Els Notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII : la reconstrucció d'un fons documental (quasi) desaparegutPizarro Carrasco, CarlosEn:
Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 339-378
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.
Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles XVII i XVIII van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu eclesiàstic sota la jurisdicció de l'abadia de Montserrat, l'escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s'hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d'eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l'arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle XX del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l'activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d'un capbreu del segle XVIII i de les actes municipals.
