português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
RIBA-ROJA D'EBRE []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 3
go to page          


1 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Moriscos de la comanda d'Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja)
Serrano Daura, Josep


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 11-41: il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Breu relació d'allò que succeeix amb els moriscos de la Comanda hospitalera d'Ascó,arran l'expulsió general ordenada dels catalans el 1610. Primer ens referim, però, al procés de conversió dels sarraïns d'aquest districte senyorial riberenc a principis dels. XVI, seguim amb les vicissituds dels seus descendents conversos fins la primeria del XVII i les conseqüències de l'expulsió. Finalment destaquem l'inici d'un nou procés repoblacional a Ascó segons Carta que l'Orde de l'Hospital de Sant Joan concedeix al lloc el 1615, i veiem què ocorre amb els moriscos que hi romanen.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Musulmans ; Moriscos ; Aljama ; Conversions religioses ; Expulsió dels moriscos ; Ordes religiosos
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers
Àmbit:Ascó ; Vinebre ; Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[1401 - 1615]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360675
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 48
select
print

Bookmark and Share
Forns d'oli de ginebre i trementina : supervivència i professió / Marina Prats Sanjuan
Prats Sanjuan, Marina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2016-17, núm. 10 (novembre 2018), p. 337-353 : il.
Resum en català i anglès.



Matèries: Forns ; Plantes medicinals ; Pedra seca ; Patrimoni cultural ; Tradicions populars ; Oficis ; Pagesia
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[0000 - 2016]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (10è : 2017 : Queralbs )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 48
select
print

Bookmark and Share
Els Forns d'oli de ginebre : una indústria a Riba-roja d'Ebre / Judit Vidal ; Marina Orobitg (Col·l.)
Vidal Bonavila, Judit


Riba-roja d'Ebre : Ajuntament de Riba-roja d'Ebre : Amics de Riba-roja, 2018
1 vol
Amb la col·laboració de: Centre Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i l'Institut Ramon Muntaner. Bibliografia, webgrafia i fonts.
ISBN 9788409038978

Investigació etnogràfica sobre la tradició de l'oli de ginebre a Riba-roja d'Ebre, que exposarà la importància històrica d'aquesta indústria local, que va arribar a incloure onze forns disseminats pel seu terme municipal, i que han estat declarats Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre; també com eren aquests forns de pedra en sec, i els usos i aplicacions que antigament tenia l'oli de ginebre, que s'emprava per a mal de queixal, reumatisme, dolors articulars i gota, com a cataplasma per al dolor de pit, angines i costipats, i com a infusió per a trastorns digestius, cucs intestinals, i com diürètic i calmant nerviós. En veterinària s'aplicava com a ungüent per a malalties, ferides i infeccions de la pell d'ovelles i conills.



Matèries: Estudi antropològic ; Indústries ; Forns ; Inventaris ; Pedra seca ; Plantes medicinals ; Medicina popular
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[0000 - 2018]
Autors add.:Orobitg, Marina (Col·l.)
Autors add.:Ajuntament de Riba-roja d'Ebre ; Amics de Riba-roja
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Processó de Berrús



En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 36 (2002) , p. 25 (El Ceta visita Vilalba dels Arcs


Matèries: Processó
Àmbit:Berrús - Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[2002]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216699/295277
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Gandesa); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Forns d'oli de ginebre a la vall de Sant Francisco / Josep Maria Sunyer, Xavier Rebés
Sunyer, Josep Maria


En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 29 (1999) , p. 23-26 : il. (Temàtica històrica, social, i de costums


Matèries: Pedra seca ; Forns ; Plantes medicinals
Àmbit:Fatarella, la ; Riba-Roja d'Ebre
Cronologia:[1999]
Autors add.:Rebés d'Areny Plandolit, Xavier
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216612/295176
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Gandesa); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Esteles al camí de Berrús a Vilalba dels Arcs / F. Xavier Solé i Borràs
Solé i Borràs, F. Xavier


En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 26 (1997) , p. 3-7 : il. (Temàtica històrica, social, i de costums


Matèries: Mort ; Art funerari ; Art religiós ; Camins
Àmbit:Berrús - Riba-roja d'Ebre ; Vilalba dels Arcs
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216585/295149
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Gandesa); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vilalba dels Arcs va a Berrús / Magda Vidal
Vidal, Magda


En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 3 (tardor 1983), p. 7-8 (Temàtica històrica, social, i de costums


Matèries: Ermites ; Pelegrinatge
Matèries:Ermita de Santa Magdalena de Berrús
Àmbit:Vilalba dels Arcs ; Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[1700 - 1983]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216410/308562
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Gandesa); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'establiment de la població cristiana : la vila i el terme / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 237-250 (Història local
Text elaborat a partir de la comunicació presentada per l'autor amb aquest títol a les VII Jornades d'Etnologia celebrades a la Torre de l'Espanyol, el 17 de novembre de 2007, i organitzades pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Lliurat al CERE el setembre de 2009. Bibliografia. Resum.

