português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
MILITANCIA POLITICA []
References found:
105   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 6
go to page                


1 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joaquim Ferrer, del "terreny central" a la Conselleria de Cultura / Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Revista de Girona. Girona. Any 32, núm. 114 (1986) , p. 14-20: il. (Entrevista
Notes.


Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Consellers ; Pensament polític ; Militància política
Matèries: Ferrer i Roca, Joaquim (1937-2016)
Matèries:Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament : PSC-R ; Convergència Democràtica de Catalunya : CDC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1976 - 1986]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/85406
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Un Jacobino irredento : el efímero (y compartido) liderazgo de José Borrell al frente del PSOE, 1998-1999 / Guillermo León Clemente
León Cáceres, Guillermo


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 50 (Invierno 2020), p. 125-140 (Dossier : Historia del PSOE en democracia

A la fi del segle XX el PSOE enfrontava la substitució del fort lideratge encarnat per Felipe González, qui deixava la secretaria general del partit en 1997. El nou secretari general, Joaquín Almunia, triat amb el beneplàcit de Felipe González, va decidir convocar primàries per a elegir al candidat a la presidència del govern a fi d'enfortir el seu lideratge a ulls de les bases i enfront dels dirigents del partit. El seu contrincant, Josep Borrell, va acabar guanyant el procés, però la seva gestió va estar, des d'un principi, llastrada per inèrcies orgàniques desacostumades a lideratges compartits i que va desembocar en la seva sobtada dimissió com a candidat, a penes un any després de la seva elecci.


Matèries: Partits polítics ; Polítics ; Vida política ; Militància política ; Ideari polític ; Epoca democràtica actual
Matèries: Borrell i Fontelles, Josep (1947-....)
Matèries:Partido Socialista Obrero Español : PSOE
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1998 - 1999
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7291368
https://doi.org/10.36132/hao.vi51.1888
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joan Carreras Salleras (1905-1986), entre l'obrerisme i la maçoneria / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 141-156 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'escrivent figuerenc Joan Carreras Salleras destacà com a republicà i comunista català, i també com a membre de la maçoneria. A partir d'Estat Català abraçà el marxisme i el partit de classe. Va ser dirigent del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d'Unificació Marxista, i membre de la lògia Luz de Figueres. Durant la Guerra Civil va fer part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal, i sofrí persecució després dels Fets de Maig de 1937. L'exili de 1939 l'allunyà de l'Empordà. En aquest article s'apleguen les dades bàsiques de la seva biografia i un testimoniatge personal, aconseguit poc abans de morir en terres de Mèxic.


Matèries: Biografia ; Memòries ; Republicanisme ; Comunisme ; Maçoneria ; Moviment obrer ; Militància política ; Pensament polític ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Carreras Salleras, Joan (1905-1986)
Àmbit:Figueres ; Mèxic
Cronologia:1905 - 1986
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/363145
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Evarist Gibanel : l'anonimat d'un lluitador anti-franquista / Josep Lluís Campa
Campa, Josep Lluís


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2019), núm. 10 (Articles
Notes a peu de pàgina.

Evarist Gibanel i Loren va dedicar bona part de la seva vida a la lluita contra la dictadura franquista. Membre de base del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), la seva activitat política va consistir en la propaganda i l'acció orgànica dins del partit en l'àmbit de la comarca del Vallés. Aquestes accions -il·legals segons les lleis del règim- li van costar sofrir detencions, exili, condemna per rebel·lió i confinament durant el període 1945 a 1967; quasi 20 anys en total. El present treball, elaborat a partir del testimoni del propi Gibanel, té com a objectiu donar a conèixer una vida dedicada en bona part a la lluita contra el règim franquista, els costos personals i els riscos que això comportava i la manca de reconeixement social que ha obtingut. Es tracta d'intentar en rescatar de l'anonimat i l'oblit un cas -dels molts que deuen haver- de compromís personal amb la democràcia i la llibertat quan Catalunya i Espanya estaven sota la dictadura. L'article té la voluntat d'incorporar a la memòria històrica col·lectiva aquest cas individual, evitant que es perdi el seu testimoni per l'estudi històric del franquisme i la lluita contra el seu règim dictatorial.


