português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
PROSOPOGRAFIA []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 2
go to page        


1 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana : identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandro Martínez Giralt
Martínez Giralt, Alejandro


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019
582 p. il. ; 24 cm (Anuario de estudios medievales. Anejo, 78) 
Bibliografia.
ISBN 9788400105105

La nissaga dels Cabrera fou una de les més rellevants de l'alta noblesa medieval catalana. Descendent d'aquells vescomtes de Girona del segle XI que havien aconseguit apropiar-se d'un càrrec vescomtal d'origen carolingi i convertir-lo en un títol hereditari, i que, havent incorporat la senyoria d'Àger creada per Arnau Mir de Tost, havien anat alimentant els seus propis interessos a la banda d'Urgell -fins i tot, a terres de Lleó i de Castella-, el seu cognom s'associa encara amb individus de la talla dels vescomtes Guerau IV, primer del llinatge a esdevenir comte d'Urgell, o Bernat II, "gran privat" del rei Pere el Cerimoniós. Tanmateix, fora dels seus considerats grans personatges, dels Cabrera se sap molt menys del que en general se suposa. Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir el nostre coneixement del passat dels Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, de reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plans polític, social, militar i econòmic a partir de l'anàlisi biogràfica col·lectiva -o prosopogràfica- del llinatge; el segon, de l'examen de les vies biològiques i memorístiques de creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia; i, el tercer i últim, de l'estudi dels processos de construcció i de gestió d'un domini senyorial. Gràcies en bona mesura a l'accés a la documentació procedent de l'antic arxiu dels vescomtes de Cabrera, que es troba a l'abast dels investigadors des de fa només unes poques dècades, el present estudi explora els intents dels mateixos Cabrera de donar continuïtat al llinatge i a la seva identitat, de perpetuar-ne el control sobre el patrimoni i la posició de poder, i, naturalment, de maximitzar les opcions d'augmentar aquests últims. Així mateix, planteja qüestions com ara la manera en què anaren evolucionant i consolidant-se els trets identitaris de la família, o com i per quina raó els Cabrera van apostar per generar consentiment entre els sotmesos a la seva senyoria, i quins efectes tingué això darrer sobre la cohesió territorial dels seus dominis, així com sobre l'aparell de govern i administració dels mateixos. Tot plegat posat en context des d'una perspectiva crítica que pretén contribuir a la reflexió a l'entorn d'unes concepcions ja clàssiques, tan deutores de la propaganda comtal -de Barcelona- i règia com de l'oposició política entre noblesa i monarquia i de la domesticació de la primera en benefici de la segona, idees aquestes que hom creu ja en curs des de les darreries del segle XIII. (Editorial).


Matèries: Noblesa ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Genealogia ; Feudalisme ; Baixa edat mitjana ; Expansió catalano-aragonesa ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials ; Fonts documentals
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423; esp. 1328 - 1423
Autors add.:CSIC
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/61538/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica : els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423 [Fitxer informàtic] / Alejandro Martínez Giralt ; [director: Pere Ortí Gost]
Martínez Giralt, Alejandro


[Girona] : Universitat de Girona, 2016
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic (782 p.)

La present tesi doctoral vol ser una contribució a la millora i a l'ampliació delconeixement que es té del passat medieval dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més rellevants de l'alta aristocràcia medieval catalana, però alhora una de les menys conegudes. L'estudi s'ha desenvolupat seguint tres eixos principals: la reconstrucció de les accions dels Cabrera en els terrenys polític, social, militar, a través de l'anàlisi biogràfic o prosopogràfic del grup de parentiu; l'anàlisi de les vies biològiques i memorístiques de creació, de conservació i d'expressió de la seva identitat familiar; i, finalment, dels mitjans i dels processos de creació i de gestió d'un domini familiar més o menys cohesionat.


Matèries: Tesis doctorals ; Noblesa ; Genealogia ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Feudalisme ; Edat mitjana ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398029
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 34
select
print

Bookmark and Share
Estudios sobre la Universidad de Tortosa : 1600-1717 / Rafael Ramis Barceló, Pedro Ramis Serra
Ramis Barceló, Rafael


Madrid : Dykinson, 2020
288 p. ; 24 cm (Historia de las Universidades, 55) 
Bibliografia. Apèndix documental.
ISBN 9788413247519

Aquest llibre pretén estudiar la història de la Universitat de Tortosa des de la seva erecció canònica en 1600 fins a 1717, any en què va ser transferida a Cervera. A través de quatre capítols, s'estudia el lloc de la Universitat de Tortosa en el conjunt de les Universitats de la Corona d'Aragó, mitjançant la proposopografía de rectors, lectors i graduats. Era un Convent-Universitat que estava en mans de l'Ordre de Predicadors, i en el qual s'ensenyava exclusivament Filosofia i Teologia. L'apèndix documental inclou els Estatuts del Col·legi de Sant Matías i Sant Jaume, els Estatuts de la Universitat, així com la relació dels graduats que s'ha conservat per als períodes 1600-1623 i 1659-1717. Entre ells, es troben nombrosos clergues regulars i seculars de València, Catalunya, Aragó i Mallorca. (Editorial).