Aquest article es refereix al procés de repoblació cristiana de les terres que es troben majorment al marge dret del riu Ebre, a les actuals comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre; pràcticament l'espai entre els rius Algars i Matarranya i l'Ebre. Un vast territori que el comte de Barcelona cedeix en bona part a l'orde del Temple (els castells de Miravet, d'Orta i d'Ascó), i a altres senyors laics (Flix i la Palma, i els quals formaran la baronia d'Entença per Móra, Garcia i Tivissa amb els seus annexos). S'explica, doncs, aquest procés, immediatament posterior al de conquesta i ocupació militar, i que s'expressa normalment per mitjà del document que denominem carta de població, tot fixant nous pobladors amb la terra necessària per treballar i viure i el lloc on edificar el nou nucli urbà per fer-se els nous habitatges. I tot sense perjudici d'altres instruments complementaris orientats a la consolidació de la població. Aquest treball explica en tot cas les condicions amb les quals aquesta població s'estableix, a partir del domini i la jurisdicció que cada senyor n'ostenta, tot fixant el marc de relacions que regeix entre la senyoria i els seus vassalls a l'entorn de la possessió de la terra, d'una banda, i de l'altra, en el si de les noves situacions personals de dependència feudosenyorial.


Matèries: Epoca musulmana ; Baixa edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Repoblament ; Carta de poblament ; Feudalisme
Àmbit:Riba-roja d'Ebre ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[1101 - 1275]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243853/373717
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d'Ebre / Joaquim Roset Piñol
Roset Piñol, Joaquim


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 221-236: il., gràf. (Història natural
Bibliografia. Resum.

La qualitat o l'estat químic de les aigües subterrànies determinarà l'ús que se'n pugui fer, així com preveurà possibles problemàtiques associades. La qualitat de l'aigua subterrània vindrà determinada pels continguts en clorurs, sulfats, nitrats i bicarbonats. En aquest treball s'analitzen les característiques generals de les aigües subterrànies de la Ribera d'Ebre: flux, direcció i principals característiques químiques. Les aigües subterrànies de la Ribera d'Ebre presenten un flux en direcció al riu Ebre i als principals barrancs. Es conclou que els materials geològics aflorants i les activitats agrícoles i industrials determinen les característiques químiques generals de les aigües subterrànies de la comarca.


Matèries: Hidrologia ; Aigües subterrànies ; Qualitat del medi ambient
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[2011]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243851/373715
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Contes a la vora del foc (III) : Riba-roja d'Ebre / Núria Grau Poyo, Àngels Pérez Tarragó
Grau Poyo, Núria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 209-220 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Resum. Conté 5 contes.

Aquest article és un recull de contes tradicionals de Riba-roja d'Ebre, en el qual es presenta la transcripció de cadascun dels documents etnopoètics recollits i la seua corresponent anàlisi narratològica. Els resultats d'aquesta investigació són, en aquest cas, un total de cinc contes recollits, que hem pogut catalogar segons el sistema internacional de tipus ATU (Uther 2004).


Matèries: Literatura popular ; Tradicions populars ; Contes ; Estudi antropològic
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[2011]
Autors add.:Pérez Tarragó, Àngels
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243850/373714
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dimonis i dracs de la Ribera d'Ebre. Els Figots Satànics de Riba-roja / Joan Farnós Pallarès
Farnòs Pallarés, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 199-208 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Resum.

En tot l'arc mediterrani hi trobem moltes representacions festives, on el foc adquireix una important significació simbòlica vinculant-se a antigues creences i mites que d'una manera o altra han arribat fins als nostres dies. A Catalunya i a la Ribera d'Ebre una de les màximes expressions d'aquest fet són els diables i els dracs, que romanen envoltats d'una aura de llegenda i tradició. De vegades la incomprensió o la ignorància d'aquests lligams comporten actituds de rebuig o temor que generen decisions legislatives prohibint el que per a nosaltres és un fet habitual. Amb això ens referim a la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu de limitació dels materials pirotècnics, que afecta directament el present i futur de les colles de diables. Per aquesta raó és convenient demostrar que les festes de foc són elements vius de la cultura i tradicions catalanes, que tenen un pes i una rellevància etnològiques més enllà de la simple xalera. Deixant constància de la història i de la repercussió dels grups de foc de la nostra comarca (que la tenen i mereix ser reconeguda) potser aconseguirem aportar una mica de llum i, sobretot, clarividència als desconeixedors del tema.