Matèries: Biografia ; Personal administratiu ; Franquisme ; Antifranquisme ; Oposició clandestina ; Repressió política ; Exili ; Presos polítics ; Vida política ; Militància política
Matèries: Gibanel i Loren, Evarist (1925-....)
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE
Àmbit:Barcelona ; França ; Rubí ; Vallès Occidental ; Catalunya
Cronologia:1923 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Entremons/article/view/362318
https://www.dropbox.com/s/cjwx9b5yi6wi5jy/3 Entremons_10_article_Campa.pdf?dl=0


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bandera Roja. 1868-1974 : del maig del 68 a l'inici de la transició / [ressenya de:] Samuel Calatayud Sampere
Calatayud Sampere, Samuel


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 19 (2019) , p. 266-269 (Reseñas de libros
Ressenya de:
- Borja, Jordi. Bandera Roja. 1868-1974 : del maig del 68 a l'inici de la transició / Jordi Borja. Barcelona : Edicions 62, 2018


Matèries: Ressenyes ; Partits polítics ; Comunisme ; Franquisme ; Antifranquisme ; Oposició clandestina ; Transició democràtica ; Memòries ; Militància política
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1968 - 1974
Accés: https://doi.org/10.14198/PASADO2019.19.10
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 105
select
print

Bookmark and Share
Salvador Puig Antich : 45 anys després / obra col·lectiva coordinada per Ricard de Vargas Golarons



Barcelona : Descontrol Editorial, [2019]
353 p. : il. ; 22 cm (ReMemorant
Referències bibliogràfiques. Conté: Salvador Puig Antich al MIL-GAC: breu biografia política / Sergi Rosés Cordovilla ; Sensacions acolorides de Barcelona / Jeann-Marc Rouillan ; Res que semblés un adéu... / Bru Rovira ; La memòria del Salvador / Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich ; El que vam triar de viure / Felip Solé ; Memòria al llarg dels anys / Ricard de Vargas Golarons ; Cronologia de Puig Antich (1948-1974) ; El MIL i l'OLLA / Ricard de Vargas Golarons ; Cronologia del moviment obrer autònom a Catalunya i del MIL i l'LLA (1962-1976) ; Cartes ; Textos.
ISBN 9788417190620

Volum en el qual destaquen les últimes cartes que va enviar el protagonista des de la presó de La Model de Barcelona, on va estar confinat després de ser condemnat a mort el 1973 -acusat d'haver matat a trets l'agent policial Francisco Anguas- en espera d'un indult del règim franquista que, malgrat el clam internacional, no va arribar mai. L'execució per garrot vil es va consumar el 2 de març de 1974; aquest dissabte farà 45 anys. Entre els documents que recull el volum hi ha missives a Margalida Bover, la seva companya íntima d'aleshores, així com textos d'agitació política signats pel mateix Puig Antich. En total, 360 pàgines amb documentació, fotos cedides per la família, cartelleria de l'època i materials inèdits recollits en una edició d'autoria col·lectiva coordinada per de Vargas.



Matèries: Homenatge ; Biografia ; Presos polítics ; Militància política ; Anarquisme ; Execucions ; Franquisme ; Consell de guerra ; Epistolari ; Fonts documentals
Matèries: Puig i Antich, Salvador (1948-1974)
Matèries:Movimiento Ibérico de Liberación : MIL
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1948 - 1974]
Autors add.:Vargas i Golarons, Ricard de (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 105
select
print

Bookmark and Share
Caso Cipriano Martos : vida y muerte de un militante antifranquista / Roger Mateos
Mateos, Roger


Barcelona : Editorial Anagrama, 2018
354 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 9788433926173

