello, se analizan las imágenes de 12 telediarios y los resultados se complementan con entrevistas a trabajadores que elaboraron el telediario, revisión bibliográfica y las recomendaciones del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) y el Llibre d'Estil y la Guia Editorial de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Las diversas fuentes de información permiten realizar una triangulación de datos y demostrar que la cadena de televisión pública catalana, hizo un buen tratamiento ético de las imágenes al alejarse, en la medida de lo posible, del tratamiento dramático o de espectáculo y centrar el espacio informativo a explicar las consecuencias del atentado y no en lo sucedido.

Análisis del tratamiento informativo en situaciones de emergencia. La cobertura de los atentados de Barcelona y Cambrils en las páginas web de periódicos y televisiones españolas [Fitxer informàtic] / Cristian Riera Alonso ; [dirigit per: Amparo López-Meri]
Riera Alonso, Cristian


2018
Dirigida per: López-Meri, Amparo. Universitat Jaume I. Departament de Ciències de la Comunicació, 2018
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Periodisme).

En los últimos años, las redes sociales han influido en la manera de hacer periodismo tanto para los profesionales de la información como para los medios de comunicación. En este contexto, ambos conviven en un entorno marcado por las nuevas tecnologías. Esta investigación examina cómo los medios de comunicación dan cobertura informativa en situaciones de emergencia o crisis, concretamente cuando ocurren atentados terroristas. Para ello, se estudia el tratamiento de los atentados de Barcelona y Cambrils de agosto de 2017 en El País, El Confidencial, Antena 3 y La 1. La metodología empleada consiste en el análisis de contenido cualitativo y cuantitativo de las noticias publicadas en las páginas web de los medios seleccionados durante las 48 horas posteriores a los ataques. En total, la muestra incluye 245 noticias difundidas desde las 16:50 horas del 17 hasta las 16:50 del 19 de agosto. Los resultados confirman que los medios de comunicación cumplen en su mayor medida las principales recomendaciones deontológicas a la hora de comunicar sobre atentados -informar, contrastar y citar principalmente- aunque también vulneran algunos principios éticos -dureza extrema de las imágenes o manipulación de imágenes - durante la cobertura informativa de los atentados de Barcelona y Cambrils.

Análisis de la cobertura informativa de los atentados de Las Ramblas y Cambrils realizada por tres televisiones públicas (TVE, TV3 y Betevé) y desde Twitter [Fitxer informàtic] / Ana Belén Sancho Ligorred ; [dirigit per: Pepe Rodríguez Bonfill]
Sancho Ligorred, Ana Belén


2020
Dirigida per: Rodriguez Bonfill, Pepe. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de màster (Màster Universitari en Periodisme i Innovació en Continguts Digitals).

Els atemptats terroristes esdevinguts a Les Rambles de Barcelona i Cambrils l'agost de 2017 van acaparar portades i molts minuts de televisió. Les xarxes socials, com Twitter, van jugar un paper important a l'hora d'estar iformat. L'objectiu d'aquest estudi és realitzar la cobertura informativa que van realitzar en aquests atemptats tres canals de televisió pública (TVE, TV3 i Betevé) i examinar la importància de Twitter en situacions de crisi.

Per primera vegada, la televisió / per Xavier Valeri
Valeri i Coromí, Xavier


En: El Soroll de les Fonts, Núm. 32 (des. 2000), p. 12-15 (Cròniques d'un poble) 

[Mitjans de comunicació local] / J.J.B.A., Anna Miró, David Ortega, Assumpta Ribas



En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 32 (gener-març 1995), p. 8-18 : il. (Dossier) 

Conté: Dècada de TV a Alcanar : Cal encetar una nova era televisiva ; Allavons va ser la cisterna, ara... la TV per cable ; Butlletí d'Alcanar ; Lo Rafal, un espai d'ombra i xerradeta ; Alfinum ; La Ràdio : un somni que podria ser real ; Àmbits de la premsa Canareva.

Els Inicis de la televisió a Girona / text: Joan Barbarà i Puig
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 336 (gener-febrer 2023), p. 46-51 : il. (Història) 

La Televisió local : un futur amb interferències / Josep Maria Baixauli, Claudi Valentí
Bauxalí, Josep Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 253 (març-abril 2009), p. 92-103 : il. (Dosier) 

Molta gent mira sèries de TV / una resenya de Pere Guixà
Guixà Cerdà, Pere


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 765 (setembre 2023), p. 67
Ressenya de:
. Petita gran pantalla. De com les sèries ens han canviat la vida / Pep Prieto. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023

Entrevista a Marissa Josa / Miquel Peralta Mas
Peralta i Mas, Miquel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 174-189 (Miscel·lània) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Marissa Josa porta 53 anys dalt dels escenaris. La primera obra en què va tenir un paper va ser el 1968, a Terrassa, i la darrera el 2021, a Barcelona. Va estudiar a l'Institut del Teatre de Terrassa i, així que va acabar els estudis, ja hi va treballar de professora de veu, feina que ha compaginat sempre amb la d'actriu. L'activitat teatral l'ha dut a actuar en 49 muntatges dramàtics diferents. A més, ha treballat d'actriu de televisió i de cinema.