Matèries: Tradicions populars ; Festes populars ; Festes de foc ; Patrimoni cultural
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[2011]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243849/373713
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La trisella o joc de la bola. Apunt d'un món lúdic quasi perdut / Biel Pubill Soler
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 185-198: il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Bibliografia, notes. Resum.

Als pidos, a la xorca, al roll, a la sinninguna, al tuti, a flèndit, a les sambeques, a petarroli, a la xalma, al trianglo, a la trigella. Aquesta tirallonga, que podríem allargar molt més, segur que deixa desconcertat més d'un. En uns casos es tracta d'un vocabulari lúdic antany conegut per generacions de riberencs i, en altres, d'un argot juganer fruit de la generositat creativa dels xiquets i xiquetes de la nostra terra. Avui aquestes paraules han quedat arraconades i sols ressonen en la memòria dels més grans. Els estudis, les publicacions i la divulgació feta pels nostres autors locals fins al darrer terç del segle passat va permetre, en alguns casos, deixar testimoni d'aquest món. Tanmateix no sempre es va procedir a la descripció d'aquests esbarjos i, per això, avui ens trobem davant un món lúdic quasi perdut. A partir de treball de camp divers l'article treu de l'oblit el joc de la trisella, n'explica els seus antecedents, el contextualitza abans de la seva pràctica desaparició al primer terç de segle xx per, finalment, explicitar com s'ha pogut recuperar i donar a conèixer a través de diverses manifestacions populars al territori. L'objectiu darrer és destacar que el joc forma part de la nostra cultura i que constitueix un patrimoni a preservar.


Matèries: Tradicions populars ; Jocs populars ; Patrimoni cultural
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[2011]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243848/373712
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Riba-roja d'Ebre, un municipi afectat per la manca de model propi de desenvolupament / Josep M. Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Josep Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 151-184 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Bibliografia. Resum.

L'article planteja la situació actual de Riba-roja partint de la constatació que ha mancat una política de desenvolupament per al municipi. La realitat actual de Riba-roja es troba caracteritzada per una demografia regressiva, però amb alguns canvis lligats a les migracions, la inserció en un mercat de treball cada cop més ampli per la feblesa del teixit empresarial propi i una dependència funcional que posen en qüestió la viabilitat futura com a municipi. Aquesta realitat actual es pot sintetitzar per l'existència d'un cercle viciós que dificulta extremadament la superació de les crisis i dificultats d'abast global i local. Malgrat tot, es detecten diverses potencialitats i oportunitats lligades tant a les transformacions socials com a nous factors de desenvolupament en el territori, així com a eines concretes com els documents de planejament i ordenació. La definició d'un projecte consensuat i prioritzat per al desenvolupament, mancomunat amb les poblacions veïnes, ha de perseguir la diversificació econòmica, la fixació de la població i un posicionament més competitiu en l'entorn immediat. Es tracta de facilitar la viabilitat del municipi en el context territorial definit per les àrees de l'Ebre, Lleida i el Camp de Tarragona.


Matèries: Pobles ; Demografia ; Economia ; Indicadors econòmics ; Ordenació del territori
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[2011]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243847/373710
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els articles de Francesc Adell a la revista El Llamp : una visió de Riba-roja d'Ebre (1931-1932) / Josep Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 127-150 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Notes. Conté 11 articles de Francesc Adell.

En aquest article presentem, i comentem a l'apartat de Notes, onze articles publicats pel riba-rojà Francesc Adell a la revista quinzenal El Llamp, editada a Gandesa al primer terç del segle xx. Dels vint-i-tres articles que hi va escriure, n'hem seleccionat els centrats al municipi de Riba-roja d'Ebre, escrits entre 1931 i 1932, que són un testimoni de la vida a la població en aquells primers anys de República torn.


Matèries: República espanyola II ; Vida polítca ; Vida social ; Vida quotidiana ; Crònica ; Col·lecció d'articles ; Revistes
Matèries: Adell i Ferrer, Francesc (1911-1997)
Matèries:El Llamp. revista
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:1931 - 1932
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243846/373709
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Francesc Adell Ferrer. Evocació en el seu centenari / Josep Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 107-126 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Bibliografia i notes. Resum.

L'objectiu de l'article és esbossar el perfil biogràfic de Francesc Adell Ferrer en el marc del centenari del seu naixement i posar de relleu el seu compromís com a ciutadà i periodista amb el seu poble, el país i la causa republicana. Adell, jove advocat i periodista, es perfila com una figura destacada del catalanisme a la Ribera d'Ebre i les comarques tarragonines, ens ajuda a comprendre els conflictes del moment i, especialment amb els seus articles a la revista Llibertat, ens posa de relleu la seua valentia a l'hora de defensar l'ordre republicà tràgicament esberlat. Escrits publicats i fragments de la seua correspondència amb familiars i amb Artur Bladé Desumvila, contribueixen a aproximar-nos a una veu oblidada i a posar en qüestió les acusacions que el van condemnar a la pèrdua de bona part del patrimoni familiar i a un exili sense retorn.