Cipriano Martos Jiménez va morir a les 22.15 hores del 17 de setembre de 1973 a l'Hospital de Sant Joan de Reus. Heus aquí l'única dada indiscutible d'una història repleta d'ombres, defugida per un règim impacient per enterrar tota resposta al que sens dubte feia olor de crim polític. Què havia ocorregut tres setmanes abans, quan la víctima va ingressar a l'hospital custodiada per la Guàrdia Civil i amb el tub digestiu en flames? Feia mesos que la seva família li havia perdut la pista. Aquell jornaler introvertit i sensible, acostumat a treballar dur en els masos granadins, s'havia convertit en un obrer industrial il·lusionat amb pujar-se algun dia a l'ascensor social. Però les seves esperances es van anar enfonsant a poc a poc en els fanguers de l'extraradi de Barcelona. I es va polititzar. Desafiar a la dictadura podia costar-li a un molt car; fer-ho des de les files del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), un grupuscle que es proposava prendre la metxa de la "guerra popular" contra el feixisme, multiplicava els riscos. Qui ho va convèncer perquè s'allistés a una de les organitzacions clandestines més bel·licoses de l'oposició antifranquista? De sobte, va anar tallant llaços amb amics i parents. El secret el va anar engolint, fins que va ser destinat a Reus. Allí va desaparèixer el seu rastre i va brollar la llegenda. En quines circumstàncies va ser detingut? Què va passar durant les prop de cinquanta hores que va romandre tancat entre els murs hostils d'una caserna? Uns parlen d'assassinat i dirigeixen el seu dit acusador cap als agents que ho van interrogar; altres versions alimenten la hipòtesi del suïcidi. Queda algú que pugui testificar que Cipriano Martos va ser torturat? És cert que va ser obligat a beure's el contingut d'un còctel molotov? Un mantell d'oblit i silenci ha cobert durant més de quatre dècades una de les històries més esgarrifoses i desconegudes de l'antifranquisme. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Obrers ; Antifranquisme ; Militància política ; Persecucions polítiques ; Franquisme ; Tortura ; Assassinats ; Partits polítics
Matèries: Martos Jiménez, Cipriano (1942-1973)
Matèries:Partido Comunista de España Marxista-Leninista ; Frente Revolucionario Antifascista y Patriotico : FRAP
Àmbit:Huétor-Tájar - Granada ; Reus ; Catalunya
Cronologia:1942 - 1973
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 105
select
print

Bookmark and Share
Por el sendero de mis recuerdos : veinte años de militancia libertaria en Santa Coloma de Gramanet : 1920-1939 / José Berruezo Silvente
Berruezo Silvente, José


Santa Coloma de Gramanet : Grupo de Estudios Histórico-Sociales, 1987
115 p., [8] p. de làm. : il. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 8439877269



Matèries: Memòries ; Biografia ; Polítics ; Sindicalistes ; Alcaldes ; Anarquisme ; Anarcosindicalisme ; Militància política ; Moviment obrer ; Sindicalisme ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Berruezo Silvente, José (1895-1990)
Matèries:Confederació Nacional del Treball : CNT
Àmbit:Santa Coloma de Gramanet
Cronologia:1920 - 1939
Autors add.:Grupo de Estudios Históricos Gramenet del Besós
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet); B. Central (Santa Coloma de Gramenet); B. Fondo (Santa Coloma de Gramenet); Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Gent del PSUC de l'Hospitalet de Llobregat / Joan Camós Cabecerán
Camós i Cabecerán, Joan


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 77-105

L'objectiu d'aquest article és recuperar la història del PSUC i reconèixer el paper del PSUC a nivell local i molt especialment sota el franquisme. De fet, a l'Hospitalet es pot veure el paper permanent del PSUC en la història de la ciutat, des de la fundació del partit el juliol de 1936 fins a la formació d'Iniciativa per Catalunya l'any 1987. Durant la guerra civil, el PSUC va estar enfrontat amb els anarquistes per estratègies oposades sobre l'acció política a la rereguarda, com s'evidencià en els xocs de desembre del 36 i en les propostes concretes que uns i altres volien portar a terme. Durant el franquisme se succeïren diverses generacions de militants del PSUC. Primer, els de la immediata postguerra amb accions de lluita armada esperant la fi de la II guerra mundial. Una mica més tard, per la forta repressió a nivel de tot l'Estat i amb la constant arribada de nova població, vingueren a l'Hospitalet homes i dones represaliats i exiliats dels seus pobles d'origen, molts provinents de PCE, que reorganitzaren el PSUC clandestí a la ciutat, amb una primera generació dels que visqueren la guerra representats per Felipe Cruz i Pura Fernández. Una altra generació més jove, nascuts en temps de guerra o en la immediata postguerra, foren els que portaren a terme la reorganització del partit a nivell local i esdevingueren centres de les xarxes clandestines que s'anaren formant a la ciutat en la lluita antifranquista. En aquest sentit, cal destacar Felip Gómez, Mercè Olivares, Jaume Valls i José Carrasco. Al final del franquisme, i sobretot provinents de CCOO i de les associacions de veïns, la militància del PSUC es multiplicà passant de les cèl·lules a les agrupacions i creant une expectatives polítiques que després no es van poder concretar municipalment. El grup dirigent ja és una altra generació, nascuda sota el franquisme i que podia estar representada per Joan Saura, Mariano Aragón, Nelly Peydó o Clara C. Parramon entre molts altres.