La Invisibilitat de l'esport femení als informatius de la televisió pública catalana el març del 2023 / Isaac Pecino Peláez, Lorena Gómez Puertas
Pecino Peláez, Isaac


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 49 (octubre 2023), p. 73-85 (Articles) 
Número dedicat a: Universitat i pensament crític: formar en comunicació. Notes i referències.

Aquest article investiga, des de la perspectiva de gènere, la ; presència de l'esport femení al telenotícies de màxima audiència ; de TV3 durant el mes de març del 2023 en conjunt, i el 8 de ; març en concret, amb l'objectiu de quantificar la cobertura dels ; esports protagonitzats per dones en contraposició al masculí. ; Es comprova que la televisió pública catalana només dedica ; el 14,39 [per cent] del temps del bloc d'esports a les competicions ; femenines. La recerca també incideix en el fet que el futbol és ; el gran protagonista de la secció esportiva, tant femenina com ; masculina. Finalment, posa sobre la taula la contradicció que ; suposa que l'informatiu no respecti el seu propi llibre d'estil pel ; que fa a qüestions d'igualtat i paritat de gènere.

Subhasta pintors locals per a la Marató de TV3 / Salvador Anton Laborda
Anton Laborda, Salvador


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 263-264

Subhasta Martaó TV3 salut mental, amb cessió d'obres d'artistes del Cercle Artístic d'Alfaulla, del Centre d'Estudis i familiars d'artistes traspassats.

Manel Alías Tort / Jordi Puntas Calveras
Puntas i Calveras, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 154 (hivern 2022), p. 42-47 : il. (Entrevista) 

Manel Alías Tort (Berga 1977), periodista. És una persona senzilla, tranquil·la -però amb nervi quan convé-, reflexiva, de veu i explicacions pausades, que amb el pas dels anys s'ha guanyat el respecte i també l'admiració dels teleespectadors de TV3, dels oients de Catalunya Ràdio, de la crítica i, d'un any ençà, dels lectors dels seus dos llibres: Rússia, l'escenari més gran del món (octubre de 2021) i L'última victòria de l'URSS (octubre de 2022). Entre presentació i presentació de la seva obra escrita, i enmig de la preparació d'un 30 minuts per TV3, ha tingut temps, un matí de diumenge de novembre, de dedicar una bona estona a parlar per L'Erol, de la vida i de l'ofici de periodista i, sobretot, del dia a dia d'un corresponsal que ha estat al cor d'una guerra.

Carme Sansa, seixanta anys dalt l'escenari / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 494 (octubre 2022), p. 22-34 : il. (L'entrevista) 

Carme Sansa i Albert (Barcelona, 1943) té una llarga trajectòria com a actriu de teatre, televisió i cinema, que ha dut a terme amb una gran professionalitat en diversos gèneres i disciplines, des que aviat farà seixanta anys va entrar en contacte amb el món del teatre. Va començar treballant de mestra a l'escola Isabel de Villena, i el 1963 es va iniciar en el teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, i ben aviat va començar una carrera ininterrompuda fins avui mateix, al llarg de la qual ha interpretat obres de Beckett, Brecht, M. Aurèlia Capmany, Marguerite Duras, Fo, Espriu, Guimerà, Arthur Miller, J.M. de Sagarra, Shakespeare, Stephen Sondheim, Turguénev, Valle-Inclán, i molts altres. A la televisió ha participat en sèries com ara 'Dones d'aigua' (1997) i 'Nit i dia' (2016-2017). S'ha prodigat també com a activista social, en contra de la guerra i en defensa dels drets de les dones i de la independència de Catalunya. El 2004 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per una concepció del teatre que "traspua vitalitat, compromís i sentit reflexiu".

Televisión e independentismo en Cataluña : exposición selectiva de los televidentes catalanes durante el proceso independentista (2015-2020) = Television and pro-Independence Sentiment in Catalonia. Selective Exposureof Catalan Television Viewers during the Independence-Seeking Processin Catalonia (2015-2020) / Marçal Sintes Olivella, Joan Francesc Fondevila i Gascón, Gaspar Berbel Giménez
Sines-Olivella, Marçal


En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 181 (2023) , p. 101-116
Bibliografia. El PDF inclou la versió en anglès de l'article. Títol, resum i text en castellà i anglès.

La teoria de l'exposició selectiva sosté que els individus tendeixen a informar-se a través d'aquells mitjans que coincideixen amb les seves conviccions. La present recerca examina l'exposició selectiva quan el debat públic se situa en el camp de la tensió entre identitats nacionals i, en aquest cas concret, en el debat entre els partidaris de la independència de Catalunya i els contraris a ella. Els resultats mostren que a Catalunya existeix una forta correlació entre la postura sobre la independència i l'elecció de canal televisiu. Un altre factor determinant és la llengua. Així mateix, s'apunta que el grau d'exposició selectiva es va intensificar lleument en aquells moments de major polarització social al llarg del període estudiat (2015-2020).