Matèries: Biografia ; Periodistes ; Escriptors ; Advocats ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Catalanisme
Matèries: Adell i Ferrer, Francesc (1911-1997)
Àmbit:Riba-roja d'Ebre ; Ribera d'Ebre ; Mèxic
Cronologia:1911 - 1997
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243845/373708
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un document públic en un arxiu privat : l'arrendament de la fleca de Riba-roja d'Ebre l'any 1788 / Daniel Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Daniel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 95-106 (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Bibliografia. Resum. Inclou apèndix documental amb la transcripció del document.

En aquest article s'estudia l'arrendament de la fleca de Riba-roja d'Ebre datat l'any 1788. Les característiques jurídiques d'aquest contracte fan que sigui un document públic en el qual hi participen, d'una banda, les autoritats municipals de la vila i, de l'altra, els particulars que arrenden la fleca. Aquest tipus de contracte servia per controlar l'abastament de les poblacions catalanes durant l'Antic Règim en els elements principals de l'alimentació: pa, vi, oli, carn., encara que també s'arrendaven determinats serveis principals de les viles. Una particularitat del document objecte de l'article és que es conserva en un arxiu privat, tot i ser un contracte públic validat per un notari públic. D'aquesta manera es mostra també la importància que tenen els arxius privats a l'hora de localitzar documentació que, per diverses raons, no es troben en els arxius -en aquest cas, en el municipal. L'article inclou també la transcripció íntegra del document.


Matèries: Fonts documentals ; Contractes ; Botigues i comerços ; Serveis municipals ; Arrendament de serveis
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:1788
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243844/373707
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els espais naturals de Riba-roja d'Ebre / Vicent Casadó Burillo, Montserrat Anguera Terré
Casadó Burillo, Vicent


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 45-94 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre
Bibliografia. Resum. Inclou apèndix.

En aquest treball fem un repàs a l'evolució que han tingut els espais naturals de Riba-roja d'Ebre en el seu reconeixement oficial per part de l'Administració catalana, des de la declaració feta al PEIN el 1992 fins la nova definició i delimitació feta en aquest Pla remodelat el 2006, arran de l'aprovació de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000 que va ser plantejada per imperatiu comunitari per a la protecció de la fauna (especialment les aus) i els hàbitats naturals d'interès comunitari. Detallem els diferents espais naturals que inclouen territoris de Riba-roja d'Ebre declarats al PEIN de 1992, la Xarxa Natura 2000 i el PEIN resultant del 2006, a més de fer referència als espais humits riba-rojans considerats al document elaborat el 1999 també per l'Administració catalana i conegut com a Inventari de zones humides de Catalunya. Comentem la seua delimitació i descripció geogràfica, així com la toponímia de les àrees incloses en aquests espais naturals. També fem una enumeració dels principals valors naturals geològics, florístics i faunístics d'aquests indrets, i de les principals problemàtiques que afecten la seua conservació. Finalment, presentem un catàleg provisional de vertebrats de l'espai natural Riba-roja.


Matèries: Medi geogràfic ; Espais naturals ; Clima ; Flora ; Fauna ; Rius
Matèries:Tossals d'Almatret i Riba-roja ; Espai humit Sebes i Meandre de Riba-roja
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:1992 - 2011
Autors add.:Anguera Terré, Montserrat
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243843/373706
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 48
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Riba-roja d'Ebre / Montserrat Anguera Terré, Vicent Casadó Burillo
Anguera Terré, Montserrat


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 25-44 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre


Matèries: Guies generals ; Pobles ; Dades estadístiques ; Medi geogràfic ; Població ; Economia ; Tradicions populars
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[2011]
Autors add.:Casadó Burillo, Vicent
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/243842/373705
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 48
select
print

Bookmark and Share
Riba-Roja d'Ebre [Material cartogràfic] / Formado, dibujado y publicado por el Instituto Geográfico Nacional

Instituto Geográfico Nacional.


[Madrid] : Instituto Geográfico Nacional, 2000
1 mapa : col. ; plegat a 26 * 11 cm (Mapa Topográfico Nacional de España, 444-I) 
Realitzada amb informació digital. Inclou llegenda. Toponímia revisada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.



Matèries: Mapes i plànols
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:2000
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 48
select
print

Bookmark and Share
Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal : geografia, historia, economia, onomàstica / Dolors Cabré Montserrat
Cabré i Montserrat, M. Dolors


Tarragona : Llibreria Guardias, 1974
284 p., [1] f. pleg. : il. ; 24 cm



Matèries: Monografia local
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[0000 - 1974]
Localització: B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 3
go to page          

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3