Matèries: Partits polítics ; Militància política ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Transició democràtica ; Polítics ; Vida política
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1936 - 1987
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350538
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 105
select
print

Bookmark and Share
El Sorgiment d'una classe política franquista catalana a la postguerra : 1938-1941 / per Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 709 (gener 2019), p. 19-23 : il
Especial: Fa 80 anys. La fi de la guerra, l'inici de la repressió.



Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Poder polític ; Polítics ; Militància política ; Càrrecs públics ; Dreta política ; Ultradreta ; Feixisme ; Falangisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1938 - 1951
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Federica Montseny o las paradojas de una biografía militante / Susanna Tavera García
Tavera García, Susanna


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 111-128 (Dossier: Historias individuales e historia social

Aquest article proposa una visió nova del discurs biogràfic i autobiogràfic, militant i mitificador, de la biografia de Federica Montseny, la primera dona que va ocupar una cartera ministerial en la Història d'Espanya. Planteja l'evolució de la trajectòria vital d'aquesta dirigent anarquista i centra i se centra en la forma característica en què aquesta va entrecreuar aspectes privats i públics -militants i professionals-. Es deté, finalment, en l'anàlisi del seu perfil com a publicista i dirigent de la CNT al llarg de les seves gairebé noranta anys i, finalment, com a ministra de Sanitat i Beneficència en 1936-1937.


Matèries: Dona ; Polítiques ; Sindicalistes ; Ministres ; Biografia ; Militància política ; Anarquisme ; Pensament polític ; Moviment feminista
Matèries: Montseny i Mañé, Federica (1905-1994)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1905 - 1994
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=814794
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Mans del PSUC : militància, de Josep Puigsech Farràs y Giaime Pala (eds) / [ressenya de:] Jordi Sancho Galán
Sancho Galán, Jordi


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 5 (1r. semestre 2018), p. 123-127 (Lecturas
Ressenya de:
. Les Mans del PSUC : militància / Josep Puigsech Farràs i Giaime Pla (ed.). Barcelona : Memorial Democràtic, 2017 (Documents del Memorial Democràtic, 7)


Matèries: Ressenyes ; Partits polítics ; Comunisme ; Militància política ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Antifranquisme ; Transició democràtica
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1936 - 1984]
Accés: https://revistanuestrahistoria.files.wordpress.com/2018/07/nh5_jsancho.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 105
select
print

Bookmark and Share
Las Militantes del POUM / Cindy Coignard ; traducción de Cristina Simó-Nin i Espinosa y Marta Giráldez Puvill
Coignard, Cindy


Barcelona : Laertes, 2017
307 p. ; 23 cm (Laertes, 121) 
Bibliografia. Índex. Títol original: Les militantes du POUM.

Fundat al setembre de 1935 a Espanya, el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) va exercir un paper important durant la guerra civil (1936-1939), principalment a Catalunya, regió on estava majoritàriament implantat. Desapareix de l'escena política de manera prematura al juny de 1937 quan va ser declarat il·legal, sent víctima d'una doble persecució: franquista i comunista. La implantació d'un partit obrer en l'Espanya de la Segona República convida a estudiar la situació de les dones en el POUM. La proclamació d'aquesta República el 14 d'abril de 1931 va representar un període d'obertura i d'emancipació per a les dones, en particular amb l'accés al dret de vot; unes dones que fins llavors eren considerades inferiors i "víctimes" d'un model familiar patriarcal molt ancorat en la societat i recolzat per l'Estat i l'Església. Així, sembla interessant estudiar les relacions de sexe entre militants del POUM amb la finalitat de veure si existia una adequació entre el discurs del partit (igualtat entre sexes) i la realitat quotidiana. L'anàlisi està basada en diferents temes. L'acció militant de les dones es desenvolupa en el front però també, i sobretot, en la rereguarda on les trobem en política, en els mitjans de comunicació, en organismes d'ajuda a la població civil o també en l'ensenyament i l'ajuda als nens. Així mateix es planteja el problema de la supervivència en l'exili i es presenta l'evolució d'una militància política cap a una militància més cultural. (Editorial).