Matèries: Universitats ; Edat moderna ; Corona d'Aragó ; Ensenyament superior ; Estudiants ; Professors ; Prosopografia ; Ordes religiosos ; Església
Matèries:Universitat de Tortosa ; Predicadors
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1600 - 1717
Autors add.:Ramis Serra, Pedro
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 34
select
print

Bookmark and Share
Prosopografía de una vara pirenaica : los alcaldes mayores de Puigcerdá : 1717-1808 / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2004
[17] p.
Separata de: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 49, (2003-2004), p. 353-370. Referències bibliogràfiques.



Matèries: Alcaldes majors ; Nova Planta ; Administració local ; Vida política ; Prosopografia
Matèries:CMGRN
Àmbit:Puigcerdà, corregiment ; Cerdanya
Cronologia:1717 - 1808
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Ejército y la sociedad catalana (1898-1909) [Fitxer informàtic] / Miquel Pla Rodríguez ; [dirigida per: Lluís Ferran Toledano González, Antoni Moliner i Prada]
Pla Rodriguez, Miquel


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Toledano González, Lluís Ferran; Moliner i Prada, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (224 p.)
ISBN 9788449084492

La tesi se centra en l'anàlisi de les relacions entre l'exèrcit espanyol i la societat catalana de 1898 a 1909, és a dir, entre la fi de la Guerra de Cuba i Filipines i la Setmana Tràgica de Barcelona. Aquesta dècada es va caracteritzar per ser una època de canvi polític, social i econòmic, on els desacords entre l'exèrcit i la societat catalana posarien les llavors de la conflictivitat social i política a Catalunya de les següents dècades. La historiografia ha analitzat aquestes relacions tradicionalment a través dels fets polítics, i moltes vegades, amb convencionalismes o prejudicis nascuts en el segle XX. L'anàlisi en aquesta tesi es fa especialment amb el focus de la sociabilitat, i destacant la complexitat i contradictoriedad d'unes relacions amb una llarga història de desacords i èxits. Aquesta anàlisi es duu a terme en tres formes: Primer, es dóna una imatge de l'opinió pública de l'exèrcit a Catalunya durant aquests anys i viceversa, i situa també els principals fenòmens o conflictes que van condicionar aquesta imatge. A continuació, hi ha una anàlisi estadística i prosopográfico de 110 militars d'elit destinats a Catalunya durant aquesta època, amb l'objectiu de posar en context la integració social i institucional de l'exèrcit a Catalunya. Finalment, i més important, una anàlisi dels espais de sociabilitat, formals i informals, que van compartir la societat civil catalana i l'exèrcit. Associacions com la Societat Colombófila de Catalunya o els Exploradors Barcelonins són exemples de les societats formals que més van caracteritzar les relacions entre l'exèrcit i la societat catalana. D'altra banda, les jures de bandera o les desfilades militars van estar presents a Catalunya, com en altres llocs del país, amb l'objectiu de regenerar a la nació.


Matèries: Tesis doctorals ; Exèrcit ; Integració social ; Associacions ; Opinió pública ; Crisi del 98 ; Setmana Tràgica ; Societat ; Militars ; Prosopografia ; Dades estadístiques ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1898 - 1909
Autors add.:Toledano González, Lluís Ferran (Dir.) ; Moliner i Prada, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/665967
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Los Jefes del primer carlismo / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 58 (2018) , p. 679-712
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

En aquest article he intentat esbrinar què tipus de persones van ser els caps carlistes que van participar en la primera guerra. Per a això he seleccionat als 100 més destacats i he elaborat una sèrie d'estadístiques amb les seves dades biogràfiques. La informació l'he extret de l'obra de *Pirala, d'altres treballs sobre la Primera Guerra Carlista i de diverses obres biogràfiques sobre caps carlistes. Amb aquesta recerca he pogut saber que la majoria dels caps carlistes procedien de Catalunya, el País Basc i Navarra, que eren en la seva majoria militars apartats del servei o caps de voluntaris realistes i que van tenir una trajectòria vital bastant variada, havent-hi entre ells idealistes, pragmàtics i oportunistes.