Matèries: Dona ; Partits polítics ; Militància política ; Vida política ; Comunisme ; Moviment feminista ; Guerra civil espanyola ; Refugiats de guerra ; Rereguarda ; Treball de la dona ; Exili
Matèries:
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1935 - 1937]
Autors add.:Simó-Nin i Espinosa, Cristina (Trad.) ; Giráldez Puvill, Marta (Trad.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mujeres Libres 1936-1939 : el feminisme revolucionari / Andreu Isern
Isern Gausí, Andreu


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 21 (2018) , p. 32, 34, 36, 38 : il. (Dossier. Poblenou amb nom de dona) 
Número monogràfic: Poblenou amb nom de dona.


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Guerra civil espanyola ; Anarcosindicalisme ; Moviment feminista ; Militància política
Matèries:Mujeres Libres
Àmbit:Barcelona ; Madrid
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/fotografia/icaria/icaria21-2018/32-icaria21-noms-propis-mujeres-libres-32-39.html
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Azucena Ginés (1934-2013) : infermera i política / Andreu Isern
Isern Gausí, Andreu


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 21 (2018) , p. 36-37 : il. (Dossier. Alguns noms propis) 
Número monogràfic: Poblenou amb nom de dona.


Matèries: Dona ; Biografia ; Infermeres ; Polítiques ; Militància política
Matèries: Ginés Ginés, Azucena (1934-2013)
Àmbit:Alcanyís - Terol ; Poblenou - Barcelona
Cronologia:1934 - 2013
Accés: https://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/fotografia/icaria/icaria21-2018/32-icaria21-noms-propis-mujeres-libres-32-39.html
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
En Florenci de can Reixac / Meritxell Deranas, text ; Xavier Plana, fotografia
Daranas, Meritxell


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 21 (primavera-estiu 2018), p. 24-25 (Perfil, 77) 


Matèries: Biografia ; Pagesos ; Militància política ; Militància sindical
Matèries: Teixidor i Fàbrega, Florenci (1937-....)
Matèries:Can Reixac de Sant Gregori ; Unió de Pagesos ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Sant Gregori
Cronologia:1937 - 2018
Autors add.:Plana, Xavier (Il·l.)
Accés: https://goo.gl/8kC6mH [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Marià Vayreda (Olot); B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 105
select
print

Bookmark and Share
Madame Company : Carme Ballester / text d'Anna Sàez amb l'assessorament d'Oriol Dueñas
Sàez, Anna


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 193 (abril 2018), p. 30- : il. (Investigació



Matèries: Biografia ; Dona ; Militància política ; Relacions interpersonals ; Presidents de la Generalitat ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Ballester i Llasat, Carme (1900-1972) ; Companys i Jover, Lluís (1882-1940)
Matèries:Estat Català ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; França
Cronologia:[1934 - 1972]
Autors add.:Dueñas i Iturbe, Oriol (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dona i repressió franquista al País Valencià. El cas de la privació de llibertat de la postguerra / Ricard Camil Torres Fabra
Torres Fabra, Ricard Camil


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 168 (febrer 2018), p. 2-4 : il (temes-1
Notes.


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Vida política ; Militància política ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Presos polítics
Àmbit:País Valencià
Cronologia:1939 - 1945
Accés: http://www.irmu.org/download/news/documents/plecs_168_5a784c659a285.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 105
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Repressió contra les dones a les Illes Balears (1936-1948) / David Ginard i Féron
Ginard i Féron, David


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 168 (febrer 2018), p. 5-7 : il (temes-2
Notes.


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Vida política ; Militància política ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política
Àmbit:Balears, illes
Cronologia:1931 - 1948
Accés: http://www.irmu.org/download/news/documents/plecs_168_5a784c659a285.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 105
select
print

Bookmark and Share
Espiritistes i lliurepensadores : dones pioneres en la lluita pels drets civils / Dolors Marín
Marín i Silvestre, Dolors


Barcelona : Angle Editorial, 2018
366 p. ; 21 cm (Fil d'Ariadna, 102) 
ISBN 9788417214036

A principi del segle XX Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat... En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d'elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d'una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps. Són les responsables de portar a casa nostra l'espiritisme, que ja es practicava a la resta d'Europa, entès com una confrontació al sistema, com una manera d'espiritualitat radical que capgira l'ordre social representat per l'església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament. Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls o Amalia Domingo són algunes de les biografies que l'autora presenta en aquest llibre únic que reivindica la historiografia de la dissidència. (Editorial).



Matèries: Dona ; Biografia ; Drets civils i polítics ; Drets de la dona ; Espiritisme ; Militància política ; Canvi social
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1900 - 2018]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 6
go to page                

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3