Matèries: Guerra carlina I ; Carlisme ; Prosopografia ; Elits locals ; Militars ; Societat ; Dades estadístiques
Àmbit:Catalunya ; País Basc ; Navarra ; Espanya
Cronologia:[1833 - 1840]
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/18837
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / [ressenya de:] Antoni Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 34 (2016) , p. 189-192 (Ressenyes
Ressenya de:
- Casals Bergés, Quintí. La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / Quintí Casals Bergés ; [pròleg: Josep Fontana i Làzaro]. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2016


Matèries: Ressenyes ; Guerra del Francès ; Poder polític ; Juntisme 1808-1814 ; Institucions polítiques ; Corts de Cadis ; Corts generals ; Eleccions generals ; Diputats a Corts ; Política ; Prosopografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1808 - 1814
Accés: http://dx.doi.org/10.5565/rev/manuscrits.162
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una autarquia casernaria : els alts càrrecs militars a el alto Estado Mayor, Ministerio de Industria y Comercio i el Instituto Nacional de Industria, 1938-1962 [Fitxer informàtic] / Josep Sanjuán Altayó ; [dirigida per: Martí Marín Corbera]
Sanjuán Altayó, Josep


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona], 2016
1 fitxer informàtic (319 p.)

A Espanya, al final de la Guerra Civil la producció industrial i l'agrícola havien caigut fins a nivells molt baixos. També els països d'Europa que van patir la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van tenir una davallada important de la producció, però el 1950 ja havien arribat als índexs d'abans del conflicte armat, mentre que a l'Estat espanyol no es van assolir els nivells de pre-guerra fins a mitjans dels cinquanta (el conflicte espanyol havia finalitzat el 1939). Les devastacions bèl·liques no expliquen per elles mateixes la lentitud de la recuperació espanyola, per tant, cal considerar altres factors. A la historiògrafa fa temps que va quedar establert que aquests factors obeïren a decisions polítiques i econòmiques dictades des de les més altes instàncies del règim i que en cap cas es poden qualificar d'obligades, de manera que, el disseny econòmic del règim va representar un trencament respecte al criteri empresarial i d'inversió d'abans de 1936. El present estudi pretén fer una aportació significativa a les raons del viratge de l'economia espanyola durant el franquisme des de l'anàlisi polític. Per a això observarem quins foren els organismes encarregats de portar-lo a terme i sobretot, qui foren els protagonistes, en el sentit de responsables últims de la presa de decisions, tot fent-ne una anàlisi des de la prosopografia-els individus, el seu origen i formació-i de la conjuntura política-el context precís de la presa de decisions.


Matèries: Franquisme ; Tesis doctorals ; Política econòmica ; Vida política ; Institucions polítiques ; Ministeris ; Autoritats militars ; Prosopografia
Matèries:Ejercito de España. Cuerpo del Estado Mayor ; Ministerio de Industria y Comercio ; Instituto Nacional de Industria
Àmbit:Espanya
Cronologia:1938 - 1962
Autors add.:Marín i Corbera, Martí (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/400301
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 34
select
print

Bookmark and Share
La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / Quintí Casals Bergés ; [pròleg: Josep Fontana i Làzaro]
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2016
414 p. : quadres ; 27 cm (Xicar. Llibres d'història, 3) 
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788416452101

La invasió francesa de 1808 provocà l'aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corregimentals per canalitzar la defensa del territori espanyol. La reorganització del poder en aquells moments de crisi originà la creació d'institucions representatives nacionals de més gran envergadura: les juntes provincials, formades per delegats dels corregiments, i la Central del Regne, formada per diputats provincials. La perllongació del conflicte amb els francesos i el buit del poder existent quallà en la reunió de les Corts de Cadis (1810-1814), elegides amb un sistema electoral representatiu de la sobirania nacional. El nostre treball abraça tot aquest procés en conjunt, des de la perspectiva catalana. L'anàlisi comença en les juntes corregimentals, per aprofundir en el coneixement de la Junta Superior de Defensa de Catalunya i l'elecció dels diputats catalans a Corts. L'estudi de la nòmina de polítics que portà la defensa i el pes representatiu a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808-1814) és ampli i il·lustratiu de la realitat bèl·lica i política que visqué el nostre país. És més, considerem aquest conjunt d'esdeveniments polítics i socials, que culminaren en la primera manifestació de la sobirania nacional espanyola a Cadis, com l'origen del poder liberal de l'Espanya contemporània. (L'autor).



Matèries: Guerra del Francès ; Poder polític ; Juntisme 1808-1814 ; Diputats provincials ; Institucions polítiques ; Corts de Cadis ; Corts generals ; Diputats a Corts ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Polítics ; Prosopografia
Matèries:Junta Superior de Defensa de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1808 - 1814
Autors add.:Fontana i Làzaro, Josep (Pr.)
Autors add.:Institut d'Estudis Ilerdencs ; Diputació de Lleida
Localització: Universitat de Lleida; UAB: Sibhil·la; B. Institut d'Estudis Ilerdencs


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 34
select
print

Bookmark and Share
Quaranta-cinc fabricants cotoners de Sabadell, 1789-1830 : dades per a una prosopografia / Josep M. Benaul Berenguer
Benaul i Berenguer, Josep Maria


2015
295 p. : taules; 30 cm
Aquest recull informatiu ha servit per a l'elaboració del treball: Josep M. Benaul Berenguer. Nova manufactura i impuls emprenedor. Els fabricants de teixits de cotó en cru a Sabadell, 1789-1830. Mecanoscrit. Inclou versió CD-Rom.



Matèries: Indústria cotonera ; Indústria tèxtil ; Industrials ; Prosopografia ; Empreses
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1789 - 1830
Localització: Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Reclamant espanyolitat des de la catalanitat :un estudi dels diputats escollits a Catalunya durant la Dècada Moderada (1843-54) [Fitxer informàtic] / Oriol Luján Feliu ; [dirigida per: M. Gemma Rubí i Casals]
Luján Feliu, Oriol


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Rubí i Casals, M. Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 fitxer informàtic
ISBN 9788449060182

En aquesta investigació s'ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d'estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d'anàlisi. En primer lloc, s'ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s'han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s'ha avaluat la concepció de la política, especialment en l'àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d'electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s'ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D'altra banda, s'ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d'una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l'electorat, així com el contacte que establien amb l'electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s'ha analitzat l'acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d'Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s'uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d'una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s'han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l'acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de quùestions referents a l'àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn.


Matèries: Tesis doctorals ; Diputats a Corts ; Isabel II d'Espanya ; Dècada moderada ; Corts generals ; Liberalisme ; Vida política ; Opinió pública ; Catalanisme ; Espanyolisme ; Partits polítics ; Polítics ; Prosopografia ; Sistema electoral ; Eleccions ; Comportament electoral
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1843 - 1854
Autors add.:Rubí i Casals, Maria Gemma (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/368191
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval : Girona (1345-1445) [Fitxer informàtic] / Albert Reixach i Sala ; [dirigida per: Pere Ortí Gost, Pere Verdés]
Reixach i Sala, Albert


Girona : Universitat de Girona, 2015
Dirigida per: Ortis Gost, Pere; Verdés, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d'una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d'unes autèntiques elits locals. El cas d'estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada i valorada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix en dues grans parts. La primera s'ocupa de reconstruir la plataforma en la qual havien d'actuar aquestes presumptes elits. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies en la gestió de recursos i impostos) que impulsaren la consolidació i l'evolució de l'administració local a Girona entre mitjan tres-cents i mitjan quatre-cents. També es fixa en l'organigrama d'aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D'entrada, s'identifiquen les persones que participaren en el contínuum d'òrgans de govern locals exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda vinculada al municipi bé com a tresorers, bé en ocupacions temporals de cara a operacions econòmiques en benefici de la comunitat. Finalment, s'observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats al municipi (el crèdit, l'arrendament d'impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum, és a dir, abonar hipòtesis, però alhora introduir matisos, entorn a l'existència, al principat de Catalunya als segles XIV i XV, d'unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en bona part en les institucions municipals.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Ciutats ; Finances municipals ; Elits locals ; Prosopografia ; Poder local ; Finances ; Corona d'Aragó ; Sistema fiscal ; Administració local
Àmbit:Girona
Cronologia:1345 - 1445
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.) ; Verdés i Pijuan, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/327319
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 34
select
print

Bookmark and Share
La Representación parlamentaria en España durante el Primer Liberalismo (1810-1836) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


Cádiz : Universidad de Cádiz, 2014
475 p. ; 24 cm
ISBN 9788498284744

Davant la prolífica producció de treballs biogràfics referits als parlamentaris espanyols, de les dues últimes dècades, sembla evident que falta un treball de síntesi que uneixi el procés electoral i els seus resultats. Tenim els homes, les seves accions i la seva actuació parlamentària, però falta l'anàlisi de conjunt o l'avaluació dels resultats de les eleccions en clau prosopográfica. En aquest sentit, el present treball pretén cobrir una part d'aquestes manques, aquest buit existent sobre el coneixement controlat empíric i sociològic del conjunt de parlamentaris del Primer Liberalisme (1810- 1836) i el seu accés al Parlament.



Matèries: Diputats a Corts ; Prosopografia ; Biografia ; Composició socioeconòmica ; Liberalisme ; Corts de Cadis ; Vida política ; Eleccions generals ; Comportament electoral ; Corts generals
Àmbit:Espanya
Cronologia:1810 - 1836
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1813) : proceso electoral y prosopografía / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 31 (2013) , p. 205-237
Notes. Bibliografia. Resum en català, anglès i castellà.

En aquest treball pretenem analitzar el procés d'elecció dels diputats catalans que van representar el Principat de Catalunya a les Corts de Cadis (1810-1813), la sociologia dels parlamentaris i el seu comportament al Parlament segons la ideologia que van manifestar. Per a l'estudi hem creuat, principalment, les dades del Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles (Madrid, 2010) i la documentació de l'Arxiu del Congrés dels Diputats. Després de l'anàlisi del procés electoral, primer observem que mai no es van cobrir tots els llocs atorgats a Catalunya. En segon lloc, els diputats elegits van ser, en la seva majoria, de condició social benestant, representatius de la societat catalana i conformes amb els seus homònims espanyols; sobresortien en nombre els grups de diputats eclesiàstics, advocats i nobles. En tercer lloc, a diferència del cas global espanyol, destaquem que l'adscripció política de la representació catalana va ser de majoria reialista i es va mostrar globalment contrària a la legislació liberal aprovada a Cadis.


Matèries: Diputats a Corts ; Composició socioeconòmica ; Corts de Cadis ; Constitució 1812 ; Guerra del Francès ; Absolutisme ; Liberalisme ; Prosopografia ; Eleccions
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1810 - 1813
Accés: http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/manuscrits_a2013n31/manuscrits_a2013n31p205.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El "gir biogràfic local" per a l'anàlisi de la resiliència de les comunitats locals / Joseba Agirrreazkuenaga
Agirreazkuenaga Zigorraga, Joseba


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 150 (juliol-agost 2013), p. 5.7- : il. (Temes-2
Notes.


Matèries: Història local ; Revistes ; Commemoració ; Historiografia ; Metodologia històrica ; Biografia ; Prosopografia
Matèries:Plecs d'Història Local
Àmbit:Catalunya ; País Basc ; Regne Unit
Cronologia:1948 - 2013
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/283706/371635
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Famílies i govern municipal de la ciutat de Lleida durant el segle XV / Esther Martí i Sentañes
Martí i Sentañes, Esther


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 26 (2005) , p. 1013-1031
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Alfons IV el Magnànim ; Administració local ; Famílies ; Poder local ; Empleats municipals ; Càrrecs públics ; Oligarquia ; Prosopografia ; Societat urbana
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1400 - 1600]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189220/254927
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Algunes notes sobre la biografia històrica a Espanya, 2000-2005 / Elisenda Cartañà ; David Devesa
Cartañà, Elisenda


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 10 (2007) , p. 301-306 (Miscel·lània
Número monogràfic: La biografia històrica.


Matèries: Historiografia ; Biografia ; Prosopografia ; Metodologia històrica
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2000 - 2005
Autors add.:Devesa Pájaro, David
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/191249/263608
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les bases de dades al servei de la prosopografia. L'univers polític de Manresa durant el Sexenni Democràtic i la Restauració borbònica a través de les eleccions municipals / Maria Gemma Rubí i Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 10 (2007) , p. 174-200 (Monografies i Recerques
Número monogràfic: La biografia històrica.


Matèries: Sexenni democràtic ; Restauració ; Polítics ; Regidors ; Alcaldes ; Bases de dades ; Vida política ; Prosopografia ; Metodologia històrica
Àmbit:Manresa
Cronologia:1868 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/191239/263598
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 34
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La biografia històrica a la Catalunya contemporània (notes sense ànim d'exaustivitat) / Jordi Casassas i Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 10 (2007) , p. 102-113 (Espais
Número monogràfic: La biografia històrica.


Matèries: Historiografia ; Biografia ; Autobiografia ; Memòries ; Prosopografia ; Metodologia històrica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 2007]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/191235/263594
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 2
go to page        

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3